L'inspector al TNC

Hi ha obres de teatre que et fan riure; n'hi ha que et fan pensar; d'altres, plorar. Però n'hi ha poques que condensin totes aquestes emocions en una de sola. En un clima en què gairebé es pot tocar el malestar per la corrupció política actual, la ironia agra sembla un bon ingredient per pair el que passa al nostre voltant o, com a mínim, per fer-nos-en ressò i ser crítics amb el que passa. No crec que sigui casualitat que hagi sortit a escena una obra d'aquest tema. El que sí que em sobta i em fa pensar és com una peça de teatre escrita al segle XIX pot estar de tan rabiosa actualitat. Us n'explico una mica l'argument: En l'època dels tsars, un alcalde d'un poble de Rússia rep la notícia que aviat arribarà un inspector del govern per comprovar que tot funciona correctament al poble. Ràpidament es mobilitzen les autoritats del poble per “tenir-ho tot en ordre” i comencem a conèixer els protagonistes de la història: uns personatges volgudament plans i ratllant el grotesc pel que tenen de simples, mancats de moral i plens de misèries: són les autoritats al poble. Paral·lelament hi arriba un funcionari de l'Estat, tarambana i pobre com una rata. Quan l'alcalde se n'assabenta, aquest el confon amb l'inspector i ja tenim comèdia servida. Tot un seguit de confusions, situacions estrafolàries i comicitat se succeeixen i ens van mostrant la pobresa d'esperit de tots els personatges. Encara que ho pugui semblar (i potser això, en sóc conscient, és una interpretació personal), no crec que aquesta sigui una obra de crítica en exclusiva cap a la classe política de l'època, sinó cap al gènere humà en general, ja que ni tan sols els habitants del poble -enganyats per les autoritats (la directora de l'escola, el cap de correus, el gerent de l'hospital, el jutge i el mismíssim alcalde)- se salven d'haver estat deshonestos alguna vegada en les seves accions.
L'obra va ser escrita per Gógol en un moment en què no es feia teatre per al poble. El tsar Nicolau II va autoritzar-ne la posada en escena i va commocionar tant el poble com les autoritats de l'època. Era la primera vegada que s'hi veien reflectits, i d'una manera tan satírica.
Actualment, segur que se'n poden fer lectures aplicades al que ens passa. Però jo vull anar més enllà: és l'ésser humà sempre tan miserable? El poder sempre corromp? M'aventuro a dir que no, que per a mi no sempre és així, tot i que aquesta visió i la lectura dels diaris setmana rere setmana, mes res mes, em diuen el contrari. Ai, las! Però m'agrada anar contra corrent, encara que això signifiqui que algú em titlli d'innocent.

L'obra es pot veure al TNC fins al 12 d'abril.