La por...

"Aguanta, aunque estés solo y todos estén contra ti. Míralos directamente a los ojos, aunque estén congestionados de sangre. No tengas miedo. Ten confianza en esa pequeña voz del corazón que te pide estar dispuesto a abandonar todo y a todos. Debes estar dispuesto a morir para dar testimonio de lo que proporciona sentido a tu vida." Gandhi


En aquest món grans homes i dones han fet grans coses ignorant a la por, i molts d'altres n'han fet de terribles degut a aquesta.

El passat

Mp3: Je me fais mal - Etyl

Concurs Drets Humans

Ajuda'ns a explicar millor els drets humans amb un conte infantil. Participa en el concurs "drets humans al carrer"
El 10 de desembre de 2008 es compliran 60 anys des que es va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans, text que recull els 30 drets fonamentals que tots i totes hauríem de gaudir. Però, coneixes aquests drets? Creus que, de veritat, es gaudeixen a tot el món?
Per celebrar aquest 60 aniversari, l’Institut de Drets Humans de Catalunya convoca un concurs de contes infantils sobre cadascun dels 30 articles de la Declaració.
A través dels teus relats, contes i històries, els drets humans podran arribar a més gent. Perquè sense conèixer-los no hi ha defensa ni protecció possible.
Els relats guanyadors es publicaran en un llibre i s’utilitzaran per a sessions de contecontes sobre la Declaració.
Consulta les bases
Més informació

Ja són 30

Avui és el meu cumple. Faig 30 anys! Ufff! Que ràpid passa el temps!

En honor a la meva generació, els que vam "sobreviure" a una infància durant la decada dels 80, dedico aquest vídeo. (un anunci de Coca-cola)Quins records!

Plantem el futur

El trenta de març Catalunya Ràdio ens convida a plantar 35.000 arbres a 35 llocs diferents de Catalunya. Plantem el futur. Aquest any Catalunya Ràdio compleix els seus primers 25 anys i ho volen celebrar de manera diferent.
Per això vàren proposar aquesta aventura a la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya, una entitat dedicada al medi ambient , i que enguany celebra el seu 10è aniversari. 25 anys + 10 anys= 35 boscos, per plantar el futur.
Amb la plantació d’aquests 35.000 arbres arreu de Catalunya, junts contribuïm al repte Plantem pel planeta: campanya dels mil milions d’arbres del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA).
S'ha de fer la reserva del vostre arbre a través del Telentrada via Intenet, presencialment a les oficines de Caixa Catalunya o al telèfon 902 10 12 12, de manera gratuïta(podeu reservar fins a 10 arbres per persona). És important que us hi apunteu per preveure l’afluència de participants en cada un dels llocs, que podria arribar a ser de més de mil persones en funció del bosc. Per facilitar la festa sense problemes.
Per agilitzar l’acte és important que porteu el comprovant de reserva al lloc de plantada, on us rebran els representants i treballadors de Catalunya Ràdio i de la Fundació Territori i Paisatge. També és important que porteu, si en teniu, una pala o estri de jardineria adient, calçat adequat i aigua.
Sense vosaltres no tindria sentit!!!

Bollywood a Barcelona

Avui dissabte 8 de març a les 20:30 h el Canal33 estrena el reportatge de producció pròpia de 25 minuts de durada "Bollywood, connexió Masala" , ideal per convinar amb una visita a l'espectacle "Bollywood The Show" - que gira al voltant de l'historia de l'imperi de coreògrafs de la familia Merchant - al teatre Tívoli del 26 de febrer fins al 23 de març , o per una sessió gratis de cinema Bollywood a la Casa Asia.

"El reportatge proposa un viatge a tot allò que envolta la indústria cinematogràfica de la Índia, coneguda popularment com a Bollywood. Aquest nom, suma de 'Bombai', la meca del cine al pais, i 'Hollywood', es refereix en essència a l'única indústria cinematogràfica que rivalitza en xifres amb les pel·lícules dels Estats Units.

Al reportatge podrem veure els actors i actrius estrella, els millors números musicals, els 'remakes', còpies i plagis constants, el Bollywood més 'sexy', els musicals que han triomfat etc. Per fer-ho, comptaran amb entrevistes a Domingo López, periodista especialitzat en cinema asiàtic de la Revista Cineasia, Carlos R. Rios, director del BAFF (Festival Cinema Asiàtic de Barcelona, un dels més importants a nivell europeu), Sara Barrera, periodista, ballarina i primera catalana que ha actuat a Bolywood i Lidia Guevara, integrant del grup musical Banghra , èxit de vendes a Espanya el 2007 inspirat en l'estètica i ritmes de Bollywood".

Per cert, la setmana pasada la Sandra em va convidar a Bollywood The Show i va ser realment emocionant, un espectacle que malgrat la seva llarga duració es fa massa curt. Bones vibracions, unes coreografies plenes de força, uns ballarins que ho donen tot... val la pena!!!

Tchai Ladoo... mira que he trobat aquí http://www.teatral.net/bollywoodshow/!!! segon premi!!! enhorabona a totes!!!, potser us falta un noi... visca les Shavagirls!!

Shava, shava!!!

Feliç dia de la dona treballadora!

A totes les noies del Te!

Amb solidaritat de dona.

Mai no seré prou vella ni prou covarda com per no tornar a començar de cap i de nou i amb les mans buides.
Maria Aurèlia Campmany

Una miqueta de música.

Aquí teniu un vídeo que m'encanta... mireu-vos-el bé... segur que no podreu evitar aixecar-vos de la cadira i començar a ballar! hehehe... Què faria jo sense la música?

Sentit i sensibilitat

L'altra dia, mira perquè venia al cas i estic orgullosa d'haver-ho superat amb rotunditat, li vaig confessar a una companya de feina que havia patit anorèxia durant dos anys. Uix, si tu no ets pas tonta, va ser la seva resposta.

Vaig passar d'explicar-li que n'era de simplista la seva reacció. Vaig passar perquè en aquesta societat hi ha massa gent que està massa preocupada per la feina, l'ambició i el diner i sovint no reconeix la sensibilitat.

No entenen que la ment regeix els nostres pensaments, accions, sentiments, paraules..No entenen que aquesta ment que ens acompanya fins l'últim sospir pot esdevenir la nostra pitjor enemiga, dins nostre.

És molt fàcil simplificar les coses quan no les has viscudes en primera persona. És senzill dir que les persones que hem patit aquest tipus de malaltia som persones superficials i només preocupades per l'aspecte físic. Però en la majoria de casos no és així.

La persona que cau en aquest pou acostuma a ser una persona molt exigent amb si mateixa i, sobretot, una persona molt sensible que escolta massa el que els demés pensen. Aquest és el quid de la qüestió. La gent. La gent parla, parla, parla...millor dit critica per no veure la seva pròpia gepa. Ho veig constantment.

No és perquè a la tele, al cine i a les revistes surtin cossos 10, gairebé tots retocats pel fotoshop i pel cirugià. No és que veguem cossos absurds de mides encara més absurdes i els vulguem imitar per vanitat. És per la gent intolerant, que des de la seva ignorància i enveja veu una persona i la posa a parir amb un despreci esfereïdor, com a aus de rapinya: uix mira aquesta quin cul..uix mira aquesta no val res, uix mira aquesta quina cara...Ho veig cada dia, ho sento cada dia. Per la seva hipersensibilitat malaltissa, l'anorèxica engradeix fins l'absurd aquests comentaris de gent absurda i dins seu ressona com a eco una cançoneta: ningú t'estimarà si ets grossa, ningú, ningú...

