Yosakoi

El Yosakoi, és la nova dansa a la que m’he “enganxat”. És una dansa molt enèrgica que combina moviments tradicionals i moderns.Es balla en grup i la gent és molt diversa, tant homes com dones de totes les edats. Al Japó es pot veure a Festivals a on es balla fent una rua pels carrers, com si sigués carnestoltes! I també hi ha competicions. Els ballarins van vestits tots iguals amb el tradicional Happi, yukata o kimono de colors. Porten a les mans un instrument musical, anomenat naruko (foto). També és molt popular a les escoles!
De moment nosaltres no tenim narukos per tots , però si moltes ganes d’aprendre la coreografia! Ens reunim cada diumenge a les 10:45 h per la zona d’Arc de Triomf! ( a vegades costa molt aixecar-se aviat un diumenge i posar-se el xandal!) És una dansa que cansa bastant però és molt adictiva, té molta força! Et sents guerrera com un samurai però també del·licada com una geisha!

Us convido a que vingueu un dia a veureu o participar!
Per cert "yosakoi" significa "Si us plau vine a la nit."

After the invisible man

Fotografia de Jeff Wall

No és bò tenir converses imaginaries oi? Quan parlavem potser aquesta part era molt més fàcil i jo no patia d'insomni crònic. Així potser no hauria monopolitzat tant aquest blog ;)
Encara somric quan recordo el què vas dir-me després del primer petó "suposo que vols que sortim junts". Sense entendre't sempre t'he entès. I després vam començar a parlar sobre el problema d'etiquetar a les persones, les situacions, els sentiments...

"(...) Como si la especie velara en el individuo para no dejarlo avanzar demasiado por el camino de la tolerancia, la duda inteligente, el vaivén sentimental. En un punto dado nacía el callo, la esclerosis, la definición: o negro o blanco, radical o conservador, homosexual o heterosexual, figurativo o abstracto, los negocios o la poesía (...)".

Rayuela de Julio Cortázar (Recomano l'edició d'Andrés Amorós).

Mp3: Carla Bruni- Quelqu'un m'a dit

Quirky girls

via XKCD

Cultura, cintes de vídeo & viatges

El passat cap de setmana va ser força actiu!

Divendres a la nit vam anar les "herbetes girls" i el Sergi al MNAC. Feien portes obertes nocturnes..., i ja se sap que quan hi ha activitats gratuïtes s'han d'aprofitar! Amb l'Ebe vam veure fins i tot l'espectacle de la Font màgica de Montjuïc. La veritat és que la plaça d'Espanya il·luminada i amb totes les fonts funcionant és maquíssima! Ens vam sentir com a turistes intentant trobar el millor enfocament per fer fotografies! (que per cert no van quedar massa bé)
Un cop dins al museu ens vam apuntar a la visita guiada que va durar unes 2 hores! quin cansament! La Marieta va fer d'alumna avantetjada al contestar una pregunta que va fer la guia! Va quedar super bé!Quin nivell!
El museu em va semblar molt interessant i recomano la visita!

Dissabte a la tarda vaig anar amb la family a veure "Bob el Manetes". Com ja us vaig explicar..., em va resultar molt emotiu veure a tants nens il·lusionats i contents veient l'espectacle! M'encanta el punt de vista infantil! Quina innocència!Es creuen que un ninot i unes màquines tenen vida! Que fàcil és ser feliç amb una mica d'imaginació!
Una altra manera de ser feliç és veient al Mathew a la primera escena de la pel·licula que vam llogar (no recordo el nom!) a la nit, no ho penseu noies? o pensant en els futurs viatges? (encara que jo no hi pugui anar..., grrrr!!!) Bé, a la nit em vaig reunir amb la Flor, la T Blanco i la Whisper, vaig provar el pastís de poma i vam veure la pel·li del Mathew McConaghxx...?Una comèdia romàntica americana previsible però molt entretinguda!

Diumenge al matí vaig fer una mica de samurai (dansa Yosakoi japonesa) i a la tarda reunió d'herbetes per decidir el viatge. Chicas del té, us informo que finalment marxem a Lisboa pel Pont de Maig!

KRISHNAMURTI

Il·lustració de Jan Saudek.

