Bona entrada d'any

Estimades amigues i amics. Us desitjo de tot cor que el 2008 entri estupendament i que us aporti moltes coses positives.

Espero que els qui s'han perdut trobin el camí. Espero que aquells que estan bé, continuïn conservant la bonança. Espero que aquells qui se senten sols, sàpiguen veure que hi ha molta llum que tot envolta. Espero que els qui viuen conflictes, trobin la pau. Espero que les humans fem més conservar la Natura, perquè ens l'estem carregant, malgrat que és la nostra Casa. Espero que tots els nens puguin gaudir de la seva infància...

Veig un estel fugaç i desitjo de tot cor que això passi. Pau i amor, que fan molta falta.

Voluntariat per la llengua

Com ja sabeu fa temps que em vaig apuntar a un programa de voluntariat per la llengua catalana.
No es tracta d'un intercanvi lingüístic sino de parlar en català amb algú que n'està aprenent (que ja té una base) i que necessita practicar i agafar confiança.
La meva primera parella lingüística ha estat una noia de Japó que fa un any que està visquent a Barcelona, la Fusako. M'encanta quedar amb ella per l'entusiasme que mostra en aprendre la nostra llengua, i sobretot pq alguns cops s'encarrega de corretgir-me jejeje ja sabem que els de Barcelona no parlem un català gaire correcte...

Si us voleu apuntar, l'única obligació que teniu és la de quedar un total de 10 hores amb la parella que us hagi tocat.

VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA - Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Telèfon 93 435 66 85,

email: voluntaris.bcn@cpnl.cat

Matí: dl, dj i dv de 9 a 15h

dt i dc de 10 a 15h

Tarda: dt. i dc. de 16 a 19.45 h

El blues de la TPM

Noies tinc la regla. Mecatxisenlamar. Les hormones boges, cansada, irritable, emocionalment inestable (bé això sense regla també ;)) heus aquí la nostra amiga del mes, malament si la tenim, malament si no la tenim. L'altra dia el meu amic Martin em va informar de l'existència d'una cançó dedicada a la Tensió Premenstrual (TPM o PMS en anglès) de la Dolly Parton, una famosa cantant country nord-americana, arreu coneguda per ser l'autora del megapunxat I WILL ALWAYS LOVE YOU que va cantar la Whitney Houston a El Guardaespaldas. A banda, també és coneguda per la seva megadavantera, digne de la Pamela Anderson...

En fi, sense més preàmbuls heus aquí la lletra del blues de la TPM...Mal de muchas, consuelo de pocas...

Eve you wicked woman, you done put your curse on me

Why didn't you just leave that apple hangin' in the tree

You make us hate our husbands, our lovers and our boss

Why I can't even count the good friends

I've already lost Cause of PMS blues, PMS blues

I don't even like myself, but it's something

I can't help I got those

God almighty, slap somebody PMS blues

Most times I'm easy going, some say I'm good as gold

But when I'm PMS I tell ya,

I turn mean and cold

Those not afflicted with it are affected just the same

You poor old men didn't have to grin and say

"I feel your pain" PMS blues, PMS blues

You know you must forgive us for we care not what we do

I got those can't stop crying, dishes flying PMS blues

But you know we can't help it

We don't even know the cause

But as soon as this part's over, then comes the menopause

Oh, Lord, Oh, Lord We're going to always be a heap of fun

Like the devil taking over my body, suffering, suffering, suffering

Everybody's suffering, huh?

But a woman had to write this song, a man would be scared to

Lest he be called a chauvenist or just fall victim to

Those PMS blues You know we'd kill for less than that PMS blues

You don't want to cross my path

Cause a pitbull ain't no match

For these teeth a clenchin', fluid retention

Head a swellin', can't stop yellin'

Got no patience, I'm so hateful PMS blues, premenstrual syndrome

Got those moods a swingin', tears a slingin'

Nothin' fits me when it hits me Rantin', ravin', misbehavin'

PMS blues It's the only time in my life

I ever think about wishing

I'd been a man But you know that only means one thing

If I'd have been a man,

I'd be somewhere right this very minute

With some old cranky, naggin', raggin' hateful woman

With those old PMS blues PMS blues

I don't want to talk about it, we both could do without it

Got those treat your kids bad, don't you talk back

Gone ballistic, unrealistic

Awful lowdown, bitch to be around PMS blues

Dolly Parton

Teteria La Fíbula

Després del "fracàs" de la mani de dissabte - Tal i com vam dir amb Flor de Te i Tchai Ladoo, si ens vam rendir tan facilment davant de la pluja que queia vol dir que tampoc tenim gaire clar que aquella lluita fos la nostra-, vam decidir anar a fer un tè per Poble Sec.

I vam anar a parar a La Fíbula, una teteria àrab que em va agradar molt, tant per la varietat de tès, l'amabilitat dels cambrers i l'ambientació exòtica.

Ens vam decidir per una de les especialitats de la casa Tè a la menta amb "azahar", mooolt bò ( 2,50€ , però una tetera dóna per passar-te una bona estona prenent gots de tè).

Està al Carrer de Blai, 46

Defensa personal

Chicas del té... aquí teniu la primera classe de defensa personal jejeje. Cal dir que totes estem contra la violència però tampoc està de més conèixer quatre tècniques bàsiques, sobretot tal i com s'estan possant les coses a BCN ( no sóc alarmista però totes vam coincidir que la "sensació" d'inseguretat és una mica més alta que quan erem petites..).

Després de llegir una mica sobre el tema m'agradaria destacar les conseqüències legals que es poden tenir en cas d'agredir i ferir greument a algú, encara que sigui per defensa personal..ja que en algunes ocasions pot ser difícil demostrar que actuavem per legítima defensa.
Per exemple pots tenir alguns problemilles si algú força la porta de casa teva i entra, i tu sense que ell et provoqui ni porti cap arma ( o sigui un expert en arts marcials) li claves un ganivet de cuina o li causes lesions cerebrals degut a un bon cop de paella.

Alguns punts "vitals" on podeu fer força mal amb poca força:

1-Ulls: Són molt sensibles, podem golpejar-los amb els punys o amb la punta dels dits ( recomanable amb gent de poca força muscular)

2-Orelles: Son molt sensibles sobretot amb l'impacte de la mà oberta per provocar un aument de pressió que lesionarà el pabelló auditiu.

