dijous, 26 de febrer del 2009

Aiiiixxxx...

(il·lustració de http://www.thepinkinuit.blogspot.com/)

"NO SÓLO SOMOS PRISIONEROS DE NUESTROS DESEOS, SINO IGNORANTES DE NUESTRA CONDICIÓN"

12 comentaris:

Te de llimona ha dit...

La frase és interessant, però la imatge, la imatge és increïble!!!

flor de te ha dit...

És com la Mixeta aquesta nena i amb els gatets!!!! Una frase paral.lela seria: muchos se pierden las pequeñas alegrías de la vida esperando la gran felicidad.

Astrid ha dit...

Aquesta il·lustradora és molt bona!! Marta Chicote forever.
Pel que fa a la frase: ok, som presoners dels nostres desitjos, encara diria més, alguns cops aquests desitjos ens condueixen a la infelicitat. Però crec que no està malament ignorar la nostra condició, ja que és la consciència d'ella que no ens permet aconseguir l'utopia.

tchai ladoo ha dit...

Jo crec que no s'ha d'ignorar la nostra condició, perque llavors no som "realistes" amb nosaltres mateixos i amb els nostres desitjos. Aquests no es realitzaran mai i et passaràs tota la vida volen assolir una utopia irrealitzable i per tant seràs infeliç.
Primer has de ser conscient de la teva situació, crear-te objectius, desitjos (assequibles) però no passar-t'he la vida pendent de si se't compleixen o no.

Per cert, si que vaig pensar amb mi a l'hora d'escollir el dibuix ! jejejeje! (moment egocèntric)

Astrid ha dit...

No se.. crec que situació i condició no volen dir exactament el mateix. Una situació la veig com quelcom en el que et trobes en el moment "x", és més temporal. Quan parlem de condició entenc que és com parlar d'allò que ets/aparentment ets, però que en realitat pots superar o canviar amb un punt de vista molt positiu i sense posar barreres d'allà on pots arribar. Crec que moltes de les grans figures d'aquest món han estat així, persones que han fet cas omís de la seva condició ( per tant limitació des del punt de vista real i social) per a ser/realitzar el que ells volien. Tal com diu la mateixa paraula : condició és igual a limitació. Siguem doncs inconscients de la nostra condició.

Astrid ha dit...

ps, si que fa pensar en la Tchai Ladoo jejeje

Te de llimona ha dit...

Evidentment, a mi també em va venir al cap la tchai ladoo en veure la imatge... s'assembla molt a tu! Hahaha, i a més amb aquesta expressió de somniadora...
Sobre la frase, intento fer-ne la meva interpretació: ser presoner dels teus desitjos vol dir, per a mi, que si et capfiques massa a acomplir o a assolir el que desitges, et converteixes en un infeliç en vida (una mica en paral·lel al que deia la flor de te). A més, per a mi, ser ignorants de la nostra condició vol dir no conèixer-nos a nosaltres mateixos amb les notres limitacions, les notres misèries; és a dir, que ens cal saber allò que ens manca, el que hem de canviar per poder arribar a aconseguir els somnis. Per a mi, igualment, mentre intentem aconseguir aquests somnis, el que ens fa infeliços és no gaudir del camí, sempre pensant en un futur. Uf, que profund!

tchai ladoo ha dit...

Jo no crec que una condició sigui sempre igual a una limitació! (en alguns casos sí)simplement és que tens unes altres característiques. Per això és important coneixe't a tu mateix per escollir bé els teus objectius o somnis a assolir.

Per exemple, a mi m'encantaria pintar bé, ser una pintora reconeguda mundialment, però sóc conscient que no tinc suficients aptituds. Per tant sóc concient de la meva condició. Per molt que m'esforci i m'apunti a cursos de pintura no crec que mai arribi a "triomfar" jejejeje! (a no sigui que creii un estil propi! jejejeje! és broma!)Tampoc seré mai model de pasarela o hostessa de vol pq sóc massa baixa ( per molt que "lluiti" no creixeré i seré més jove. Dubto que ara mateix em pugui comprar una casa amb vistes al mar perque la meva condició econòmica no és bona, etc, etc. (home! potser em toca la loteria demà)

Per tant, Està bé somniar però no evadir-te o negar la realitat! (i ho diu una somiadora que es passa tot el dia escoltant Bollywood i visquen al seu món virtual)

Te de llimona ha dit...

Doncs això és el que volia dir jo... ser conscient de les teves limitacions. Si t'entestes a voler ser una pintora quan no tens les condicions necessàries, seràs immensament infeliç. Però jo sóc del parer que tothom serveix per alguna cosa. Només cal que ens coneguem a nosaltres mateixos. Això pot semblar una obvietat, però no ho és. Crec que hi ha gent que es coneix a si mateixa molt poc.

tchai ladoo ha dit...

Totalment d'acord Té de llimona!

Astrid ha dit...

Mmm estic d'acord amb vosaltres, però..la nostra condició al mateix temps que la vida canvia cada dia, pel que crec que no ens hauriem d'aferrar/basar en aquesta al 100% Es fan més coses amb il·lusió i perseverància que essent massa realista i conscient de la pròpia condició.

Te de llimona ha dit...

Sí, també és veritat això. Ja sabem que a base d'esforç i de perseverança es poden aconseguir coses que no ens pensàvem, però cal tenir un peu a terra i no frustrar-se quan coses impossibles no s'aconsegueixen.