Cinemar

Passar un estiu a Barcelona, no necessàriament significa avorrir-se. El passat divendres vaig anar a Cinemar, un passeig cinèfil en el tradicional vaixell de les Golondrines de Barcelona (pensar que l'últim cop que vaig pujar portava una canya amb un cranc penjat a la punta...)

Deixant de banda records nostàlgics, només dir-vos que l'experiència em va encantar! Totalment recomanable!

L'ambient era de principis del segle passat, utilitzant un projector antic vaig veure pel·lícules de Tom & Jerry, Charles Chaplin i Buster Keaton. Vaig gaudir de les vistes del front marítim barceloní (bé, de les siluetes plenes de llums dels edificis) mentres un pianista ens amenitzava la nit amb música en directe.

Sensacional!

Aquest cap de setmana crec que és l'últim que ho fan, però espero que l'estiu vinent repeteixin.

Per pensar... i somriure

" Afortunades les persones que se'n riuen de si mateixes, ja que mai els hi faltarà motiu de diversió"

Habib Bourguiba

Dinar

Camino sota el Sol d’un calorós dia d’agost. L’asfalt es desenganxa de les entranyes de la ciutat. Sento que el cel cau sobre mi, m’impregna la pell, fa sortir llàgrimes de suor del meu cos. El local és obert i el cambrer em rep amb un somriure tímid. M’assec al lloc de sempre, sola, amb el meu llibre i demano aigua fresca. Aquests fideus d’avui són com els d’ahir, ni massa eixuts ni massa oliosos; m’endinso en la lectura i de tant en tant aixeco el cap. La parella amb el cotxet i el nen petit que plora; aquella dona tan estranya que duu els cabells grisos, que és extremadament prima i ossuda, la pell blanca, com s’hi hagués tirat pols d’arròs i un barret que no es treu en cap moment. Duu els llavis pintats d’un vermell cridaner, escandalós, i parla amb el seu home, a qui no sabria descriure, perquè ella és tan especial que ell resulta mediocre, tristament normal. Giro la vista -no m’agrada que descobreixin la meva curiositat- i miro endavant: hi ha dos homes vestits amb mono blau que parlen de tot i de res; de cop, a un d’ells li sona el mòbil: increïble, però duu la melodia “som i serem”. L’agafa ràpidament, no deixa sonar ni un to, uf, respiro alleujada. Mentre menjo les postres, escolto la conversa de tres senyors grans en qui abans no havia parat atenció. Seuen al meu costat.

Vénen d’un enterrament. Parlen de la mort.

I mentre menjo el gelat i tinc la vista sobre el llibre, els senyors acaben de dinar. S’aixequen i un d’ells em desitja bon profit.

Desitjos

" Si no controlas tus deseos ahora, ellos te controlaran a ti más tarde". Amma

Devenir

Carrer Clot, tarda de dijous 6 d'agost de 2009

Devenir

El cel aranya els edificis, els de colors pàl•lids i mediocres.
Les èpoques de la història romanen, burlesques, impassibles,
El Sol es va ponent i a la pell ens creix una altra arruga.

Soroll de martells a la vorera, trenquen els ossos de l’asfalt, desfan els músculs de les pedres i ens en mostren la sang.

Ttttttrrrrr, tttttrrrrr, tttttrrrrrrrrrr, martelleig constant i que amenaça.

El cel és negre i tràgic, la llum dins les cases forada la negror.
La reixa del balcó em separa de la vida que patrulla la nit.
Nens de colors grocs, verds, negres, juguen al carrer.

Clàxons, crits, cotxes de policia, desfan la fredor de la nit
En un sacseig constant de devenir de motors i fums.

Bip bip bip bip bip bip bip, policies persegueixen lladres al carrer.

El cel que aranya i tràgic, ja no és negre, pesa sobre el cap de la veïna,
que roman, al balcó, asseguda i recolzada, vella, amb mirada d’escriptora.
Quatre homes juguen a bàdminton al carrer.

Olor de curri i de motor, de patates fregides i de Frankfurt; el cel és blau.
La porta del súper és oberta i alguns homes i dones compren formatge i pernil.

Clic clic clic qui cloqui clic clic, sabates contra l’asfalt que van a treballar...

Una revista libanesa que incorpora cossos nus i continguts sexuals irromp al món àrab

Us copio un article de Carine Mansour publicat a El Periódico.

«Esmuny-te darrere de la fulla de parra». La frase es refereix a aquella fulla amb què Adam va cobrir el seu sexe quan va tenir consciència del pecat original (Gènesis). «A les dones, també el seu fal·lus», «Salvem Eros de les urpes de la religió»… Amb aquestes paraules, a més escrites en àrab, la revista libanesa Jasad (Cos), s’atreveix a trencar tabús sexuals, a alliberar les llengües i a obrir les mentalitats. Ho diu amb el seu logo, del qual pengen uns grillons oberts enganxats a la J de Jasad. També amb imatges, com la d’una dona despullada d’un quadro de Klimt, observada a través del forat d’un pany.

Jasad surt cada trimestre des del desembre del 2008. Ja se n’han publicat tres números. Es presenta com una revista «cultural especialitzada en la literatura, les ciències i les arts del cos». La revista «vol dir les coses tal com són», subratlla la seva fundadora, la poeta Iumana Haddad, de 38 anys.Sense pseudònim.

En cada número, una cinquantena d’escriptors i artistes, la majoria àrabs, parlen de temes relacionats amb el cos entre reproduccions artístiques de cossos despullats. Els autors també es despullen, ja que la publicació no permet firmar amb pseudònim.

Al Líban, on el francès i l’anglès són reconegudes com a llengües secundàries, es publiquen una multitud de revistes en aquests idiomes, dirigides a un públic específic. Economia i negocis en anglès, culturals en francès. En canvi, l’àrab és l’idioma del gran públic i no només es llegeix a tot el Líban, sinó també als altres països de la regió. Per això, publicar la revista en àrab va ser el gran repte de Haddad, que és també cap de la secció cultural d’Annahar, el diari libanès més important. A diferència del francès i l’anglès, en àrab, algunes paraules que designen certes parts íntimes del cos o relacionades amb el sexe «estan carregades de tabús», indica. Si el món àrab està vivint avui un període d’obscurantisme, contra la llibertat d’expressió, no va ser així al llarg de la història. Haddad recorda que el cos ha estat sempre un tema central de la poesia oriental i afirma: «La llengua àrab va ser castrada. Va perdre una gran part del seu vocabulari. És injust. S’ha de llegir el que descrivíem fa 1000 anys, en obres com Els contes de les 1001 nits, en la versió no censurada, o El jardí perfumat». Aquest últim manual de literatura eròtica, escrit a Tunísia al segle XV pel xeic Nefzawi, a petició d’un visir que no aconseguia practicar sexe amb les dones del seu harem, està reconegut per ser infinitament més divers i estar més ben escrit que el Kama-sutra.

La repressió idiomàtica va començar durant la dominació otomana. «És una reacció d’autodefensa del món àrab davant la temptació de ser envaït pels valors occidentals, a més del pes de la religió», opina Haddad. El Líban, el país més liberal del món àrab, ha estat el bressol de Jasad. «No hauria pogut néixer en cap altre país àrab», reconeix la poeta.

