No pot ser veritat! Aturem a Guillermo Vargas Habacuc

Una amiga m'ha passat un mail que no m'ha deixat indiferent, és més m'ha indignat! i he pensat que no podia ser veritat! Que ens hem tornat bojos! En quin tipus de societat vivint que la tortura i agonia d'un èsser viu es considera art?

Aprofitant aquesta finestra al món que és internet, vull donar a conèixer una de tantes barbaritats que passen al nostre voltant. L'artista, per anomenar-l'ho d'alguna manera, Guillermo Vargas Habacuc, va agafar un gos del carrer i el va lligar amb una corda dins d'una galeria d'art, sense menjar, aigua i per descomptat sense atencions ni amor!

El gos per descomptat va morir agonitzant sota la mirada de les persones allí presents. Com pot ser que ningú fes res? Que ningú sentís llàstima? o denunciés? i jo em pregunto: Qui és pitjor l'"artista" o els visitants?

El pitjor de tot és que ara la "Visual Arts Biennial of the Central American", vol que ho repeteixi! Així que s'estan recollint firmes per aturar-ho! (clickeu al títol per arribar al link)

A continuació podeu veure el mail que m'han passat en anglès! (així fem la queixa més internacional) i unes fotografies esgarrifoses!(Que consti que no he posat les pitjors)






This is totally inhumane and completely inexcusable

In the 2007, the 'artist' Guillermo Vargas Habacuc, took a dog from the street, he tied him to a rope in an art gallery, starving him to death.

For several days, the 'artist' and the visitors of the exhibition have watched emotionless the shameful 'masterpiece' based on the dog's agony, until eventually he died.

Does it look like art to you?

But this is not all ... the prestigious Visual Arts Biennial of the Central American decided that the 'installation' was actually art, so that Guillermo Vargas Habacuc has been invited to repeat his cruel action for the biennial of 2008.

Let's STOP HIM!!!!!

Click on the following link :

http://www.petitiononline.com/ea6gk/petition-sign.html

or

http://www.petitiononline.com/13031953/petition.html or just copy it in your browser to sign a petion to stop him to do it again, then digit the name Guillermo Vargas Habacuc to find the petition to sign.

Please do it and also tell this to as many contact as you can... Let's stop him!!!

Street View

Fa uns dies us vaig parlar sobre ecoogler,i ara us parlaré de la nova eina de google, l'Street view! útil i polèmica al mateix temps.




Consisteix en un recull d'imatges de carrers de diferents ciutats del món. Així que si esteu pel carrer i us "caça" la càmera de google formareu part d 'un gran atles virtual.Vigileu el que feu!

Aquestes càmeres estan instalades en uns vehicles de color negre que ja circulen per Barcelona, Madrid, València i Sevilla, entre altres ciutats del món.

Google posarà a disposició de tots els internautes els milers d'imatges captades a Street View. En breu es podran veure fotografies a peu de carrer, de cada edifici i de cada vianant que hi passés en el moment del clic, potser fent alguna cosa que no vol que ningú sàpiga o en algun lloc compromés.

Aquesta eina pot ser molt útil si busques alguna adreça en concret (tipus com els mapes de QDQ), per inmobiliàries, turistes..., etc. Però fins a quin punt no vulnera l'intimitat de les persones que apareixen? Una cosa és penjar voluntàriament fotografies teves a la xarxa i una altra és que algú et faci fotografies sense el teu consentiment i les pengi!

A mi tot això em recorda una mica a la novela 1984 de George Orwell.Quina por!

Així que noies vigileu que ara Barcelona estarà plena de "cotxes paparazzis"!

Va de Cine......

Veig que estem cinefíles, malgrat no anar gaire al cine, últimament estic veient bones propostes, gràcies a la dvdteca de la sempre estimada Casa Àsia.
Us recomano aquesta pelí que en un to de poesia parla de la sencilles, la honestedat i aquella cultura de l´esforç avui en dia gairebé desapareguda al nostre primer món, on les coses s´han d´aconseguir ràpid i sense esforç...... un regal per als sentits.

