Per què sempre busquen polèmica?

Per qué sempre busquen els problemes on no hi ha?

Avui he llegit una notícia al diari, on deia que líder del PP a Catalunya, Daniel Sirera, considera que no hi ha llibertat lingüística a Catalunya. Ahir, ell i el director de la campanya en les legislatives, Xavier García Albiol, van denunciar que a Catalunya no s'ensenya en castellà.Com a prova han presentat un vídeo en què està registrada una conversa telefònica entre una suposada mare de família i una treballadora del departament d'educació. Durant la trucada,la ciutadana pregunta per escoles on s'ensenyi en castellà i català, i li responen que a Catalunya s'ensenya en català i que alguns centres ofereixen assignatures en anglès, com matemàtiques.Per acabar en el vídeo apareixen dos lemes. Una pregunta: ¿Per què el PSC i els nacionalistes juguen amb el futur dels nostres fills?. I una crida: Reacciona. Sirera va denunciar que el castellà no és tractat ni com a "llengua estrangera", i va subratllar que el PP impulsarà, si governa a Espanya, una llei que garanteixi el dret dels pares a escollir la llengua en què estudien els seus fills.

Sincerament no crec que el castellà estigui "amenaçat" de mort a Catalunya! Jo crec que és més aviat al contrari! és el català l'idioma que s'ha de fomentar, sobretot a Barcelona!Que cadascú parli com vulgui, no?

I que en sabeu del caganer?

El caganer tradicionalment està representat com un pagès català, amb barretina, sovint fumant pipa, llegint el diari o acompanyat d’un porquet que l’ensuma mentre defeca, el caganer canvia de personalitat constantment segons les modes o esdeveniments importants de l'any. Així doncs el caganer es pot considerar una crònica sociològica, un reflex de l’actualitat política, econòmica i social del nostre país.

L'origen de la tradició del Caganer sembla que se situa cap als segles XVII-XVIII, en ple Barroc, quan hi havia un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Al principi la figura del Caganer no era exclusiva del pessebre. De fet, s'han trobat rajoletes ben antigues que el representen.

Hi ha gent que el situa en un lloc visible com aprop de la Cova del Naixement,d'altres amagat entre els matolls, sota el pont, darrera les cases, el paller...

És una figura que no deixa indiferent a la gent.Humanitza i posa un toc d’humor ja que representa l’emblema del saber riure’s d’un mateix, és un símbol de la nostra relació amb la Terra ja que simbolitza la necessitat d'abonar la terra perquè doni fruit abundant l'any següent ,també és un referent del caràcter català i de la llibertat d’expressió. També hi ha qui hi veu una exemplificació del caràcter irònic dels catalans, perque el Caganer trenca el to idíl·lic de les escenes del pessebre. I no són pocs els qui creuen que és una representació de la gent corrent, amb virtuts i defectes... Les opinions negatives diuent que no és de bon gust la seva presència, que és irrespectuosa amb el cristianisme i amb la representació del Naixement de Jesús.

Sigui com sigui, aquest personatge ha perdurat fins als nostres dies, qui sap si per la creença que posar-lo al pessebre portava bona sort i alegria, i no posar-l'hi portava malastruga.

Catalanisme?

El Periodico, 07/12/07