divendres, 29 de febrer del 2008

Conferència sobre Té

Mireu quina activitat més "tetera"!!! Anem?

Té y salud, lo que hay que conocer

Conferencia sobre la camelia sinensis (té); morfología y composición química. Efecto de los principios activos de la camelia sinensis sobre la salud.

Ponentes: Dr. Albert Verdaguer y Ambròs Genís (importador de té, tetere)


Índice:

Introducción

Características morfológicas y composición química

Modificación de los principios activos en función del proceso productivo

Acción de los principios activos del té (genérico) en el cuerpo humano

Acción de los diferentes tipos de té en el cuerpo humano

Conclusiones / Recomendaciones

Cierre



Martes 15.04.2008

De 20h a 21h

Lugar: CASA ASIA, Sala Samarcanda (planta 3)

Info:www.tetere.com
teterenet@yahoo.es
telf. 93 368 58 73

Entrada libre (capacidad limitada)

Inscripción previa imprescindible antes del 10 de abril por correo electrónico (club@casaasia.es) o por teléfono (93 368 03 36), o directamente en InfoAsia, Av. Diagonal 373, de lunes a viernes de 10.00 h a 14.00 h y de 16.00 h a 20.00 h.

dijous, 28 de febrer del 2008

DOR

Aquest dissabte comença el cicle de cinema Hindi a Casa Asia!!! Aquest cop ens delectaran amb petites joyes que s'allunyen de les mega produccions a les que ens té acostumats la gran meca del cinema hindi.

DOR ( generació)
Dir: Nagesh Kukunoor. Con Ayesha Takia, Shreyas Talpade, Gul Kirat Panag. India. 2006. Drama. Versió original subtitulada en castellà.
Secció Oficial Festival Asia 2007 i guanyadora del ImagineIndia 2007.

Trama: Una dona de Rajastan envidua i es veu obligada a abandonar la seva vida per dedicar-se a l'oració ( aquest tema ja el vam tracta amb la peli Agua).

Les coses començaràn a millorar quan començi una amistat amb una jove musulmana que acaba d'arribar al poble buscant al seu marit. .

Amor, pèrdua, amistat, perdó i esperança... són paraules que defineixen la peli, i que conviden a veure-la.

dimarts, 26 de febrer del 2008

Llibertat al món


El mes passat es va publicar l'informe anual de Freedomhouse - fundada al 1941 per Eleanor Roosevelt, Wendell Willkie i d'altres americans- en el que ens presenta un estudi sobre les tendencies mundials sobre drets polítics i llibertats civils - l'evolució de la democràcia al món-.

El més preocupant és que l'estudi d'aquest any remarca un notable recés pel que fa a la "llibertat" a nivell global. El països on s'ha notat més aquesta disminució de llibertats han estat alguns llocs d'Àsia del sud ( Sri Lanka, Pakistan, Bangladesh..), la Unió Soviètica, l'Orient Mitjà, Àfrica del Nord i l'Àfrica Subsahariana (Nigeria, Kenya..)

Veient aquesta llista direu.. però si són països on ja no hi havia "llibertat" en els darrers anys, com poden estar pitjor? L'estudi ens explica que en els darrers anys alguns d'aquests havien començat a mostrar alguna mena de progrés cap a la democràcia però que actualment han abandonat aquesta direcció d'una manera preocupant.

Finalment fa un incís en els problemes que està tinguent Europa amb l'immigració i el terrorisme islàmic, i l'urgència d'establir una política adequada d'immigració. Si hi voleu donar un cop d'ull clickeu aquí

Reflexió personal : Fa un temps, fent un treball sobre Introducció a la política, sen's va plantejar un supòsit on teniem que definir si India, Andorra, Mónaco i Mèxic eren països "realment" democràtics malgrat que es definisin com a tals. Sembla un exercici fàcil però.. quan començes a fer recerca en base a les premises que haurien de complir tots els països democràtics.. t'entren seriosos dubtes.

Fotografia pertanyent al nord americà John Stanmeyer que actualment treballa per The Times i National Geographic i que ha dedicat els 10 últims anys a fotografiar qüestions relacionades amb el món asiàtic.

dilluns, 25 de febrer del 2008

Zhù Yì - Fotografia

Gràcies al bloc de Tchai Ladoo kemaku.blogpost.com en el que ens proposa activitats diàries per fer a Barcelona vaig descobrir l’exposició de fotografia xinesa Zhù Yì ( que vol dir Atenció ) al Palau de la Virreina.