No obstant, la llibertat sexual al país dels cedres sovint és només una aparença. «Vivim en una esquizofrènia», denuncia Haddad, que afegeix: «Molts joves pretenen ser lliures. Però en realitat són tan tradicionals com els seus pares. Les noies surten i s’ho passen molt bé, però a l’hora de casar-se, es fan cosir l’himen per tornar a ser verges. A més, els nois només es volen casar amb verges. És absurd».Jasad ha suscitat la ira de les autoritats religioses i d’associacions femenines. El Consell Libanès de la Dona va amenaçar de portar l’assumpte als tribunals. Però Jasad se segueix publicant. «No m’interessa que hi hagi unanimitat», afirma Haddad. En el projecte hi va invertir els seus diners.Des de la seva aparició, Jasad ha tingut un èxit que sobrepassa les fronteres libaneses. A més, per esquivar la censura en altres països, Haddad va trobar una solució: enviaments per correu. Curiosament, més de la meitat de les subscripcions es venen al país més rígid i tancat del món àrab: l’Aràbia Saudita

Del fenomen Millenium i de com jo hi he caigut

Ho he de confessar: jo sóc antillibres best-sellers. No me n’he llegit cap dels que tothom ha llegit: ni el Codi da Vinci, ni l’Ombra del Vent, ni Àngels i dimonis, ni cap d’aquests. Sóc contrària a fer el que fa tothom sense plantejar-me per què i més si es tracta d’esmerçar el meu temps lliure en un dels plaers més grans d’aquest món: llegir. Pel que fa a la trilogia de Larsson, quan vaig saber de l’existència de nous llibres que havien causat furor i febres col•lectives, no hi vaig parar ni tan sols atenció: “una bona operació de màrqueting més la mort sobtada del seu autor, ja tenim la fórmula perfecta per a l’èxit”, vaig pensar. I ni tan sols em vaig molestar a esbrinar de què anaven aquestes novel•les. Només sé que arreu on anava, veia persones de totes les edats i colors immerses en la lectura d’aquests llibres en diferents idiomes. Fins i tot a Grècia, me n’he fet un fart i m’escandalitzava de com poder ser tan “borreguils” de llegir el que els altres llegeixen només per allò de fer el que fa el veí, sense pensar-hi gaire. I, sobretot, em faig creus de com podem contribuir que algú es faci tan ric amb els nostres diners, quan segurament altres bons autors ni tan sols han vist recompensada amb elogis la seva feina.
Però ai, las! Vet aquí que ahir vaig anar a veure la pel•li Millenium, la corresponent al primer dels llibres que componen la trilogia de Larsson. La veritat és que hi vaig anar perquè vaig voler, ningú m’hi va obligar, o potser sí i jo no en sóc conscient: no sé què tenia aquell cartell que m’atreia: la sordidesa, el personatge gòtic, els colors foscos... i voilà: des del primer moment que era dins una història de lluita personal per part de personatges que són autèntics, que no es venen, que tenen un jo infranquejable i profund, personatges marginals. Per a mi la clau no és només en la trama de la pel•lícula –la investigació d’un cas d’assassinat- que també ho és, sinó que és en els dos personatges protagonistes, sobretot en el de la noia: una hàquer d’aspecte gòtic amb un passat molt dur, que ha de suportar vexacions, violència i abusos per part de molts... Sense cap mena de dubte, el que transmet ella: la superació d’aquestes situacions dures sense enfonsar-se, la intel•ligència, la seva duresa són elements que fa que el personatge sigui molt atractiu. A més, es tracta d’una sociòpata, que es manté bastant allunyada de les normes de la societat i això, per a mi, és irresistible en una novel•la o pel•lícula ;-) El personatge masculí també és algú que s’enfronta a qui calgui (les grans empreses) per tal de fer justícia. Treballa en una revista d’ideologia esquerrana, a través de la qual ha fet sortir a la llum alguns assumptes que no han agradat a gent poderosa... I, per acabar-ho d’adobar, hi ha contingut polític en la història: el passat nazi d’alguns personatges i la ideologia del personatge masculí, que es deixa entreveure.
En fi, que la història, en si, enganxa i molt! Una altra cosa és tota la polèmica que envolta la trilogia arran de la mort del seu autor. Vegeu-ho aquí. Però, tal com diu l’actriu que fa el paper de Lisbeth Salander, la foto de la qual encapçala aquest post, no crec que al seu autor li hagués agradat tot el que està passant al voltant dels llibres que va escriure.

Vacances sostenibles

Basat amb idees de WWF/Adena publicades a “canal solidario”:

* Maleta: Intentar incloure xampús i gels ecològics , que no contaminen tan les aigues residuals de les dutxes. Evitar els productes “format viatge” ja que s'utilitza massa “embalatge”.

* Tranport: Una manera de contaminar menys a la carretera es reduïr la velocitat del nostre vehicle i no abusar de l'aire acondicionat. Utilitzar el transport públic sempre que sigui possible, o compartir cotxe amb altres persones que tinguin el mateix origen i destí. La carretera acostuma a estar plena de cotxes que circulen amb una o dues persones.

Es pot utilitzar un transport ecològic com la bicicleta pels desplaçaments curts (la pots llogar), o anar caminant. Que a més a més de saludable, és barat i no contamina. Si les distàncies són més llargues, s'hauria d'utilitzar el transpor públic i així també es redueix la contaminació acústica.

* Allotjaments ecològics: Són aquells que utilitzen energia solar, tenen un accés senzill amb transport públic, menjar ecològic i local, reciclen les deixalles, i no estan ubicats en zones de sobrecàrrega hotelera. Com que encara hi ha pocs establiments ecològics el més comú és que acabem en un de convencional. S'ha de recordar que hem de controlar el nostre consum d'aigua (encara que la pagui l'hotel). També es pot minimitzar l'ús de detergents reutilitzant les tovalloles i els llençols.

* Cremes solars ecològiques: Anualment al món deixem anar al mar des de la pell entre 4.000 i 6.000 tones de protector solar, i contaminem l'aigua amb els productes químics que porten les cremes. Un protector ecològic natural és l' Aloe Vera o qualsevol altre que no porti “ paraben, cinnamate, benzofenone i derivats de l'alcanfor.” . Un remei natural pel sol és hidratar-se per dins amb fruites, verdures i molta aigua.

* Platja, boscos...: No deixarem cap tipus de deixalla, i així vigilarem tan l'aspecte de la platja com l'ecosistema.

* Contaminació acústica: El soroll constant pot generar estrés, ansietat, mal de cap...Procurarem no fer sorolls innecesaris i utilitzar poc el cotxe.

* “Souvenirs”: Es recomana no comprar regals fets amb coral, petxines, pells o marfil procedents d'animals en perill d'extinció.

També us pot interessar aquest article.

Simplement estadístiques?

Vull compartir els resultats d'un estudi de mercat de Meetic (portal de contactes d'internet), "Amor y Solter@s en Europa". Es van analitzar els comportaments i les percepcions dels europeus en aspectes relacionats amb l'amor, el sexe, la parella i les costums socials.

La Vanguardia, 07/07/2009 (parts extretes de l'article del diari)

- En virtud de los datos ofrecidos por este estudio, las mujeres españolas y francesas son percibidas como las europeas con mayor iniciativa a la hora de seducir a un hombre.

- Los españoles son considerados como lo más guapos, divertidos y atractivos por un gran número de europeos.

- España destaca por ser uno de los países en los que las relaciones sentimentales duran más o en el que el amor se convierte en el eje principal de nuestras vidas, frente a otros países vecinos. Sin embargo, nuestro país se sitúa a la cola a la hora de repartir los papeles, las tareas y las decisiones de forma igualitaria.

- La percepción general de España es que se sigue situando como uno de los países más románticos de nuestro entorno.

- España, junto a Italia, es uno de los países en los que es más fácil conseguir una cita y, junto a Gran Bretaña, en los que más sencillo es irse a la cama después de conocerse.

- En cuanto al número de relaciones sexuales dentro de una pareja, los europeos piensan que Italia (32%), Francia (28%) y España (20%) son los países en los que la frecuencia del sexo es mayor.

- El estudio también da una valoración de los europeos en sus formas, hábitos y costumbres sociales. De este modo, los italianos(45%) y los españoles (25%) son percibidos como los más atractivos por el resto de los países.

- En cuanto a los mejores vestidos, italianos y franceses llevan la delantera al resto, con un 46% y un 31%, respectivamente. Por otra parte, los alemanes, con un 41%, y los italianos, con un 18%, son concebidos como los más deportistas de toda Europa.

- España es considerada, en un 36% de las ocasiones, como el país en el que mujeres y hombres son más apuestos, seguido de Italia, con un 29%.

- Sin embargo, España no se sitúa como el país más "estiloso" o moderno, categoría en la que Reino Unido y Francia se sitúan a la cabeza.

