Concert solidari

Dijous, 21 de maig

A partir de les 21.00 a la Sala Luz de Gas

Actuacions de The Smoking Dogs i Guataka i la col·laboració de Bollywood Sitare.
Entrada: 12€

Campanya pacifista pels drets de les dones

El passat Sant Valentí no va ser potser el més romàntic a l'Índia però si el més reivindicatiu. Moltes dones indies han aprofitat aquest dia per combatre el sexisme. Han regalat milers de calces roses a un grup integrista hindú que setmanes abans havia atacat a un grup de noies per comportament "inapropiat". Les noies estaven en un bar de copes a Mangalore (Karnataka)quan els integrants del grup religiós Sri Ram Sena (exèrcit del Senyor Ram)les van acusar d'obscenes i les van començar a agredir.

L'atac sexista ha tingut molta controversia a l'Índia. Però cap reacció ha tingut tant ressó com la del 'Consorci de Dones Marxoses i atrevides' que, a través d'internet (link) ha començat la campanya de les "calces roses", que coinsisteix en enviar aquesta peça de roba a Sri Ram Sena.

De moment ha tingut un gran èxit. Així que la "lluita" de l'exèrcit de l'amor contra l'exèrcit del Senyor Ram continua.

Mireu el link per mé info.
http://thepinkchaddicampaign.blogspot.com/

DIWALI

Ahir va començar el Diwali, un dels festivals hindús més importants. Aquest dura cinc dies. La palabra "diwali" significa "fileres de llums enceses" i la festa sovint es coneix com el "festival de la llum".

Diwali celebra la victòria del bé sobre el mal, així com la glòria de la llum. Es commemora el retorn de Lord Rama al seu reine d' Ashoka després d' exil·liar-se durant 14 anys.

Durant el Diwali, les cases es netegen exhaustivament i les finestres s'obren per donar la benvinguda a Lakshmi, la deessa hindú de la fortuna. S'encenen espelmes i llums per saludarla. Es fan regals i es preparen menjars especials, és com el nostre Nadal. Cada dia es celebra una cosa diferent i hi ha diferents rituals.

BON DIWALI a totes!

L'últim Brahman

Per les amants de l’Índia avui tinc una recomanació i una curiositat:

Recomanació: el llibre The last Brahmin, de Rani Siva Sankara Sarma. Un llibre sorprenent malgrat estar una miqueta mal escrit . És una obra semi autobiogràfica plena de reflexions d’un pandit modern del sud de l’Índia que qüestiona l’ortodòxia bramànica.

La "curiositat" que m’ha fet dubtar dels meus coneixements sobre l’Índia - ¿El brahmans són hindús? jo creia que si ... fins que he llegit el següent:
El concepte "hindú" neix de l’establiment dels musulmans a l’Índia que van utilitzar la paraula persa hindú per a distingir els indis musulmans dels no musulmans. Més tard, amb l’arribada dels missioners i dels administradors anglesos la paraula es va utilitzar no tan sols per distingir als indis "hindús" dels musulmans sinó tb dels cristians, jainistes, budistes, sikhs..
Així doncs abans de l’arribada dels musulmans a l’Índia existien un conjunt de pràctiques religioses diferents entre si, que no es designaven amb el nom genèric d’hinduisme però que pertanyen al mateix espai civilitzacional. El seu origen en comú era l’adherència formal als Vedas. Al contrari que el budisme i el jainisme que es desvinculaven de qualsevol relació amb aquests escrits.
Per aquest motiu els bramans ortodoxos no es consideren a si mateixos hindús, raonen que les paraules hindú i hinduisme no apareixien a les escriptures (els Vedas), sinó que reflecteixen un fenomen modern posterior al seu Dharma etern.

Fundació Vicenç Ferrer

Aquesta entrevista a Ana Ferrer (directora de programes a la Fundació Vicent Ferrer) va ser publicada el 19 de novembre per la Vanguardia (Salvador Enguix).



Ana Ferrer es una de las mujeres que mejor conocen el trabajo de las ONG en el Tercer Mundo y, a pesar de los recientes escándalos de algunas de estas organizaciones,considera que sin ellas millones de pobres estarían desasistidos.
Principalmente las mujeres, que,apunta,"son las que más sufren en estas
sociedades junto a sus hijos".

Antes de ser entrevistada advierte: "Nací en Gran Bretaña, pero ya soy india".
Ana Ferrer (Essex, 1947) es,además de la mujer del ex jesuita Vicente Ferrer,la persona que gestiona desde hace décadas los programas de la fundación de su marido.Entre ellos, el Rural Development Trust (RDT)Anantapur.Ha venido a España para dar a conocer el éxito que para decenas de miles de mujeres tienen las actividades de una fundación que ya es un ejemplo para todo el mundo.

-Algunos casos recientes han dañado la credibilidad de las ONG. ¿Cree que se deberían endurecer los controles?