Normalment quan parlem de Xina ho relacionem amb tradició, falta de llibertat d’expressió, explotació... però la veritat és que tb hi ha artistes que aposten per una expressió artística més actual, atrevida, encara que des del meu punt de vista buida de la transgressió que hauria de ser característica dels artistes contemporanis.

És una opinió molt personal però crec que l’art ha de fer reflexionar a l’espectador, ja sigui a través de la bellesa, de la denuncia o de la transgressió. Quelcom ha de fer que l'espectador passi a implicar-s’hi, a sentir-se part de l’obra.

En aquesta exposició hi ha algun fotògraf que ho aconsegueix i d’altres que no , però val la pena anar-hi.

dijous, 21 de febrer del 2008

Humus



Humus




Ingredients per quatre persones
500 gr de cigrons cuits, una cullaradeta de llavors de sèsam, el suc de 1/2 llimona, un pessic de comí,
dos dents d' all, quatre cullerades d'oli d'oliva, sal, una tasa de brou vegetal (o aigua) i pebre blanc.

El·laboració:
Batre els cigrons, l'all i el brou.Un cop fet el puré afegim el suc de la llimona, l'oli d'oliva la sal i el pebre. Seguim treballant el puré amb la batedora. A l'hora de servir-ho, decorem fent dibuixos amb les llavors i una mica d' oli. De totes maneres la decoració admet moltes variants.

Acompanyem el plat amb pa de pita, o pa torrat.

Doncs aqui teniu una recepta molt fàcil! que no sigui dit que las Chicas del Té no sabem cuinar! jejejeje!

Consum responsable


Reducir el consumo de electricidad, gas o gasoil en el hogar es fácil.
Sólo hay que seguir unos consejos y dejar que los resultados se noten en el medio ambiente y en las facturas.
Direcciones electrónicas en las que puedes consultar las diferentes medidas de ahorro:

http://www.idae.es/
http://www.mma.es/
http://www.consumoresponsable.com/
http://www.ecologistasenaccion.org/
http://www.ekopass.es/
http://www.greenpeace.com/
http://www.elreydelacreacion.com/
http://www.casadellibro.com/ – “Ahorrar energía y respetar el medio ambiente” es un libro publicado por la Organización de Consumidores y Usuarios.

Cicle solidari al Palau Robert

Els dimecres el Palau Robert i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, organitza el cicle d’audicions musicals en col·laboració amb una organització d’ajuda humanitària. Aquest té la finalitat de donar a conèixer el programa “Apadrina”, una iniciativa de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona i dels voluntaris de l’Hospital Saint John of God, de Sierra Leone,que és manté gràcies als seus socis i amics i que gestiona l’Obra Social dels Germans de Sant Joan de Déu.
El públic que assisteixi als concerts haurà de fer una aportació de 4 euros. Les entrades es posen a la venda el dia del concert, al mateix Palau Robert, a partir de les 17 h.

Normalment són els dimecres i acostuma a ser música clàssica.

http://www10.gencat.net/probert/index_cat.htm

Manifestació vivenda digna

Ja tenim aqui la propera convocatoria per manifestar-nos per una "Vivenda digna". Des d'aqui convido a tothom a participar-hi, ja que no és un problema de "joves" sino de tota la societat!



Per cert, aquesta foto és de l'última convocatòria. Erem tan pocs que ens va costar trobar-la! (ens pensavem que era un grup de gent mirant un espectacle de carrer)

dimecres, 20 de febrer del 2008

Juan de Caramuel - Erudit Oblidat -


De Wikipedia, la enciclopedia libre
Madrid, 23 de mayo de 1606Vigevano, Lombardía, 8 de septiembre de 1682), filósofo, matemático, lógico y lingüista español.