- Tampoco los españoles son percibidos como uno de los países más cultos, ya que este lugar se reserva para los alemanes (33%) y franceses (27%).

- El área en la que España sí se sitúa como uno de los principales es el del sentido del humor. De este modo, los británicos, con un 29%, y los españoles, con un 26%, son los más divertidos y con mejor sentido del humor.

- En relación con la liberación sexual, los franceses (27%) y los ingleses (21%) son percibidos como los países con una mayor permisividad y libertad sexual.

Para la realización de este estudio, se ha tomado en cuenta la opinión de más de 5.000 personas en cinco países de Europa: Alemania, España, Francia, Italia y Reino Unido.En él se ha querido conocer la imagen que tienen los habitantes de diferentes países acerca de sus vecinos, una percepción que es el resultado de su historia, su sistema de valores, su cultura y el peso de la religión, según Meetic.

Bé, l'opinió de només 5000 persones de tota Europa no crec que sigui gaire "real", però és divertit veure la percepció que tenim d'altres cultures. O quina imatge projectem nosaltres a Europa.

Percepció igual a realitat? Això ja és un altre tema!

Bones iniciatives

Avui he llegit una notícia sorprenent i positiva. Ha obert a Plasencia (Cáceres) un supermercat sense ànim de lucre. Es poden comprar productes un 30% més barats i està enfocat a famílies que entre tots els seus membres no arribin a ser mil·leuristes. A més a més 6 del 7 treballadors tenen disminucions físiques o psíquiques.

La idea va sorgir d'una treballadora social de 62 anys. Ella no volia fer un banc d'aliments, ni regalar menjar, només volia que la gent necessitada pugués comprar amb dignitat. Ha obtingut l'ajuda d'empresaris que o bé li han cedit el local gratuïtament, li han proporcionat productes a preu de cost a punt de vèncer la data de caducitat o li han donat excedents de producció.

Festa Bollywood

Amb globus i pistoles d'aigua...

Reportaje TV Sueca : “Las mentiras de la derecha y la iglesia española sobre Franco “

És un video llarg però mireu-lo fins al final. Espanya és així.. la democracia no s'està portant bé amb tots aquells que varen patir la guerra. Volen fer veure que no ha passat res, i quan tapes la veritat, acaben sortint els resentiments.
No opinaré sobre tota la colla de fatxes que hi ha a l'esglesia pq no val la pena ( no fan res contra els cures-pederastes menys faran pq la veritat surti a la llum).

Noies: és qüestió d'atreviment!

Festa Bollywood d'estiu

Barcelona

Barcelona és grandiosa, petita, esfereïdora, latent, viva, pertorbada, maltractada, resistent, grisa, verda, de colors llampants i també negres. Passejo en bici de punta a punta, recorrent arbres, carrers, gent, mirades i la pell s’impregna de l’olor de la pólvora i del mar a la vegada, tota barrejada. I m’enamoro lentament. M’hi sento arrelada, com mai abans no m’havia passat. Les parets m’atrapen, em fan seva, m’engoleixen. No me’n puc estar, d’estimar-la. Ciutat per a guiris, sí; també ciutat de zones verdes i blaves i de pagar taxes i més i més, però l’estimo. L’estimo com només s’estima una vegada, amb passió, irracionalitat, amb bogeria. La brisa del vespre em continua tocant i miro a la meva dreta: la mirada d’un home atractiu em travessa la ment i imagino sopars màgics al costat del mar.
Ploro quan la veig patir, quan veig cossos que dormen als bancs de fusta del meu carrer, quan la platja és bruta, quan els crits dels veïns li destrossen els timpans, quan les voreres i els edificis són bruts, pestilents; ploro quan ella plora i la pell se m’obre i es fa una ferida dins meu. Però ric quan la veig lluir, quan és plena de vida, quan la veïna truca a la porta i em somriu, quan prenc una orxata a la platja en cinc minuts, quan m’assec a terra en una terrassa a compartir una cervesa, quan veig que hi ha gent que es mou, que intenta canviar les coses, quan vaig al cine i al teatre, quan respiro sobre la sorra una tarda d’agost... I tants altres moments.
Barcelona m’ha vist plorar, riure fins que la panxa m’ha fet mal; m’ha vist pensar, m’ha vist somniar. Té trossos de la meva pell a les parets i petjades a l’asfalt. També he blasfemat, he cridat, l’he maleïda, però tot seguit, l’he abraçada, fort, com només s’abraça algú que estimes.

Transexualitat

Aquest mes ( fins el dia 9 de juliol) es celebra a Barcelona la 14ª mostra internacional de cinema gai i lesbià: Fire!

Aquest dijous vaig assistir a una taula rodona sobre la transexualitat+ peli a Casa Asia. Com sempre una conferència molt interessant. Una de les transexuals es va posar a parlar de la Ley republicana de vagos y maleantes, i del mal que ha fet als homosexuals/ transexuals.
En aquell moment vaig pensar.. s'ha equivocat, estava convençuda que aquesta llei l'havia creada Franco!!! doncs no.. de sobte em va entrar un fort malestar en veure la meva ignorància i una gran desilusió cap a la República.

Franco tan sols es va dedicar a conservar la llei i afegir-li unes quantes coses. Però la cosa no acaba aquí.. creia que amb l'entrada de la democracia s'hauria acabat la història.. però tan sols va passar a tenir un altre nom Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social.
Fins que la van derrogar completament el 1995. Fa quan doncs que som una democràcia?! jo diria que encara no hem arribat a aquest punt.

Tb em va impressionar la intervenció d'una escriptora iraní que ens va recordar que en temps del sah la transexualitat era permesa, ja que el que importa no és el cos, sino l'ànima, pots canviar el teu cos però el que conta és que la teva ànima i la teva fe en Déu segueixin intactes.
Ara bé.. està més ben vist canviar de dona a home.

Parem el maltractament en animals!

Hola noies!

He fet un "copiar i pegar" d'una pàgina web on expliquen els maltractaments que pateixen els animals en els laboratoris, i tot perque els humans estiguem més guapos, fem més bona olor o el terra ens brilli més.

Hi ha tant poca informació! Si mireu els productes que utilitzeu us adonareu que hi ha molta "sang" i patiment al darrera. Jo de moment ja he de canviar de pasta de dents, de colònia i de xampú de cabell, i segur que la llista serà molt llarga. :(


Salvanos


Pese a no estar completamente demostrado que los experimentos animales sean fiables para humanos y aún existiendo otras alternativas. Algunas empresas siguen torturando y matando animales para testar sus productos.



EMPRESAS QUE EXPERIMENTAN CON ANIMALES Y DICEN QUE SEGUIRÁN HACIÉNDOLO: Ace, Acuvue, Airwick, Ajax, Alberto-culver (3M), Ambre Solaire, Antica, Erboristería, Anubis, Ariel, Avéne, Axe, Barbara Gould, Bausch&Lomb, Beauty Control cosmetics Benckiser, Bic, Bien Etre, Binaca, Biotherm, Bristol-Myers, Cacharel, Cadey, Cadonett, Calvin Klein, Carefree, Carter Wallace, Chesebrough-Ponds, Church & Dwight, Ciba-Geigy, Clariol, Clearasil, Clearastick, Clinique, Clorox, Close-up, Colgate, Colgate-Palmolive, Coppertone, Coral Vajillas, Courreges, Cover Girl, Crinos, Cruz Roja (Basilea), Cutex, Denim, Dercos, Dolce & Gabbana, Don Limpio, Douss-Intim, Dove, Eau Jeune, Ecolab, Edge, Elida Gibb, Elililli&Co, Elizabeth Arden, Farbergé (Unilever), Fairy, Fendi, Fidia, Finesse, Garnier, Gemey-Ricils, General Motors, Germaine Monteil, Gillette, Giorgio Armani, Giorgio Beverly Hills, Glassex, Gloria Vanderbilt, Goldys, Guy Laroche, H&S, Hanorah, Harriet Hubbard Ayer, Harpic, Helena Rubinstein, Heléne Curtis, Hill's Pet, Hoffman-Laroche, Hugo Boss, Impulso, Isdin, Hacques Fath, Johnson & Johnson, Johnson Wax, Juvena, Karl Lagerfeld, Kik, Kimberly-Clark, Kleenex, Klorane, La Biostique, Laboratorios Esteve, Laguerfeld (Unilever), Lancaster, Laura Biagiotti, Lenor, L'oreal, Lux (Unilever), Maurice Messegue, Max Factor, Mennen, Mixa, Mum, N.A.S.A., Marta, Natural Glow, Nenuco, Netol, Neutro Balance, Neutrogena, Nina Ricci, O.B.A.O., O'Cedar, Oil of Olay, Old Spice, Olga Tschenowa, Orlane, Palmolive, Paloma Picasso, Pantene, Pato WC, Patrick's, Phas, Physicians Formula Cosmetics, Piaubert, Pierre Balmain, Pierre Fabre, Piz Buin, Playtex, Pond's, Post-it, Procter & Gamble, Profiden, Pronto, Raid, Ralf Lauren, Ray-Ban, Reckitt & Colman, Rexona, Roc, Sandoz, Scad, Schwartzkopf, Scotch Britte, Scott (papel), Sensodyne, Shiseido, Shishido, Signal, Sisley, SmithKline Beecham, Squibb, Studio Line, Super Ween, Tacto, Tampones OB, Timotei, Tode, Vaseline, Vasenol, Veet, Vichy, Vicks, Vidal Sassoon, Vividop, Wizard, Woolite, Xampa, Ives Saint Laurent.