Una recomanació fílmica.

Guten Tag!

Avui us recomano una pel·lícula que vaig veure ahir en DVD. Es tracta de la pel·lícula Gegen die wand (contra la pared), del director turcalemany Fatih Akin. La pel·li és molt recent, de 2004. És molt dura, molt. Tracta sobre les contradiccions de la tradició musulmana en el món occidental i sobre el buit que alhora suposa aquesta mateixa societat. Ens parla d'una noia molt jove d'origen turc que viu a Alemanya, en la seva particular presó familiar. Per fugir d'aquesta presó, l'única solució que troba és casar-se i ho demana a un desconegut, un desesperançat i marginal Birol Ünel, que també té origen turc i viu una turmentada mort en vida (valgui la paradoxa). La banda sonora és boníssima, tant la part turca com la part més occidental (ningú més que Sisters of Mercy pot evocar millor un estat tan absolutament corrupte i buit de l'ànima com el del protagonista abans de conèixer la Sibele, la seva futura dona). Segur que no us deixarà indiferents. Si podeu, mireu-la! Ara bé: té algunes escenes molt i molt dures. Esteu avisades!

Eco google, Veritat o mentida?

Una amiga meva m'ha comentat que Google ha tret un nou buscador amb la finalitat d'ajudar a repoblar l' Amazones i els boscos de tot el món. Es diu www.ecoogler.com , i funciona igual que el buscador google.com

El més important és que cada vegada que l'utilitzem es farà una donació d'una fulla (moltes fulles fan un arbre).

Així que ja tenim una altra iniciativa a favor del medi ambient!

(mireu els comentaris d'aquesta entrada!!!)

Una nota de foscor musical.

Hola companyes i fidels seguidors!

Us passo un enllaç amb una de les meves obsessions musicals. Una cançó que últimament tinc molt al cap. Es tracta del binomi Nick Cave-PJ Harvey interpretant Henry Lee. Forma part del disc d'en Nick Cave, Murder Ballads, basat en assassins històrics que han deixat petja... Molt recomanable. Fa poc vaig estar al concert d'en Cave i vaig gaudir de tot l'esplendor d'aquest vell mestre que ha explorat els sentiments de culpa i el cantó més fosc de l'ésser humà des de més enllà dels 80. Molt recomanables els seus discos: Your funeral, my trial i The boatman's call (aquest és el meu favorit).

Au, a gaudir de la cançó!

Cliqueu aquí: http://www.pimpmyip.org/index.php/1110110A/13fcdffd2bd25707df5a7f53337563dfeaa2fba3bbf14b3dd074c3494d41a1e47053a29a40e582de15540

Pregunta al Dalai Lama

Qué el sorpren més de la humanitat?

Els homes



- Perquè perden la salut per guanyar diners, després perden els diners per recuperar la salut.

- I per pensar ansiosament en el futur no gaudeixen el present, per el que no viuen ni el present ni el futur.

- I viuen com si no haguèsin de morir mai . . . I moren com si mai haguessin viscut.

Dalai Lama

Una mirada fugaç al cor de la vella Europa.

Hola!

Aquí us poso unes fotos de la meva estada llampec a Berlin. Em va sorprendre la ciutat per la seva tranquil·litat, amplitud i a la vegada moguda cultural i alternativa... Crec que és una ciutat per viure-hi i per assaborir lentament... Coses que van valer la pena: les Taschelles (taller antiga casa okupa ara una mica deixada on pots veure els pintors en els seus tallers i prendre't una copa... quadres, escultures, gravats i expressions anònimes que van valer molt la pena i van deixar la seva empremta), la zona de l'Est (infinitament més interessant que la de l'Oest, pel que té de menys comercial i més "cultural"), passejar pels carrers i no sentir-te angoixada per soroll i estrès, el Reichstag (em va impressionar), el Monument a l'Holocaust, etc. etc.

Tchai Laddo, què tal el teu viatge?

MILANO 2008

Ciao carine amice. Sono arrivata oggi da Milano, Bergamo e il Lago da Como, tutti della vecchia e bella Italia. Guardate per favore questa selezione de le piu belle immagine dei viaggo.