De ascendencia bohemia y de inteligencia superdotada, a los doce años componía tablas astronómicas. Estudió Humanidades y Filosofía en la Universidad de Alcalá, donde fraguó una gran amistad con Juan Eusebio Nieremberg, e ingresó en la Orden Cisterciense en el Monasterio de la Espina (cerca de Medina de Rioseco, Valladolid); se formó en filosofía en el monasterio de Monte de Rama, Orense, y en teología en el de Santa María del Destierro en Salamanca. Amante de las lenguas, llegó a dominar y hablar una veintena. Fue profesor de su orden en los colegios de Alcalá y Palazuelos, (Valladolid); viajó a Portugal, y a Bélgica en 1632. Se doctoró en teología en Lovaina (1638) y escribió dos años más tarde un Augustinus contra las doctrinas jansenistas, si bien no llegó a terminar ese opúsculo. Fue abad en Escocia y vicario general de la Orden en Inglaterra; en 1647 se trasladó a Praga, donde fue abad durante diez años. También fue obispo coadjutor en Maguncia y agente del rey de España en Bohemia. Se trasladó luego a Roma, donde obtuvo el favor del papa Alejandro VII, quien le nombró obispo en Campagna (Nápoles) y Vigevano (cerca de Milán), donde murió.
Mantuvo activa relación epistolar con los eruditos más célebres de su época: los filósofos René Descartes y Pierre Gassendi; el polígrafo jesuita Athanasius Kircher; el capuchino y astrónomo checo Anton Maria Schyrlaeus von Rheita, el médico bohemio Johannes Marcus Marci, el luego papa Alejandro VII Fabio Chigi, que fue un gran admirador suyo, entre muchos otros.
Caramuel rechaza la escolástica (quernea et rustica, la llamó) en la que se ha educado e intenta abrir otras vías; no rechaza las novedades y anuncia a los novatores de la primera Ilustración española. Por eso se rebeló contra la autoridad de Aristóteles y adoptó, por ejemplo, el mecanicismo cartesiano y la teoría física del atomismo. En teología fue molinista y en moral probabilista.
Nada escapó a su curiosidad, por su espíritu enciclopédico ha llegado a llamársele el Leibniz español.
Fue ante todo un generalista y nunca abordó un tema, cualquiera que este fuese, sin replantearse sus fundamentos teóricos desde todas las perspectivas posibles.
La obra de Caramuel fue cuantiosa, variada y dispersa (se le atribuyen doscientos sesenta y dos títulos, entre ellos sesenta impresos).

Que és ser "ric"?

"¿Quieres ser rico? Pues no te afanes en
aumentar tus bienes, sino en disminuir tu codicia"


EPICURO DE SAMOS, filósofo griego

dimarts, 19 de febrer del 2008

Tots amb el Tibet

El proper 10 de març tenim una cita... MARXA i concentració pacífica a favor del Tibet!

divendres, 15 de febrer del 2008

Titul.lars que em posen de mala llet

Sense comentaris.


"España es el país de la UE con más casas vacías"
El relator de la ONU para la Vivienda analiza, en un borrador de su informe para el Consejo de Derechos Humanos, la situación en España en cuanto a especulación, corrupción y mobbing y cómo afecta a las clases medias, pese a que en un 15% de las casas no vive nadie. ADN 15/2/08




Micro-pisos a precio de lujo
750 euros al mes por viviendas que si se construyeran hoy serían ilegales Se ofrecen pisos ilegales de 10 metros cuadrados con baño y cocina incluidos. ADN 16/9/2007




La mitad de los jóvenes serían pobres si se emanciparan antes de los 35 años
Una cuarta parte de los niños españoles vive en la pobreza. (en España) ADN 30/1/2008




"Los jovénes licenciados de España son los que menos cobran de la UE, junto con los de la República Checa". ADN 13/2/08


Això sí que ho comento, té collons, amb perdó, la cosa, ja que a la República Txeca la vida és moooooooolt més econòmica que aquí. Per exemple, pendre una cervesa en un bar costa: 80 cèntims d'euro. Aquí entre 3-4 euros. Què en dius Zapatero, d'això, ara que venen les eleccions...Mecatxisenlamar. AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAaaarg


Acudit diví


Ahir, dia de Sant Valentí, patró dels malalts d'Amor, van publicar aquest acudit al diari Metro, súpergraciós.


Fauno: Cupido ¿Y qué tal tu vida?

Cupido: Pues yo pienso seguir siendo soltero y sin compromiso, me afectan tanto las cosas que veo en mi trabajo...