EMPRESAS QUE NO EXPERIMENTAN EN ANIMALES PERO NO ESPECIFICAN SI PRUEBAN LOS INGREDIENTES DE SUS PRODUCTOS: Almacabio, Amico, Amway, Anais Anais, Auroniska, Ayurveda, Beauty Shop, Biokosma, Biolavo (Argital), Casa Verde (no toda la gama), Charles of the Ritz, Cereal's, Clarins, Conlei, Grabtree&Evelyn, Creighton's Naturally, Dr. Grandel, Drakkar Noir, Decleor, Dorotea, Ecocosmesi, Ecoland, Ecolav, Ecoshop, Ecover, Epilady, Extracta, Guerlain, g&g del Dr. Ferraro, Gerda Spilemann, Hafner, Hanida, Heliotrop, Himalaya, Indra, Inect, Juliette Alysqye, Kneipp, Laboratorio Montalbo, L'herbolatorio, Lancome, Linea Avi, Linea Vita, Mary Kay, May Belline, Meta, Note di Viaggio, Onda, Paul Michell, Paul Pender's, Phisis Rapunzel, Promesse Darmonia, Saposan, Selerbe, Shaklee, Societa del Karite, Speccihiasol, Stanhome, Swiss Balance, Vegetal Progress, Vicco, Yves Rocher.



EMPRESAS QUE NO EXPERIMENTAN EN ANIMALES: Aaopri, A.B.B.A., Abracadabra, Adrien Arpel, Advenced Research labs., Alexandra Avery/Purely Natural Body Care, Almay, Aloe Créme Lab., Aloe Up, Aloe Vera of America, Amberwood, Animal Love Us, Arman, Aveda, Banan Republic, Basically Natural, Beauty Wihtout Cruelty, Benckiser Consumer Products, Biocop, Bionatur, Body Shop, Bronson Pharmaceuticals, Compasion Matters, Compasionate Consumer, Coty inc., Creighton, D'ayamons, Donna Karan Beauty Company, Don't Be Cruel, Duracell, Ecodent, Eucerin, Eugene, Exclamation, Farmatint, For Pet's Sake Enterprises, Gandiva Honesty Cosmetics, Gal Geniol, Giurá Tort Cosmetics, Gucci, H2o 2001, Herbal, Berbes de Mol, Jeanne Gatineau, Joop, La Praire, Lanofil, Lapo Line, L'Erbolario, Lida, Lina Bocardi, Linda Nicolau, Logona, M.A.C., Natural Organics, Natural Body, Nature Beauty House, Néctar, Nivea, O Boticario, Oriflame, Pet Connection, PETA Choice, PetGuard, Pets'n People, Pharmagene, Phytocosm, Pilot, Pinaud, Prescriptives, Productos Jenny, Profesional Choice Hair Pds., Sebastian, Siddha, St. Ives, Stanley Home, Super Nature Cruelty Free, Taller de Alquimia, Ultima II, Ultra Glow, Victoria's Secret, Vita Verde.



EMPRESAS ADHERIDAS AL INTERNATIONAL STANDARD OF NOT TESTED ON ANIMALS: Amyris, Animal Shield, Apsara Vital, Aramis, Argiletz, Aura-soma Products Itd., Auromere, Badgequo Ltd, Barry M Cosmetics, Baudelaire, Beauty Trougth Herbs, Beauty Works, Beautycology, Bio-D Company, Bioforce GmbH, Biokosma AG, BioPac inc., Biorganics, Body Centre, Body Reform, Body Shop International, Bronza Sensual, Calder Valley Soap Company Ltd, Clare Maxwell Hudson, Clemon Color my Image, Colourflair Studios, Comfrey Vertriebs, Cosmonaturel, Crearome, Dome Cosmetics, Echo Essential Oils, Elizabeth Peter, Elizabeth Van Buren Aromatherapy, Escential Botanicals, Essential Oil Company, Faith In Nature, Fleur Aromathepay, Forever New International, Frische Kosmetik, Green Things, Hair Workshop, Hakaverk W Scholtz, Hans-Joaquin Brandl, Harmie Verte, Helga Fritz, Hemp Collective, Herbal Products & Development, Herbes Savantes, High Energy Hair Products, Hollytrees, Honesty Cosmetics, Island Dog Cosmetics, Jacques G Paltz, Kent Cosmetics, Kiss My Face, Klippoteket, Kobashi, La Florina, L'Anza, L'Artisan Savonnier, Laurea Paige Cosmetics, Lerutan Levdal Inc., Lise Du Castelet, Little Forest, Little Green Shop, L'Occitane, Lothian Herbs, Louis Widmer AG, Make Up International, Marie M., Maxim Marketing, Meadowsweet, Mon Deconatur, Mon Verd, Montagne Jeunesse, Naturkosmetik, Nectar Beauty Shops, Network Management, Norfolk Lavender, Ortagardens Naturkosmetik, Pamela Stevens, Penhaligon's, Perfumer's Guild, Perovit-Etol-Werk, Phitoceane, Phytomer, Poppy Seeds, Provida Kosmetik, Pur Air, Pure Fantasy Cosmetics, Pure Plant Quinessence Aromatherapy, Rahcel Perry, Ronson Home Shopping, Sacred Blends, Shirley Price Aromatherapy, Soap Opera, Sternhof Vital-Kormetic, Sukar, Tapir, Terra Natura 100% Natur, Tesco Stores, Togal Werk, Toms of Maine, Urban Decay, Vegan Verde, Vegana Naturkraft, Wlwda, Your Body.

Ejemplos de empresas maltratadoras

Procter & Gamble (P&G) es una multinacional estadounidense de bienes de consumo. Todos sus productos son testados en animales.

Estos son algunos de los experimentos que la empresa realiza:



* Test de Draize (Consiste en verter sustancias diversas -cosméticos, blanqueador de ropa, champú, tinta, detergentes, abrillantadores de suelos,...- en los ojos de animales no humanos para ver los resultados que se producen).



* Test DL50 (Se le fuerza a ingerir la sustancia mediante una sonda hasta el estómago -lo que a veces produce la muerte por perforación-, por un orificio practicado en el cuello, por vía subcutánea, intravenosa, mezclada con la comida, por inhalación, o por vía rectal o vaginal).



* Toxicidad Dermal (Conejos, conejillos de Indias, ratones y cerdos son afeitados -en ocasiones incluso es raída la piel- y se vierten las sustancias sobre su piel).



* Toxicidad Oral (Obligan a los animales en el laboratorio a ingerir productos, muchos de ellos no comestibles como el carmín de labios y el papel, aunque muy a menudo las víctimas de estos experimentos no se comen la sustancia si simplemente se pone en su comida, por lo que los experimentadores se la introducen a la fuerza por la boca o a través de un tubo por la garganta).