És per això que des d'aquí vull agrair públicament a totes aquelles persones que mai m'han fet cap comentari feridor, ni m'han faltat el respecte, ni m'han trepitjat, ni s'han rigut de mi. Vull agrair la sensibilitat i l'amabilitat que manca a cabassos en aquest món. Sense vostès el món seria una mica més fosc del què és. Sense vostès el meu món seria més fosc del què va ser.

Conferència sobre Té

Mireu quina activitat més "tetera"!!! Anem?

Té y salud, lo que hay que conocer

Conferencia sobre la camelia sinensis (té); morfología y composición química. Efecto de los principios activos de la camelia sinensis sobre la salud.

Ponentes: Dr. Albert Verdaguer y Ambròs Genís (importador de té, tetere)


Índice:

Introducción

Características morfológicas y composición química

Modificación de los principios activos en función del proceso productivo

Acción de los principios activos del té (genérico) en el cuerpo humano

Acción de los diferentes tipos de té en el cuerpo humano

Conclusiones / Recomendaciones

Cierre



Martes 15.04.2008

De 20h a 21h

Lugar: CASA ASIA, Sala Samarcanda (planta 3)

Info:www.tetere.com
teterenet@yahoo.es
telf. 93 368 58 73

Entrada libre (capacidad limitada)

Inscripción previa imprescindible antes del 10 de abril por correo electrónico (club@casaasia.es) o por teléfono (93 368 03 36), o directamente en InfoAsia, Av. Diagonal 373, de lunes a viernes de 10.00 h a 14.00 h y de 16.00 h a 20.00 h.

DOR

Aquest dissabte comença el cicle de cinema Hindi a Casa Asia!!! Aquest cop ens delectaran amb petites joyes que s'allunyen de les mega produccions a les que ens té acostumats la gran meca del cinema hindi.

DOR ( generació)
Dir: Nagesh Kukunoor. Con Ayesha Takia, Shreyas Talpade, Gul Kirat Panag. India. 2006. Drama. Versió original subtitulada en castellà.
Secció Oficial Festival Asia 2007 i guanyadora del ImagineIndia 2007.

Trama: Una dona de Rajastan envidua i es veu obligada a abandonar la seva vida per dedicar-se a l'oració ( aquest tema ja el vam tracta amb la peli Agua).

Les coses començaràn a millorar quan començi una amistat amb una jove musulmana que acaba d'arribar al poble buscant al seu marit. .

Amor, pèrdua, amistat, perdó i esperança... són paraules que defineixen la peli, i que conviden a veure-la.

Llibertat al món

El mes passat es va publicar l'informe anual de Freedomhouse - fundada al 1941 per Eleanor Roosevelt, Wendell Willkie i d'altres americans- en el que ens presenta un estudi sobre les tendencies mundials sobre drets polítics i llibertats civils - l'evolució de la democràcia al món-.

El més preocupant és que l'estudi d'aquest any remarca un notable recés pel que fa a la "llibertat" a nivell global. El països on s'ha notat més aquesta disminució de llibertats han estat alguns llocs d'Àsia del sud ( Sri Lanka, Pakistan, Bangladesh..), la Unió Soviètica, l'Orient Mitjà, Àfrica del Nord i l'Àfrica Subsahariana (Nigeria, Kenya..)

Veient aquesta llista direu.. però si són països on ja no hi havia "llibertat" en els darrers anys, com poden estar pitjor? L'estudi ens explica que en els darrers anys alguns d'aquests havien començat a mostrar alguna mena de progrés cap a la democràcia però que actualment han abandonat aquesta direcció d'una manera preocupant.

Finalment fa un incís en els problemes que està tinguent Europa amb l'immigració i el terrorisme islàmic, i l'urgència d'establir una política adequada d'immigració. Si hi voleu donar un cop d'ull clickeu aquí

Reflexió personal : Fa un temps, fent un treball sobre Introducció a la política, sen's va plantejar un supòsit on teniem que definir si India, Andorra, Mónaco i Mèxic eren països "realment" democràtics malgrat que es definisin com a tals. Sembla un exercici fàcil però.. quan començes a fer recerca en base a les premises que haurien de complir tots els països democràtics.. t'entren seriosos dubtes.

Fotografia pertanyent al nord americà John Stanmeyer que actualment treballa per The Times i National Geographic i que ha dedicat els 10 últims anys a fotografiar qüestions relacionades amb el món asiàtic.

Zhù Yì - Fotografia

Gràcies al bloc de Tchai Ladoo kemaku.blogpost.com en el que ens proposa activitats diàries per fer a Barcelona vaig descobrir l’exposició de fotografia xinesa Zhù Yì ( que vol dir Atenció ) al Palau de la Virreina.

Normalment quan parlem de Xina ho relacionem amb tradició, falta de llibertat d’expressió, explotació... però la veritat és que tb hi ha artistes que aposten per una expressió artística més actual, atrevida, encara que des del meu punt de vista buida de la transgressió que hauria de ser característica dels artistes contemporanis.

És una opinió molt personal però crec que l’art ha de fer reflexionar a l’espectador, ja sigui a través de la bellesa, de la denuncia o de la transgressió. Quelcom ha de fer que l'espectador passi a implicar-s’hi, a sentir-se part de l’obra.

En aquesta exposició hi ha algun fotògraf que ho aconsegueix i d’altres que no , però val la pena anar-hi.

Humus

Humus




Ingredients per quatre persones
500 gr de cigrons cuits, una cullaradeta de llavors de sèsam, el suc de 1/2 llimona, un pessic de comí,
dos dents d' all, quatre cullerades d'oli d'oliva, sal, una tasa de brou vegetal (o aigua) i pebre blanc.

El·laboració:
Batre els cigrons, l'all i el brou.Un cop fet el puré afegim el suc de la llimona, l'oli d'oliva la sal i el pebre. Seguim treballant el puré amb la batedora. A l'hora de servir-ho, decorem fent dibuixos amb les llavors i una mica d' oli. De totes maneres la decoració admet moltes variants.

Acompanyem el plat amb pa de pita, o pa torrat.

Doncs aqui teniu una recepta molt fàcil! que no sigui dit que las Chicas del Té no sabem cuinar! jejejeje!

Consum responsable

Reducir el consumo de electricidad, gas o gasoil en el hogar es fácil.
Sólo hay que seguir unos consejos y dejar que los resultados se noten en el medio ambiente y en las facturas.
Direcciones electrónicas en las que puedes consultar las diferentes medidas de ahorro:

http://www.idae.es/
http://www.mma.es/
http://www.consumoresponsable.com/
http://www.ecologistasenaccion.org/
http://www.ekopass.es/
http://www.greenpeace.com/
http://www.elreydelacreacion.com/
http://www.casadellibro.com/ – “Ahorrar energía y respetar el medio ambiente” es un libro publicado por la Organización de Consumidores y Usuarios.