Les pautes de la Felicitat

Fa uns dies va aparèixer un article al diari Metro sobre la felicitat, i he pensat que seria un tema perfecte pel nostre bloc.
Quina puntuació donarieu a la vostra vida? Què és allò que us fa somriure? Familia?Amics? Treball?...

Segons el psiquiatra Luis Rojas Marcos la majoria de la població és declara notablement feliç. Un 85% de la població és optimista i al menys un 30% de la capacitat per ser feliç depen dels nostres gens. Curiós, no?

Però veure el got mig ple o mig buit depèn sobretot dels ingredients que se li afegeixin al dia a dia: millorar l'autoestima, la feina, no sentir-se sol, l'esperança...(sense esperança és molt difícil viure) Tot això ens ajuda a ser optimistes. El psiquiatra afegeix que no hi ha una vareta màgica que ens doni felicitat, sino que s'aconsegueix amb l'esforç del dia a dia. Tots podem canviar si de veritat ens ho proposem!.

Ingredients per afegir a la recepta de la Felicitat:


* Coneixe't bé. Em de saber com és un mateix. (qui millor que nosaltres per saber com som!)
* Ser natural. No hi ha que ser artificial ni adoptar actituds forçades.
* Cor i cap. Saber mantenir l'equilibri.
* Humor. Utilitzar el sentit de l'humor en les situacions crítiques, i per que no saber riure's d'un mateix?
* Vida social. És important formar part d'un grup.
* Parlar. La gent extrovertida és més feliç.
* Ajudar. Sentir-se útil i ser solidari ens ajuda.
* Valors. Tenir una jerarquia de valors i ser coherent a la vida.


i així doncs... Quina puntuació doneu a la vostra vida? Us falten molts ingredients a afegir?

dimarts, 12 de febrer del 2008

Redescubrir el ritual del té


Aquí copio el reportatge de METRO d' avui sobre la cerimònia del te. La peça està escrita per Olivia Piquero.



TENDENCIAS. Es la segunda bebida más consumida del mundo después del agua. Asia, Oriente Medio, África y el norte de Europa hace mucho que lo descubrieron, pero hasta hace poco España se le resistía. Ahora, el té va ganando adeptos. Libros, revistas, programas de radio y de televisión alaban sus propiedades y beneficios para la salud. Ya ha comenzado la revolución del té.
Pero para la conquista es necesario reinventar el ritual del té. Basta fijarse tres objetivos: relajación, mejorar la salud y disfrutar...mucho. Para lograrlo, lo primero es elegir la variedadque mejor vaya con uno mismo, porque saber,
todas lo hacen bien.


-TÉ BLANCO: Encabeza el particular ranking como el más antioxidante (y no el
verde, como se cree). Llamado de la belleza, es un buen aliado para prevenir el cáncer, aumenta las defensas, la concentración y la memoria. Además, no tiene calorías.


-TÉ VERDE: posee propiedades antioxidantes, anticancerígenas e incluso antibióticas. Puede ayudar a prevenir las enfermedades cardíacas y del hígado.


-TÉ ROJO: Quizá sea el más conocido gracias a las bolsitas individuales que se
venden en los supermercados, pero su sabor gana cuando se vende al peso y se mezcla con otras cosas (a modo de sugerencia, con naranja y limón). Mejora la digestión, reduce el colesterol malo y mejora el bueno, mejora la circulación
sanguínea.


-TÉ NEGRO: Es, ni más ni menos, que el té tostado.Más fuerte que los anteriores, los africanos destacan por su intensidad. Ayuda en la actividad cardiovascular y es un gran antioxidante.


-ROOIBOS: Sin teína, apto incluso para los niños, personas nerviosas e hipertensas, es la bebida nacional en numerosos estados africanos. Sirve de ayuda para las alergias, pues actúa como un antihistamínico que no provoca somnolencia. También es bueno para el aparato digestivo, cuida de los huesos, la garganta y la piel.


3 tazas de té al día son necesarias, según diversos estudios, para que sus
propiedades sean completamente eficaces. Aunque en España puede parecer
una cantidad excesiva, otras culturas llevan siglos incorporándola a su dieta.