Un bon dia, fa temps, i ja no recordo com, vaig començar a llegir aquest gran mestre indi. He après molt d'ell i encara continuo rellegint els seus escrits, per tornar a aprendre el que desaprenc tornant al cercle viciós de la rutina, caient en la falsa idea de la vida que ens imposa la societat.

"(...)¿Ha observado alguna vez al mar? En ciertos días, cuando el viento está quieto, y no hay un soplo de aire, el mar refleja las estrellas. Hay tranquilidad, quietud de la atmósfera, una sensación de paz, pero por debajo existen corrientes profundas, profundos movimientos; las aguas del mar cubren una superficie enorme, y en realidad el mar nunca está quieto, está siempre moviéndose sin descanso. Cada soplo de viento que llega quiebra la quietud, la tranquilidad. Así ocurre también con la mente.

Estamos perpetuamente inquietos y, al percatarnos de ello, decimos " Denme paz. Quiero escapar de esta desdicha y descubrir si existe una paz, una bendición perdurable". Eso es lo que todos deseamos, y por eso nos encontramos en semejante tensión de contradicciones, con un deseo combatiendo otro deseo.

La ambición engendra frustración y vacuidad, y entonces este deseo de realizarnos trae nuevamente consigo la sombra de la frustación (...)".

Sobre la llibertat: Bombay, 3 de desembre de 1958

Erotisme: classe nº1

Avui he decidit trencar amb la linia habitual d'aquest blog jejeje
Sempre parlem de l'amor i ens deixem una part molt important que hi va lligada: el plaer físic.
Personalment no sóc capaç d'experimentar plaer amb algú que no estimo (és realment una llàstima!!!) però sempre van bé uns petits apunts per millorar les nostres habilitats ;p
Aquests els he trobat via el blog de Eros :

1) Masaje de "lo Rosa": La cabeza o glande suele ser bien sensible. Usando un buen aceite de manos para lubricar, podeis agarrar el pene con una mano y con la otra usar la yema de los dedos para trazar suaves círculos en la cabeza, mientras la otra puede permanecer quieta o subiendo y bajando.
2) Sacacorchos: Con una mano manten la piel bajada hasta la base, la otra servirá para ir trazando un movimiento de "sacacorchos" de arriba-abajo y al revés. Puede ser con toda la palma o con el pulgar e índice en círculo
3) Picaporte: Similar al anterior pero centrado en la cabecita con movimiento de abrir y cerrar pero sin trazar circulos de 360º.
4) Presión: Con una mano mantener tensada la piel hacia la base y presionando un poco en forma de aro. con la otra, hay que ir haciendo presiones con toda la palma en diferentes zonas del pene, mejor rápidas!
5) En busca del fuego: Bueno ya sabeis como hacer un fuego sin cerillas. Juntando las palmas y frotando ... siempre usando aceite... no querreis que arda!
6) "Sana, sanita...": Apoya su pene sobre su vientre, acaricia sus testículos con una mano y con la otra usa la base de palma para acariciar la parte anterior del pene (sin dedos) en todo su extensión, como si curaras una herida.
7) Sube la persiana: Con una mano empieza agarrando justo la parte superior del pene, justo la punta y baja con toda la extensión de la punta, cuando llegue a la base, que la otra mano esté en la posición del principio. Como si subieras una persiana.
8) Mandoble: Si el tamaño del miembro acompaña, se puede usar las dos manos para subir y bajar, si no es suficientemente grande, se puede complementar con la técnica con una de las manos.
9) Aro: Forma un aro con tu pulgar e índice y sube y baje, cuando se salga el aro por arriba, cierra un poco el círculo y baja de tal manera que la estruje un poco antes de bajar.
10) Ordeñando: Similar a la persiana pero al revés, desde la base sube con la palma cerrada, cuando salga por su cabeza, ten la otra ya preparada en la base.
11) Cueva sin fondo: Se trata de similar una penetración sin fin. Tiene que ser muuy lento con toda la palma que desde la punta vaya entrando suavemente y se deslice por ella, cuando llegue al fondo la otra ya estará empezando... como si fuera entrando y rozando en paredes sin fin.
12) Mango: Aplica la masturbación solo al tronco del pene sin tocar su cabeza, hazlo creciento en presión e intensidad. Verás como el glande comienza a enrojecerse y crecer. En ese momento puedes aplicar las técnicas 1 y 3.

