dijous, 3 de gener del 2008

Les amistats

A vegades no totes les "cadenes de missatges" et desitgen mala sort i desgràcies si no ho reenvies a varies persones (ho odio!!!)... L'altre dia vaig rebre d'una amiga aquest missatge tan bònic i tan representatiu del que són les amistats avui en dia.

Les amistats estan fetes de trossets.
Trossets del temps que vivim amb cada persona.
El que importa no és la quantitat de temps que passem amb cada amic, sinó la seva qualitat.Cinc minuts poden tenir més importància que un dia sencer.

Algunes amistats estan fetes de riures i plors compartits; altres, d’hores d’escola; altres, de sortides, cine, diversions; i n’hi ha que neixen sense que sapiguem ben bé com ni per què ...
Potser de silencis compresos,o de simpatia mútua sense explicació?

Avui dia,n’hi ha que estan fetes sols de correus electrònics,i no per això són menys importants. Diferents, però no menys importants.
Aprenem a estimar les persones sense poder-les judicar per la seva aparença, sense que les puguem etiquetar conscientment.
Hi ha amistats profundes que han nascut així.

Saint-Exsupéry diu:
“El temps que vas perdre per la teva rosa és el que la fa tan important”.
El temps que “perdem” amb cada amic fa que cada amic sigui tan important. Perquè el temps “perdut” amb amics és temps guanyat, aprofitat i viscut.

Són records per a cinc minuts després, per a dins d’un any o per a sempre.
Un amic es torna important per a nosaltres - i nosaltres per a ell - quan en la seva absència som capaços de riure o plorar,de sentir nostàlgia, pena o alegria i, en aquell instant, sentir-lo ben a prop nostre.

L’important és saber aprofitar al màxim cada moment viscut i atresorar-lo en el bagul dels records, per poder estar amb els nostres amics, encara que estiguin lluny dels nostres ulls.

Guardo cada dia aquests trossets ben dins del meu cor.Són el meu tresor. Quan estic sol, en trec els amics que m’acompanyen ...



FELIÇ 2008 A TOTS ELS TROSSETS!!!

3 comentaris:

flor de te ha dit...

Mix, com m'agrada el Petit Príncep i el seu autor. La dedicatòria del principi del seu llibre és conmovedora. Tots hauríem de conservar i mostrar més el nen que portem a dins. No l'hauriem de deixar morir mai. Potser el món aniria millor així.
Gràcies pel teu bocí d'amor en aquest món de presses i odis. Pluja de petons

Anònim ha dit...

M'encanta El Petit Príncep! Aquestes paraules sí que són universals, ja que no passen de moda mai!

molt bon any 2008!

Anònim ha dit...

Una obra mestra. És l'únic llibre que guarda la meva mare dels seus anys d'adolescència.Aquest i un de Mafalda.
Moltes de vosaltres m'heu conegut siguent una persona trista ;) però malgrat el meu passotisme recordeu que : "Guardo cada dia aquests trossets ben dins del meu cor.Són el meu tresor. Quan estic sol, en trec els amics que m’acompanyen "
Gràcies per l'escrit Mixeta!!