Sé que ha habido casos lamentables.Pero, por ejemplo, en India hay muchos controles del Gobierno a las ONG. Piense usted que hay malos en cualquier parte del mundo; en los gobiernos,en las empresas y, naturalmente,también en las ONG.

-Pero esa no es una justificación en organizaciones que deben ser un ejemplo para todo el mundo.

Me gustaría transmitirle que en la mayoría de los casos su trabajo es fantástico.
En India, por ejemplo, acuden a los pueblos más del interior, donde nadie quiere ir, y trabajan con los más necesitados. Es lógico que haya malos gestores, pero sería un tremendoerror perder la confianza en las ONG.Hoy, son estas organizaciones las que
están realmente al lado de los pobres.

-Decía Ryszard Kapuscinski en su obra Ebano que si Africa se sostiene es gracias alas mujeres. ¿Es así también en India?

Las mujeres son la esperanza del Tercer Mundo. No quiero decir que los hombres no valgan, pero el Gobierno de India decidió hace diez o quince años confiar en ellas en los proyectos de microcréditos porque saben que son las mujeres las que van a hacer un buen uso de ellos en beneficio de las familias. Ellas, con su inteligencia y
enorme tenacidad, logran mejorar la calidad de vida de todos.

-La Fundación Vicente Ferrer ha apostado siempre por que el trabajo sea el método de autoayuda frente a lo que podriamos decir la limosna de Occidente.

El trabajo se ha convertido en la mejor solución en una sociedad en la que las mujeres no poseen cosas: ni la casa,ni la fierra, ni cuenta en el banco,porque todo pertenece al hombre. Por eso es el trabajo el mejor sistema de desarrollo para el Tercer Mundo, porque se implican en el desarrollo de su sociedad, ahorran dinero y alcanzan poder y representatividad.

- ¿Cree usted que Occidente ha perdido sensibilidad hacia los paises del Tercer Mundo?

A veces creo que Occidente, en especial Europa, están un poco cansados de ayudar. Pero con muy poco dinero,con poca ayuda, los pobres tienen una gran oportunidad.

http://www.fundacionvicenteferrer.org

Feliç Ganesha chaturthi !!

Ahir dissabte va començar el Ganesh Chaturthi (Festival de Ganesha) és el dia en el que es creu que Lord Ganesha, el fill de Shiva i Parvati, visita la terra per fer feliços als seus seguidors.

• El festival figura en el calendari hindú en el mes de Bhaadrapada, començant en el quart dia del periode de lluna creixent. Així doncs varia cada any, encara que normalment sol ser entre el 20 d'agost i el 15 de setembre. El festival dura 10 dies, acabant en Ananta Chaturdashi.


• En aquest festival popular es dibuixen mandales, es fan figures acolorides de Ganesha (semblants a les figures de les falles) que es possen a l'entrada de les cases i temples i l'últim dia es sumergeixen en rius, llacs i mar, es fan pujes especials ( dues cada dia, una al llevar-se el sol i l'altre al pondres) i es realitzen festivals musicals, drames, etc..


• El plat dolç per excel·lència d'aquestes festes és el Modak, que és una bola de farina d'arròs bullida amb un relleno de coco fresc o desecat amb altres condiments. Es pot fer tant vapor com fregit. Un altre dolç típic és el Karanji, de gust similar al Modak però amb la forma del quart dia lunar.

Recepta Ayran

L'Ayran és una beguda que es pren molt a l'India (crec recordar que a Turquia tb, i suposo que a d'altres països..).

Ingredients:

200 ml de yogur natural baix en calories

2 cullerades de menta fresca ben picada

Sal

250 ml d'aigua mineral amb gas ( tb es pot fer servir aigua sense gas però si és efervescent és més agradable).

Passos a seguir:

- Col·loca el yogur, la menta i la sal a la batedora i barreja'ls fins que la barreja adquireixi un tò verdós.
- Afegeix l'aigua i barreja durant 1-2 segons.

- S'ha de servir inmediatament.

Aquesta beguda ajuda a mantenir el sistema digestiu en bon estat. Nosaltres el preniem de postres com a digestiu pq el nostre estómac suportés millor el menjar picant que li haviem donat...

Segons l'Ayurveda, ( segons cada Dosha és recomanable menjar uns aliments o uns altres per estar equilibrat) si es vol reduïr:

- Aire, s'ha de prendre força ayran

- Foc , se n'ha de prendre poc.

- Terra, tb se n'ha de prendre poc

Ashram

Últimament m'he trobat amb amics que no saben què és un ashram. Crec que seria una bona idea explicar què és.

La paraula "ashrama" vol dir "un lloc per esforzar-se", ve de la paraula "shram"- " exercir energia". És un santuari que és el centre d'ensenyament i residència d'un gurú.