PS S'accepten noves aportacions.
PS2 Fotografia de Sára Saudková

Per recordar...

Aquesta cançó va dedicada a una persona molt especial que ha perdut una persona molt estimada...

"I Cried For You"

You're beautiful so silently
It lies beneath a shade of blue
It struck me so violently
When I looked at you

But others pass, the never pause,
To feel that magic in your hand
To me you're like a wild rose
They never understand why

I cried for you
When the sky cried for you
And when you went
I became a hopeless drifter
But this life was not for you
Though I learned from you,
That beauty need only be a whisper

I'll cross the sea for a different world,
With your treasure, a secret for me to hold

In many years they may forget
This love of ours or that we met,
They may not know how much you meant to me.

I cried for you
And the sky cried for you,
And when you went
I became a hopeless drifter.
But this life was not for you,
Though I learned from you,
That beauty need only be a whisper

Without you now I see,
How fragile the world can be
And I know you've gone away
But in my heart you'll always stay.

I cried for you
And the sky cried for you,
And when you went I became a hopeless drifter.
But this life was not for you,
Though I learned from you,
That beauty need only be a whisper
That beauty need only be a whisper

by Katie Melua

Amarelinha

Amarelinha ve de la paraula "Amarelho" que significa groc en portugués. Un color que s'identifica bastant amb Brasil. Fa 2 dies vam anar a la llibreria Altaïr a una xerrada sobre aquesta associació que promou el turisme responsable en aquest país. No tot a Brasil són platges, noies espectaculars, caipirinha i samba! També hi ha molta pobresa i desigualtats. Desde Amarelinha volen coincienciar a la gent, ens volen ensenyar la realitat! Tenen una casa a Rio de Janeiro on et pots allotjar (millor aqui que no en un super resort!) i organitzen diverses activitats i excursions. Promouen el contacte directe amb els meninhos, això fa que que visquis més intensament el viatge. És un intercanvi cultural per ambdues parts! Tothom guanya!
Personalment estic molt a favor de viatjar d'aquesta manera! Visca el turisme responsable i sostenible!

L'absència d'una presència

MP3: Katie Melua - I cried for you

No te enamores del amor...

No te enamores del amor, enamórate de alguien que te ame, que te espere, que te comprenda aún en la locura; de alguien que te ayude, que te guíe, que sea tu apoyo, tu esperanza, tu todo.
Enamórate de alguien que no te traicione, que sea fiel, que sueñe contigo, que sólo piense en ti, en tu rostro, en tu delicadeza, en tu espíritu y no en tu cuerpo ni en tus bienes. Enamórate de alguien que te espere hasta el final, de alguien que sea lo que tú no elijas, lo que no esperes.
Enamórate de alguien que sufra contigo, que ría junto a ti, que seque tus lágrimas, que te abrigue cuando sea necesario, que se alegre con tus alegrías y que te dé fuerzas después de un fracaso.
Enamórate de alguien que vuelva a tí después de las peleas, después del desencuentro, de alguien que camine junto a ti, que sea un buen compañero, que respete tus fantasías, tus ilusiones. Enamórate de alguien que te ame. No te enamores del amor, enamórate de alguien que este enamorado de tí

BUSCANT AMOR

BUSCANDO AMOR

Una extraña pasión se mueve en mi cabeza.

Mi corazón se volvió un ave

en busca del cielo.

Cada parte de mi va en diferentes direcciones.

¡Es realmente tanto así que mi amado está en todas partes!

Rumi

"EL BRANQUETES" al CaixaForum

Contemplant les pintures d'Anglada-Camarasa durant la visita guiada al Caixaforum m'arribo a creure el que resa el tríptic :

"Qualsevol que contempli les seves pintures queda seduït per la intensitat de la llum de la Mediterrània i l'evocació espiritual dels seus personatges (...)".

Després d'una hora escoltant lloançes del pintor surto convençuda que sense ser un gran transgressor, Anglada-Camarasa va ser/és una gran figura de la pintura.