Lago di Como

Duomo, Milano

Città alta, Bergamo

Russian Red - Just like a wall

La màgia d'una veu. Russian Red és el grup de la madrilenya Lourdes Fernández que acaba de treure el primer disc "I love your Glasses". A mi m'encanten tots els seus 11 temes però no sabia si escollir aquesta cançó o la de cigarretes que tb podreu trobar al youtube o al seu espai personal myspace.

Aquest mes de maig actuaran al Primavera Sound de Barcelona :)

http://www.myspace.com/russianready

Xavier Rudd - No woman no cry

Un amic m'ha recordat que li vaig "presentar" al gran Ry Cooder i m'ha tornat el favor amb Xavier Rudd.

XXI Festival de música antiga de Barcelona

Aquest cap de setmana : 3 i 4 de maig ha tingut lloc a Barcelona el Fringe. I Qùe és el Fringe ("Al marge")? Anualment, durant un cap de setmana la música antiga passeja la seva diversitat de repertoris, instruments i nacionalitats per les places del Barri Gòtic i en alguns espais de la Ribera.
Amb el François i l'Alex vam tenir la sort d'assistir a la Plaça de Sant Felip Neri al concert a l'aire lliure ( gratuït) del grup Voyage en Block que toca una varietat de repertori força extensa, des de l'Edat Mitjana, el Renaixement i el Barroc.

Aquests dies ( des del 19 abril fins el 18 de maig) tb ens podem trobar amb el XXI Festival de música antiga de Barcelona, alguns dels seus concerts són gratis.
El proper és el diumenge 11 de maig a les 20h a la Sala 2 Oriol Martorell : Orquesta Antiga de l'ESMUC ( amb obres de Haydn, Boccherini i Baguer).

I per si no en teniu prou... cada diumenge del mes de maig a les 19h hi ha música espiritual a la plaça de Sant Felip Neri.

Dard-e-disco d'Om Shanti Om

Sento acaparar el bloc amb Om Shanti Om, però aquest video l'havia de compartir amb vosaltres!

El premi del públic del Baff és per... OM SHANTI OM

El públic del Baff ha escollit OM SHANTI OM com la millor pel·lícula del BAFF. Us he de dir que em va encantar (ja us ho imaginaveu, no?Je, je, je!)Se'm va passar rapídissim! té bones cançons, guions, autoparodies que fan riure, intriga, misteri... És a dir de tot una mica!

Us afegeixo el comentari que han escrit al Bloc del BAFF:



Om Shanti Om! L’única producció Bollywood present a l’edició del BAFF 2008 ha guanyat el premi del públic i és una cosa que sempre es sap quan veus una pel.lícula així a la sala. La gent agraeix molt passar-s’ho bé i recompensa la bona estona votant massivament obra mestre o gairebé. Cap objecció. De tota menera, entrant en matèria i considerant la pel.lícula, alguns comentaris. Preguntats per una periodista no molt experta en cinema Bollywood, sobre si Om Shanti Om es sortia de norma o aportava algun plus, la resposta és: no. La pel.lícula de l’ex coreògrafa Farah Kahn no es surt ni un milímetre de les marques pautades per les grans produccions de l’India però ho fa de manera impecable i excel.lent. Els números musicals són més forts, més grans, més coloristes. Els actors són més estrelles que mai. L’ambientació i la producció són impecables (magnífica l’ambientació anys 70!). Però no deixa de tenir tots els tics que poden arribar a posar dels nervis als profans en matèria Bollywood.

Per altra banda, pel públic iniciat i pel públic desitjós de noves i fortes emocions, Om Shanti Om, funciona a un altre nivell, excel.lent també. La història de cinema dins el cinema funciona a la perfecció per incloure un munt de referències, al.lusions i citacions. El rol de Shahrukh Kahn bascula perfectament entre l’autoparòdia i el pallasso encantador que encanta a les platees. L’aparició d’un munt d’estrelles del Bollywood clàssic i actual desperta connexions amb la història que poden passar totalment desapercebudes als profans però que un s’imagina que a l’Índia deuen despertar xiscles histèrics entre l’audiència. La plasmació del sistema de sagues familiars davant i darrera de les càmeres il.lustra tota una manera d’entendre el cinema. En definitiva és un espectacle carregat de recompenses, que és el que també deu haver agraït el públic del BAFF.