POR PROCEDENCIA



Aunque China sigue siendo el origen de la gran mayoría de los tés, sus plantaciones se extienden por todo el mundo. Belén Cabrera, propietaria de la tienda Jardín de Té, en Claudio Coello 102, hace un breve repaso a algunos de ellos basándose en su procedencia.

-India: “Los assan son muy aromáticos”.
-China: “Producen muchos tés verdes y rojos, que son terrosos, ahumados...”.
-Japón: “El fuerte japonés son los tés verdes”.
-África: “Destaca el rooibos y, para quien le guste el té fuerte, el negro de Kenia”.

diumenge, 10 de febrer del 2008

Mina - Oggi sono io



Se que alguna de vosaltres no pot escoltar la música que penjo des dels videos del Youtube però volia compartir aquest descobriment que vaig fer fa poc.
M'encanta la musicalitat de l'italià.. no se pq però em fa entrar en un estat de melancolia.

Raghu Rai





"A photograph has picked up a fact of life, and that fact will live forever."


De l'1 de febrer al 27 d'abril es pot gaudir a Casa Asia de l'excel·lent exposició fotogràfica del fotògraf indi Raghu Rai.

Personalment trobo que és fantàstica, digna de ser exposada en grans museus.

Per cert, si algú em pot dir si existeixen museus on hi hagi exposicions permanents de grans fotògrafs.. o si s'estudien a historia de l'art a les escoles juntament amb els grans pintors, arquitectes i escultors..

Entre l'exposició que fa a Casa Asia de Madrid i la de Barcelona es conglomera la mostra antològica més completa que ha realitzat fins ara aquest fotoperiodista-artista al nostre país. Cobreix un periode crucial de l'història de l'India contemporànea ( 1964- 2007).

Les imatges que s'exposen a Casa Asia de Barcelona recullen principalment la vida quotidiana del país. Malgrat que pel que he vist, a Madrid s'exposen les relacionades amb la tragèdia química de Bhopal, amb Madre Teresa de Calcuta, Indira Gandhi, etc..


El fotógrafo, que nació en la localidad de Jhhang, actualmente Pakistán, en 1942, se declara "básicamente autodidacta", pero considera que lo importante para hacer bien su trabajo es "conocer el mundo que te rodea".

"Todos podemos oír y ver, pero ser capaz de hacerlo en un conjunto es mucho más complicado", señala Rai, quien cree que "el mundo se ampliará enormemente para el que oiga y vea las cosas en su totalidad"


dijous, 7 de febrer del 2008

Cavalia

El diumenge passat vaig anar a veure Cavalia. Un espectacle ple d'amor als cavalls, emotiu i molt elegant! Aqui teniu unes imatges!

Tchai Ladoo

Any Nou xinés i tibetà

El nou any lunar és el 7 de febrer del 2008, per tan aquest dia se celebra l’any nou xinès “any de la rata”. (Aquest any també coincideix amb el tibetà)

Aquests són elsRituals que es fan:


1- A la nit es prenen llanternes, que són unes bosses de paper que posen a l’entrada dels restaurants xinesos; les que es poden utilitzar en aquestes dades són de color vermell i s’hi poden col·locar espelmes o llums a dins. Hi ha diferents formes de llanternes, poden ser peixos, aus, flors o animals, algunes tenen forma de fruites o animals; pinyes, litxis i mandarines.

2- Una altra activitat festiva que es realitza en aquesta època de la primavera és la fira de les flors i es per demanar un bon any de conreu. Es col·loquen flors i vegetals a les entrades de la casa, es compren aquest dia i es col·loquen amb les mandarines.

3- Titllar una campana a les cantonades de la casa ajuda a netejar l’energia parada i estancada de l’any anterior.

4- Un gerro de flors fresques a la sala i la recambra portarà un amor renovat a la teva vida.

5- Situar monedes antigues de diferents països a la porta d’entrada ajudarà a portar bons negocis per a l’any que comença.

6- Es col·loca als costats de la porta principal una tira de color vermell i negre, de bona sort, enfocada cap al carrer.

7- A la casa es pren encens i es demana als deus bona salut.

8- Es neteja la casa, es paguen els deutes pendents, es tallen els cabells i es compra roba nova.

9- Les persones es reuneixen per celebrar i preparen sopars exuberants per simbolitzar abundància i preparar un bon any.


