Melcior Comes

Pintura: Carolina in the morning, d'Edward Hopper

Fa temps que tenia pendent escriure sobre el Melcior Comes , un jove escriptor malllorquí que viu a Barcelona, del que cada cop se sent a parlar més, no se si us sonarà o si l’heu vist darrerament al telenoticies de TV3.

Volia parlar-vos dels llibres que ha escrit i dels premis que ha guanyat però tot això ja ho podeu trobar navegant per la Xarxa http://www.esferallibres.com/

El vaig conèixer ja fa força anys, crec que era de camí cap a la presentació que feia del seu primer llibre “l’Aire i el Món”.

D’aquell dia tan sols recordo una de les primeres coses que em va dir , ja sabeu que el temps distorsiona els records però era alguna cosa semblant a : “Defineix-me qui ets”.

Primer vaig pensar.. i qui és aquest noi que ni conec per demanar-me això ? I més tard em vaig adonar que la pregunta no m’havia sentat del tot bé pq no sabia respondre-la.

De fet , 3 anys més tard segueixo sense tenir la resposta.

Els escriptors haurien de ser admirats, siguin bons o dolents, pq s’endinsen en un món difícil, poc recolçat per la societat.

Tal com diu Melcior a una entrevista del diari Avui:

Melcior.C. Jo el que crec és que la literatura, a diferència d'altres activitats, ha d'aspirar a tenir importància.

E.V. Importància en quin sentit?

Melcior.C. En el sentit que ha d'aspirar a desmuntar els guions preestablerts per retornar al lector el control sobre la seva pròpia vida. Un escriptor t'ha de fer prendre consciència de la complexitat del món i dir-te: "Ara tu mateix, tria".

Melcior tb diu que un escriptor ha de tenir esperit de mestre Xaolin, l’esperit indestructible del monjo.

És el que diu Rilke a l’obra Cartes a un jove poeta : “Si fas el que has de fer realment, et serà igual si diuen de tu que ets mediocre o boníssim”.

De fet això es podria aplicar a tothom.. L’important és tenir un objectiu, i lluitar per ell.

Em podria passar hores escribint el que aquest escriptor diu o deixa de dir però millor compreu els seus llibres, en podreu extreure coses molt interessants.

PD, totes les Chicas del Té que vulguin el llibre amb dedicatoria que m’ho diguin, a veure si us ho puc aconseguir ; p jejeje