* Estudios de Inmersión (Los animales no humanos son introducidos -lógicamente en contra de su voluntad- en bidones de sustancias diluidas, para probar la posibilidad de respirar dentro del agua.).* Estudios de Inyección (Se inyecta directamente en el animal no humano el producto a probar tanto bajo la piel, los músculos o en un órgano interno).



* Estudios de Inhalación (Se introduce a los animales en cámaras estancas o se les ponen bozales que les fuerzan a respirar pulverizadores, gases y vapores.).



Todos estos experimentos tienen alternativas efectivas y mucho más eficaces que certifican la calidad de los productos, P&G se niega a llevarlos a cabo aún sabiendo que los experimentos en animales no son fiables en humanos.


Marcas de P&G

* Desodorantes: Old Spice , Secret , Sure, Mum

* Pañales y productos para bebé: Baby Fresh. Kid fresh, Luvs , Pampers , Wash a bye baby

* Comida y bebida: Eagle Snacks, café Folgers, Hawaiian Punch, Jif, Millstone Coffee, Olean/Olestra, Pringles, Puritan oil, Sunny Delight, Tender leaf tea.

* Perfumes: Britney Spears , Christina Aguilera , Giorgio, Hugo Boss, Laura Biagiotti, Old spice, Red, Venezia, Wings, Lacoste , Gucci

* Cuidado del cabello: Head & Shoulders (H&S), Ivory, Pantene , Pert, Physique, Prell, Vidal Sasson, Clairol, Wella

* Higiene femenina: Always, Tampax, Attends

* Lavandería y limpieza: Biz, Bold, Bounce, Cascade, Cheer, Cinch, Comet, Dash, Dawn, Downy, Era, Ivory, Joy, Don Limpio, Tide (Ace en latinoamérica), Ariel, Salvo, Rápido, Magia Blanca. En Argentina Magistral, Cierto y Vencedor

* Medicinas: DayQuil, Metamucil, NyQuil, Pepto Bismol, Percogesic, Therma Care, Vicks Vapo Rub* Medicamentos con receta médica: Actisite, Brontex, Dantrium, Didronel, Macrodantin, Ultradol, Zebete, Ziac

* Cuidado de los dientes: Cloraseptic, Crest, Oral-B.

* Papel higiénico: Banner, Bounty, Charmin, Puffs, Royale, Summit, Bess, Tempo

* Jabones: Camay, Coast, Ivory, Safeguard, Zest, Fairy

Productos de belleza: Max Factor, Cover Girl, Oil of Olay ,Rochas

* Alimento para mascotas: Iams y Eukanuba

¿SON FIABLES PARA LOS HUMANOS LOS EXPERIMENTOS EN ANIMALES NO HUMANOS?¿A alguien en su sano juicio se le ocurriría tomar una medicina para ratas?. Pues bien, la experimentación con animales produce medicinas para ratas que después se nos dan a los humanos, y en unos casos funciona y en otras no. Intentar aplicar los resultados de un experimento con ratones a hombres es como decirnos que no hay diferencias relevantes entre los unos y lo otros. Es verdad que algunos avances importantes de la ciencia se han debido a la experimentación animal, pero hay que dejar claro que no se trata de resultados científicos, sino de juegos de azar... unas veces dan los resultados, esperados y otras veces producen tragedias masivas. Las variables que entran en juego en el desarrollo de una patología incluyen factores ambientales, sociales, y en gran medida individuales, de manera que ante una situación idéntica, los resultados son muy diferentes, cosa que ya sabíamos porque todos conocemos personas ancianas fumadoras que gozan de excelente salud, mientras otras fallecen de cáncer de pulmón en plena juventud. La mayoría de las pruebas consisten en recrear situaciones; las enfermedades que desarrollan los animales en los laboratorios son inoculadas por humanos deliberada y artificialmente a individuos en principio sanos, a pesar de que la dolencia original humana se desarrolló durante décadas en condiciones que nada tienen que ver con los modelos experimentales.Hay una serie de factores por los que no podemos considerar estos experimentos como fiables para los humanos:

1.- Primer factor de error: diferencias entre especies: Determinados animales utilizados para la investigación toleran sustancias nocivas o mortales para el humano, pero mueren o enferman con las que son inofensivas para nosotros.

2.- Segundo factor de error: mantenimiento y sufrimiento de los modelos: Los animales no humanos utilizados en la experimentación no pueden ser modelos fiables debido a las condiciones artificiales, tanto de su mantenimiento y cautiverio, como de las causas provocadas que los llevan a enfermar.

3.- Tercer factor de error: artificialidad: Se intenta contagiar a animales sanos con las enfermedades que los humanos desarrollamos debido a factores genéticos, medioambientales, psicológicos, alimentarios o de comportamiento.

Más Info en http://www.stopexperimentacionanimal.org/ (AQUEST LINK ÉS MOLT INTERESSANT)

Homenatge a Vicenç Ferrer

"Tengo muy claro que ninguna acción buena se pierde en este mundo. En algún lugar quedará para siempre." Esta frase de Vicenç Ferrer que ví recientemente en el Blog Bollywood Sitare se ha grabado en mi corazón con letras doradas.

Su viuda, Ana Ferrer, ha leído otra sentencia bellísima durante la misa celebrada hoy en su honor en la Catedral del Mar de Barcelona "conozco a mi marido, y sé que no tiene ninguna intención de descansar en paz en su lucha aunque haya fallecido".

Te dedico un latido de mi corazón y te doy las gracias por dar una nota de color al mundo. Deseo que tus buenas acciones no desparezcan nunca y sirvan de ejemplo para todos.

Per pensar

"Si te caes siete veces asegúrate de levantarte ocho"

Proverbio chino

Bollywood sitare fa classes de Bollywood amb la Mistri

Bollywood Sitare organitza classes amb la gran ballarina Mistri.

Més info: www.bollywoodsitare.com

El fracàs

Entrevista publicada avui a El Periódico a José Luis Montes.

–¿Què és el fracàs?

–Fracassar és no aconseguir l’objectiu que t’has proposat.

–També és una sensació.

–Exacte, perquè hi ha un altre fracàs: no fixar bé l’objectiu vital i, malgrat aconseguir el que et proposaves, estar fracassant.

–¿...?

–Hi ha molta gent que en la seva vida sent que està fracassant, malgrat que els signes externs diguin que està aconseguint l’èxit: la corbata, el rellotge, el cotxe, el lloc d’estiueig, el col·legi on van els nens... Externament són signes d’èxit, però aquestes persones no són felices i persegueixen cada vegada més aquest èxit extern per tapar que estan fracassant com a persones.

–¿Com es fixa, segons vostè, l’objectiu vital?

–De la manera més fàcil i a la vegada més difícil: mirant dins teu. Les preguntes són a fora, però les respostes són a dins.

–¿El fracàs és una fortuna?

–El fracàs es converteix en fortuna sempre que en puguis treure alguna cosa positiva. Els fracassos et mostren allò que els èxits t’oculten. El fracàs et posa davant d’un mirall, de la realitat. Si no defuges mirar-te en aquest mirall –i el fracàs és un mirall tremendament fidedigne de cada un de nosaltres, de les nostres carències i desitjos verdaders–, si tens la valentia de mirar aquell altre jo que t’està mostrant el fracàs, llavors has tingut la fortuna de fracassar.

–¿La fortuna de rebre un cop dur, per exemple?

–Si estàs cavalcant damunt del tigre cap a aquest èxit, però no t’estàs sentint feliç i fracasses, tens la sort que aquest tigre ha xocat contra una paret. Aquest moment és una gran oportunitat per preguntar-me si he de tornar a pujar a sobre d’aquest tigre i continuar cavalcant cap on no vull anar. O si, ja que m’he fotut una pinya, decideixo encaminar-me cap a un altre lloc, sense el tigre.

–Parla molt de marques com a símbol d’èxit.