FELIÇ ANY NOU!!!

dimecres, 6 de febrer del 2008

Melcior Comes



Pintura: Carolina in the morning, d'Edward Hopper



Fa temps que tenia pendent escriure sobre el Melcior Comes , un jove escriptor malllorquí que viu a Barcelona, del que cada cop se sent a parlar més, no se si us sonarà o si l’heu vist darrerament al telenoticies de TV3.

Volia parlar-vos dels llibres que ha escrit i dels premis que ha guanyat però tot això ja ho podeu trobar navegant per la Xarxa http://www.esferallibres.com/

El vaig conèixer ja fa força anys, crec que era de camí cap a la presentació que feia del seu primer llibre “l’Aire i el Món”.

D’aquell dia tan sols recordo una de les primeres coses que em va dir , ja sabeu que el temps distorsiona els records però era alguna cosa semblant a : “Defineix-me qui ets”.

Primer vaig pensar.. i qui és aquest noi que ni conec per demanar-me això ? I més tard em vaig adonar que la pregunta no m’havia sentat del tot bé pq no sabia respondre-la.

De fet , 3 anys més tard segueixo sense tenir la resposta.


Els escriptors haurien de ser admirats, siguin bons o dolents, pq s’endinsen en un món difícil, poc recolçat per la societat.

Tal com diu Melcior a una entrevista del diari Avui:

Melcior.C. Jo el que crec és que la literatura, a diferència d'altres activitats, ha d'aspirar a tenir importància.
E.V. Importància en quin sentit?
Melcior.C. En el sentit que ha d'aspirar a desmuntar els guions preestablerts per retornar al lector el control sobre la seva pròpia vida. Un escriptor t'ha de fer prendre consciència de la complexitat del món i dir-te: "Ara tu mateix, tria".


Melcior tb diu que un escriptor ha de tenir esperit de mestre Xaolin, l’esperit indestructible del monjo.

És el que diu Rilke a l’obra Cartes a un jove poeta : “Si fas el que has de fer realment, et serà igual si diuen de tu que ets mediocre o boníssim”.

De fet això es podria aplicar a tothom.. L’important és tenir un objectiu, i lluitar per ell.


Em podria passar hores escribint el que aquest escriptor diu o deixa de dir però millor compreu els seus llibres, en podreu extreure coses molt interessants.


PD, totes les Chicas del Té que vulguin el llibre amb dedicatoria que m’ho diguin, a veure si us ho puc aconseguir ; p jejeje

dimarts, 5 de febrer del 2008

Les aparences


Una vegada vaig llegir una frase que se'm va quedar gravada a la ment amb lletres de foc: les coses no són com són sinó com sembla que són.
Quanta veritat condensada en una línia, oi? Aquesta frase resumeix la cultura social que ha inventat i reinventat el ser humà des que es va crear la societat i les normes.

Més gatetes

MÉS GATETES.... MIAUUUU!



diumenge, 3 de febrer del 2008

Krokodillos



Fa uns anys vaig veure aquest grup tocant pel carrer, davant de la Catedral de Barcelona, i em vaig sentir transportada a la Nova Orleans dels anys 20. Impossible no sentir com es desperta la vida al teu interior i els peus començen a fer de les seves sense que tu ho puguis evitar.
Doncs avui he vist un reportatge d'ells a BTV, "Krokodillos on the road".
Krokodillos és un sextet musical de jazz-swing que te la seu a Barcelona malgrat que es va formar originariament a Sant Peterburg a l'any 1988. Actualment està format per músics d'Anglaterra, Japó, Rusia, Australia i Espanya.
M'encanta aquest estil de música!!!


Sobre el video: Krokodillos On The Road" sigue la gira por diferentes festivales en Dinamarca de Los Krokodillos, un grupo de Dixieland formado por músicos de todo el mundo. A través de esta gira, conoceremos la historia de la banda, desde sus inicios en las calles de Barcelona, hasta su consagración en esta gira.

De moment ahn tret 2 cd's al mercat, els podeu comprar al seu webhttp://www.krokodillos.com/

El dia de les disfresses




Com ja sabeu, aquest cap de setmana ha estat Carnestoltes. Les noies del te, que no es perden una, l'han celebrat com cal: disfrassant-se de gatetes. Heus aquí les proves de delicte.



