Un secret inconfessable
Bona tarda,
Avui us explicaré un secret: quan vaig néixer, els meus pares em volien posar Marianna. La veritat és que vaig agrair que al final canviessin, tot i que el fet de portar el meu nom es deu tan sols a una moda passatgera. És a dir: que hi ha moltes noies de la meva generació que porten el meu nom.
Amb tot, sempre he pensat que el meu segon nom és Marianna. I si penso en el motiu pel qual me'l volien posar, aleshores ja em sembla un nom molt més maco. Volien que em digués Marianna, per la Mariana Pineda, que va immortalitzar García Lorca en la seva obra.
Fa dies que no em trec del cap una cançó de Leonard Cohen, a més, que es dirigeix a una altra dona que es diu Marianne. Aquí us la deixo perquè en gaudiu tant com jo ho he fet:
Entrades
6 comentaris:
Gràcies, m´ha fet recordar vells moments.. vells i bells!
Per cert, creieu que seriem diferents si ens haguessín ficat un altre nom?és clar que l´èsencia és la mateixa, però el comportament, sería el mateix?
:-) Bona pregunta, Talladet... a mi saps què em passa? Que identifico persones amb noms. Per ex., el nom Mariona no m'agrada perquè totes les que he conegut em cauen malament hahaha... O, per exemple, no us ha passat mai de dir: aquesta noia o noi no fa per aquest nom; s'hauria de dir tal... haha No en tinc ni idea; diria, però, que el nom no fa la cosa. L'educació que ens han donat és el que compta. Tant és com ens diguem.
Jo crec que el nom m'ha marcat força, en algunes coses positivament i d'altres.. no tant :) Almenys és tema de conversa cada cop que conec algú.
A mi m'agrada molt el teu nom, Àstrid. Tot i que sé que és religiós, m'encanta com sona i, a més, és original.
Que curiós te de llimona, a mi em passa el mateix que a tu amb les Mariones, peró jo tinc amb les Annes, sempre he tingut problema amb les annes, són altives i presumptuoses, encara repto el día en que conegui alguna que valgui la pena.
Ja saps que Astrid és un nom preciós, i com que és exòtic, com tu és un bon tema de conversa, crec que t´ escau d´alló més bé!
Ja, és curiós això dels noms. Per que hi ha llibres que expliquen la personalitat que tens segons com et dius. Però... Buff!No sé que pensar!
Però llavors si fessim cas a aquests llibres la nostra personalitat dependria del nom, horoscop, numerologia, horòscop xinés..., etc, etc?
Sempre he pensat que deu ser molt difícil escollir el nom del teu fill. A mi m'agradaria possar-li un nom diferent i original però potser al cap dels anys el nen me'l tiraria pel cap! ha, ha, ha! (si tinc una filla no li possaré Mariona, ;) que cauen malament!)
Publica un comentari a l'entrada