Cicle solidari al Palau Robert

Els dimecres el Palau Robert i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, organitza el cicle d’audicions musicals en col·laboració amb una organització d’ajuda humanitària. Aquest té la finalitat de donar a conèixer el programa “Apadrina”, una iniciativa de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona i dels voluntaris de l’Hospital Saint John of God, de Sierra Leone,que és manté gràcies als seus socis i amics i que gestiona l’Obra Social dels Germans de Sant Joan de Déu.
El públic que assisteixi als concerts haurà de fer una aportació de 4 euros. Les entrades es posen a la venda el dia del concert, al mateix Palau Robert, a partir de les 17 h.

Normalment són els dimecres i acostuma a ser música clàssica.

http://www10.gencat.net/probert/index_cat.htm

Manifestació vivenda digna

Ja tenim aqui la propera convocatoria per manifestar-nos per una "Vivenda digna". Des d'aqui convido a tothom a participar-hi, ja que no és un problema de "joves" sino de tota la societat!



Per cert, aquesta foto és de l'última convocatòria. Erem tan pocs que ens va costar trobar-la! (ens pensavem que era un grup de gent mirant un espectacle de carrer)

Juan de Caramuel - Erudit Oblidat -

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Madrid, 23 de mayo de 1606 — Vigevano, Lombardía, 8 de septiembre de 1682), filósofo, matemático, lógico y lingüista español.

De ascendencia bohemia y de inteligencia superdotada, a los doce años componía tablas astronómicas. Estudió Humanidades y Filosofía en la Universidad de Alcalá, donde fraguó una gran amistad con Juan Eusebio Nieremberg, e ingresó en la Orden Cisterciense en el Monasterio de la Espina (cerca de Medina de Rioseco, Valladolid); se formó en filosofía en el monasterio de Monte de Rama, Orense, y en teología en el de Santa María del Destierro en Salamanca. Amante de las lenguas, llegó a dominar y hablar una veintena. Fue profesor de su orden en los colegios de Alcalá y Palazuelos, (Valladolid); viajó a Portugal, y a Bélgica en 1632. Se doctoró en teología en Lovaina (1638) y escribió dos años más tarde un Augustinus contra las doctrinas jansenistas, si bien no llegó a terminar ese opúsculo. Fue abad en Escocia y vicario general de la Orden en Inglaterra; en 1647 se trasladó a Praga, donde fue abad durante diez años. También fue obispo coadjutor en Maguncia y agente del rey de España en Bohemia. Se trasladó luego a Roma, donde obtuvo el favor del papa Alejandro VII, quien le nombró obispo en Campagna (Nápoles) y Vigevano (cerca de Milán), donde murió.
Mantuvo activa relación epistolar con los eruditos más célebres de su época: los filósofos René Descartes y Pierre Gassendi; el polígrafo jesuita Athanasius Kircher; el capuchino y astrónomo checo Anton Maria Schyrlaeus von Rheita, el médico bohemio Johannes Marcus Marci, el luego papa Alejandro VII Fabio Chigi, que fue un gran admirador suyo, entre muchos otros.
Caramuel rechaza la escolástica (quernea et rustica, la llamó) en la que se ha educado e intenta abrir otras vías; no rechaza las novedades y anuncia a los novatores de la primera Ilustración española. Por eso se rebeló contra la autoridad de Aristóteles y adoptó, por ejemplo, el mecanicismo cartesiano y la teoría física del atomismo. En teología fue molinista y en moral probabilista.
Nada escapó a su curiosidad, por su espíritu enciclopédico ha llegado a llamársele el Leibniz español.
Fue ante todo un generalista y nunca abordó un tema, cualquiera que este fuese, sin replantearse sus fundamentos teóricos desde todas las perspectivas posibles.
La obra de Caramuel fue cuantiosa, variada y dispersa (se le atribuyen doscientos sesenta y dos títulos, entre ellos sesenta impresos).

Que és ser "ric"?

"¿Quieres ser rico? Pues no te afanes en
aumentar tus bienes, sino en disminuir tu codicia"

EPICURO DE SAMOS, filósofo griego

Tots amb el Tibet

El proper 10 de març tenim una cita... MARXA i concentració pacífica a favor del Tibet!

Titul.lars que em posen de mala llet

Sense comentaris.

"España es el país de la UE con más casas vacías"
El relator de la ONU para la Vivienda analiza, en un borrador de su informe para el Consejo de Derechos Humanos, la situación en España en cuanto a especulación, corrupción y mobbing y cómo afecta a las clases medias, pese a que en un 15% de las casas no vive nadie. ADN 15/2/08

http://www.adn.es/ciudadanos/20080215/NWS-0679-relator-ONU-vivienda.html

Micro-pisos a precio de lujo
750 euros al mes por viviendas que si se construyeran hoy serían ilegales Se ofrecen pisos ilegales de 10 metros cuadrados con baño y cocina incluidos. ADN 16/9/2007

http://www.adn.es/dinero/vivienda/20070913/NWS-2075-micropisos-precio-lujo.html

La mitad de los jóvenes serían pobres si se emanciparan antes de los 35 años
Una cuarta parte de los niños españoles vive en la pobreza. (en España) ADN 30/1/2008

http://www.adn.es/ciudadanos/20080130/NWS-0976-situacion-espanoles-pobreza-extrema.html

"Los jovénes licenciados de España son los que menos cobran de la UE, junto con los de la República Checa". ADN 13/2/08

Això sí que ho comento, té collons, amb perdó, la cosa, ja que a la República Txeca la vida és moooooooolt més econòmica que aquí. Per exemple, pendre una cervesa en un bar costa: 80 cèntims d'euro. Aquí entre 3-4 euros. Què en dius Zapatero, d'això, ara que venen les eleccions...Mecatxisenlamar. AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAaaarg

Acudit diví

Ahir, dia de Sant Valentí, patró dels malalts d'Amor, van publicar aquest acudit al diari Metro, súpergraciós.

Fauno: Cupido ¿Y qué tal tu vida?

Cupido: Pues yo pienso seguir siendo soltero y sin compromiso, me afectan tanto las cosas que veo en mi trabajo...

Les pautes de la Felicitat

Fa uns dies va aparèixer un article al diari Metro sobre la felicitat, i he pensat que seria un tema perfecte pel nostre bloc.
Quina puntuació donarieu a la vostra vida? Què és allò que us fa somriure? Familia?Amics? Treball?...

Segons el psiquiatra Luis Rojas Marcos la majoria de la població és declara notablement feliç. Un 85% de la població és optimista i al menys un 30% de la capacitat per ser feliç depen dels nostres gens. Curiós, no?

Però veure el got mig ple o mig buit depèn sobretot dels ingredients que se li afegeixin al dia a dia: millorar l'autoestima, la feina, no sentir-se sol, l'esperança...(sense esperança és molt difícil viure) Tot això ens ajuda a ser optimistes. El psiquiatra afegeix que no hi ha una vareta màgica que ens doni felicitat, sino que s'aconsegueix amb l'esforç del dia a dia. Tots podem canviar si de veritat ens ho proposem!.