Un cop a casa... veig les coses diferents. Reconec que la seva pintura m'agrada, però no compleix el requisit indispensable que exigeixo a l'art: certa provocació emocional.

Amb això no vull dir que no aneu a l'exposició, val la pena. Segons Sartre: "Tota creació és una aventura personal, el mateix que tota observació com espectador, que és una altre forma de creació".

PS Aquest quadre "Sonia de Klamery, comtessa de Pradère" (1913) està inspirat en l'obra de Klimt.

Feng Shui i te

Ahir vaig anar a Casa Àsia, un dels meus llocs preferits de Barcelona. És un edifici modernista preciós i ple d'activitats interessants per fer.

Actualment es pot visitar l'exposició sobre el Te, on es poden veure exemples de teteres xinesses de diferents periodes històrics. També hi ha un vídeo on t'explica la importància d'aquesta planta a la Xina i la cultura que hi ha al seu voltant.

Després vaig anar a la conferència " El Feng Shui, un desconegut amb 7000 anys d'edat" . Va ser molt interessant perque em va trencar moltes idees preconcebudes que tenia. A continuació us exposo un resum amb les conclusions que vaig treure: El feng Shui només es pot fer en espais tancats, on les coses no es moguin o canviïn d'orientació (és a dir que tots aquests llibres tipus "feng shui al jardí" no són certs. Les coses de l'exterior afecten les de l'interior. Cada cultura té el seu propi Feng shui (Bastu a India per exemple). També els conferenciants (Cipriano Toledo i Marian Duran) van destacar que totes aquestes ensenyances que trobem en els llibres de la Lillian Too no són Feng Shui (que ben enganyats ens té aquesta dona!!je, je, je) això de posar un vaixell amb monedes, ferradures,boles de vidre, mòbils a llocs estratègics no afecta l'energia sino que són una autosuggestió nostra, és un treball mental. El veritable Feng Shui és una eina. Mira les energies del lloc i treballa amb elles. Tot això que el bany ha d'estar en un determinat lloc, el despatx en una orientació determinada..., no funciona! Sino hauríen de ser totes les cases idèntiques!!!

Resumint..., no cal posar boles de vidre a les finestres que l'únic que podem porvocar és un incendi! i no cal preocupar-se perque la nostra habitació no està situada a la dreta de la porta d'entrada!!

Molt interessant...

Un plaer per al paladar

Hola noies, aquí estic davant del caprabo despres d'un classe de cuina amb la Mireia Carbó. Tres receptes amb poma, la millor, la més dolça: el pastís de poma!!

Ingredients:

- 100gr sucre

- 100gr farina

- 1 pesicc de sal

- 1/2 de llevat en pols tipus Royal

- 2 ous

- 125gr de mantega fosa

- 2 pomes grans

- 50gr panses

Elaboració:

- Desfer la mantega al microones, amb compte que no bulli.

- Pelar les pomes i tallar-les a daus grans.

- Barrejar la resta d'ingredients amb la mantega fosa (sense estar massa calenta).

- Afegiu-hi les pomes i les panses. Notareu com quedarà ben atapeït.

- En un motlle circular coure-ho al forn a l'escalfor abaix durant uns 15-20 min depenent del forn. Ja està!!!

Consells:

Heu de ser estrictes amb les proporcions, els postres no s'han de fer mai a ull o pot quedar un desastre!

Si ho feu amb motlle de silicona no se us enganxarà i sortirà a la perfecció.

Es ideal per una trobada informal amb amics.

Si voleu podeu canviar les panses per bocins de fruita seca com prunes o figues o inclús per fruita confitada. Mmmm, quina delícia!!!

No pot ser més fàcil, així que qui no cuina es perque no vol!!!

La meva visió de la vida: Realisme màgic

Vladimir Kush.Il·lustrador rus.

MP3 del dia: Damien Rice - Volcano

Chrysantemum Tea a casa la Núria

Quan quedem sembla que ens donguin corda a la llengua i que ens estimulin aquella zona del cervell que crea idees, projectes i il·lusions.

Un viatge a Berlin, un altre a la Xina, una disfressa de caputxeta vermella (Qui vol fer de llop? ;p )...

ps el te cortesia de la Sandra, portat directament des de la Xina.