–És que no hem evolucionat gaire des que vivíem a les cavernes. El que diferenciava un home d’un altre eren els ullals que portava penjats al coll, els seus músculs i altres signes externs de la fortalesa que tenia per ser capaç de mantenir la seva part de la tribu. Avui no portem ullals al coll, però pesen les marques, els cotxes, les corbates i els rellotges. L’esclavitud està més present en aquest segle que en anteriors.

–¿No exagera?

–L’única diferència és que els esclaus d’avui dia, en lloc de portar una fulla per tapar-se les vergonyes, porten roba cara, 2.000 quilos de ferro en forma de cotxe o una corbata al coll. L’únic que ha canviat és la mida del ferro que els encadena.

–És un muntanyenc experimentat. ¿Què ha pogut aprendre de la muntanya?

–Pujar muntanyes és una metàfora de la vida. T’ensenya que la pujada, que aparentment pot semblar molt dura, a vegades no és res en comparació amb la baixada. De fet, hi ha quatre vegades més morts a l’hora de baixar cims que en el moment de pujar-hi. És necessària la preparació i ser conscient de les teves capacitats.

–¿Què més ha après?

–El que, per una altra part, m’han llegat els meus pares: entendre que les coses s’aconsegueixen amb esforç. Quan en la vida et trobes en una cruïlla de camins i tens l’opció del camí fàcil o difícil, gairebé a cegues pots intuir que el camí difícil és el correcte.

–¡Ja són ganes, escalar la muntanya pel camí més difícil!

–Normalment, quan a la muntanya esculls el camí fàcil, trobes un abisme, neu o un despreniment. Es tracta d’escollir la part més incòmoda, però que a l’hora de la veritat és també la més segura. En la vida, les coses s’aconsegueixen amb esforç i, quan has d’escollir entre el que és correcte i el que és còmode, normalment, per ser coherent amb els teus valors i la teva ètica, has d’escollir el camí de l’esforç, el camí difícil.

–A curt termini, et porta a sentir-te molt més còmode amb tu mateix.

–Per tant, estàs més a prop de la felicitat. I l’altre, és a dir, el camí fàcil, et porta a la insatisfacció permanent. El camí difícil et permet entrenar-te, entrenar el múscul de la teva essència.

–¿Què li diria a un lector que se senti fracassat i que no tingui ganes d’aixecar-se?

–Li faria una abraçada, per transmetre-li la meva energia i sentiment, i li diria que la vida consisteix a aixecar-se i seguir endavant. Viure no és una tasca fàcil, perquè es tracta d’un camí d’autosuperació personal, i aquest camí consisteix a fer passos, caure, aixecar-se. Si al caure i aixecar-te aprens, llavors cauràs menys vegades. Però si al caure i aixecar-te no aprens, tornaràs a caure al mateix lloc i no avançaràs ni un pas

Jodhaa Akbar, obra mestra

Will power

Per pensar...

"Si juzgas a los demás no podrás quererlos"

The sexiest indian man alive (sorry SRK)

Festa Bollywood de Bollywood Sitare

Records de nena de barri

Un sol espaterrant, el terra polsós i els crits de les gitanes anunciant pijames, arracades i sostenidors a preus de broma. Dimecres al matí, pantalons curts i la mirada innocent, agafada de la mà de la meva mare. De fons, el firaire anuncia que s’acaben les paperetes per al sorteig d’un gosset molt simpàtic, que fa de pilot. I caminem pel mercat a l’aire lliure, entre trepitjades i empentes. Ens trobem les veïnes, que compren calcetes, que aquest any les nenes s’han fet grans de seguida i ja no els queden bé les de l’any passat. Ma mare s’entén molt bé amb les gitanes de la parada dels banyadors i ens en compra un parell a cadascuna. Comença el temps de la piscina!
Quan miro enrere i descobreixo els racons que la memòria ha deixat guardats dins meu, faig un somriure i una part de mi enveja que el meu món fos només allò, el petit racó dels dimecres amb la meva mare i germana al mercat; les tardes a la sabateria del meu avi, jugant a construir cabanes al descampat del final del carrer gris del barri de St. Llorenç i una energia passional i incontrolable per córrer i creure que em menjaria el món. Veure la meva àvia sortir amb l’entrepà embolicat en aquell paper de color marron, el de les capses de sabates. Menjar-me’l en dos segons i seguir corrents carrer Borges Blanques avall, cap a la barana vermella i blanca. Seure amb els nens i nenes del carrer i explicar-nos històries de por. Córrer, després, cap al descampat, per jugar a beisbol (a la nostra manera) amb els nens de la papereria... Com n’era, de guapo aquell Javi!
I el meu avi, dret, o assegut a fora al carrer, o escrivint amb aquella lletra que havia après a fer sol. Recordo els seus números, els comptes que feia cada tarda quan arribava l’hora de tancar la botiga, els gargots escrits en un cartró improvisat d’una capsa de sabates.
La persiana que es tancava durant els estius calorosos de morenor, i la veïna, la Maria Àngels, que tenia una merceria... Com ens estimava l’Angelita, que ja va morir fa anys.
Aleshores m’aturo; m’adono, amb nostàlgia, que tots els paradisos són paradisos perduts.

Worldmapper

He trobat una pàgina web molt interessant, Worldmapper.

Aqui pots veure com seria el món segons uns certs paràmetres. A continuació us ensenyo uns exemples:

* Mapa de dones amb càrrecs de direcció a la feina:

* Població al 2050:

* Riquesa al 2015:

Societat de consum. Ciutadans o consumidors?

En primer lloc, anuncio que faré servir el genèric masculí per evitar que el meu text sigui massa carregós; però això no vol dir que pretengui esborrar d’aquesta visió les dones, res més lluny de la meva intenció. És una tria estilística que faig.
En aquestes alçades, em penso que a ningú se li escapa que en el nostre món globalitzat estem cridats a consumir gairebé sense pensar. I sembla que el món s’aturi si no contribuïm a la roda materialista que consisteix a comprar, consumir, pagar, endeutar-se i una altra vegada comprar. Ens renovem l’armari cada any sense que hi hagi cap necessitat aparent; ens comprem un cotxe sense que necessàriament el vell s’hagi espatllat... I ara, que som en crisi, el govern dóna ajudes per a què la indústria no s’aturi.
Passegem per places, carrers, al costat d’autobusos, tramvia, etc. les parets dels quals parlen, ens envien missatges descarats destinats a fer-nos consumir, a no pensar. Que lluny que ha quedat el vell concepte de ciutat grega! No ens adonem de com pot ser de poderosa, per exemple, l’eina de la publicitat, que no només llença discursos per consumir, sinó molt sovint polítics, socials, culturals.
Existeixen, però, algunes iniciatives “contraoficials” (paraula que m’acabo d’inventar) que s’engloben dins el que s’ha vingut a anomenar subvertising. Per entendre’ns, la paraula és una fusió de subversió i advertising (publicitat). És contrapublicitat: pintades, enganxines, frases modificades en una paret publicitària, samarreta-paròdia... Es pretén conquerir espai a les grans empreses. L’objectiu és cercar la complicitat del ciutadà davant del consumidor, fer-nos reaccionar, provocar un petit “click” al nostre cervell per qüestionar la societat de consum. La idea és fer-nos adonar que el que és considerat com a més “cool”, el que mola, el que es porta, el que se’ns ven com una lliure elecció en realitat no és tal cosa, sinó que es una burda imitació de Matrix.

Es tracta de resistència social davant la nocultura imposada i de cercar mecanismes per fer-nos pensar fins a quin punt ens manipulen i ens converteixen en consumidors i deixem de ser ciutadans.

Jo us recomano que us passeu per aquest web: http://www.consumehastamorir.org/

I vosaltres, coneixeu alguna altra iniciativa en aquest sentit?

Concert solidari

Dijous, 21 de maig

A partir de les 21.00 a la Sala Luz de Gas

Actuacions de The Smoking Dogs i Guataka i la col·laboració de Bollywood Sitare.
Entrada: 12€

Manche Menschen ändern sich nie

Us proposo un joc (la idea l'he treta d'un altre bloc).