Ingredients per afegir a la recepta de la Felicitat:


* Coneixe't bé. Em de saber com és un mateix. (qui millor que nosaltres per saber com som!)
* Ser natural. No hi ha que ser artificial ni adoptar actituds forçades.
* Cor i cap. Saber mantenir l'equilibri.
* Humor. Utilitzar el sentit de l'humor en les situacions crítiques, i per que no saber riure's d'un mateix?
* Vida social. És important formar part d'un grup.
* Parlar. La gent extrovertida és més feliç.
* Ajudar. Sentir-se útil i ser solidari ens ajuda.
* Valors. Tenir una jerarquia de valors i ser coherent a la vida.


i així doncs... Quina puntuació doneu a la vostra vida? Us falten molts ingredients a afegir?

Redescubrir el ritual del té

Aquí copio el reportatge de METRO d' avui sobre la cerimònia del te. La peça està escrita per Olivia Piquero.

TENDENCIAS. Es la segunda bebida más consumida del mundo después del agua. Asia, Oriente Medio, África y el norte de Europa hace mucho que lo descubrieron, pero hasta hace poco España se le resistía. Ahora, el té va ganando adeptos. Libros, revistas, programas de radio y de televisión alaban sus propiedades y beneficios para la salud. Ya ha comenzado la revolución del té.
Pero para la conquista es necesario reinventar el ritual del té. Basta fijarse tres objetivos: relajación, mejorar la salud y disfrutar...mucho. Para lograrlo, lo primero es elegir la variedadque mejor vaya con uno mismo, porque saber,
todas lo hacen bien.

-TÉ BLANCO: Encabeza el particular ranking como el más antioxidante (y no el
verde, como se cree). Llamado de la belleza, es un buen aliado para prevenir el cáncer, aumenta las defensas, la concentración y la memoria. Además, no tiene calorías.

-TÉ VERDE: posee propiedades antioxidantes, anticancerígenas e incluso antibióticas. Puede ayudar a prevenir las enfermedades cardíacas y del hígado.

-TÉ ROJO: Quizá sea el más conocido gracias a las bolsitas individuales que se
venden en los supermercados, pero su sabor gana cuando se vende al peso y se mezcla con otras cosas (a modo de sugerencia, con naranja y limón). Mejora la digestión, reduce el colesterol malo y mejora el bueno, mejora la circulación
sanguínea.

-TÉ NEGRO: Es, ni más ni menos, que el té tostado.Más fuerte que los anteriores, los africanos destacan por su intensidad. Ayuda en la actividad cardiovascular y es un gran antioxidante.

-ROOIBOS: Sin teína, apto incluso para los niños, personas nerviosas e hipertensas, es la bebida nacional en numerosos estados africanos. Sirve de ayuda para las alergias, pues actúa como un antihistamínico que no provoca somnolencia. También es bueno para el aparato digestivo, cuida de los huesos, la garganta y la piel.

3 tazas de té al día son necesarias, según diversos estudios, para que sus
propiedades sean completamente eficaces. Aunque en España puede parecer
una cantidad excesiva, otras culturas llevan siglos incorporándola a su dieta.

POR PROCEDENCIA

Aunque China sigue siendo el origen de la gran mayoría de los tés, sus plantaciones se extienden por todo el mundo. Belén Cabrera, propietaria de la tienda Jardín de Té, en Claudio Coello 102, hace un breve repaso a algunos de ellos basándose en su procedencia.

-India: “Los assan son muy aromáticos”.
-China: “Producen muchos tés verdes y rojos, que son terrosos, ahumados...”.
-Japón: “El fuerte japonés son los tés verdes”.
-África: “Destaca el rooibos y, para quien le guste el té fuerte, el negro de Kenia”.

Mina - Oggi sono io

Se que alguna de vosaltres no pot escoltar la música que penjo des dels videos del Youtube però volia compartir aquest descobriment que vaig fer fa poc.
M'encanta la musicalitat de l'italià.. no se pq però em fa entrar en un estat de melancolia.

Raghu Rai

"A photograph has picked up a fact of life, and that fact will live forever."

De l'1 de febrer al 27 d'abril es pot gaudir a Casa Asia de l'excel·lent exposició fotogràfica del fotògraf indi Raghu Rai.

Personalment trobo que és fantàstica, digna de ser exposada en grans museus.

Per cert, si algú em pot dir si existeixen museus on hi hagi exposicions permanents de grans fotògrafs.. o si s'estudien a historia de l'art a les escoles juntament amb els grans pintors, arquitectes i escultors..

Entre l'exposició que fa a Casa Asia de Madrid i la de Barcelona es conglomera la mostra antològica més completa que ha realitzat fins ara aquest fotoperiodista-artista al nostre país. Cobreix un periode crucial de l'història de l'India contemporànea ( 1964- 2007).

Les imatges que s'exposen a Casa Asia de Barcelona recullen principalment la vida quotidiana del país. Malgrat que pel que he vist, a Madrid s'exposen les relacionades amb la tragèdia química de Bhopal, amb Madre Teresa de Calcuta, Indira Gandhi, etc..


El fotógrafo, que nació en la localidad de Jhhang, actualmente Pakistán, en 1942, se declara "básicamente autodidacta", pero considera que lo importante para hacer bien su trabajo es "conocer el mundo que te rodea".

"Todos podemos oír y ver, pero ser capaz de hacerlo en un conjunto es mucho más complicado", señala Rai, quien cree que "el mundo se ampliará enormemente para el que oiga y vea las cosas en su totalidad"

Cavalia

El diumenge passat vaig anar a veure Cavalia. Un espectacle ple d'amor als cavalls, emotiu i molt elegant! Aqui teniu unes imatges!

Tchai Ladoo

Any Nou xinés i tibetà

El nou any lunar és el 7 de febrer del 2008, per tan aquest dia se celebra l’any nou xinès “any de la rata”. (Aquest any també coincideix amb el tibetà)

Aquests són elsRituals que es fan:


1- A la nit es prenen llanternes, que són unes bosses de paper que posen a l’entrada dels restaurants xinesos; les que es poden utilitzar en aquestes dades són de color vermell i s’hi poden col·locar espelmes o llums a dins. Hi ha diferents formes de llanternes, poden ser peixos, aus, flors o animals, algunes tenen forma de fruites o animals; pinyes, litxis i mandarines.

2- Una altra activitat festiva que es realitza en aquesta època de la primavera és la fira de les flors i es per demanar un bon any de conreu. Es col·loquen flors i vegetals a les entrades de la casa, es compren aquest dia i es col·loquen amb les mandarines.

3- Titllar una campana a les cantonades de la casa ajuda a netejar l’energia parada i estancada de l’any anterior.

4- Un gerro de flors fresques a la sala i la recambra portarà un amor renovat a la teva vida.

5- Situar monedes antigues de diferents països a la porta d’entrada ajudarà a portar bons negocis per a l’any que comença.

6- Es col·loca als costats de la porta principal una tira de color vermell i negre, de bona sort, enfocada cap al carrer.

7- A la casa es pren encens i es demana als deus bona salut.

8- Es neteja la casa, es paguen els deutes pendents, es tallen els cabells i es compra roba nova.

9- Les persones es reuneixen per celebrar i preparen sopars exuberants per simbolitzar abundància i preparar un bon any.


FELIÇ ANY NOU!!!

Melcior Comes

Pintura: Carolina in the morning, d'Edward Hopper

Fa temps que tenia pendent escriure sobre el Melcior Comes , un jove escriptor malllorquí que viu a Barcelona, del que cada cop se sent a parlar més, no se si us sonarà o si l’heu vist darrerament al telenoticies de TV3.

