Estimats Humans

On anirem a parar?? Gran pregunta, potser retòrica, que la Humanitat des que en té consciència es fa. Ha plogut molt des que les persones filosofen sobre el seu passat, el futur i el present. Pensaments que han esdevingut sovint religions, sovint formes de vida, sovint maneres de sobreviure en aquest sense sentit que és l'existència.

Crec que és un bon exercici d'ètica emular de tant en tant aquells grans pensadors que teoritzaren sobre el devenir de la vida. Clar que en un món capitalista això no és gaire productiu ni sensat, no??. Però aquí hi ha una Resistència, un petit grup de boges encantadores capaces de sentir els colors de l'arc de Sant Martí en un món on només es veu el color del diner.

Estimats Humans, si tan sols ens paressim un moment a preguntar al veí com et trobes, però no per compromís sino perquè de veritat t'importa. I si deixessim de treballar cinc minuts per veure una posada de sol meravellosa?? I si parlessim més sovint amb els nens de coses vanes i ens emocionessim amb la perfecció de les seves manetes carnoses?