Odissea de les teteries. Inici

El dissabte passat vam fer una marató. Però no una marató qualsevol. M'explico. Varem quedar a la plaça Universitat, davant d'aquell magnífic edifici magestuós que acull les ments pensants d'aquesta ciutat. Com sempre, l'Astrid va arribar tard. La Bea, la Mire i jo vam aplaudir quan la vàrem veure. ALELUIAH. Començava la marató en busca d'una teteria on explicar-nos les nostres cosetes (top secret).

Abans una curiositat: unes noies passejaven com si res un porc senglar. Heus aquí la foto si no us ho creieu.

Rient, ens vàrem adentrar a ciutat vella en busca d'un local monu...però era demanar massa. O estaven tancat, o eren cutres, o estaven plens de guiris pesats que es pensen que són els reis del món...

Passaven els minuts i les cames començaven a fer figa, però nosaltres continuavem xerrant i caminant...