Volia parlar-vos dels llibres que ha escrit i dels premis que ha guanyat però tot això ja ho podeu trobar navegant per la Xarxa http://www.esferallibres.com/

El vaig conèixer ja fa força anys, crec que era de camí cap a la presentació que feia del seu primer llibre “l’Aire i el Món”.

D’aquell dia tan sols recordo una de les primeres coses que em va dir , ja sabeu que el temps distorsiona els records però era alguna cosa semblant a : “Defineix-me qui ets”.

Primer vaig pensar.. i qui és aquest noi que ni conec per demanar-me això ? I més tard em vaig adonar que la pregunta no m’havia sentat del tot bé pq no sabia respondre-la.

De fet , 3 anys més tard segueixo sense tenir la resposta.

Els escriptors haurien de ser admirats, siguin bons o dolents, pq s’endinsen en un món difícil, poc recolçat per la societat.

Tal com diu Melcior a una entrevista del diari Avui:

Melcior.C. Jo el que crec és que la literatura, a diferència d'altres activitats, ha d'aspirar a tenir importància.

E.V. Importància en quin sentit?

Melcior.C. En el sentit que ha d'aspirar a desmuntar els guions preestablerts per retornar al lector el control sobre la seva pròpia vida. Un escriptor t'ha de fer prendre consciència de la complexitat del món i dir-te: "Ara tu mateix, tria".

Melcior tb diu que un escriptor ha de tenir esperit de mestre Xaolin, l’esperit indestructible del monjo.

És el que diu Rilke a l’obra Cartes a un jove poeta : “Si fas el que has de fer realment, et serà igual si diuen de tu que ets mediocre o boníssim”.

De fet això es podria aplicar a tothom.. L’important és tenir un objectiu, i lluitar per ell.

Em podria passar hores escribint el que aquest escriptor diu o deixa de dir però millor compreu els seus llibres, en podreu extreure coses molt interessants.

PD, totes les Chicas del Té que vulguin el llibre amb dedicatoria que m’ho diguin, a veure si us ho puc aconseguir ; p jejeje

Les aparences

Una vegada vaig llegir una frase que se'm va quedar gravada a la ment amb lletres de foc: les coses no són com són sinó com sembla que són.

Quanta veritat condensada en una línia, oi? Aquesta frase resumeix la cultura social que ha inventat i reinventat el ser humà des que es va crear la societat i les normes.

Més gatetes

MÉS GATETES.... MIAUUUU!

Krokodillos

Fa uns anys vaig veure aquest grup tocant pel carrer, davant de la Catedral de Barcelona, i em vaig sentir transportada a la Nova Orleans dels anys 20. Impossible no sentir com es desperta la vida al teu interior i els peus començen a fer de les seves sense que tu ho puguis evitar.

Doncs avui he vist un reportatge d'ells a BTV, "Krokodillos on the road".

Krokodillos és un sextet musical de jazz-swing que te la seu a Barcelona malgrat que es va formar originariament a Sant Peterburg a l'any 1988. Actualment està format per músics d'Anglaterra, Japó, Rusia, Australia i Espanya.

M'encanta aquest estil de música!!!

Sobre el video: Krokodillos On The Road" sigue la gira por diferentes festivales en Dinamarca de Los Krokodillos, un grupo de Dixieland formado por músicos de todo el mundo. A través de esta gira, conoceremos la historia de la banda, desde sus inicios en las calles de Barcelona, hasta su consagración en esta gira.

De moment ahn tret 2 cd's al mercat, els podeu comprar al seu webhttp://www.krokodillos.com/

El dia de les disfresses

Com ja sabeu, aquest cap de setmana ha estat Carnestoltes. Les noies del te, que no es perden una, l'han celebrat com cal: disfrassant-se de gatetes. Heus aquí les proves de delicte.

Per fer una mica de culturilla sobre la història d'aquesta festivitat mil.lenària us copio l'explicació d'una pàgina especialitzada en el Rei dels Enganys:

"La celebración del Carnaval tiene su origen probable en fiestas paganas, como las que se realizaban en honor a Baco, el Dios del vino, las saturnales y las lupercales romanas, o las que se realizaban en honor del buey Apis en Egipto. Eran fiestas alocadas en las cuales los esclavos y soldados seleccionaban un rey que primero mandaba tanto como quería, pero que al final debía morir.

Según algunos historiadores, los orígenes de las fiestas de Carnaval se remontan a las antiguas Sumeria y Egipto, hace más de 5,000 años, con celebraciones similares en la época del Imperio Romano, desde donde se difundió la costumbre por Europa, siendo traído a América por los navegantes españoles y portugueses que colonizaron la zona a partir del siglo XV.

El Carnaval "Cristiano"

La celebración del Carnaval es una de las fiestas más populares. Se celebra en los países que tienen tradición cristiana, precediendo a la cuaresma. Por lo general, en muchos lugares se celebra durante tres días, y se los designa con el nombre de carnestolendas, y son los tres días anteriores al Miércoles de Ceniza, que es el día en que comienza la cuaresma en el Calendario Cristiano.

Se supone que el término carnaval proviene del latín medieval "carnelevarium", que significaba "quitar la carne" y que se refería a la prohibición religiosa de consumo de carne durante los cuarenta días que dura la cuaresma.

Hay países en que se comienza la celebración del carnaval en distintas fechas, como en algunos lugares de Alemania en que se inicia el 11 del 11 a las 11 horas 11 minutos. O los hay que lo comienzan el día de la Epifanía, el 6 de enero. En otros lugares es tradicional comenzar el jueves anterior al Miércoles de Ceniza, y lo denominan Jueves Graso, como sucede en Italia.

En ciertos lugares en que el Carnaval está muy arraigado como celebración popular, y ya alejada de su significado religioso, alargan los festejos a los fines de semana del mes de febrero y a veces el primer fin de semana de marzo.

El Carnaval en la Edad Media

En la Edad Media, tan inflexible en los ayunos, abstinencias y cuaresmas, y con persecuciones a quienes no respetaban las normas religiosas, sin embargo, renació el carnaval y se continuó la tradición hasta la actualidad en muchos lugares del mundo. En esta época, se celebraba con juegos, banquetes, bailes y diversiones en general, con mucha comida y mucha bebida, con el objeto de enfrentar la abstinencia con el cuerpo bien fortalecido y preparado.

En la España de la época de la Conquista ya era costumbre durante el reinado de los Reyes Católicos disfrazarse en determinados días con el fin de gastar bromas en los lugares públicos. Más tarde, en 1523, Carlos I dictó una ley prohibiendo las máscaras y enmascarados. Del mismo modo, Felipe II también llevó a cabo una prohibición sobre máscaras. Fue Felipe IV, quien restauró el esplendor de las máscaras.

El Carnaval en los Tiempos Modernos

Hoy en día, hay lugares célebres por sus festejos tradicionales y espectaculares, que atraen al turista y al amante de las costumbres de cada sitio, como lo son el Carnaval de Río, el de Santa Cruz de Tenerife, el de Oruro en Bolivia, el de Corrientes en Argentina y el de República Dominicana, con sus distintas expresiones, desde el Vegano hasta el de Santo Domingo.