3- Boca:no s'hauria d'atacar la boca amb la mà sino amb algún objecte o amb el colçe. En el cas d'intent d'abús sexual es pot atacar "enganchant" una o dues de les comisures amb els dits grossos i obrint inmediatament en direcció a les orelles (vigilant de no doblegar els dits dins la boca per evitar que ens mosseguin).

Hi ha infinitat de punts vitals... podeu fer un cop d'ull al web http://www.mailxmail.com/curso/vida/defensapersonal/capitulo9.htm

Veureu que al dibuix hi ha un punt on diu NO, es tracta d'un sector on els osos són dels més durs del cos i que s'anomena "escut" en la lluita al carrer, ja que pot provocar que el que ens ataca es trenqui els osos de la mà.

Teteria Te Quiero

Crec que va ser a partir del descobriment de la teteria Te Quiero que vaig començar a agafar afició a les teteries, i tot gràcies a Tchai Ladoo.

Potser és pq va ser la primera però és la meva preferida. O potser pq les propietaries són super maques o pels tès taaaan bons que tenen.
La meva recomanació és el batut de tè de la casa, fred o calent.

Al carrer Sardenya nº 242 ( Metro: L2 Monumental). Em sembla que els caps de setmana no obren.

Todo es de color

Heus aquí una cançó amb missatge de l'Alejandro Sanz, que entre cançons comercials, ens deixa alguna poesia digne de Machado (l'Antonio eh) que trobareu al MTV Unplugged de l'artista madrileny.

Todo el mundo cuenta sus penas

pidiendo la comprensión

quien cuenta sus alegrías

no comprende al que sufrió

Señor de los espacios infinitos

tú que tienes la paz entre las manos

derrámala Señor te lo suplico

y enséñales a amar a mis hermanos

De lo que pasa en el mundo

por Dios que no entiendo "na"

el cardo siempre gritando

y la flor siempre "callá"

Que grite la flor y que se calle el cardo

y todo aquel que sea mi enemigo

que sea mi hermano

Vayamos por esa senda

a ver qué luz encontramos

esa luz que esta en la tierra

y que los hombres apagamos

Señor de los espacios infinitos

tú que tienes la paz entre las manos

derrámala Señor te lo suplico

y enséñales a amar a mis hermanos

Y enséñales lo bello de la vida

y a ser consuelo en todas las heridas

y amar con blanco amor toda la tierra

y buscar siempre la paz, Señor y odiar la guerra

Y en aquel jardín han "entrao"cuatro hombres ha porfía

y sin compasión se han "llevao"la rosa que yo quería

y luego la han "despreciao"

Y quién me puede demostrar

que Cristo no fue gitano

ni que sabía cantar

Las flores de tu balcón

lloran por verte

que lo sé yo

PANIC, Plataforma Anti Nadal Inundat pel Consumisme

Per què no ens manifestem en contra del Nadal consumista?

SETEM proposa el següent:

La Plataforma Anti-Nadal-Inundat-pel-Consumisme, PANICnecessita recolzament per la seva manifestació del 22 de desembre!

El 22 de desembre hi haurà vida més enllà de la loteria de Nadal!

Els Reis Mags, el Tió i el Para Noel han convocat els seus patges i ajudants a una manifestació ludico-festiva per donar a conèixer les seves demandes al Portal de l'Àngel de Barcelona a les 18.00h.

El PÀNIC necessita el vostre suport en un dia tan assenyalat i us convoca a la preparació de l'acció i a la manifestació.

El dissabte 22 de desembre ens trobarem a les 17.30h al local de SETEM (Bisbe Laguarda, 4).

Si voleu participar envieu un correu-e a info@robaneta.org.

MÉS INFO: http://www.setem.cat/delegaciones/catalunya/not.php?arg=200

Els boscos del Tibidabo en perill

L'Ajuntament de Barcelona pretén fer una altra tala de 200 alzines centenàries!
ELS FETS Malgrat la reiterada oposició ciutadana, l'Ajuntament ha aprovat el Projecte d'una nova Muntanya Russa, de proporcions desorbitades i del tot antiestètiques, al Parc d'Atraccions del Tibidabo. Si es construís el monstre, suposaria explanar més d'una hectàrea de bosc, fonamentar amb 3 tones de formigó cada una de les 109 pilastres de suport, de 35 metres d'alçada, (10 pisos), i talar 200 alzines centenàries. SIGNA! http://www.collserolaparcnatural.org Si vols aturar aquest desafortunada iniciativa, signa el manifest. PASSA-HO!
i passa'l als teus amics/amigues i familiars. Moltes Gràcies.

I que en sabeu del caganer?

El caganer tradicionalment està representat com un pagès català, amb barretina, sovint fumant pipa, llegint el diari o acompanyat d’un porquet que l’ensuma mentre defeca, el caganer canvia de personalitat constantment segons les modes o esdeveniments importants de l'any. Així doncs el caganer es pot considerar una crònica sociològica, un reflex de l’actualitat política, econòmica i social del nostre país.

L'origen de la tradició del Caganer sembla que se situa cap als segles XVII-XVIII, en ple Barroc, quan hi havia un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Al principi la figura del Caganer no era exclusiva del pessebre. De fet, s'han trobat rajoletes ben antigues que el representen.

Hi ha gent que el situa en un lloc visible com aprop de la Cova del Naixement,d'altres amagat entre els matolls, sota el pont, darrera les cases, el paller...

És una figura que no deixa indiferent a la gent.Humanitza i posa un toc d’humor ja que representa l’emblema del saber riure’s d’un mateix, és un símbol de la nostra relació amb la Terra ja que simbolitza la necessitat d'abonar la terra perquè doni fruit abundant l'any següent ,també és un referent del caràcter català i de la llibertat d’expressió. També hi ha qui hi veu una exemplificació del caràcter irònic dels catalans, perque el Caganer trenca el to idíl·lic de les escenes del pessebre. I no són pocs els qui creuen que és una representació de la gent corrent, amb virtuts i defectes... Les opinions negatives diuent que no és de bon gust la seva presència, que és irrespectuosa amb el cristianisme i amb la representació del Naixement de Jesús.