I dos comentaris finals: Shahrukh està, com gairebé sempre, simpàtic i encantador, però no comença a semblar que hi ha un tap generacional i que sembla que no acaba de sorgir cap nova estrella masculina que li pugui fer ombra? I comença a tenir una edat (chapó per la reconstrucció del xassis practicada per a aquesta pel.lícula) i alguna escena evidencia que els seus pares a les pel.lis comencen a semblar sospitosament propers a la seva edat. I dos: les noies de Bollywood, en contínua successió, cada cop més maques, més primes, més joves. Però sense donar gairebé temps als espectadors a familiaritzar-se amb elles. Perquè a la següent producció, ja n’hi haurà una de més maca, més prima, més jove.

Us deixem el link als fons d’escriptori oficials d’Om Shanti Om, per qui vulgui donar color al seu ordinador. http://omshantiom.erosentertainment.com/om_shanti_om_gallery.htm

Bé, noies! Tenim una sessió de DVD pendent!

A thousand years of good prayers

Reconec que veure cinema asiàtic em fa mandra. El llenguatge cinematogràfic que empren és lent, metafòric i amb masses floritures per un cul-del-jaumet com jo.

Però el dissabte vaig canviar d'opinió. Algunes de les nenes i l'amic François vam acabar de retruc als cinemes Floridablanca i vam acabar escollint A Thousand Years of Good Prayers de Wayne Wang (ep que aquest va dirigir a la JLo a Maid in Manhattan, el que fa la pasta).

Uff, vaig dir jo, segur que m'adormo, menys mal que no dura ni una hora i mitja. I el show començà i jo em vaig acomodar a la cadira a l'espera d'una bacaina reparadora. Però no vaig poder deixar de mirar la peli ni un moment.

La trama no té secrets ni girs d'acció frenètica: un vidu jubilat xinés, Mr Shi, viatja als EEUU a veure la seva filla que viu allà des de fa 12 anys. La incomunicació entre ells i la repressió dels sentiments, tan típics de la cultura xinesa dominen l'argument, així com el xoc intercultural d'un comunista en terra ianqui, és clar.

Aparement, podria resultar un rotllo. Però no és així. L'actor principal, el Henry O, domina magistralment el personatge i hipnotitza l'espectador amb la seva naturalitat i delicadesa. Cal afegir que va obtindre la "Concha de Plata" al Festival de San Sebastià per aquest paper.

Una joia intimista entre herois que salven el món del Mal, professors d'aqueologia granadets que tornen del més enllà (tot i que van dir que no ho faien mai) i assassins en sèrie que espanten adolescents.

http://www.imdb.com/title/tt0838233/

Uns trossets de la Xina.

Aquí us deixo alguns records del meu viatge a la Xina. Vam estar a Shanghai i després a la zona del sud, la zona més rural. Vam alucinar per totes bandes. Ara m'ha vingut al cap quan marxàvem de Yanghsuo... no vam veure algunes zones perdudes i oblidades d'aquest món... em va caure una llagrimeta i em va entrar una profunda tristesa i això que jo no sóc gens sentimental... Però varen ser moltes coses en poc temps. Hi ha un efecte secundari dels viatges d'aquest tipus que no ven als manuals de les agències ni al revers dels bitllets d'avió i és que, quan tornes, ja tot et sembla diferent i durant un temps força llarg les coses que tens i que veus al teu voltant deixen de tenir sentit.