Se celebra en los distintos lugares de formas similares, pues siempre se presencian desfiles de carrozas, comparsas formadas por grupos de máscaras o bailarines vestidos con un mismo estilo que caracteriza a cada una de ellas, máscaras representando a distintos personajes reales o alegóricos, así como bailes de disfraces y diversión con cotillón, típico de esta fecha.

En algunos lugares se estila que las máscaras persigan a los paseantes con vejigas que se utilizan para asustan, dar golpes no demasiado fuertes, o hacer reír; en otros lugares es típico el uso de serpentinas, papel picado, espuma molesta, y hasta mojar con agua, en pomos, globos y recipientes. El antifaz moderno es un vestigio de las fiestas de Baco y Cibeles.

http://www.carnaval.com.do/historia/carnaval.htm

http://www.educalia.org/externs/car05/c/historia_carnaval.html

La Clandestina - Teteria

Per fi vam poder anar a La Clandestina!! .. el secret? anar-hi un divendres a l'hora de sopar, llàstima que tan tard ja no fan Lassis ( que per cert tenen un pinta increible, us imagineu un lassi de coco amb cacao i aroma de vainilla? nyammm).

El Massala chai no està malament, encara que prefereixo el del Caj Chai. L'ambient és agradable ( llàstima que es permeti fumar), els tès bons, els lassis , els pastissos ( el Brownie és mooolt bò).. i tb es pot fumar la Shisha..

L'únic problema? després de molt intents aquest és el primer cop que trobem lloc per seure.

c/ Baixada de Viladecols 2

Metro Jaume I

Shabd - Paraula

L'última peli de Bollywood que he vist em reafirma l'opinió que no tot el que es fa a bollywood és el mateix. Tenim les típiques pelis d'amor, fantàstiques coreografies i escenes d'humor... però tb tenim un cinema més compromès, més "experimental".. Shabd pertany a aquest últim grup, encara que és cert que hi ha un parell d'escenes musicals, la trama els hi resta importància, i ens fa sentir que és una historia atemporal, que no pertany a cap societat. Experimentar amb els sentiments, confondre el que és real de l'irreal...

Sanjay Dutt ... Shaukat

Aishwarya Rai ... Antara

Zayed Khan ... Yash

Shaukat (Sanjay Dutt) és un escriptor que ha guanyat el premi Booker, encara que la seva última novel·la ha estat un gran fracàs, la crítica el rebutja dient que els seus personatges no són gens creibles. Antara (Aishwarya Rai), és la seva dona, els dos estan molt enamorats i es donen suport en tot.

Shaukat comença a escriure un nou llibre, decideix que aquest cop els personatges han de ser "reals", per això utilitza a la seva dona i al jove professor Yash (Zayed Khan), forçant una relació entre ells per a poder continuar amb el llibre.

En un moment donat, Shaukat comença a creure que pot canviar el destí de les persones tan sols escribint-lo...

Val la pena!!

Les noies del te també saben ser perilloses

Una mica de tequila

... Y siempre recuerda que cuando la vida te traiga limones…
Pide tequila y sal…

(i a disfrutar! Que són 2 dies!Andale! jejeje!)

La pastisseria del carrer Hospital.

En Raül Romeva, diputat al Parlament Europeu, ha escrit això:

LA PASTISSERIA DEL CARRER HOSPITAL

Durant prop de set anys vaig viure al C/ Hospital 82, al Raval, precisament davant de la pastisseria motiu de tanta pol·lèmica aquests dies. I sí, hi anava algunes vegades a comprar dolços. Lògicament coneixia a moltes de les persones que, fossin originàries del Paquistà, el Marroc, o Filipines, regentaven comerços pel barri. El risc que l'extremisme islamista s'estengui arreu del món, inclosa Catalunya, existeix. Això és cert i més que evident, com també ho és, o hauria de ser-ho, el fet que des de fa molts anys molta gent originària d'aquests llocs, o d'altres, està venint a instal.lar-se i treballar aquí, a casa nostra, amb el legítim desig que esdevingui, també, casa seva (de fet, escoltava avui que el propietari de la pastisseria havia arribat a Catalunya l'any 1971, precisament l'any que vaig néixer, és a dir, que en termes d'anys viscuts, seríem igual de catalans).

Barrejar les dues coses és, a més a més de falaç, contraproduent. És més, en molts casos, molta de la gent que vé ho fa fugint d'aquells radicalismes que, al seu lloc d'origen, arriben a l'extrem d'assassinar de manera impune la candidata de l'oposició.

No estic en condicions de dir si cap de les 14 persones detingudes a Barcelona (per cert 12 paquistaneses i dues índies) són o no culpables de res. Això ho decidirà la justícia, que és qui ho ha de sentenciar. Però sí crec que és important que no només primi la presumpció d'innocència, sinó que, fruit d'aquest episodi, no s'estigmatitzi a tot un col·lectiu que, em consta, fa temps que treballa, i molt, per tal que comunitats d'origens ben diversos trobin en el Raval un espai de convivència i de vida en comú.

Sí, ja sé que són arguments de sobra coneguts, almenys per alguna gent, però no per això deixen de ser importants, i n'hi ha prou amb copsar l'alta preocupació que transmeten els líders de la comunitat paquistanesa a Catalunya, especialment els del Raval, per adonar-se'n.

Dic això perquè no han trigat gens ni mica a sortir alguns dels opinadors i opinadores de sempre carregant sobre aquells que demanen prudència i defugen l'alarmisme als quals acusen, per aquest fet, gairebé de còmplices dels terroristes.

En aquest sentit em sembla important l'esforç que ha fet aquest cap de setmana tant TV3 com d'altres cadenes per tal de posar de manifest el punt de vista d'aquestes persones que lamenten l'existència dels radicalismes violents, i que fins i tot s'ofereixen a col.laborar en les investigacions que faci falta, a la vegada que demanen que no es posi en risc els esforços que s'estan duent a terme de fa anys en favor de la convivència.

No crec que fer aquest exercici de prudència i de responsabilitat, defugint l'alarmisme incendiari que tant agrada a alguns sectors mediàtics, polítics i d'altres àmbits inclassificables del nostre país, sigui defugir el problema, que insisteixo, hi és, i és altament preocupant, com és la sospita que pugui haver-hi algunes cèl.lules de sectors radicalitzats que vulguin desestabilitzar precisament aquesta convivència, atacant, fins i tot, als seus propis germans i germanes als quals consideren massa 'moderats', simplement per què no són fonamentalistes. En aquest sentit cal tenir en compte, entre d'altres elements, que una de les comunitats paquistaneses que més manifestament es va expressar en favor de Benazir Bhutto, qui havia de ser un dels símbols de l'apertura democràtica del Paquistà, ha estat la que viu a Catalunya.

Per altra banda, avui, al voltant de les 17.30, compareix Pervez Musharraf davant la Comissió d'Afers Exteriors del Parlament Europeu. Em toca intervenir-hi en nom del meu grup. Li haurem de preguntar si coneix els fets, i si és conscient que la mala imatge que estan donant episodis com l'assassinat de l'opositora Benazir Bhutto i la dificultat per tal d'organitzar unes eleccions clares, transparents i democràtiques, així com la manca de llibertat de premsa i d'informació que viu el país, pot tenir també efectes altament perjudicials per a milers de persones paquistaneses que viuen arreu del món, també a Barcelona. I a la resta del món caldrà preguntar-nos si el de Musharraf és un règim digne de fer-hi els nombrosos tractes que s'hi han fet fins ara, incloses les abundoses vendes d'armes provinents de països europeus (França, Àustria, Regne Unit i Alemanya, sobre tot, però també Espanya, recordem sinó les negociacions iniciades pel llavors ministre de defensa, i futurible president del Congrés, José Bono, l'any 2005, per tal de vendre'ls 4 submarins S-80 per valor de 1000 milions d'Euros).