Sigui com sigui, aquest personatge ha perdurat fins als nostres dies, qui sap si per la creença que posar-lo al pessebre portava bona sort i alegria, i no posar-l'hi portava malastruga.

Caga tió.... o et donaré un cop de bastó!!!

Aqui teniu una mica d'història del Tió català...
El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons
A partir d'aquesta forma el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema(a casa meva no es crema, aquest torna al bosc on viu tot l'any..., i per Nadal ve a casa nostra a visitar-nos)
Aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem ara a ciutat: un personatge que sembla una bèstia, que cada any arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal donar aliments - els tradicionals eren garrofes, pa sec ara li posen més coses - i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. A ciutat ens trobem així amb tradicions familiars, en les quals el mateix tió ha servit per tots els fills d'una casa, i encara ha passat d'una generació a l'altra

D'una forma o altra el tió té un mateix objectiu: oferir regals als de la casa. Regals que han variat amb el temps: primer eren bàsicament dolços, neules, torrons allò que es necessitava per a celebrar la festa; avui hi ha una tendència a fer servir el tió per a fer presents de més envergadura. Amb tot, cal diferenciar la tradició del tió d'altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal - Tradicionalment, després de la Missa del Gall - o el mateix dia de Nadal. I encara, per allò que els més petits van a visitar altres cases de la família - n'hi ha que continuen treballant el dia de Sant Esteve

A diferència d'altres costums i personatges, procedents de cultures d'altres països, dels quals només en coneixem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noël, etc), el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.

Part d'aquesta info ha estat extreta de http://www.etnocat.org/festa/nadal/tio/tio.html

La cançó:

CAGA TIÓ, CAGA TORRÓ,
D’AVELLANA O DE PINYÓ.
NO CAGUIS ARENGADES
QUE SÓN MASSA SALADES,
CAGA TORRONS
QUE SÓN MÉS BONS.
I SI NO VOLS CAGAR...
ET DONARÉ UN COP DE BASTÓ,
CAGA TIÓ!

Ajuda per pagar el lloguer

Per anar escalfant motors de cara a la manifestació de diumenge... Aqui teniu un extracte d'un article publicat avui a El Periódico sobre el "dret bàsic" d'una vivenda.


L'ajuda al lloguer podrà beneficiar 65.000 catalans
Les ajudes al pagament del lloguer que han posat en marxa el Ministeri de Vivenda i la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge podran beneficiar uns 65.000 joves catalans l'any que ve, segons les estimacions de la ministra Carme Chacón durant la firma del conveni entre les dues administracions per a la gestió de la renda bàsica d'emancipació.
A partir del 2 de gener del 2008, els catalans d'entre 22 i 30 anys que cobrin un sou de menys de 22.000 euros anuals (nou de cada 10, segons la ministra) podran sol.licitar la concessió d'una ajuda al lloguer durant un màxim de quatre anys.
La Generalitat gestionarà les subvencions i el Govern central n'autoritzarà el pagament al compte corrent del beneficiari. Els imports se sumen als que ja concedia el Govern de la Generalitat fins ara per a situacions econòmiques més precàries. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va explicar que l'atribució de les ajudes dependrà del cost del lloguer i també dels ingressos econòmics de la unitat familiar. D'aquesta manera el conseller va estimar que l'ajuda mitjana rondarà els 170 euros al mes.
Els joves catalans tindran a la seva disposició 90 oficines on rebran informació sobre la manera de sol.licitar les ajudes, que es resoldran en dos mesos. El 2006, la Generalitat va gastar 17 milions d'euros en ajudes al lloguer que van beneficiar 8.300 famílies, mentre que el 2007 han estat de 30 milions i han beneficiat un total de 20.000 persones (el 30%, joves). Baltasar va augurar que l'any que ve 35.000 famílies es beneficiaran del conveni, fet que suposarà una despesa de 60 milions d'euros.
Chacón va destacar que més d'1,5 milions de joves ja han consultat la web www.alquilerjoven.es, on s'informa del procediment.

Per cert, jo vaig consultar la pàgina web..., però desgraciadament em queden 3 messos per ser "jove" i poder accedir a aquests "magnífics ajuts"!

Fotografia premiada per UNICEF

Aquesta és la fotografia premiada per Unicef.
Es tracta de la fotografia d'una nena d'onze anys, la Ghulam,asseguda amb el seu marit de 40 anys.
Aquesta fotografia forma part d'una sèrie de retrats de matrimonis forçats que la fotografa Stephanie Sinclair va realizar durante dos anys a l'Afganistan, Etiòpia i Nepal, païssos on aquests matrimonis són habituals.
Unicef calcula que prop de 60 millons de dones van ser obligades a casar-se abans de la majoria d'edat. A Afganistán, aproximadament la meitat de les dones contrau matrimoni abans dels 18 anys. Normalment les nenes són venudes per la seva pròpia família... Us podeu imaginar quina por deu estar passant aquesta nena? Moltes d'aquestes dones acaben suicidant-se i d'altres acaben sent viudes molt joves. Com ja sabeu ser viuda en aquest país significa directament que deixen de tenir els pocs "drets" que abans tenien... (si és que en tenien)Al no poder treballar moltes acaben al carrer...

Aquesta és una ONG que ajuda a les dones a l'Afganistan: ASDHA (associació pels Drets Humana a l'Afganistan. www.afgancat.org

Per cert, no deixeu de veure les altres fotografies d'UNICEF!

Classes d'anglès diaries

The Daily English Show és el primer show diari online per aprendre la llengua anglesa. Al youtube trobareu classes diaries (crec que ja fa un any que va començar amb aquest projecte) que tracten sobre temes molt variats i crec que força interessants.
Està realitzat i presentat per una noia Nova Zelandesa que viu a Japó , encara que alguns programes els va rodar a Canadà, on va estar treballant en una granja (un dia us parlaré del WWOOF).

Freegan

Suposo que aquestes alçades tots ens hem fixat que a certes hores de la nit davant dels supers, fleques i mercats s'amuntega força gent buscant entre les escombraries. Alguns d'ells són gent gran, d'altres inmigrants i els més afortunats són els que pertanyen o s'acosten més a "un nou" grup social, els Freegans.