Per fer una mica de culturilla sobre la història d'aquesta festivitat mil.lenària us copio l'explicació d'una pàgina especialitzada en el Rei dels Enganys:


"La celebración del Carnaval tiene su origen probable en fiestas paganas, como las que se realizaban en honor a Baco, el Dios del vino, las saturnales y las lupercales romanas, o las que se realizaban en honor del buey Apis en Egipto. Eran fiestas alocadas en las cuales los esclavos y soldados seleccionaban un rey que primero mandaba tanto como quería, pero que al final debía morir.

Según algunos historiadores, los orígenes de las fiestas de Carnaval se remontan a las antiguas Sumeria y Egipto, hace más de 5,000 años, con celebraciones similares en la época del Imperio Romano, desde donde se difundió la costumbre por Europa, siendo traído a América por los navegantes españoles y portugueses que colonizaron la zona a partir del siglo XV.

El Carnaval "Cristiano"

La celebración del Carnaval es una de las fiestas más populares. Se celebra en los países que tienen tradición cristiana, precediendo a la cuaresma. Por lo general, en muchos lugares se celebra durante tres días, y se los designa con el nombre de carnestolendas, y son los tres días anteriores al Miércoles de Ceniza, que es el día en que comienza la cuaresma en el Calendario Cristiano.

Se supone que el término carnaval proviene del latín medieval "carnelevarium", que significaba "quitar la carne" y que se refería a la prohibición religiosa de consumo de carne durante los cuarenta días que dura la cuaresma.

Hay países en que se comienza la celebración del carnaval en distintas fechas, como en algunos lugares de Alemania en que se inicia el 11 del 11 a las 11 horas 11 minutos. O los hay que lo comienzan el día de la Epifanía, el 6 de enero. En otros lugares es tradicional comenzar el jueves anterior al Miércoles de Ceniza, y lo denominan Jueves Graso, como sucede en Italia.

En ciertos lugares en que el Carnaval está muy arraigado como celebración popular, y ya alejada de su significado religioso, alargan los festejos a los fines de semana del mes de febrero y a veces el primer fin de semana de marzo.

El Carnaval en la Edad Media

En la Edad Media, tan inflexible en los ayunos, abstinencias y cuaresmas, y con persecuciones a quienes no respetaban las normas religiosas, sin embargo, renació el carnaval y se continuó la tradición hasta la actualidad en muchos lugares del mundo. En esta época, se celebraba con juegos, banquetes, bailes y diversiones en general, con mucha comida y mucha bebida, con el objeto de enfrentar la abstinencia con el cuerpo bien fortalecido y preparado.

En la España de la época de la Conquista ya era costumbre durante el reinado de los Reyes Católicos disfrazarse en determinados días con el fin de gastar bromas en los lugares públicos. Más tarde, en 1523, Carlos I dictó una ley prohibiendo las máscaras y enmascarados. Del mismo modo, Felipe II también llevó a cabo una prohibición sobre máscaras. Fue Felipe IV, quien restauró el esplendor de las máscaras.

El Carnaval en los Tiempos Modernos

Hoy en día, hay lugares célebres por sus festejos tradicionales y espectaculares, que atraen al turista y al amante de las costumbres de cada sitio, como lo son el Carnaval de Río, el de Santa Cruz de Tenerife, el de Oruro en Bolivia, el de Corrientes en Argentina y el de República Dominicana, con sus distintas expresiones, desde el Vegano hasta el de Santo Domingo.

Se celebra en los distintos lugares de formas similares, pues siempre se presencian desfiles de carrozas, comparsas formadas por grupos de máscaras o bailarines vestidos con un mismo estilo que caracteriza a cada una de ellas, máscaras representando a distintos personajes reales o alegóricos, así como bailes de disfraces y diversión con cotillón, típico de esta fecha.

En algunos lugares se estila que las máscaras persigan a los paseantes con vejigas que se utilizan para asustan, dar golpes no demasiado fuertes, o hacer reír; en otros lugares es típico el uso de serpentinas, papel picado, espuma molesta, y hasta mojar con agua, en pomos, globos y recipientes. El antifaz moderno es un vestigio de las fiestas de Baco y Cibeles.