Gent que val la pena: contra l'oblit
La millor persona que he conegut mai va ser el meu avi. No va tenir molta sort, va néixer pobre. Es va haver de barallar amb la vida per sortir endavant. Va passar gana, molta gana, tanta que va aprendre a menjar de l’hort del veí en una Andalusia en què fins i tot els arbres semblaven tristos. Van matar el seu germà, el van assassinar els qui després van estar 40 anys convertint Espanya en un país autàrquic, endarrerit i sense memoria. Va aprendre tot sol a llegir i a escriure, va acabar essent català fins a l’espinada, encara que no parlés ni una paraula de català. “En aquesta terra és on he menjat”, em deia. Encara recordo les tardes que havíem passat ma germana i jo assegudes al seu costat, la seva manera d’aconseguir un acudit de gairebé tot. Sempre m’he preguntat com podía continuar essent tan bona persona malgrat tot el que havia patit. No oblidaré mai la seva darrera mirada llarga i com va aixecar el cap malgrat l’asma traïdora que va acabar amb el seu cor tan fort, quan va saber que la meva germana i jo érem allà hores abans de morir. Hi ha persones que no haurien de morir mai. Sí, el meu avi és la millor persona que he conegut mai.
I, per a vosaltres, qui és la millor persona?
Entrades
9 comentaris:
És difícil dir qui és la millor persona que he conegut, però sí que puc dir qui m'ha ensenyat moltes coses: la meva àvia. En el seu moment, no crec que la valorés prou, però ara cada dia em ve al cap algun pensament o alguna actitud seva que em fan aprendre constantment; més enllà del fet que ja no sigui físicament al meu cosat, ella continua vivint en mi.
Per mi també és la meva àvia. Dins de la familia és la meva "preferida".
Que curiós, no?
De moment tots coincidim amb els avis.
Quina pregunta més difícil, la millor persona del món, que no la més bona.Potser seria millor preguntar la que més t´ ha marcat, i aquesta és sens dubte ma mare que me l´estimo molt, però que no és la millor persona del món, encara que sé del cert que quan no hi sigui valoraré molt més les seves retòriques, així és la condició humana.
A qui més enyoro és al meu pare, malgrat que dia a dia el seu record és fa més llunyà,la meva àvia la recordo amb especial tendresa, però potser la millor persona del món es aquella que idealitzes, l´àvi que mai vaig poder arribar a conèixer podria ser aquesta figura.
Jo no tinc ningú en concret,per a mi tota la meva familia és la millor persona que he conegut. Cadascú m'aporta coses diferents però igual d'importants. És com quan algú et pregunta qui és el teu millor amic.. són coses a les que no puc respondre pq tothom és molt especial a la seva manera. Si parlem d'idealitzar com diu talladet.. potser la meva besàvia
Àstrid, vas conèixer la teva besàvia? Quina sort!
A veure, el fet que digui que el meu avi em sembla la millor persona del món no treu que no valori en la seva justa mesura la meva família (tinc uns pares que, a part de ser bons pares, són molt bones persones i ma germana, tot i que ens barallem molt -ara menys- també és bona persona), però és que el meu avi era especial (per a mi, ho sé). Potser tendim a idealitzar amb el pas del temps, però en aquest cas, ja ho pensava quan ell era viu. No tinc el mateix record de la meva àvia, per exemple, ni del meu altre avi. Jo no crec que sigui el mateix que parlar dels amics. Els amics, els tries, la família et toca.
Efectivament els amics els tries, la família et toca, i si és ben cert que t´ els estimes a tots, sempre hi ha algú al qual estàs més proper, t´ aporta més, t´ entén millor... entenc perfectament el que diu la Te de Llimona, jo m´ estimo a tota la meva petita família, però estic més propera amb el meu germà petit, generació, inquietuds, etc... però ho sento sóc realista, tothom té imperfeccions i defectes... ningú es perfecte!!, evidentment jo mateixa!
Sí, però alguns defectes els perdonem... El meu avi, per exemple, era molt "torpe", però això també el feia més encantador... I, tot i els seus defectes, continuo pensant que és la millor persona que he conegut mai.
La millor persona no ha de ser necessariament de la família, no?
Tot i que totes coincidim en escollir avis, besavis, mares...Suposo que potser no són la "millor persona" però són especials per tu. (aqui també podria dir el meu nebot, tot i que encara és molt petit i pot canviar amb el temps)
Jo tinc amigues o conegudes que també els hi podria otorgar el títol de "millor persona". (com a concepte general no respecte a la relació que té amb mi per exemple!)
Aquelles persones que tot i que tenen defectes (ja em dit que ningú és perfecte) se'ls hi nota que tenen un cor enorme. (aiii! que cursi m'ha quedat això! no m'estranya que després em regalin coses de les princeses Disney!jejejejeje!)
Molt bo tchai ladoo!
Publica un comentari a l'entrada