Dic que són afortunats pq aquests han triat aquest modus vivendi, no els ha estat impossat per una necessitat real sino per una manera de pensar, fer i sentir diferents.

Utilitzen estrategies alternatives per a viure d'una manera contraria a la que ens ha impossat el capitalisme i per a reduïr el consum de recursos.

" Somos excavadores del mundo desarrollado, viviendo de lo que descarta el consumo, en un esfuerzo por minimizar su apoyo a las corporaciones y a su impacto en el planeta, y por distanciarse de lo que ven como un consumismo fuera de control."

És un moviment social que va començar cap a mitjans dels anys 90 entre els grups d'antiglobalització i els ecologistes. Malgrat que actualement està força extès , es troba sobretot als USA.

Com ho aconsegueixen?

- Recuperant materials a través de la recolecció urbana: es tracta de buscar allò que els majoristes, empreses, oficines, supers, mercats etc.. llençen a les escombraries ( menjar, roba, tot tipus de materials).

- Minimitzant les despeses exercint el reciclatge escrupulós.
- Utilitzant el màxim el transport ecològic.

- Participant en moviments Okupes, ja que l'allotjament és un Dret, una necessitat bàsica i no un privilegi o un objecte per a l'especulació.

- A través de la desocupació voluntaria, els freegans creuen que és essencial tenir un control sobre el propi treball. S'ha de treballar tan sols per cobrir les necessitats bàsiques.

Així doncs... suposo que és una idea evolucionada de l'antiga idea del trueque. Per cert.. fa un parell d'anys que formo part d'una llista de correu que es basa en la idea del truque i que fa un parell de mercats a l'any a BCN ( al barri de Gràcia) basats en intercanviar coses i habilitats (temps). Es tracta de XAINGRA http://www.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/xaingra

Mani per una vivenda digna - 23 desembre

La mani per a una vivenda digna al final es fa el diumenge 23 de desembre a les 17h a Pl.Catalunya. A veure si aquest any veiem més gent manifestant-se per aconseguir la realització d'un dret constitucional que no pas exercint de consumistes capitalistes ;) jejeje Ens veiem allà?

Bon nadal

www.superpimper.com

Les "Chicas del Té" us desitgem molt Bon Nadal, ple de felicitat i somriures!

El meu home ideal II

Com que la Flor de Té l'altre dia ens va "deleitar" la vista amb el seu home ideal...Em permeto continuar amb la secció "l'home ideal".
Ahir el vaig conèixer(amb tots els respectes pel meu estimadíssim i idealitzat Ibon,)és en Jaume Sanllorente. Aquest home tan emprenador és el fundador de "Sonrisas de Bombay". Ahir vaig anar a la presentació del seu llibre a Casa Àsia i vaig poder gaudir dels seus comentaris tan interessants!!! Fins i tot vaig comprar el llibre i vaig fer una cua llarguíssima perque em signés el llibre! (jo qué sóc anti- firmes i demostracions típiques de fans!!!)Vaig acabar sortint de Casa Àsia a les 22.40!!!
La veritat és que em volia apropar a ell i sentir les seves vibracions! El que vaig veure va ser un home extremadament feliç (no para de somriure amb els ulls!!!), segur de sí mateix, generós i sobretot molt humil!!!Espero que el seu projecte segueixi endavant!



També va aparèixer al programa Dutifri!


Article:

Més info a la seva pàg web: www.sonrisasdebombay.com

Frase per pensar

«Quien desea morir,la vida teme»

FÉLIX LOPE DE VEGA, escritor español

(frase publicada avui a El Periódico)

Bon Nadal

Ja s'acosten les dates...no m'agraden especialment perquè tot és posar-se com el kiko, comprar a gogó i trobar a faltar als què ja no estan...però si hem de ser positius (i ho hem de ser per sobreviure) són èpoques en les que dius als teus éssers estimats I LOVE YOU amb més freqüència (hauríem d'apendre a dir-ho més tot l'any).

Bé, des d'aquest portal al món, vull desitjar a tots els meus sers estimats i aquells que ho seran algun dia UN PEASO DE BON NADAL i UN 2008 QUE T'HI CAGUES DE BO!!! (espero que sigui millor que el 2007, sincerament).

Best wishes, peace and love.

Faithless - Mass destruction

Ja que últimament estem en plan reflexiu..Aquí us deixo una de les frases de la cançó que ens porta a reflexionar.. "La inacció és una arma de destrucció massiva". A veure si en trobeu d'altres ;)

Per cert.. acabo de veure la peli "REC" i no puc dormir!! quin mal rotllo!! l'heu vist?

Manifestació per una vivenda digna

Faig servir el nostre bloc per donar a conèixer la propera convocatòria de la "Manifestació per una vivenda digna"!

Serà el proper dissabte 22 a les 17 h.

Barcelona: Plaça Catalunya
Girona: Plaça de correus DEVESA

(les altres capitals catalanes no ho sé, però segur que també hi haurà un lloc de convocàtoria!)

Espero que sigui un èxit i que ens reunim molta gent per reivindicar els nostres "drets"!

Catalanisme?

El Periodico, 07/12/07

Frase per pensar

"No siento el menor deseo de jugar en un mundo en el que todos hacen trampa"

François Mauriac, escriptor francés

El meu home ideal

No és ni el George Clooney, ni el Brad Pitt. Es diu Gerard Butler i és un actor escocès que té com a peli principal 300. Heus aquí una mostra de ho rabiosament sexy que pot ser aquest home, 100% macho man.

Tarta de pastanaga

Un pastís ideal per acompanyar amb el te. És super fàcil de fer i boníssim.

4/6 persones
Preparació: 10 minuts
Cocció: 40 minuts

Ingredients:

250gr de pastanagues
2 ous
50gr de farina
25cl d'oli
100gr de sucre
10gr llevat en pols
125gr avellanes moltes
Un polsim de sal

- Renta, pela i ratlla les pastanagues
- Pre-escalfa el forn a 180ºC
- Bat els ous amb el sucre
- "tamiza" juntes la farina, el llevat i les avellanes moltes.
- Afegeix-li després, poc a poc, els ous batuts removent sense parar amb una cullera de fusta
- Afegeix-li a continuació l'oli, la sal i les pastanagues ratllades.
- Remena bé fins que la masa estigui homogenia
- Unta amb mantega el motlle i cou 40 minuts al forn.