Heu d'anar a aquesta pàgina: http://8tracks.com
Allà us heu de crear un perfil i això us permet fer "Mixes", és a dir un grup de cançons una darrere de l'altra, que seleccioneu de la web. Un cop fet això, seguiu aquestes instruccions (faig copy-paste de l'altre bloc):

REGLAS:

- El título debe ser una cita de una película

1. Una canción del último disco que hayas comprado.
2. Una canción blues. No tiene por qué ser de un disco de blues, sino llamarse "_____blues".
3. Una canción que te espabila por las mañanas.
4. Una canción de uno de los primeros discos que recuerdas haber esuchado.
5. Una canción descubierta en una película.
6. Una canción sobre medios de transporte.
7. Una canción de un grupo/solista que normalmente no te gusta, pero esta sí.
8. Una canción con un color en el título.
9. Una canción con un número en el título.
10. Una canción que mencione a algún personaje religioso o religión.
11. Una canción sobre un libro (o sobre libros en general).
12. Una canción divertida.
13. Una versión.
14. Una canción descubierta gracias a una cinta/cd que alguien te regaló.
15. Una canción que te recuerde al instituto.
16. Una canción perfecta para un día lluvioso y tranquilo.
17. Una canción con la palabra "Look" en el título.
18. Tu canción preferida de los Beatles.
19. Una canción de alguien que ya está muerto.
20. Cualquier canción.

El meu resultat és aquest:

Ha mort Mario Benedetti

La terra es queda avui una mica més òrfena de poetes. Ara toca recordar-lo per sempre més amb els seus poemes.

NO TE SALVES

No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo

pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino

y te salvas
entonces
no te quedes conmigo.

Festa Bollywood

Jodha Akbar

Avui Mix i jo hem vist aquesta bonica i llarga (4 hores) peli de bollywood programada en el BAFF. Està protagonitzada per dues megaestrelles de bollywood, el Hrithik Roshan i l'Aishawarya Rai. Explica l'història d'amor entre un emperador mongol i una princesa hindú. PELICULÓN. A destacar: l'escena en què el guapíssim Hrithik fa exercicis amb l'espasa a pit descobert per encantar a la seva noia. Sin palabras.

Més info a http://www.jodhaaakbar.com/

Sentir

Respirar i que l’aire nítid penetri els pulmons fins no poder recuperar més l’alè.
Tocar la sal del mar amb la pell i obrir els ulls dins l’aigua fins enrogir de plaer i aguantar la respiració fins no poder més i sentir el silenci més profund.
Escopir aigua salada de la pell oberta i omplir de terra la mirada. Córrer, córrer fins a rebentar les artèries, fins ajupir el cap de tant de mal.
Penetrar dins un orgasme fantasmal i aterridor amb l’efusivitat dels sentits fins que sents dolor.
I arrencar les parets, i aixecar els sostres! I saber que m’estiren els cabells mentre jec a terra, cansada, serena.
He sentit, sí, ho he sentit... Puc dir que un dia vaig deixar passar aquests moments sota les pedres del gris de les fàbriques d’estiu, dels forats que em van menjar i on ara sóc.
I tot és gris, res no estiba els meus cabells, els meus ulls són d’olor de vidre i l’enemic m’assetja, pertot, com una vella bruixa nariguda, amb monyo postís i perenne, tal com és el temps.

Viure per res o morir per alguna cosa

Últimament estic molt reflexiva. Tot és degut a que arriben a les meves mans escrits, opinions que m'agrada compartir. Aqui us deixo un que m'ha arribat per e-mail (no cal que ho reenvieu a 15 persones! hahahahaha!)

He après que ningú no és perfecte...fins que t'enamores.


He après que la vida es dura...però jo ho sóc més!


He après que les oportunitats no es perden mai...les que tu deixes escapar les aprofita un altre.


He après que quan sembres rancúnia i amargura...la felicitat se'n va a un altre lloc.


He après que hauria d'utilitzar sempre bones paraules...perquè demà potser me les hauré d'empassar.


He après que un somriure és un mètode econòmic...per millorar el teu aspecte.


He après que no puc escollir com em sento...però sempre hi puc fer alguna cosa.


He après que quan el teu nadó t'agafa el dit amb la seva maneta...et té enganxat a la vida.


He après que tots volen viure al cim de la muntanya...però tota la felicitat esdevé mentre hi puges.


He après que cal gaudir del viatge...i no pensar només en la meta.


He après que és millor donar consells només en dues circumstàncies...quan són demanats i quan en depèn la vida.


He après que com menys temps malgasto...més coses faig.

Felicitat

-La recerca de la felicitat forma part de totes les cultures, és el més universal que existeix. És la màxima aspiració dels éssers humans.

- Hi ha qui opina que educar els nens perquè siguin feliços és com formar-los perquè siguin tontos, perquè si són feliços significa que viuen en un món que no és real, aïllats del patiment.

- El sistema educatiu avalua la intel.ligència logicomatemàtica i la verbal. Fragmenta les persones: separa l'intel.lecte de les qualitats que s'associen amb el cor i les emocions. Tot el que està relacionat amb la intel.ligència interpersonal i amb la capacitat de veure l'interior d'un mateix no existeix. No s'està ensenyant a escollir les actituds davant la vida que ajuden a ser feliç. Aprendre a ser feliç implica tenir saviesa.

- Què és saviesa? La capacitat de coneixe's un mateix. A saber com reacciono davant les situacions que m'envolten, sense filtres ni prejudicis. I a ser capaç de canviar les actituds que m'impedeixen ser feliç. Això es pot fer pensant en un mateix i en els altres.

- Actituds que ajuden a ser feliç: generositat, honestedat, bondat, respecte, gratitud, paciència, responsabilitat, humilitat... Si un no és humil no és capaç d'aprendre dels altres; el respecte és imprescindible per conviure de forma harmoniosa, agradable i feliç. La paciència és necessària per acceptar les coses com són. No parlo de resignació, sinó de la capacitat d'acceptar que unes coses són possibles i altres demanen paciència. Ara vivim en la cultura del "ho vull: ¡ja!".

- És fonamental tenir principis, aspiracions i valentia. Cadascú ha d'aprendre a buscar els principis amb què s'identifica, que sigui capaç de prendre'ls com a propis i que segueixi aquest camí. I amb les aspiracions igual. Això exigeix molta valentia, perquè implica adonar-se de per a què val un mateix, quin és el seu talent natural, el seu do, i atrevir-se a defensar-lo. Realitzar-lo. Per ser feliç s'ha de ser valent.

- Si no busques els teus propis principis, acabes adoptant, per defecte, els que t'està donant la societat, que es resumeixen en: aconsegueix més coses materials i seràs més feliç (i en realitat no et fa feliç)

Si voleu saber més llegiu l'entrevista d'el Periódico a Mariana Orozco.

Ioga i la vida

- Si ets cavall, no siguis tortuga. I si ets tortuga, no siguis cavall. El 90% de la gent és cavall i vol ser tortuga, i viceversa. Hem d'aprendre quin és el nostre ritme. A una persona dinàmica no li podem demanar que vagi a poc a poc, perquè això li crearà un estrès enorme. I al contrari.

- La meditació Vipasana, que ensenya a mantenir l'equilibri entre l'observador i el que està passant. Si aconsegueixes aquest equilibri, no acumules tensions. Si em dic: "Ara estic en aquest estat o en aquest problema i m'hi entregaré totalment", llavors acumularé tensions. Després hi ha mètodes per eliminar-les però, de moment, s'acumulen. Crear una distància entre jo, que sóc l'observador, i el que passa.

- No val la pena preocupar-se per les opinions dels altres, perquè no canviaran. Ho deia Buda: la discussió no serveix de res, perquè cadascú es manté en els seus principis.

Extret d'una entrevista a Jordi Colomer, professor de Ioga

El món està boig?

«Plorem al néixer perquè venim a
aquest immens escenari de dements»

WILLIAM SHAKESPEARE, dramaturg anglès

M'encanta...

M'encanta riure, ballar i dormir..., i si fa sol genial!

