Aiiiixxxx...

(il·lustració de http://www.thepinkinuit.blogspot.com/)

"NO SÓLO SOMOS PRISIONEROS DE NUESTROS DESEOS, SINO IGNORANTES DE NUESTRA CONDICIÓN"

Aniversari ocupació xinesa al Tíbet

Dimarts 10 de març
8h a 20h - DEJUNI PER LA PAU (Pl Catalunya)
19h30 - MARXA PACIFICA (Fundació CASA del TIBET - Pl.Sant Jaume)
20h - CONCENTRACIÓ amb lectura de manifest(Pl. Sant Jaume)

Més info: a la pàg web Casa del Tibet (http://www.casadeltibetbcn.org/principal.html) i a l'e-mail: dretshumans@casadeltibetbcn.org
Tel. 34 93 207 59 66

La Xina tanca les fronteres del Tibet

Si algú pensava passar l'inici de la primavera al Tibet, que s'oblidi perque les autoritats xineses han tancat les fronteres. I jo em pregunto com pot ser que al s. XXI encara passin aquestes coses? el món és de tots, no? (teòricament)Que hagi governs que vulguin anul·lar la cultura d'un altre poble?

Incloc un article d'EL Periódico de Catalunya publicat avui:

JORDI CORACHÁN
BARCELONA
La Xina va forta. El Govern de Pequín ha tancat el Tibet als turistes estrangers fins a finals de març, en previsió d'incidents amb motiu del 50è aniversari de la insurrecció tibetana contra la Xina, que es compleix el pròxim dia 10.
Ahir, els que desitjaven visitar el Tibet i pretenien obtenir un visat, a l'anar a les agències de turisme es van trobar amb una resposta que sorprèn: no hi podran viatjar fins a finals de març.
La prohibició pràcticament no afecta el turisme espanyol. "Són molt pocs els ciutadans del nostre país que visiten el Tibet per aquestes dates a causa de les baixes temperatures", va afirmar un portaveu de l'Associació Catalana d'Agències de Viatges (ACAV). La seva opinió és que la mesura del Govern xinès pretén evitar l'arribada de simpatitzants estrangers de la causa tibetana.
La notícia de la prohibició va ser facilitada per tres agències de turisme que organitzen habitualment viatges a la regió: una de Lhasa, capital del Tibet, una altra de Chengdu i una tercera de Sichuan.
Una empleada de l'agència oficial de Lhasa, que va demanar mantenir-se en l'anonimat, va assegurar a l'agència France Presse: "Les autoritats xineses ens han demanat que no organitzem viatges per als estrangers fins a l'1 d'abril".
Per la seva part, una empleada d'un alberg juvenil de Lhasa, on hi va haver disturbis l'any passat, va informar que allotjava actualment dos turistes estrangers. "Els hem hagut d'informar que han de marxar de la ciutat", va assegurar la funcionària, que va demanar quedar en l'anonimat per por de represàlies. "Marxaran probablement demà o demà passat, i el mateix passarà en altres centres de la ciutat", va afegir.

ESTAT POLICIAL
Davant el 50è aniversari de la sagnant revolta del Tibet, el Govern xinès ha optat per prendre policialment la regió, segons van denunciar ahir organitzacions defensores dels drets humans. No obstant, no és la primera vegada que la Xina prohibeix l'entrada d'estrangers al territori.
Després de les violentes protestes del 2008 --les més greus en 20 anys--, les autoritats xineses van tancar les portes al turisme i les van reobrir al juny, per permetre el pas de la torxa olímpica.
Els disturbis del 2008 van començar quan un grup de tibetans violents van atacar comerços i persones d'ètnia han, la majoritària a la Xina. El Govern xinès va reaccionar mitjançant la repressió policial, que va provocar un nombre indeterminat de morts. Això va provocar que alguns països es plantegessin la possibilitat de no acudir als Jocs Olímpics de Pequín.
El cas més sonat va ser el protagonitzat pel president francès, Nicolas Sarkozy, que va fer marxa enrere després d'una vaga de consumidors xinesos contra la cadena Carrefour. La Xina va fer gestos d'acostament al dalai-lama, però els Jocs van generar múltiples protestes per part de tibetans i simpatitzants de la seva causa a tot el món.