Apadrinar a Haribala

Ja fa uns mesos que estava buscant una ONG on destinar la petita, petitíssima part que dono del meu sou. I la meva amiga Vane em va parlar d'Haribala, els nens de Déu, una petita ONG amb seu a Mataró que dirigeix el Prakash, un simpàtic cura indi que parla estupendament el català.

Haribala, a més de oferir la possibilitat de donar diners per diferents projectes, et dóna l'opció d'apadrinar nens indis. Per un mínim de 15 euros mensuals (per nosaltres res) ajudes a la seva educació i a la seva família. Haribala t'envia una foto del nen/a apadrinat amb les seves dades i regularment t'envia notícies, notes de l'escola, etc.. També et dóna la possibilitat d'enviar al teu nen regals i cartes que es poden escriure en anglès que ells l'estudien a l'escola. Fins i tot pots visitar al nen a la seva població, com va fer la Vane amb la seva nena...Surten supercontentes a les fotos les dues i a ella la van rebre amb honors de reina...

Si voleu més info, visiteu la seva web www.haribala.org o truqueu al telèfon 93 7903873. El seu mail és haribala@haribala.org.

Fundació Vicenç Ferrer

Aquesta entrevista a Ana Ferrer (directora de programes a la Fundació Vicent Ferrer) va ser publicada el 19 de novembre per la Vanguardia (Salvador Enguix).



Ana Ferrer es una de las mujeres que mejor conocen el trabajo de las ONG en el Tercer Mundo y, a pesar de los recientes escándalos de algunas de estas organizaciones,considera que sin ellas millones de pobres estarían desasistidos.
Principalmente las mujeres, que,apunta,"son las que más sufren en estas
sociedades junto a sus hijos".

Antes de ser entrevistada advierte: "Nací en Gran Bretaña, pero ya soy india".
Ana Ferrer (Essex, 1947) es,además de la mujer del ex jesuita Vicente Ferrer,la persona que gestiona desde hace décadas los programas de la fundación de su marido.Entre ellos, el Rural Development Trust (RDT)Anantapur.Ha venido a España para dar a conocer el éxito que para decenas de miles de mujeres tienen las actividades de una fundación que ya es un ejemplo para todo el mundo.

-Algunos casos recientes han dañado la credibilidad de las ONG. ¿Cree que se deberían endurecer los controles?

Sé que ha habido casos lamentables.Pero, por ejemplo, en India hay muchos controles del Gobierno a las ONG. Piense usted que hay malos en cualquier parte del mundo; en los gobiernos,en las empresas y, naturalmente,también en las ONG.

-Pero esa no es una justificación en organizaciones que deben ser un ejemplo para todo el mundo.

Me gustaría transmitirle que en la mayoría de los casos su trabajo es fantástico.
En India, por ejemplo, acuden a los pueblos más del interior, donde nadie quiere ir, y trabajan con los más necesitados. Es lógico que haya malos gestores, pero sería un tremendoerror perder la confianza en las ONG.Hoy, son estas organizaciones las que
están realmente al lado de los pobres.

-Decía Ryszard Kapuscinski en su obra Ebano que si Africa se sostiene es gracias alas mujeres. ¿Es así también en India?

Las mujeres son la esperanza del Tercer Mundo. No quiero decir que los hombres no valgan, pero el Gobierno de India decidió hace diez o quince años confiar en ellas en los proyectos de microcréditos porque saben que son las mujeres las que van a hacer un buen uso de ellos en beneficio de las familias. Ellas, con su inteligencia y
enorme tenacidad, logran mejorar la calidad de vida de todos.

-La Fundación Vicente Ferrer ha apostado siempre por que el trabajo sea el método de autoayuda frente a lo que podriamos decir la limosna de Occidente.

El trabajo se ha convertido en la mejor solución en una sociedad en la que las mujeres no poseen cosas: ni la casa,ni la fierra, ni cuenta en el banco,porque todo pertenece al hombre. Por eso es el trabajo el mejor sistema de desarrollo para el Tercer Mundo, porque se implican en el desarrollo de su sociedad, ahorran dinero y alcanzan poder y representatividad.

- ¿Cree usted que Occidente ha perdido sensibilidad hacia los paises del Tercer Mundo?

A veces creo que Occidente, en especial Europa, están un poco cansados de ayudar. Pero con muy poco dinero,con poca ayuda, los pobres tienen una gran oportunidad.

http://www.fundacionvicenteferrer.org

Praga, la ciutat màgica

Avui he aterrat de Praga, la capital de la República Txeca. Puc dic moltes coses. Meravelloses, de somni, encantadores, màgiques...però prefereixo que jutgeu vosaltres mateixos....

Les dones a l' Àfrica, desprotegides

Volia compartir amb vosaltres aquesta carta que em va enviar Amnistia Internacional sobre les dones a Àfrica:


"En Burundi, las mujeres, sólo por el hecho de ser mujeres, están desprotegidas. Tanto en la guerra como la paz, las mujeres sufren de forma generalizada diferentes formas de violencia sexual, entre ellas, la violación.

Mujeres y niñas han sido y son violadas por parte de militares, funcionarios encargados de hacer cumplir la ley, personas de la comunidad e incluso por familiares. La impunidad de la que disfrutan las fuerzas gubernamentales y grupos armados desalienta a las mujeres y niñas a la hora de denunciar ante las autoridades.
El caso de N.E., una niña de 6 años, de Cibitoke, en Bujumbura ilustra esta impunidad. N.E. fue violada por un joven de 18 años. Su madre denunció el asunto a la policía; sin embargo, su esposo echó la culpa de la violación a niña. El presunto violador fue detenido pero como la madre de éste no podía llevarle comida a la cárcel, la policía lo dejó en libertad"

Aquesta és una de tantes injusticies que reben les dones a l'Àfrica..., les ablacions sexuals, la falta de drets, fam, l'oblit...

2666 + nadal

Ens enamorem de les ànimes. Tan important és el sexe? No es tracta de ser indulgents sino de veure més enllà de l'evolució humana.

