A thousand years of good prayers
Reconec que veure cinema asiàtic em fa mandra. El llenguatge cinematogràfic que empren és lent, metafòric i amb masses floritures per un cul-del-jaumet com jo.
Però el dissabte vaig canviar d'opinió. Algunes de les nenes i l'amic François vam acabar de retruc als cinemes Floridablanca i vam acabar escollint A Thousand Years of Good Prayers de Wayne Wang (ep que aquest va dirigir a la JLo a Maid in Manhattan, el que fa la pasta).
Uff, vaig dir jo, segur que m'adormo, menys mal que no dura ni una hora i mitja. I el show començà i jo em vaig acomodar a la cadira a l'espera d'una bacaina reparadora. Però no vaig poder deixar de mirar la peli ni un moment.
La trama no té secrets ni girs d'acció frenètica: un vidu jubilat xinés, Mr Shi, viatja als EEUU a veure la seva filla que viu allà des de fa 12 anys. La incomunicació entre ells i la repressió dels sentiments, tan típics de la cultura xinesa dominen l'argument, així com el xoc intercultural d'un comunista en terra ianqui, és clar.
Aparement, podria resultar un rotllo. Però no és així. L'actor principal, el Henry O, domina magistralment el personatge i hipnotitza l'espectador amb la seva naturalitat i delicadesa. Cal afegir que va obtindre la "Concha de Plata" al Festival de San Sebastià per aquest paper.
Una joia intimista entre herois que salven el món del Mal, professors d'aqueologia granadets que tornen del més enllà (tot i que van dir que no ho faien mai) i assassins en sèrie que espanten adolescents.
Entrades
6 comentaris:
Hola Flor de te,
Estic d'acord amb tu sobre aquesta pel·lícula. Jo encara hi afegiria una cosa: que a partir d'una història molt senzilla, del xoc entre dues generacions i dues cultures en una de mateixa hi ha una reflexió amagada sobre el perquè del fracàs del comunisme. A mi no se m'oblida la frase que li diu el senyor Shi a la seva amiga iraniana: "El comunisme no és dolent; només està en males mans..." Realment, se'm va passar molt ràpid i vaig gaudir molt de la pel·li.
Una abraçada.
PS = per cert, flor de te, no he entès el teu darrer paràgraf... què vol dir això d'"assassins en sèrie que espanten adolescents"?
"Fan falta 300 anys de pregaries per compartir la barca amb algú per creuar el riu; i 3.000 anys de pregaries per compartir-hi el coixí". Una peli fantàstica, me n'alegro que no quedessin entrades per Om Shanti Om.
A mi tb em va quedar la frase sobre el comunisme. Tb hi hem d'afegir que explica una mica el rerefons del comunisme a la Xina. Així mateix al introduïr-hi el personatge de la Sra. Iraní ens fa reflexionar sobre els problemes que hi ha a Iran, sobre com és tractada la vellesa als EUA i Europa i sobre com si dues persones volen es poden entendre encara que no parlin la mateixa llengua. Tb sobre l'adulteri, el fracàs dels pares com a tals i... ufff hi ha tants missatges!!!
A mi m'encanta el cinema asiàtic! Com diu la Té Blanc aquest està ple de missatges!Aquest ritme lent et permet fixar-te en els detalls sutils que el director ens vol mostrar! (realment poques pelis de Hollywood m'agraden)
Hola lemontea, l´'ultim paràgraf anava de destacar la delicadesa del film entre la morralla americana que ens imposen a tothora: primer em referia a qualsevol peli pq ells sempre salven el món, la segona Indiana Jones i la tercera a les infinitats de pelis de terror juvenil que ara tenen la mania de fer tipus Scream, Sé lo que hicísteis el último verano, etc. MUA
D'acord! Ja t'entenc... hehe... que lerda, que no t'entenia... Igualment, a mi m'agraden les pel·lis de terror i algunes de psicokillers també.
Hem de repetir més pel·lis xules com aquesta.
Petons!
Publica un comentari a l'entrada