Pis nou

Avui he entrat al Club dels hipotecats. Ja tinc pis!
Espero que tot em vagi de "color de rosa", i que aquesta nova etapa sigui profitosa! Ja sabeu Chicas del Té i demés , aviat tindrem un piset per fer festes i prendre el té! (haurem d'esperar a que faci obres)

Concurs de fotografia

Aquesta és la fotografia que va fer el meu nebot de 4 anys a Japó. Era el primer dia a Tokio i tot i que plovia molt vam decidir donar un tomb pels voltants de l'hotel.
La vam presentar l'any passat al concurs de fotografia del Sitc, no vam guanyar però aquest any estava penjada a l'stand. Em va fer molta il·lusió, així que ho comparteixo amb totes vosaltres!



I aquestes són meves (no vaig guanyar però també les van penjar a l'stand fa dos anys.) Estan fetes a l'Índia.





Bé, diuen que el més important és participar però tan de bo hagués guanyat!je, je, je!!! De totes maneres qui no es contenta és perque no vol!, no?

GAME OVER

Llegir entrelínies sempre ens permet tenir esperança, autoenganyar-nos. És un joc perillós amb el que allarguem l'agonia. Espera , encara no s'ha acabat del tot, potser... coses més estranyes s'han vist...L'amor ho pot tot..
Hi ha jocs en els que un s'hi queda jugant sol, no veu que a l'escac i mat el company s'ha aixecat de la cadira i l'ha deixat sol, pensant en una sortida, en un miracle, l'amor és el sentiment més pur, mou ànimes...segur que encara.. encara em recorda. Ho ha de saber!! ha de saber que estem predestinats.
"Estic enamorat d'una noia que t'encantaria". Aixeques el cap, somrius, sents com bull el cor, però l'atures i obres la gàbia. GAME OVER.

Fotografia de: http://home.fotocommunity.de/derbodenschatz

Està bé que humiliem al poble xinès?

Fira de la Terra

Com ja sabeu, algunes floretes i pel·les ens vam trobar a la festa de la terra, al parc de la Ciutadella aquest dissabte.
A part de molt bones menges, també hi vam trobar floretes, i demés productes del més natural!
Entre elles us proposo aquesta iniciativa legislativa popular, per demanar que s´ aturin les collites amb transgènics; jo personalment crec que entre tots hauríem de trobar un punt intermedi on tothom pogués arribar a una alimentació rica i variada, i que l´ accés als aliments deixés d´ésser un problema.
http://www.somloquesembrem.org/

BEIRUT - In the Mausoleum from The Flying Club Cup

Boníssims!!!

http://flyingclubcup.com/

Pis nou - La millor manera de fer neteja

Aviat començaré a viure al pis nou, ja ens queda poquet per acabar el trasllat... i tal i com vam aprendre a la puja de Casa Asia faré una puja a Ganesha per a començar una etapa plena de sort a la nova llar.

Imatge de Bulius.com

I una història:

En abril de 1992, Chris McCandless, de 24 años, se internó solo y apenas equipado por tierras de Alaska. Había regalado todo su dinero, abandonado su coche, y soñaba con una vida en estado salvaje. Cuatro meses más tarde, unos cazadores encontraron su cuerpo sin vida. Su historia, difundida en un reportaje de Jon Krakauer, suscitó una agitada polémica. Para unos, era un intrépido idealista; para otros, un loco y un ingenuo sin el menor conocimiento de la naturaleza. Pero, ¿por qué un joven recién graduado decidió cortar todos los lazos con su familia y perderse en una región inhóspita? Antes de desaparecer, Chris McCandless escribió a un amigo: "no eches raíces. No te establezcas. Cambia a menudo de lugar, lleva una vida nómada...No necesitas tener a alguien contigo para traer una nueva luz a tu vida. Está ahí fuera, sencillamente."

30 aniversari d'Amnistia Internacional

Recepta de Brownie

Hola, copio i enganxo la recepta de brownie del meu bon amic Richard, a qui aprofito per saludar des del nostre espai virtual. La vaig menjar l'altre dia a casa seva i estava bonísssssssima. També va fer una pizza-coca que estava de retxupete.