NANA ナナ a Casa Àsia

Retrat optimista i nostàlgic d'aquest moment de la vida en el que cadascú s'ha de construir els seus propis somnis.

Pel·lícula basada en un manga Shōjo creat per la dibuixant Ai Yazawa, del que també s'emet des del 2006 la serie anime al Japó.

La historia comença amb dues noies d'estil molt diferent que es coneixen en un tren que va cap a Tokyo. Les dues es diuen Nana (vol dir 7 en japonès). Una de las protagonistes, Nana Komatsu, va a Tokyo para trobar-se amb el xicot que està estudiant allà.És una noia honesta, cursi i amb un gran cor. L'altre,Nana Osaki, és una cantant de rock amb molta personalitat i força, va a la ciutat per començar una nova vida per deixar enrrere la seva història d'amor amb Ren (que ara forma part d'un grup de rock molt famós). En el transcurs de la peli veiem com neix una amistat entre elles (que acaben visquent juntes per pura casualitat o per culpa del destí), veient-se atrapades en històries d'amors i desamors, intentant sobreviure el dia a dia d' aquesta ciutat.

Em va colpir la frase final de Hachi (o Nana Komatsu), "Siempre dependeré de la bondad de los otros".

El que més m'agrada de les pelis japoneses? el tractament dels silencis, allò que diuen sense dir res.
Espero amb moltes ganes la segona part que es diu que s'estrenarà aquest mateix any!!! I Tb el BAFF que aquest any té com a país convidat la Xina!!!!

http://www.nana-movie.com

Empezar de nuevo

En los momentos de debilidad nos compadecemos de nosotros mismos, si somos desafortunados, si no nos gustan como han ido las cosas, si no nos sale nada bien...

Hemos de recordar el pasado no como un pesar sino como una experiencia constructiva, porque podemos ver las cosas negativas o positivas pero siempre hay algo que nos ayuda a seguir hacia delante y proyectar el futuro con fuerza y esperanza.

Esta es una canción que nos recuerda que debemos olvidar todo lo malo para seguir a delante.

Now Forget

give me your pain

give your sorrow

give me your loneliness

and broken dreams

your bad times

your worry

now forget

now forget

give me your past

give me your family

give me the walls your build

and the ones you break

your shadows

your longing

now forget

now forget

all that will be

but isn't yet

now forget

now forget

I'll put it all

in a small wooden box

with the rusty old lock

and the sparrows in flight

I'll guard it with my life

through the long long night

you are my eyes

you are my passion

you are my journey to where I've been

you are my reason

for living

now forget

now forget

all that will be

but isn't yet

now forget

now forget

I'll put it all

in a small wooden box

with the rusty old lock

and the sparrows in flight

I'll guard it with my life

through the long long night

give me your truth

give me your questions

give me your longing for what will be

give me your daydreams

your demons

now forget

now forget

all that will be

but isn't yet

now forget

now forget

now forget

now forget

Lyrics from Now, by Noa

Una forma de ver el amor...

La Pasión Turca de Antonio Gala:

"Porque cada vez que he venido a Estambul lo he querido de una manera diferente. La primera fue un amor inexperto, adolescente y voraz: mi despertar al cuerpo y al placer, con los ojos apretados, con una simple e ingenua cerrazón amorosa, sin saber ni su apellido, ni imaginar su alma, ignorándolo todo, ignorando hasta el porqué de esa pasión, sentida más que consentida.

La segunda vez lo amé como un eco de mi recuerdo de él, de mi rapto por él, de mi frenesí por la unidad que dentro de mí formábamos los dos. Yo había dejado de ser yo, y él a mis ojos, él. La satisfacción egoísta de mi primera entrega se apaciguó un poco en una comunión de la carne más generosa y más segura. El segundo sentimiento era más armonioso y mi conciencia abiertamente se anegaba en la suya, desaparecía mi voluntad en la suya sin defender su propia independencia.

