Amistat=Llum

Aprofito per publicar aquestes paraules que en el seu dia, quan vaig sortir d'una mala època, vaig escriure per a tots aquells sers que m'estimeu. Petons.

Llum. Lumière. Luce. Light. Luz…tantes paraules per definir una substància universal. Una substància que il.lumina el camí d’aquells que s’han caigut i no veuen més enllà de la foscor del terra humit, brut i poc acollidor que se’ls empassa cada dia una mica més, fins fer-los una ombra d’allò que havien estat en un passat.

Perquè quan no hi ha esperança apareix ella o elles, magnífiques partícules de vida que et mostren amb candidesa la línia que havies perdut. Costa. Costa aixecar-se de nou i seguir perquè el passat sovint pesa massa. Però ho fas perquè les llumetes et somriuen, et donen la mà, t’acompanyen i et diuen a cau d’orella paraules d’amor i de confort que entren com un raig en el teu cor destrossat i fan que torni a bategar…pum, pum, pum…suavement primer, amb la debilitat de l’animal ferit i mica en mica recuperant el ritme musical que tal vegada fou.

Jo en tinc moltes, de llumetes, que m’ajuden a veure quan els meus ulls creuen que mai més s’obriran. Són de molts colors, tamanys i intensitats però a la fi totes em recordem que a la vida també hi ha coses bones, coses bones com l’amistat.

Gràcies llumetes per un somriure, una paraula, una oïda que escolta atenta…en aquest món de plàstic i d’aparences us dono les gràcies per recordar-me que encara existeix la màgia dins del ser humà.