"Esta receta la vi por televisión. Pero uno es tan autodidacta que ha aplicado algunos cambios. Se hace todo en el horno microondas a máxima potencia y en sólo seis minutos.Los ingredientes principales para prepararlo son:

3 Tazas de harina.
1 Taza de azúcar.
3 Huevos.
1 Tableta de Chocolate negro para derretir.
1 Copa de ron o Whisky (no os preocupéis porque el alcohol se evapora durante la cocción).
1 Taza de leche o un mini Brick de nata liquida.
1 Puñado de nueces (sirven también avellanas picadas, o almendras o fruta escarchada).
1 Cucharada de mantequilla.
1/2 Sobre de levadura.

Ingrediente extra:

1 Pellizco de Cardamomo.

Sugerencias:

Cambiar leche por café.Servirlo con natilla, helado de nata o vainilla.
En un bol se echan los huevos, la harina, la levadura y el azúcar y se remueve hasta crear una pasta homogénea. Por otro lado se derrite en el microondas el chocolate junto con la copa de ron (Whisky etc...), la leche (o nata) y el puñado de cardamomo.Una vez derretido se agrega a la masa y se mezcla hasta que esta tenga un color marrón oscuro. Por último se echan los frutos secos y se echa sobre un molde impregnado de mantequilla. Se pone al horno a toda potencia en seis minutos y ya tenéis "Brownie" casero. Se puede comer caliente o frió. A veces de un día para otro está más rico. Por cierto si os habéis fijado este postre no necesita mucha levadura, precisamente porque ha de quedar compacto".





http://foscardo.blogspot.com/2006/09/brownie-ultrarpido.html

Per a les viatgeres

Per pensar...

"No me arrepiento de nada. El que se arrepiente de lo que ha hecho es doblemente miserable"

Baruch Benedict Spinoza, filòsof holandés.

i jo us plantejo... Que és pitjor arrepentir-se del que s'ha fet o del que s'ha deixat de fer?

BAFF

Ole, ole i ole!

Per fi! Ja ha arribat el Baff! i sabeu quina peli fan? Om Shanti Om



També fan la nova de Kim ki Duk..., i més d'interessants!
Aquest any està dedicat a Hong Kong!

Del 25 d'abril al 4 de maig 2008
Més info: www.baff-bcn.org i www.baff-bcn.org/blog/

13ª Fira de la Terra

La primavera les activitats acelera :) i ara comença la Barcelona que més m'agrada!! El 19 i 20 d'abril la Fira de la Terra al Parc de la Ciutadella i al Passeig Lluís Companys.

L'origen d'aquesta fira és la cel·lebració del Dia de la Terra, cada 22 d'abril.

Aquest any es dedicarà a la lluita contra els Organismes Genèticament Modificats – OGM que enverinen el planeta.

L'últim Brahman

Per les amants de l’Índia avui tinc una recomanació i una curiositat:

Recomanació: el llibre The last Brahmin, de Rani Siva Sankara Sarma. Un llibre sorprenent malgrat estar una miqueta mal escrit . És una obra semi autobiogràfica plena de reflexions d’un pandit modern del sud de l’Índia que qüestiona l’ortodòxia bramànica.

La "curiositat" que m’ha fet dubtar dels meus coneixements sobre l’Índia - ¿El brahmans són hindús? jo creia que si ... fins que he llegit el següent:
El concepte "hindú" neix de l’establiment dels musulmans a l’Índia que van utilitzar la paraula persa hindú per a distingir els indis musulmans dels no musulmans. Més tard, amb l’arribada dels missioners i dels administradors anglesos la paraula es va utilitzar no tan sols per distingir als indis "hindús" dels musulmans sinó tb dels cristians, jainistes, budistes, sikhs..
Així doncs abans de l’arribada dels musulmans a l’Índia existien un conjunt de pràctiques religioses diferents entre si, que no es designaven amb el nom genèric d’hinduisme però que pertanyen al mateix espai civilitzacional. El seu origen en comú era l’adherència formal als Vedas. Al contrari que el budisme i el jainisme que es desvinculaven de qualsevol relació amb aquests escrits.
Per aquest motiu els bramans ortodoxos no es consideren a si mateixos hindús, raonen que les paraules hindú i hinduisme no apareixien a les escriptures (els Vedas), sinó que reflecteixen un fenomen modern posterior al seu Dharma etern.

