Haikús

Us deixo alguns pensaments en forma de haikú:

Camino recte
el rumb es desvia quan
em deixo portar.


Ser mediocre
abans que la música
em porti uns ulls blaus.


Moltes paraules
se'n van anar i ja no
tornaran mai més.


Qui pogués sortir
arrencar les voreres
i assaborir el món!


Un foc recorre
les venes anònimes;
i jo el veig fugir.


L'etern dilema
no deixa d'aparèixer;
potser no és prou.


Un bri de Sol lluu
darrere els vidres negres
només un segon.


Aquell silenci
després de la funció
no se m'oblida.


Vidres entelats.
No et veig enlloc si miro
en passar, de lluny.


Aquesta platja
amenaça amb menjar-se'm;
corro tranquil·la.


Mentre em faig vella
la terra continua
intacta, jove.


Trossos de vidre
blancs, negres, rodons, quadrats
fan Històries.


Uns ulls verds de por
semblen mancats de calor.
Miren a terra.


Opressió de veus
que criden i ens arrenquen
la vida fugaç.


Res de paraules
només silenci pertot.
Uns ulls somriuen.


Fàbrica de por,
covards que es desperten folls;
me'n torno a dormir.