S'apropen les festes nadalenques, m'agradaria que es poguessin anomenar les festes de l'amor, pq la tradició ha canviat, pocs conserven l'arrel d'aquesta celebració, podem no celebrar que Jesús va néixer ( em sap greu però el seu missatge d'amor es va perdre quan es va fundar tot l'entramat eclesiàstic), o podem celebrar la seva vida i la vida de tots aquells que han lluitat per la pau i l'amor.

Possaran un altre cop la peli del fantasma del pasat, present i futur? Potser és de les poques pelis nadalenques que m'agraden, pq conviden a reflexionar sobre la vida. Ens ensenya que sempre podem aprendre de nosaltres mateixos, i canviar ... els canvis sempre solen ser positius.. sobretot si amb ells aprenem a créixer, això si.. conservant el nen del nostre interior.

El meu regal nadalenc:

2666, de Roberto Bolaño ( Anagrama 2004)

Comentari extret de http://www.comentariosdelibros.com/. "2666" es un collage de vidas humanas y acontecimientos, descripciones y narraciones entrelazadas con sutiles reflexiones o metáforas acerca de las propias obsesiones del autor: la prefiguración de destinos según la geografía del nacimiento; las situaciones abusivas de un género contra otro, de un estrato social contra el -o los- de más abajo, el abuso en sí mismo como forma de vida; la capacidad de sufrimiento y la cuasi imposibilidad de distinguir el umbral de rotura de éste; la búsqueda, y por consiguiente la peregrinación, incesante; la infrarrealidad y los sueños, lo que subyace debajo de lo aparente, de lo que se ve y oye y toca y huele, lo indiscernible, la clarividencia, la mano que guía y el detalle que alumbra; la sombra que tapa y tranquiliza, la tranquilidad misma que todo lo envuelve y todo lo silencia o al menos lo intenta; el afán de esclarecimiento y desagravio, el fogonazo sobre el estupro y la desviación; la denuncia de la injusticia e incluso de la indiferencia y el velo; y tantas otras -también la literatura y su bueno o malo destino, cómo no- que, puestas de manifiesto en el escenario de una historia de crímenes reales en el norte de México, constituyen una lúcida y profunda reflexión acerca del deterioro social e individual, de su nefasta incidencia y causalidad en el contemporáneo desmoronamiento del colectivo humano.

Em recordes a algú famós....

Hola noies!

Si esteu molt avorrides podeu provar aquesta pàg web: http://www.myheritage.es

També és recomenable si esteu fartes d'aquells amics i amigues cregudes que es pensen que són com la Penelope Cruz o l'Angelina Jolie!

Aqui es descobreix la veritat! Només cal que introduiu una fotografia vostra i després de l'escaner... Sorpresa! el resultat! (no sé si us agradarà el que veieu...Je, je, je...)

Jo trobo que en el meu cas no l'han encertat gaire! A veure vosaltres!

Viatjar sense cost d'allotjament

Fa poc vaig descobrir una variant del couchsurfing, l'Hospitality Club, que m'agrada molt més com a idea i té una estructura que sembla més sòlida.
La idea va sorgir d'un noi que va començar a viatjar pel món ( encara segueix viatjant) i va decidir extendre aquesta idea de l'hospitalitat, tant típica dels paisos d'orient.

El seu lema és "Si gaudeixes coneixent gent d'altres cultures, gaudeixes viatjant i gaudeixes ajudant als altres, aquest és el teu club".

Qué es el Club de la Hospitalidad?

Nuestro objetivo es acercar a la gente - anfitriones e invitados, viajeros y nativos. Los miembros del Club de Hospitalidad de todo el mundo se ayudan los unos a los otros cuando viajan, ya sea dando un techo bajo el que dormir por la noche o con una visita guiada por la ciudad. Unirse al Club es gratuito y todo el mundo es bienvenido. Los miembros pueden mirar las características de otros miembros en internet una vez que se han registrado y han sido aceptados.Este Club es realidad gracias a voluntarios que creemos que poniendo en contacto a los viajeros con personas del lugar que visitan y dándoles a estos últimos la oportunidad de conocer personas de otras culturas podemos hacer de este mundo un lugar mejor para vivir.

Ven a bordo - a la organización de intercambio hospitalario más grande en línea! Conoceràs gente amigable y encontraràs acomodación gratuita cuando viajes a cualquier esquina del mundo. No hay obligaciones (no estas obligado a hospedar a nadie en tu hogar!), la mebresía es gratis y nos gustaría tenerte en nuestra red mundial de gente amigable! "

Ademés té un sistema de puntuació semblant al d'E Bay, es pot anar puntuant a un membre segons el grau de confiança, etc.. que han anat veient altres membres que l'han visitat i conegut.

Com a sistema de seguretat té que quan un membre es vol allotjar a casa de l'altre els dos han de facilitar el seu núm de passaport , dates de la visita , etc.. que quedaran registrades a la base de dades del web.

Dard-E-Disco - Om Shanti Om

Aquesta és una cançó de la nova pel·lícula de SRK.

Que en penseu? (sobretot de l'escena de l'aigua!)

tchai ladoo

La mirada femenina en el espejo

Aquest és un mail que corre per internet sobre com ens veiem les dones...



- A los 2 años se mira al espejo y se ve una reina.
- A los 7 años se mira y se ve como Cenicienta o como la Bella Durmiente.
- A los 14 años se mira cómo se está haciendo “señorita” se ve gorda, con puntitos negros y horrible “No puedo salir con esta facha”.
- A los 20 años se mira y se ve muy gorda, muy flaca, muy baja, muy alta, muy crespa, muy lacia... Pero decide salir de todas maneras.
- A los 30 años se mira y se ve muy gorda, muy flaca,muy baja,muy alta,muy crespa, muy lacia... Pero decide que no tiene tiempo para solucionarlo y sale de todas formas
- A los 40 años se mira y se ve muy gorda, muy flaca, muy baja, muy alta, muy crespa, muy lacia... Pero dice “estoy viva” ...y sale de todos modos.
- A los 50 años se mira y dice: “por fin soy yo”.Sale y va donde quiere y le parece mejor.
- A los 60 años se mira y se acuerda de todas las personas que ni siquiera se pueden ver más en el espejo...Sale y conquista el mundo.
- A los 70 años se mira y ve sabiduría, alegría y habilidad...Sale y aprovecha la vida lo mejor que puede.
- A los 80 ni se preocupa por mirarse al espejo.Simplemente se pone un sombrero rojo y sale al mundo a divertirse.