En esta tercera esta ya había un dominador y un dominado.Lo vi desde el primer instante. A través del mostrador de la aduana lo vi. Yo iba a someterme libremente al sacrificio, aunque no sabía hasta que punto. Y tampoco sabía hasta que punto iba a usar mis defensas. Todo es instintivo: para que el amor dure, hay que acatar el instinto de muerte y de asesinato. El amor necesita, de cuando en cuando, renovar sus víctimas, no siempre es vital la sumisión ni hasta la médula.

El temor - el de perder al amante, o de ser agredido por él- es consustancial con el amor. El que domina con la dulzura sabe que ejerce un dominio fatal, y se confía y deja de temer, yo he observado como en la balanza se invierte la posición de los platillos. El que domina por la fuerza percibe, en lo más hondo, que necesita al dominado porque le da placer, y de un modo inconsciente se esclaviza al esclavo. Pero el esclavo, del mismo modo, percibe que puede ser dañado en lo más suyo en lo único que posee, y se previene por un instinto de supervivencia; un instinto que es amoroso también, porque sin supervivencia no hay amor... y así el amor se corrompe porque el placer lo inunda, lo vence y hace que se abandone casi disuelto en el; y el esclavo aparente, cuyo destino es satisfacer al otro cundo el otro lo pida, refrena, aprende a refrenar su propio deseo de placer, con lo que adquiere sobre el amo una enorme ventaja. (...)

Hoy, hoy mismo, no creo que sea el amor una creación común, ni un sentimiento objetivo que se alza ante nosotros, ni una razón que se imponga al otro para que nos ame como lo amamos, ni una realidad incuestionable frente a los equívocos de nuestros corazones... no; hoy no creo que el amor sea nada de eso, sino una pugna a muerte: a muerte sin indulto, porque pierdas o triunfes en esa lucha, mueres. Pero mueres de amor fuera de ti. (...)"

CAELUM

Ja s'ha acabat el Nadal, és a dir els pins de plàstic amb llums, els troncs que porten regals, les maquetes en miniatura d'un poble, un pastor cagant, els reis de cap país i els estels de purpurina ... i comencen les rebaixes!!! Però nosaltres el cap de setmana passat no vam caure en el consumisme i vam preferir quedar a la plaça dels Àngels. Aquest cop vam arribar totes puntuals ("año nuevo, vida nueva"je, je, je!!!")

Vam anar a CAELUM (c/de la palla, 8), una teteria d' ambient monàstic. Els baixos són les restes dels banys jueus de dones, que tenien el deure de banyar-se un cop al mes després de la menstruació, per purificar-se. I avui en dia és un lloc molt acollidor per fer la xerrada. També venen dolços artesanals fets per monges.

Recuperant la meva llibertat

"Què entenc per ridícul? Què és ridícul? Renunciar voluntàriament a la teva llibertat; aquesta és la definició de ridícul.

Si et prenen la llibertat per la força, no cal dir que no ets ridícul, excepte per a aquell qui te l'ha arrabassat.. Però aquell qui es priva de la pròpia llibertat, aquell qui es mor de ganes de privar-se'n, entra en aquell reialme del ridícul que evoca a l'instant la més famosa de les obres de Ionesco i que ha estat font de comicitat al llarg de tota la història de la literatura.
Aquell qui és lliure pot ser boig, estúpid, repulsiu, infeliç pel fet de ser lliure, però no és mai ridícul. Jo vaig ser ridícul mentre vaig estar amb la Consuela, però encara més durant els anys en què vaig estar atrapat en el monòtom melodrama d'haver-la perdut".

Philip Roth L'animal moribund.

A qui no li agrada que l'abraçin?...

La nova moda que s'està expandint per tot el planeta!!: el Moviment Free Hugs. No sabria dir-vos si em provoca un intens rebuig o una immensa alegria el veure que hi ha gent disposada a fer aquest tipus de coses amb la idea de crear un món millor.

El que em sobta és que els promotors del moviment no ho vegin com un fet trendy i superficial; Una abraçada puntual per part d'un desconegut què et pot aportar? uns segons de bon rotllo en el cas que t'agradi que t'abraçin i després què? Encara més.. serà l'excusa perfecta per a tots els babosos i sobons del món. Jejeje

Fa temps, vaig llegir en un blog un escrit del filòsof Gilles Lipovetsky -La era del vacío - ( tb recomano La tercera mujer), en el que deia coses com:

• "Los individuos aspiran cada vez más a un desapego emocional (...).Tener relaciones interindividuales sin un compromiso profundo, no sentirse vulnerable, desarrollar la propia independencia afectiva, vivir solo (...)".