La vida d'un ashram troba les seves arrels en una tradició india molt antiga, el Gurukul. Fa 2500 anys, els rishis ( els "adivins", els sants i savis) eren educadors que vivien al bosc amb la seva familia i amb aquells que volien aprendre sobre l'espiritualitat. En els ashrams de fa molts anys, els rishis entrenaven a la gent jove en els principis de la cultura vèdica i en el camí correcte.

El professor i l'estudiant ( "el guru" i "chela" o disciplina) vivien i treballaven junts durant anys. En aquests ashrams aprendre volia dir que una persona adquiria els coneixement per manifestar els seu potencial interior. L'educació era principalment una manera de viure. Els rishis eren homes amb "saviesa espiritual" que coneixien les veritats de l'espiritualitat, en aquest sentit eren anomenats gurus o professors. Els estudiants vivien en el Gurukul durant 12 anys, i un com acabats els estudis tornaven amb la seva familia i es casaven o triaven el camí del celibat i una vida de renúncia.

Actualment es tracta doncs d'un lloc obert a tot el món, on es practica la meditació, investigació espiritual, ensenyament i en alguns casos devoció, regit per un gurú determinat. Molt d'ells solen fer també cursos i tallers de terapies orientals, yoga, música o escriptura sànscrita.
L'activitat diaria es regeix per horaris fixes que marquen les activitats del dia, no totes estan dedicades a la meditació sino també en tasques més mundanes, anomenades seva (és totalment voluntari) com el mantemiment de l'ashram (cuina, neteja, etc..).

A part de ser un refugi espiritual també tenen escoles, albergs per nens orfes, menjadors gratuïts i dispensaris mèdics per ajudar als més necessitats.

Al s.XX es van construir molts ashrams a l'India, entre ells el Sri Premananda Ashram , el Sabarmati Ashram( on s'hi va estar Mahatma Gandhi), Amritapuri Ashram (el d'Amma), Sai Baba Ashram...

Les utopies potser no existeixen

Quotation trobada a la web d'Auroville, un projecte a Chennai (India) que semblava utòpic sobre i per a la humanitat.

"... la idea más importante es que la unidad de la raza humana nunca se lleve a cabo mediante la uniformidad, la dominación o la subyugación. Tan solo una sintética organización de todas las naciones, cada una ocupando su verdadero lugar de acuerdo a su propio genio y acorde a la parte que debe jugar dentro de la totalidad, puede traer una comprensiva unificación que tenga alguna suerte de éxito".

Madre, Collected Works 13

ps, m'ha fet pensar sobre el sentiment de nacionalisme que tenim alguns cops, sobre la idea Estat, Nació, centralització, etc.. Segurament Madre no vol donar un caire polític a aquesta idea però les nostres vides, l'existencia dels éssers humans estan dominades per uns valors, unes ideologies i una cultura política... i jo diria que no n'hi cap que segueixi un precepte tan bonic i lògic com aquest.

Bharata Natyam

Aquesta és una de les dances tradicionals de la Índia. És el Bharata Natyam que prové de la regió de Tamil Nadu. Bharata significa en hindi India i Natyam significa en tamil Dansa. És una dansa que mostra la gràcia, expressions i emocions de la ballarina. Es basa fonamentament en l'expressivitat del rostre i en els moviments precisos de la resta del cos. Aquests moviments evoquen històries d'amor i passió cap els Déus. Destaca sobretot els moviments d'ulls i les mans.

Les ballarines acostumen a portar un sari plisat i moltes joies.Aquesta ballarina es diu Medha Hari i personalment penso que és molt bona!

Tchai ladoo

Bhangra

Ahir a la nit vaig anar a ballar Bhangra, una dansa tradicional del Punjab (nord de l'India).L'origen d'aquests dansa és ben antic i prové de la gent del camp quan cel·lebraven l'èxit de les collites.Amb el temps va anar derivant a una celebració pel goig de viure!per l'alegria de la vida!

És una dansa molt estimulant, vital i que t'omple d'energia!A més a més també fas molt exercici físic ja que no pares de saltar!

Bé, una altra dansa a la que crec que “m'enganxaré”. La veritat és que és molt “adictiva” ja que surts de classe plena de felicitat!

Sanguit Ananda

Diumenge al matí, la Luisa i jo vam assitir a un concert de Bhajans, "cants devocionals hindis". Ens vam sentir molt comodes amb les cançons i es va crear un clima de relaxació molt agradable. Vam fer un petit taller de musicoterapia força interessant. Aquestes cants t'omplen l'esperit d'energia!

Tenia motes ganes de ballar però em vaig reprimir, je, je, je!! Això si vaig tornar caminant a casa i el camí se'm va fer molt curt recordant fragments dels cants!

Els dijous a les 19:30 h fan tallers de musicoterapia al centre de ioga Sahaja! No descarto apuntar-mi un dia! no diuen allò que "qui canta els seus mals espanta"!!!