No les parece que debemos ponernos el sombrero un poco antes?
Quizás debamos estar menos pendientes de la apariencia y abrir más el corazón
Quizás debemos disfrutar más de cada instante y compartir el tiempo con los que amamos

Que us ha semblat? us sentiu identificades?

Dublín o la Old Grey City

Com ja sabreu moltes de vosaltres, aquest capde hem anat a Irlanda la Mixeta, l'Eva, la Luisa i l'Antònia. Ens ho hem passat pipa. Em rigut com gallines, caminat com cavalls i ens hem mullat com pollastres. Heus aquí una mostra fotogràfica del viatget (el metge hauria de receptar viatges llampec per desconnectar)

Algunes nenes a la porta de l'hostal (per cert, mooolt cutre)

Les nenes a la porta de la biblioteca del Trinity College, on tenen el book of Kells, datat al segle IX.

El castell de Dublín

L'ajuntament

Festivals de cinema

Josh Keyes

Preparades per la setmana del cinema i la teologia? I pel 14è Festival de cinema independent de Barcelona?

La meva proposta pel festival de cinema i teologia és la peli que fan demà dissabte a la filmo de Barcelona: Centochiodi- Cien clavos d'Ermanno Olmi (2007). Un professor de filosofia cansat de les teories sobre la felicitat, la mort etc.. decideix "fugir" per descobrir per a si mateix el veritable sentit de la vida ( breu sinopsis de la peli, si en voleu saber més.. ja sabeu.. veure una peli de la filmo és barat, i encara més amb el descompte de la biblio)

I les pelis que em criden l'atenció del festival de cinema "l'Alternativa":

• Batalla en el cielo, de Carlos Reygadas - aquesta la vaig veure fa un parell d'anys al Verdi Park.. i encara no se si em va agradar molt o gens jejeje però va valer la pena. La recomano.


• A la Soledad, de José Maria Nunes - Es diu que la solitud és contagiosa...


• Adán y Eva (todavía), d'Iván Ávila Dueñas - Ens ofereix la seva particular visió de les relacions de parella mitjançant un llenguatge que s'apropa a l'experimentació..

Aquest són els llargmetratges.. encara que tb hi haurà curts , documentals i altres activitats. Del 16 al 24 de novembre al Maldà i al CCCB.

Per pensar

No crec en el que dius, però defensaré fins la mort el teu dret a dir-ho.

Voltaire.

Què cuqui!!!!!!!!

La Setmana de la Ciència

Esteu preparades per celebrar la dotzena setmana de la ciència ( del 9 al 18 de novembre) ??!! Aquesta edició està dedicada al tema del canvi climàtic - que si.. encara que el Rajoy i el seu cosí no s'ho creguin el canvi climàtic no és una fantasia, ja el tenim aquí-.
Així que ja ho sabeu jornades de portes obertes, tallers, conferències...
I jo ho vaig aprofitar per anar gratis - la meva paraula màgica- al Cosmocaixa amb el meu avi meravellós, si.. aquell que té un bloc, que xateja i que gràcies a l'Emule té una mega videoteca jejeje
Per cert, aquest any es commemora el 50è aniversari de l’enlairament de l’Sputnik, el primer satèl·lit artificial del nostre planeta.

Si us voleu reencarnar d'aquí 250 milions d'anys (si encara existeix la terra, of course), no ho feu a Espanya!! que farà un fred que pela. El puntet vermell és Espanya, ja veieu que estarem al pol nord.

Aaja Nachle

Aquesta és l'última peli de la Madhuri Dixit! Mireu com balla! és impressionant! i les cançons són molt xules!

Tchai Ladoo

Algunas chicas del té van de cena

Aquest dissabte algunes noies del te van ajuntar-se per anar de sopar. Algunes de les altres integrants no van poder venir per diversos motius, malauradament. Aquí trobareu també una nova integrant que li agrada el tema pitapita. Benvinguda a la secta, ai vull dir al grup. ;)

Qui som?Endevina-ho!

Hola Pita Pita! Aqui estic amb la meva gateta Shakti! és mona, no?

Uiiii!!! Arribo una miqueta tard perque he tingut un accident amb el mòbil!

Hola Cuquis!Maduixeta! Mixeta!Sóc com una sirena!M'encanta l'aigua!

Les dones a l'Àsia

L'altre dia la Whisper ens va passar per e-mail aquest article (La Vanguardia,dijous 08 de novembre de 2007)sobre les dones a l'Àsia, i he pensat que és interessant compartir-ho amb la resta de gent que visita el nostre blog.

És una entrevista a Bénédicte Manier, autora d'un estudi sobre l' eliminació de les nenes a Àsia

"Millones de asiáticos no tendrán mujeres para casarse"

47 años. Nací y vivo en París. Soltera y sin hijos. Licenciada en Lingüística y Periodismo. Trabajo en la agencia France-Presse, me ocupo de temas de niños, mujeres, pobreza, desarrollo y transformaciones sociales. Publico Cuando las mujeres hayan desaparecido (Cátedra)

Estamos ante un hecho único en la historia: en Asia hay 100 millones menos de mujeres que de hombres - entre 45 y 40 millones en India y entre 36 y 60 en China-.

¿Qué ha sido de ellas?

Son niñas que no han nacido, a las que se ha dejado morir al nacer o que han muerto por falta de cuidados; es decir, abortos, infanticidio activo e infanticidio pasivo.

¿Alguna causa en particular?

Tener una hija es un deshonor. Si no se tienen hijos varones no se puede perpetuar el apellido. Y, en todos esos países donde no hay asistencia social, es el varón el que se encarga de cuidar a los padres. En cuanto al coste de la dote de las niñas en India es cada vez más elevada, directamente es una extorsión.

Creía que la dote era algo tradicional.

Antes, con un poco de dinero, joyas y un ajuar se solucionaba con esfuerzo. Pero desde hace unos diez años India ha entrado en un espiral consumista y la familia del novio exige todo eso que ésta no podido conseguir por sus propios medios: coche, moto, móviles, ordenadores, aire acondicionado, frigorífico, vestidos para toda la familia, casa... Fenómeno que se da especialmente en la clase media emergente, 300 millones de personas.