• "El sentimentalismo ha sufrido el mismo destino que la muerte; resulta incómodo exhibir las pasiones, declarar ardientemente el amor, llorar, manifestar con demasiado énfasis los impulsos emocionales. Como en el caso de la muerte, el sentimentalismo resulta incómodo; se trata de permanecer digno en materia de afecto, es decir discreto.

• "No es cierto que los individuos busquen un despego emocional y se protejan contra la irrupción del sentimiento; a ese infierno lleno de nómadas insensible e independientes hay que oponer los clubs de encuentros, los "pequeños anuncios", la red, todos esos millares de esperanzas de encuentros, de relaciones, de amor, y que precisamente cada vez cuesta más realizar. Por eso el drama es más profundo que el pretendido desapego cool: hombres y mujeres siguen aspirando a la intensidad emocional de las relaciones privilegiadas (quizá nunca hubo una tal "demanda" afectiva como en esos tiempos de deserción generalizada), pero cuanto más fuerte es la espera, más escaso se hace el milagro fusional y en cualquier caso más breve. Cuanto más la ciudad se desarrolla posiblidades de encuentro, más solos se sienten los individuos; más libres, las relaciones se vuelven emancipadas de las viejas sujeciones, más rara es la posiblidad de encontrar una relación intensa. En todas partes encontramos la soledad, el vacío, la dificultad de sentir, de ser transportado fuera de sí; de ahí la huida hacia adelante en las "experiencias" que no hace más que traducir esa búsqueda de una "experiencia" emocional fuerte. ¿Por qué no puedo yo amar y vibrar? Desolación de Narciso, demasiado bien programado en absorción en sí mismo para que pueda afectarle el Otro, para salir de sí mismo, y sin embargo insuficientemente programado ya que todavía desea una relación afectiva."

Estic totalment d'acord amb ell. És per això que cada cop trobo menys gent que cregui en l'amor etern? tot va massa ràpid en aquest món...

Ritual Cap d'Any

Un cap d'any especial

Amistat=Llum

Aprofito per publicar aquestes paraules que en el seu dia, quan vaig sortir d'una mala època, vaig escriure per a tots aquells sers que m'estimeu. Petons.

Llum. Lumière. Luce. Light. Luz…tantes paraules per definir una substància universal. Una substància que il.lumina el camí d’aquells que s’han caigut i no veuen més enllà de la foscor del terra humit, brut i poc acollidor que se’ls empassa cada dia una mica més, fins fer-los una ombra d’allò que havien estat en un passat.

Perquè quan no hi ha esperança apareix ella o elles, magnífiques partícules de vida que et mostren amb candidesa la línia que havies perdut. Costa. Costa aixecar-se de nou i seguir perquè el passat sovint pesa massa. Però ho fas perquè les llumetes et somriuen, et donen la mà, t’acompanyen i et diuen a cau d’orella paraules d’amor i de confort que entren com un raig en el teu cor destrossat i fan que torni a bategar…pum, pum, pum…suavement primer, amb la debilitat de l’animal ferit i mica en mica recuperant el ritme musical que tal vegada fou.

Jo en tinc moltes, de llumetes, que m’ajuden a veure quan els meus ulls creuen que mai més s’obriran. Són de molts colors, tamanys i intensitats però a la fi totes em recordem que a la vida també hi ha coses bones, coses bones com l’amistat.

Gràcies llumetes per un somriure, una paraula, una oïda que escolta atenta…en aquest món de plàstic i d’aparences us dono les gràcies per recordar-me que encara existeix la màgia dins del ser humà.

Poemes

Des de petita he tingut ànima de poetessa. Aquí hi ha un exemple de les lletres que m'han sortit directes del cor. Espero que us agradi.