Pensem-hi! No concorreguem a l'alarmisme incendiari fàcil...

Just Whitney

Ella és la meva cantant preferida. La seva veu posa color a la meva ànima des de sempre. Amb ella he après anglès i a sentir les vibracions harmòniques i elegants de la música.

Em vaig enamorar de la seva veu amb aquell mític I WANNA DANCE WITH SOMEBODY, himne popero dels 80 i vaig seguir-la fidelment al llarg de la meva adolèscencia i fins ara, malgrat el fosc matrimoni amb el perla del Bobby Brown (jo ja ho sabia que aquest paio no li faria bé) i el cercle viciós per culpa de les drogues i l'alcohol en què ha estat immersa durant anys.

Ara sembla que, després de donar la patada al Brown (BIEN) torna amb força, tot i que la seva veu privilegiada i la seva bellesa estaran per sempre marcades pels abusos que ha comès en l'última dècada.

Tot mirant el yahoo he vist la notícia que tornava. Guai. Estupendu. Meravellós. Quan he lincat la notícia, la meva cara ha canviat. L'article venia a dir que el proper febrer sortiria el primer recopilatori dels grans èxits de la Houston.

QUÊEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE???? Això és un insult als megafans de la Whitney. Fa uns anys (no molts) ja va treure el primer recopilatori dels seus grans èxits, separats en dos CDs, un per les cançons més mogudes (I wanna dance with somebody, So emotional, Queen of the night) i un altre per les més romàntiques (I will always love you, I have nothing, All the man that I need).

SI us plau PERIODISTES o bé SENYORS DE LES DISCOGRÀFIQUES: pels primers, contrasteu la informació que publiqueu en un portal tant visitat com el yahoo i pels segons, no ens prengueu el pèl de voler vendre una cosa com a nova quan ja s'ha fet que no som ignorants!!!!!. Aquí podeu veure la noti:

http://es.news.launch.yahoo.com/dyna/article.html?a=/21012008/183/whitney-houston-publica-the-ultimate-collection.html&e=l_news

En fi, per poder escoltar la meva veu preferida amb temes inèdits haurem d'esperar fins la tardor que ve. Però ella s'ho val. Malgrat que ens va deixar plantades fa uns anys a la Betsa i a mi (i a uns quants milers de persones) al palau Sant Jordi per una pressumpte intoxicació per marisc.

Whitney, we will always love you.

Blue Mandalay

El dissabte vam anar per fi al Blue Mandalay, un restaurant situat pel carrer Provença. Feia molt temps que hi voliem anar i no ens acabavem de decidir. Dissabte va ser el "gran dia", i tal com passa amb tot allò que fas amb moltes expectatives..., ens va decepcionar. La decoració és molt maca (fashion de la muerte + oriental chic), però les racions són molt petites i l'espectacle de trapezi molt curt (això que pagues gairebé 3 € extra)No crec que tornem! La relació qualitat - preu bastant dolenta!

El català a Correus

Si Srs. del PP.. teniu tota la raó del món, a Catalunya no s'ensenya el castellà, tots parlem el català , sobretot a Barcelona.

Aquí teniu un bon exemple del català que es parla per aquí.

Risoterapia

Al mal tiempo buena cara. Bona dita popular. I és que després de viure trenta anys en aquest món de bojos, he arribat a la conclusió que riure's és la millor terapia contra la mala llet, les depressions, les pors i la falta d'humanitat que corre per aquí.

Però no tots els riure's són iguals. El que més abunda és riure's del veí, del company diferent, de les persones poc agraciades...això no és riure això és fer el malparit i no és gens sa sino que podreix encara més l'ànima del qui ho fa.

El millor riure per mi, és el riure que ve de la nena que porto dins. Aquest és un riure sa, sincer, bell, energètic que m'omple els pulmons i el cor de bones vigracions. L'acudit no té perquè ser intel.ligent, ni pedant, simplement pot ser un joc de paraules, una mirada, una sortida dels meus nens, uns antifaços-mans, fer una ballaruca, fer el pallasso....

Aquí anoto els beneficis de riure, perquè veieu ho estupendu que va pel cos humà.

- Inmuniza contra la depresión y angustia.

- Cuando uno se ríe segrega más adrenalina, lo que potencia la creatividad y la imaginación.

- Al reir, el cerebro hace que nuestro cuerpo segregue endorfinas, sedantes naturales del cerebro similares a la morfina; esas segregaciones que actuan como drogas naturales que circulan por el organismo, resultan cientos de veces más fuertes que la heroína y la morfina, además son gratuitas y no tienen efectos secundarios. Por eso cinco o seis minutos de risa continua actúan como un analgésico.

- Al reirnos estamos haciendo ejercicio: Con cada carcajada se ponen en marcha cerca de 400 músculos, incluidos algunos del estómago que sólo se pueden ejercitar con la risa.

- Actua como un masaje: La columna vertebral y cervicales que es donde por lo general se acumulan tensiones, se estiran al reirnos. Además se estimula el bazo y se eliminan las toxinas. Con este movimiento el diafragma origina un masaje interno que facilita la digestión y ayuda a reducir los ácidos grasos y las sustancias tóxicas.

- Nos limpia: Al reirnos se lubrica y limpian los ojos con lágrimas. La carcajada hace vibrar la cabeza y se despeja la nariz y el oído.

- Oxigenación: Cundo ries entra el doble de aire en los pulmones, de ahí que la piel se oxigene más. En concreto, los pulmones mueven 12 litros de aire en vez de los 6 habituales, lo que mejora la respiración y aumenta la oxigenación. Con esto se desmiente la idea de que la risa provoca arrugas en el rostro, al contrario lo tonifica.

- La risa nos da felicidad: Además de favorecer en la producción de endorfinas, también hay mas encefalinas en el cerebro, ambos neurotransmisores (formados por cadenas de aminoácidos) que se encuentran sobretodo en el sistema límbico y cuya función es combatir el dolor.

JA SABEU DONCS, A RIUREEEEEEEEEEEEE. ;).

Missatge des del Museu Van Gogh d'Amsterdam

http://vangoghen.bitmove.tv/bitmove/cgi/receive.jsp?uid=38D754E01981AEE68B810198D40571ED&format=WMV

Vaya perlas...

Floreta-Ja estem a Amsterdam!!!
Madu -Encara no m'ho crec.

Totes-Vaya perlita el Pep... alias Patrik Swayze
Tornem al Wok to walk? jejeje

Madu - Ei que tal el Diesel? has notat res?

Talladet- Doncs no ho se pq no aspiraba el fum..

Frase per pensar

"Lo importante no es escuchar lo que se dice, sino averiguar lo que se piensa"

José Donoso, escriptor chileno

Per què sempre busquen polèmica?

Per qué sempre busquen els problemes on no hi ha?