Doncs les manifestacions les haurem de fer des de Barcelona!

Per pensar

«Se necesitan dos años para aprender
a hablar y sesenta para aprender a callar»

ERNEST HEMINGWAY

Aquesta frase la dedico a aquelles persones que a vegades parlen massa, escolten poc i per tant normalment s'equivoquen. A aquelles persones que creuen que ho saben tot!
(segur que coneixeu algú així)

Visca el reciclatge

http://www.makeatuvida.net/makeasite.html

En aquesta pàgina web trobareu idees per treure profit aquells utensilis que anaven directament al cubell de les escombraries. En temps de crisi val més reutilitzar les coses, no? i a més a més col·labores en mantenir la natura lliure de residus!

Slumdog Millionaire o els pobres que recuperen el seu regne

Com en un conte del segle XXI, Jamal viu la possibilitat de sortir de la pobresa a partir de la seva participació en un conegut programa de televisió. El presentador, bastant més antipàtic i cínic que el nostre Carlos Sobera, interpel·la el protagonista amb comentaris que sorgeixen de les preguntes del programa i en Jamal reviu la seva dura vida a partir dels records. Un argument un pèl naïf que porta de manera sorprenent cap a una reflexió profunda sobre la societat hindú i sobre les relacions humanes en general. És especialment interessant la relació d'en Jamal amb el seu germà gran; les peripècies que viuen tots dos junts i les situacions a què la vida els enfronta van posant de manifest les seves personalitats diferenciades i, en el cas del seu germà, les misèries i contradiccions humanes. De ben segur que trobaríem paral·lelismes entre aquest personatge i persones d'altres cultures. És això el que fa que la pel·lícula arribi al públic, el que va fer que tots aplaudíssim en una sala plena de gom a gom, una tarda qualsevol d'aquest hivern. De fet, no era una tarda qualsevol, era la tarda en què descobríem aquesta pel·lícula. No cal dir que em va agradar moltíssim (no he pogut deixar-ho pel final, hehe). No només em va agradar molt perquè mostra el rerefons social de l'Índia, ni només per la preciosa història d'amor que hi ha entre en Jamal i la Latika (jo vull que algun dia algú m'estimi com ella l'estima a ella), sinó també per la tècnica que fa servir el director per anar i venir del passat al present. La pel·lícula es nodreix dels flaixbacks, però no de qualsevol manera, sinó de forma totalment justificada (és en el passat allà on en Jamal busca respostes) i, a més, no tan sols mirant cap enrere sinó cap endavant i cap endarrere en salts temporals constants que justifiquen la situació present i la de certs moments en el passat. Una mica embolicat? No ho és gens. Si l'aneu a veure, descobrireu que aquests salts es donen de manera natural, que tot condueix cap a un final apoteòsic, potser una mica irreal, però qui ha dit que els somnis no es poden fer realitat? I és que potser els pobres, algun dia, recuperaran el regne que els pertoca.

La familia Ladoo

Hola noies i visitants del bloc!

Us presento als meus besavis per part de mare. Són els pares de la meva àvia materna.

El besavi



La meva besàvia



I la meva àvia amb el meu tiet, tieta (en braços) i la meva mare.


Ja us penjaré fotos de l'àvia de la meva àvia (ja veieu que això de fer fotos ho porto ja de tradició familiar)jejejeje!

Campanya pacifista pels drets de les dones

El passat Sant Valentí no va ser potser el més romàntic a l'Índia però si el més reivindicatiu. Moltes dones indies han aprofitat aquest dia per combatre el sexisme. Han regalat milers de calces roses a un grup integrista hindú que setmanes abans havia atacat a un grup de noies per comportament "inapropiat". Les noies estaven en un bar de copes a Mangalore (Karnataka)quan els integrants del grup religiós Sri Ram Sena (exèrcit del Senyor Ram)les van acusar d'obscenes i les van començar a agredir.