UN DOLOR

Un dolor rasga mi alma que llora desconsolada
Por un amor que no merece ni una lágrima derramada
El corazón se me ha parado, exhausto de tanta pena
Por un asesino de dulces maneras y palabras bellas

Te amé con toda el alma
Con un amor verdadero y sincero
Y para el resto de mis días, yo creía que había encontrado el compañero.
Pero una noche de luna triste, me dijiste que ya no me amabas
Me lo dijiste en voz baja, desde lejos, sin ya nada
Y mi corazón murió en ese momento
En el acto y sin esperanza

Y me han dicho que tú estás bien
Que por otro amor me dejabas
Que mientras mi alma lloraba triste
Tú a un nuevo ser amabas

A un nuevo ser le prometiste
La misma lista de palabras
Que un día me dijiste
Cuando se suponía que me amabas

(que quedi clar que ja no estimo a aquest "elemento"

i el meu cor està ready per estimar again, mua)

Cap d'Any 2007

Per tal d'assegurar-nos sort pel 2007, a continuació de la sessió d'internet ens vam dirigir al menjador per tal de fer un ritual:

Ens vam seure al terra en rotllana i vam encendre una espelma vermella que abans havia estat espolvorejada amb polvos daurats. A continuació vam haver de dir en veu alta la següent frase: "Forces de la llum, porteu-nos les vostres benediccions i feu que el proper any estigui ple de salut, amor i benestar per aquells a qui estimem".

Desprès vam escriure en un paperet un desig, el vam doblegar en dos i el vam encendre amb l'espelma vermella per tal de cremar-lo. A continuació, a partir de la llum de l'espelma vermella, vam encendre una espelma blanca que tenia cadascuna de nosaltres. Ens quedem en silenci i al cap de 5 minuts apaguem l'espelma. Aquesta espelma ens l'haurem de quedar per futures peticions al llarg de l'any. Ara, ens intercambiem una moneda daurada i l'haurem de guardar tot l'any per a que ens doni sort. Una vegada s'acabi l'any, donarem la moneda de la sort a una persona necessitada. A continuació, ens espolvorejem els polvos daurats al front i ja per acabar deixem l'espelma vermella encesa fins que es consumeixi.

A diferència de la immensa majoria de la població jove de Catalunya, l'Astrid, la Mireia, la Núria i jo vàrem iniciar l'any d'una forma inusual. Ens vam reunir a casa la Núria, vam començar menjant doritos, cacahuets amb mel i per veure aigua de valència. A continuació, ens vam endinsar en el nostre blog. I així vam passar una bona estona... Després d'explicar algunes de les nostres anècdotes al blog, vam pensar en tirar-nos el tarot i saber què ens depara pel 2007. Sembla que tindrem sort!!! Jeje.

marató II. Bliss

I vam trobar un local. I no ens va agradar. I vam trobar un altre. I no ens va agradar Per fi, vam divisar un lloc on segons un cartell se servien tes variats. Però res, nada de lo prometido. I vam marxar.

Al final vam trobar el Bliss, una teteria supermaca al costat de la plaça de Sant Jaume. Visca!!! tenien té i de totes varietats. A més, els cambrers (tots nois) estaven de bon veure (sobre tot un italià). En fi...que em desconcentro...

Després del te i de la xerrada, vam trobar una llibreria per dones amb tot un seguit d'activitats interessants (C/Dagueria, 13). I després, a donar una volteta i cap a casa!! besitos i fins demà.

Odissea de les teteries. Inici

El dissabte passat vam fer una marató. Però no una marató qualsevol. M'explico. Varem quedar a la plaça Universitat, davant d'aquell magnífic edifici magestuós que acull les ments pensants d'aquesta ciutat. Com sempre, l'Astrid va arribar tard. La Bea, la Mire i jo vam aplaudir quan la vàrem veure. ALELUIAH. Començava la marató en busca d'una teteria on explicar-nos les nostres cosetes (top secret).

Abans una curiositat: unes noies passejaven com si res un porc senglar. Heus aquí la foto si no us ho creieu.

Rient, ens vàrem adentrar a ciutat vella en busca d'un local monu...però era demanar massa. O estaven tancat, o eren cutres, o estaven plens de guiris pesats que es pensen que són els reis del món...

Passaven els minuts i les cames començaven a fer figa, però nosaltres continuavem xerrant i caminant...