Avui he llegit una notícia al diari, on deia que líder del PP a Catalunya, Daniel Sirera, considera que no hi ha llibertat lingüística a Catalunya. Ahir, ell i el director de la campanya en les legislatives, Xavier García Albiol, van denunciar que a Catalunya no s'ensenya en castellà.Com a prova han presentat un vídeo en què està registrada una conversa telefònica entre una suposada mare de família i una treballadora del departament d'educació. Durant la trucada,la ciutadana pregunta per escoles on s'ensenyi en castellà i català, i li responen que a Catalunya s'ensenya en català i que alguns centres ofereixen assignatures en anglès, com matemàtiques.Per acabar en el vídeo apareixen dos lemes. Una pregunta: ¿Per què el PSC i els nacionalistes juguen amb el futur dels nostres fills?. I una crida: Reacciona. Sirera va denunciar que el castellà no és tractat ni com a "llengua estrangera", i va subratllar que el PP impulsarà, si governa a Espanya, una llei que garanteixi el dret dels pares a escollir la llengua en què estudien els seus fills.

Sincerament no crec que el castellà estigui "amenaçat" de mort a Catalunya! Jo crec que és més aviat al contrari! és el català l'idioma que s'ha de fomentar, sobretot a Barcelona!Que cadascú parli com vulgui, no?

Tori Amos - Silent all these years

Per a mi entendre les lletres de Tori Amos és més difícil que fer els comentaris de text a l'escola sobre el que volia dir Bécquer amb volverán las oscuras golondrinas o Perez Galdós amb els seus poemes...

Encara que a mi m'agrada que cadascú pugui interpretar a la seva manera els llibres, poesies , cançons... així ens les apropiem, les fem nostres, i d'aquesta manera ens podem considerar artistes/ creadors. Hi ha tantes maneres d'interpretar una mateixa realitat..

Excuse me but can I be you for a while
My dog won't bite if you sit real still
I got the anti-Christ in the kitchen yellin' at me again
Yeah I can hear that
Been saved again by the garbage truck
I got something to say you know
But nothing comes
Yes I know what you think of me
You never shut-up
Yeah I can hear that

But what if I'm a mermaid
In these jeans of his
With her name still on it
Hey but I don't care
Cause sometimes
I said sometimes
I hear my voice
And it's been here
Silent All These Years

So you found a girl
Who thinks really deep thougts
What's so amazing about really deep thoughts
Boy you best praya that I bleed real soon
How's that thought for you
My scream got lost in a paper cup
You think there's a heaven
Where some screams have gone
I got 25 bucks and a cracker
Do you think it's enough
To get us there

Cause what if I'm a mermaid
In these jeans of his
With her name still on it
Hey but I don't care
Cause sometimes
I said sometimes
I hear my voice
And it's been here
Silent All These...

Years go by
Will I still be waiting
For somebody else to understand
Years go by
If I'm stripped of my beauty
And the orange clouds
Raining in head
Years go by
Will I choke on my tears
Till finally there is nothing left
One more casualty
You know we're too easy Easy Easy

Well I love the way we communicate
Your eyes focus on my funny lip shape
Let's hear what you think of me now
But baby don't look up
The sky is falling
Your mother shows up in a nasty dress
It's your turn now to stand where I stand
Everybody lookin' at you here
Take hold of my hand
Yeah I can hear them

Estimats Humans

On anirem a parar?? Gran pregunta, potser retòrica, que la Humanitat des que en té consciència es fa. Ha plogut molt des que les persones filosofen sobre el seu passat, el futur i el present. Pensaments que han esdevingut sovint religions, sovint formes de vida, sovint maneres de sobreviure en aquest sense sentit que és l'existència.

Crec que és un bon exercici d'ètica emular de tant en tant aquells grans pensadors que teoritzaren sobre el devenir de la vida. Clar que en un món capitalista això no és gaire productiu ni sensat, no??. Però aquí hi ha una Resistència, un petit grup de boges encantadores capaces de sentir els colors de l'arc de Sant Martí en un món on només es veu el color del diner.

Estimats Humans, si tan sols ens paressim un moment a preguntar al veí com et trobes, però no per compromís sino perquè de veritat t'importa. I si deixessim de treballar cinc minuts per veure una posada de sol meravellosa?? I si parlessim més sovint amb els nens de coses vanes i ens emocionessim amb la perfecció de les seves manetes carnoses?

Fundació Arrels.

Bon dia, bona hora i bon any!

M'estreno en el bloc amb una pàgina que he trobat perduda en la immensitat d'aquest mar que és Internet. Es tracta de la fundació Arrels, que té la seva seu a Barcelona. La vaig trobar llegint El Pais.es a través d'un bloc d'una periodista que hi treballa. Es tracta d'una fundació que es dedica a ajudar les persones que, per una circumstància o altra, s'han quedat al carrer, aquest gran col·lectiu que a mi em sembla que és un dels més oblidats de la societat. Aquest món que, de cop i volta, deixa determinada gent fora i al qual és tan difícil tornar a entrar... Us en deixo l'enllaç: http://w3.arrelsfundacio.org/
Hi ha l'opció de col·laborar-hi d'una manera o altra, però el sol fet de llegir-ho i prendre'n consciència crec que ja és un primer pas.
Una abraçada!

Les amistats

A vegades no totes les "cadenes de missatges" et desitgen mala sort i desgràcies si no ho reenvies a varies persones (ho odio!!!)... L'altre dia vaig rebre d'una amiga aquest missatge tan bònic i tan representatiu del que són les amistats avui en dia.

Les amistats estan fetes de trossets.
Trossets del temps que vivim amb cada persona.
El que importa no és la quantitat de temps que passem amb cada amic, sinó la seva qualitat.Cinc minuts poden tenir més importància que un dia sencer.

Algunes amistats estan fetes de riures i plors compartits; altres, d’hores d’escola; altres, de sortides, cine, diversions; i n’hi ha que neixen sense que sapiguem ben bé com ni per què ...
Potser de silencis compresos,o de simpatia mútua sense explicació?

Avui dia,n’hi ha que estan fetes sols de correus electrònics,i no per això són menys importants. Diferents, però no menys importants.
Aprenem a estimar les persones sense poder-les judicar per la seva aparença, sense que les puguem etiquetar conscientment.
Hi ha amistats profundes que han nascut així.

Saint-Exsupéry diu:
“El temps que vas perdre per la teva rosa és el que la fa tan important”.
El temps que “perdem” amb cada amic fa que cada amic sigui tan important. Perquè el temps “perdut” amb amics és temps guanyat, aprofitat i viscut.

Són records per a cinc minuts després, per a dins d’un any o per a sempre.
Un amic es torna important per a nosaltres - i nosaltres per a ell - quan en la seva absència som capaços de riure o plorar,de sentir nostàlgia, pena o alegria i, en aquell instant, sentir-lo ben a prop nostre.

L’important és saber aprofitar al màxim cada moment viscut i atresorar-lo en el bagul dels records, per poder estar amb els nostres amics, encara que estiguin lluny dels nostres ulls.

Guardo cada dia aquests trossets ben dins del meu cor.Són el meu tresor. Quan estic sol, en trec els amics que m’acompanyen ...


FELIÇ 2008 A TOTS ELS TROSSETS!!!