L'atac sexista ha tingut molta controversia a l'Índia. Però cap reacció ha tingut tant ressó com la del 'Consorci de Dones Marxoses i atrevides' que, a través d'internet (link) ha començat la campanya de les "calces roses", que coinsisteix en enviar aquesta peça de roba a Sri Ram Sena.

De moment ha tingut un gran èxit. Així que la "lluita" de l'exèrcit de l'amor contra l'exèrcit del Senyor Ram continua.

Mireu el link per mé info.
http://thepinkchaddicampaign.blogspot.com/

Un secret inconfessable

Bona tarda,

Avui us explicaré un secret: quan vaig néixer, els meus pares em volien posar Marianna. La veritat és que vaig agrair que al final canviessin, tot i que el fet de portar el meu nom es deu tan sols a una moda passatgera. És a dir: que hi ha moltes noies de la meva generació que porten el meu nom.

Amb tot, sempre he pensat que el meu segon nom és Marianna. I si penso en el motiu pel qual me'l volien posar, aleshores ja em sembla un nom molt més maco. Volien que em digués Marianna, per la Mariana Pineda, que va immortalitzar García Lorca en la seva obra.

Fa dies que no em trec del cap una cançó de Leonard Cohen, a més, que es dirigeix a una altra dona que es diu Marianne. Aquí us la deixo perquè en gaudiu tant com jo ho he fet:

Festa Bollywood

Noies! jo hi aniré!

No hi ha res com una mica de música per alegrar l'ànima!

Gent que val la pena: contra l'oblit

La millor persona que he conegut mai va ser el meu avi. No va tenir molta sort, va néixer pobre. Es va haver de barallar amb la vida per sortir endavant. Va passar gana, molta gana, tanta que va aprendre a menjar de l’hort del veí en una Andalusia en què fins i tot els arbres semblaven tristos. Van matar el seu germà, el van assassinar els qui després van estar 40 anys convertint Espanya en un país autàrquic, endarrerit i sense memoria. Va aprendre tot sol a llegir i a escriure, va acabar essent català fins a l’espinada, encara que no parlés ni una paraula de català. “En aquesta terra és on he menjat”, em deia. Encara recordo les tardes que havíem passat ma germana i jo assegudes al seu costat, la seva manera d’aconseguir un acudit de gairebé tot. Sempre m’he preguntat com podía continuar essent tan bona persona malgrat tot el que havia patit. No oblidaré mai la seva darrera mirada llarga i com va aixecar el cap malgrat l’asma traïdora que va acabar amb el seu cor tan fort, quan va saber que la meva germana i jo érem allà hores abans de morir. Hi ha persones que no haurien de morir mai. Sí, el meu avi és la millor persona que he conegut mai.
I, per a vosaltres, qui és la millor persona?

Haikús

Us deixo alguns pensaments en forma de haikú:

Camino recte
el rumb es desvia quan
em deixo portar.


Ser mediocre
abans que la música
em porti uns ulls blaus.


Moltes paraules
se'n van anar i ja no
tornaran mai més.


Qui pogués sortir
arrencar les voreres
i assaborir el món!


Un foc recorre
les venes anònimes;
i jo el veig fugir.


L'etern dilema
no deixa d'aparèixer;
potser no és prou.


Un bri de Sol lluu
darrere els vidres negres
només un segon.


Aquell silenci
després de la funció
no se m'oblida.


Vidres entelats.
No et veig enlloc si miro
en passar, de lluny.


Aquesta platja
amenaça amb menjar-se'm;
corro tranquil·la.


Mentre em faig vella
la terra continua
intacta, jove.


Trossos de vidre
blancs, negres, rodons, quadrats
fan Històries.


Uns ulls verds de por
semblen mancats de calor.
Miren a terra.


Opressió de veus
que criden i ens arrenquen
la vida fugaç.


Res de paraules
només silenci pertot.
Uns ulls somriuen.


Fàbrica de por,
covards que es desperten folls;
me'n torno a dormir.