Frase per pensar

La rialla és el camí més curt entre dues persones.

Té i salut

Us recordo una activitat que ja vaig comentar fa temps al blog!



Conferència sobre la camelia sinensis (té); morfologia i composició química. Efectes dels principis actius de la camelia sinensis sobre la salut.

Ponents: Dr. Albert Verdaguer i Ambròs Genís (importador de té, tetere)




Index:

- Introducció
- Característiques morfològiques i composició química
- Modificació dels principis actius en funció del procés productiu
- Acció dels principis actius del té al cos humà
- Acció dels diferents tipus de té al cos humà
- Conclusions / Recomendacions

Dimarts: 15.04.2008
Hora: De 20h a 21h
Lloc: CASA ASIA, Sala Samarcanda (planta 3)
Més info: www.tetere.com teterenet@yahoo.es telf. 93 368 58 73
Gratuit

Ens hauríem d'inscriure abans del dia 10 de abril!(club@casaasia.es o 93 368 03 36),

"April fool´s day" , "poisson d'avril" ,el dia d´enganar ...

Avui 1 d'abril és el dia dels "tontos" o millor dit.. dels innocents a Menorca, Anglaterra, França, Italia, els EEUU etc..

I jo creient tota la vida que tot el món celebrava el dia dels innocents el 28 de desembre!!! així que com estem en un món globalitzat el dia 1 d'abril tb podem fer bromes als nostres estimats amics, parents i un llarg etc..

Les arrels històriques d´aquest dia, en què és lícit enganar els altres no són del tot clares, encara que sembla ser que ens podem remuntar a França a mitjans del segle XVI.
Resulta que abans que entrés en vigor el calendari gregorià, l´any començava als volts de l´inici de la primavera, concretament dia 25 de març i les celebracions duraven vuit dies, just fins dia 1 d´abril.
Era un temps en què les comunicacions no tenien res a veure amb les nostres, les notícies viatjaven lentament en vaixell, a cavall, o inclús a peu. Hi havia pobles, indrets, que per la seva situació geogràfica tardaven molt a rebre les notícies i per tant, podien passar mesos o anys abans que la gent s´assabentés d´alguns fets.
Quan es va fer el canvi de calendari i el primer dia de l´any va passar a ser dia 1 de gener, molta gent no ho va saber fins temps després. Alguns es resistien a fer el canvi i continuaven celebrant l´any nou amb l´arribada de l´abril i se´ls va començar a conèixer com a "innocents" essent objecte de burles i bromes diverses.
Arribat el segle XVIII la tradició de fer burla dia 1 d´abril es va estendre a Anglaterra i a Escòcia i d´aquí, a algunes colònies britàniques, i també a algunes de franceses.

I us preguntareu.. i com és que a Menorca tb se celebra aquest dia si forma part d'Espanya? com a colònia britànica que va ser va adoptar també la divertida tradició d´enganar.

La Tete

Les Chicas del Té ja tenim una nova teteria per afegir a la nostra ruta! La Tete és una cooperativa on hi ha una gran varietat de tes, sucs naturals, batuts, aigua de gustos (beguda d’origen mexicà), etc..
I encara que els tes estan boníssims.. recomanaria anar-hi sobretot (crec que totes hi estem d’acord ;p ) pels pastissos casolans.. nyaaam!!!!
No us perdeu el pastís de xocolata amb taronja ( 3,50€ una super porció)
El Txai 2,30€ i la resta de tes crec que eren més barats (una tetera dóna per unes 3 tasses).
L’ambient és relaxant i encara que es pugui fumar es pot respirar la mar de bé jejeje

La trobareu a : Comtessa de Sobradiel, 4 ( metro: Jaume I)

Plantada d'arbres

Aquest matí no podia amb la meva ànima. M'havia anat a dormir tard i a sobre toca canvi d'hora (ens roben una) per aquell convencionalisme que ningú entèn molt bé (estalvi energètic??? si és fosc al matí o vespre hem d'encendre els llums igualment....ai no ho he entès mai).