¿Qué ocurre en China?

Ante la presión del Estado para que las parejas tengan un solo hijo, escogen a los varones, que en el futuro podrán sustentar a los padres. En India hay 6 millones de abortos frente a 27 millones de nacimientos, pero en China hay 14 millones de abortos.

Pero el aborto selectivo es ilegal en ambos países.

El fenómeno comenzó en los años 80 con las ecografías. Hay tal cantidad de clínicas privadas, que el Gobierno no puede controlarlas. En ellas se determinan el sexo e inmediatamente se ofrece el servicio de aborto. Es un negocio muy lucrativo. En India hay entre 26.000 y 37.000 clínicas privadas declaradas, pero se estima que el total asciende a 100.000.

Si pueden abortar, ¿por qué se siguen cometiendo infanticidios?

La gente de campo lo tiene más difícil para acudir a estas clínicas, así que es habitual encontrar a niñas recién nacidas en bolsas de plástico que han sido estranguladas, ahogadas o envenenadas. Y es habitual el infanticidio pasivo, es decir, que si se ponen enfermas no se las trata o se las deja morir de hambre.

En la región de Punjab, la muerte de bebés menores de un año es cuatro veces superior si se trata de niñas, y los abandonos son, en el 90% de los casos, de niñas.

En China no hay clínicas privadas.

En los centros de salud pública basta pagar un poco de dinero para conocer el sexo del feto y practicar el aborto. El sistema es muy corrupto.

¿En qué otros países desciende la población femenina?

En menor medida que en India y China ocurre en Pakistán (los hombres superan a las mujeres en 4,5 millones), Bangladesh (3 millones), Afganistán (1 millón), Taiwán y Corea del Sur.

¿Qué ocurre cuando los chicos llegan a edad casadera?

No encuentran mujeres disponibles. Los traficantes han visto la posibilidad de ganar dinero, así que van a las regiones más pobres, compran niñas y las venden. El precio oscila entre las 10.000 y 50.000 rupias. Hay zonas en India, concretamente en el Punjab, donde ya hay pueblos de solteros, familias con tres y cuatro hijos varones.

Pues a éstos les sale cara la broma.

Una misma mujer es vendida para que la compartan los hermanos. No es un fenómeno completamente nuevo porque la poliandria ya existía en India, pero ahora, debido a la falta de mujeres, está aumentando.

Y esos maridos no deben de llevarle precisamente flores a su mujer compartida…

Es la sirvienta y la esclava sexual de todos ellos, y es tratada con violencia.

Oiga, esto no tiene sentido: no sólo ya no reciben dote, sino que tienen que pagar para tener esposa.

Cierto, pero de momento los hombres prefieren pagar para comprarse una mujer que cambiar el sistema de dote. Se calcula que en el 2020 habrá 30 millones de hombres sin mujer ni hijos. En Bombay y Chandigarh una cuarta parte de la población femenina ya ha desaparecido.

¿Cómo lo solucionan en China?

También se ha impuesto el tráfico de mujeres. Las autoridades chinas están muy preocupadas porque según los cálculos en el 2020 habrá un excedente de entre 30 y 40 millones de hombres solteros y sin hijos, lo cual puede producir desórdenes sociales fuertes.

En India, un hombre de 30 años soltero es una rareza.

Porque socialmente no casarse es una vergüenza, así que estos hombres son marginados, con todo lo que ello implica: aumento del consumo de drogas, bandas... Los expertos pronostican grandes olas de suicidio en India y en China entre esos jóvenes varones.

¿Qué dicen los demógrafos?

Para ellos es un enigma absoluto cómo puede funcionar una sociedad con tan pocas mujeres. Especulan con la idea de barrios y guetos de hombres solos. De momento, la tendencia es mayor violencia contra las mujeres y una importante demanda de prostitución.

Trenca la Galeta de la sort

Create your custom cookie at blinkyou.com

Metallica- Nothing else Matters

La cançó de la meva adolescència :) Anem un dia a un karaoke? voleu dir que la tindrien aquesta?

So close, no matter how far
Couldn't be much more from the heart
Forever trusting who we are
and nothing else matters

Never opened myself this way
Life is ours, we live it our way
All these words I don't just say
and nothing else matters

Trust I seek and I find in you
Every day for us something new
Open mind for a different view
and nothing else matters

never cared for what they do
never cared for what they know
but I know

So close, no matter how far
Couldn't be much more from the heart
Forever trusting who we are
and nothing else matters

never cared for what they do
never cared for what they know
but I know

Never opened myself this way
Life is ours, we live it our way
All these words I don't just say

Trust I seek and I find in you
Every day for us, something new
Open mind for a different view
and nothing else matters

never cared for what they say
never cared for games they play
never cared for what they do
never cared for what they know
and I know

So close, no matter how far
Couldn't be much more from the heart
Forever trusting who we are
No, nothing else matters

Estic fins els piiiiiiiiii.... de l'autoescola!

Bé, com us podeu imaginar per la foto (que representa el meu estat d'ànim)no m'ha anat gaire bé l'exàmen de l'autoescola!
Començo a pensar que això no és lo meu! Per què m'he apuntat? Arrrrrrrrrrrrrggggggg!!!

Meeting point! Per a qui?

Aquests dies s'està celebrant a BCN el "meeting point" de l'especulació! Em resulta força frustrant aquesta fira! Veure com les inmobiliaries i constructores es reuneixen per fer negoci! perque d'això es tracte! De captar clients! com més millor! encara que sigui mig enganyant amb ofertes que a la llarga et sentencien a una mort lenta cada final de mes!!!
Quin desastre!
També he llegit al diari que a la fira fan ofertes per comprar pisos a " 4 duros" a Brasil. Que pretenen que ara els "espanyolitos" de torn vagin a especular a païssos en vies de desenvolupament?
Com que ja s'ha explotat força el sòl espanyol... Ara ens toca fer de "colonitzadors del s.XXI", creant "ciutats ficticies" plenes de turistes torrant-se al sol!i important un model econòmic poc sostenible! (Per que segur que les constructores i inmobiliaries no són brasileres!)