En fi, que ja perdo el fil. La nostra matinera plantada d'arbres s'ha celebrat al Parc Natural del Delta del Llobregat, on hem estat d'allò més animats amb l'esperança de posar un granet de sorra per lluitar contra el canvi climàtic. Ja ho deia el capità Enciam: ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS. ;)

Whisper regant el seu arbret

My creation

Girls Power

Breathwalk

Us apunteu al nou tipus de meditació per aquells que no tenen temps? Ha arribat el Breathwalk!!

I com no.. els ideòlegs d’aquesta pràctica idea són indis: Yogi Bhajan, Ph.D.(mestre de Kundalini i Tantra yoga) i Gurucharan S.Khalsa, Ph. D (psicoterapeuta i deixeble del mestre Yogi Bhajan).

El Breathwalk és un ciència que tracta bàsicament de combinar patrons específics de respiracions que es fan servir al ioga combinades amb un exercici tan bàsic com és el caminar, tot això essent conscients del cos i de l’entorn. Produint efectes revitalitzadors en el cos, la ment i l’esperit.

Consta de 5 passos (que explicaré molt breument):
Despertar:
Posició. Ens posem rectes, les cames separades, alineades amb els malucs. Col·loquem els braços als costats, en paral·lel amb el terra amb els palmells de les mans encarats cap amunt.

Comencem respirant profundament durant 1-3 minuts. Concentrant-nos en l’estomac per controlar millor la respiració. Inspirem, ens centrem, expirem i deixem anar els problemes.
Després inspirem profundament concentrant-nos en totes les parts del cos, aguantem la respiració durant 5-10 segons i expirem profundament.
Per acabar comencem a respirar menys profundament, relaxant tots els músculs del cos.

Ara canviem de posició. Drets o assentats amb la columna ben recta. Ajuntem els palmells de les mans i les col·loquem al centre del pit, amb els dits encarats cap a munt ( com si reséssim).
Inhalem i extenem els braços cap al costat, paral·lels al terra., mantinguent l’avantbraç en un angle de 90º.
Exhalem i tornem els braços i mans cap al centre del pit.
Aquest exercici el farem en 5-7 series , descansarem 15 segons i tornarem a iniciar les series. Fins que faci uns 3 minuts aprox que fem l’exercici.
Per acabar inhalem amb els braços al costat, aguantem la respiració 5-10 segons i exhalem relaxant tot el cos.
Alinear: Comencem a caminar. Essent conscients del cos i mantinguent una posició correcta. Sentint cada múscul des de la punta del peu, les cames, etc.
Vitalitzar: Caminem al nostre ritme normal. Del que es tracta és de coordinar els passos amb la respiració.
Respirarem pel nas en 4 segments i exhalarem tb pel nas en 4 segments. Un cop coordinats al inspirar recitarem mentalment/ o emetent sons Sa Ta Na Ma i al expirar tb recitarem Sa Ta Na Ma. Cada síl·laba correspon a un dels segments de la respiració.

Equilibrar: Comença a caminar més lentament, reduint la marxa i deixant que els sentits s’expandeixin. Aturat i fes estiraments.

Integrar: Acabem fent un exercici per connectar la ment, el cos i l’entorn. Aturats intentem fer atenció als sons, olors, imatges del nostre entorn...

Holi re!

Us ve de gust anar a celebrar el holi? La la festa dels somriures i els colors



30 de març 2008 a les 18.30h
Sabadell

mireu: www.acbollywood.com

Jocs Olímpics sense explotació

Si entreu en aquesta pàg web catchtheflame.org us podreu registrar per exigir al COI que prengui mesures contra l'explotació laboral de les treballadores que fan la roba esportiva i els materials olímpics.

És una iniciativa internacional amb l'objectiu de garantitzar el respecte dels drets laborals dels treballadors de la indústria tèxtil esportiva.

De totes maneres no crec que el problema sigui només en el Jocs olímpics en concret, malhauradament l'explotació laboral és constant a molts païssos.