Feliç St Jordi

Feliç Sant Jordi

Un drac, un enorme i ferotge drac, es presenta a les portes de la vila amurallada de Montblanc. El drac de fètid i emmetzinat alè, mata i s'engoleix tot el que té al seu abast. Ramats d'ovelles, bous i cavalls han de ser tancats dintre del clos murallat de la vila. Davant del terror que el drac imposa a la vila i a tota la comarca, el rei convoca a tot el poble per prendre una determinació, i acorden lliurar a la voracitat de la bèstia, la més bella donzella de la vila: que és la filla del rei.

Ella s'acomiada sense vacil.lacions del pare, de la gent de la cort i del poble, i se'n va cap al bosc.
De cop i volta es troba un jove caballer, armat de cap a peus, portant una llança punxaguda i cavalcant un cavall blanc com una tofa de neu.Ella va témer per ell, que si el drac sortia, l'esmicolaria, i així li advertí, però el cavaller no tenia por del drac.En aquell punt, un esbufec del drac entemordí la princesa mentre el jove cavaller envestia la fera ferint-la per tots costats amb la seva llança, podent a la fi, ferir-la sota l'ala esquerra, on tenia el cor. Amb un altre cop de llança, rematà el drac, que en morir es va fer fonedís dins la terra davant dels ulls admirats de la princesa. On el drac va desaparèixer va néixer un roser de roses roges com la sang.

(conclusió: no hi ha res com tenir contactes, si sigués una camperola ja estaria a la panxa del drac)

... i Feliç Dia del llibre

* M'obro i tanco i guardo a dins històries, consells i lliçons hi ha qui em guarda amb molts bons fins i qui em deixa pels racons.

* Tinc títol i no sóc noble tinc marges i no sóc riu,sóc molt blanc i sóc molt negre,amb mi es plora i amb mi es riu

* Què és el que ensenya sense parlar ??

Properes activitats

La setmana vinent comença el BAFF!!!!

Ja podem mirar la programació...

I aquest divendres concert solidari pel Tibet!

Fun is better on deadline

Trenca-closques

Un cop em van dir que som com una barreja de com ens veuen els demés, com ens veiem nosaltres i com creiem que ens veuen els demés. Jo matitzo aquest mecanisme de la personalitat. Jo sóc una barreja, un trenca-closques de les petites lliçons que m'han donat i em donen la gent que m'he trobat pel camí.


Sóc una mica de tot i de tots. Per les meves reaccions i allò que he aspirat de les demés persones que he estimat sóc com sóc. Una melange. Una barreja. Una mescolanza. Un poti-poti de sensacions que sovint em fan parar boja però que en definitiva són caracterítics del meu jo.


Així ara estic aquí, acceptada amb les meves virtuts i defectes...gràcies a tots i la meva manera diferent d'interpretar la meva realitat. Vive la diference. Visca les barreges.

Bollywood amb Deepak Rawat

Aquest diumenge vaig fer un taller de Bollywood amb el Deepak (portagonista de Bollywood The Show). Va estar molt bé! Va ser molt divertit i vaig aprendre molt.

Si algú es vol apuntar als propers cursos que organitza Bollywood Sitare per més informació mireu la seva pàgina web:

* 13 de abril: Sala la salamandra 19h - 21h (places limitades)

* 18 de abril: Taxonera, 12h -14h

* 20 de abril: Centre Asana (sabadell)

Preu: 25€ per classe

Per confirmar l'assistència envieu un e-mail a djbadal@gmail.com

I la propera festa Bollywood es el 19 d'abril!

Tot resta igual

Des del racó pot veure un bocí de finestra. Les parets intactes de les cases del davant. I un rajolí de sol que entra a l’habitació la fa més càlida que no la de qualsevol altre dia. Però ella resta immòbil, veient passar la vida al seu voltant. El temps col•loca fils de llana blanca sobre la melena negra, abans llarga i forta. I els ulls de teranyines descansen sobre el llibre obert sempre a la mateixa pàgina. El raig de sol s’esmuny fins que desapareix rere les cortines. La mateixa cançó sona al portàtil, una i altra vegada. Als prestatges, plens de pols i de llibres, hi ha la foto que ha mirat tantes vegades, perenne, impassible. Mira al seu voltant: els objectes li són fidels, talment gossos immortals que romanen a l’espera de la seva mestressa. Ella els amanyaga amb els ulls pàl•lids. Obre la finestra, enllà de l’horitzó hi ha els amants que fan l’amor salvatgement en l’atreviment de la felicitat conquerida. Gira els ulls cap a la fotografia que fuig del temps i fa clic de nou a la cançó que ha escoltat tantes vegades. Mira cap a la finestra; s’adona que, en obrir-la, ha entrat una ploma de colom a l’habitació. L’escombra i torna al seu lloc. Sent com cauen gotes d’aigua de l’aixeta, sempre mal tancada. Leonard Cohen i el degoteig constant i l’ànima morta. I res no és diferent i res no és igual.

Bollywood Sitare y Sunny Singh

Bollywood Sitare col·labora en el taller intensiu que fa Sunny Singh aquest cap de setmana a Barcelona.

No us ho perdeu !

El tramvia

Mireu aquesta filmació feta des d'un tramvia de Barcelona en moviment des del Passeig de Gràcia fins Sant Gervasi.

http://www.europafilmtreasures.eu/PY/245/see-the-film-barcelona_by_tram


(També hi ha filmacions del segle passat d'altres païssos)

Les paraules d'un vampir des de la nit

El discurs d’un vampir

Where do I belong?
Where do I fit?
Who are my people?

It’s scary on the franges.
Some labels are… they mark us.

That’s when you discover whatever you are that you can really start to live.

Mitchell (de la sèrie anglesa de la BBCThree Being Human)


El món de l’imaginari creat pels humans ens pot fer reflexionar sobre la nostra pròpia humanitat.
A quin món pertanyo? On encaixo? Preguntes que es fa el vampir des de l’eternitat que ens podríem fer nosaltres, els qui només tenim una vida.
Diu el vampir que és difícil viure als marges, fora dels límits que ens marca la realitat diària, l’evident. Si mires enfora, si surts de la foscor, de la llum que només sap donar la lluna, et col•loques la capa d’acer negre per no demostrar al món que no segueixes els dictats de la massa anònima. Però qui són aquells que ni tan sols et veuen? Qui són els qui et fan de miralls? Miralls on no t’hi pots reflectir, com el vampir... Deixant de banda el fet que resulta gairebé impossible conèixer-nos els uns als altres, els qui ens trobem millor en l’espai nocturn, sense que la llum del sol ens enlluerni, els qui ens mirem el dia des de fora, des de l’espai dels marges, hem decidit ja fa molt de temps deixar de reflectir-nos en miralls buits i tirar endavant en la nit eterna, en la foscor.
En Mitchell, al seu discurs deia: “Algunes etiquetes ens marquen...” i jo hi afegeixo: arrencar-se-les o, simplement, que se’t desenganxin és el que ens fa lliures, el que, en definitiva, ens fa feliços... malgrat que ser-ho ens costi de vegades no sentir-nos bé en tot moment. Em pregunto si amb l’edat que tinc he fet el que s’esperava de mi. I és obvi que no, però el que també sé és que, a mesura que m’he anat allunyant del que s’esperava de mi, he anat conquerint espais de llibertat i de felicitat. Per això, m’agrada quedar-me en l’espai de la nit. En Mitchell, com a vampir, ha viscut moltes vides, en el seu estat etern de joventut, i afirma, després dels seus més de 100 anys: “és quan descobreixes qui ets, quan pots començar a viure”. A nosaltres ens toca descobrir-ho per no ser uns morts, més morts que en Mitchell, en vida. I no tenim gaire temps. Només tenim una vida.

PS = per no donar la sensació que sempre escric coses tristes, us deixo una cançó alegre que confio que us agradi, que en el fons és en la mateixa línia d'aquest post:

Condemnen a 3 anys de presó al periodista iraquià Muntadar al Zaidi

El periodista iraquià de la cadena de televisió Al Bagdadia que al passat desembre va llançar una sabata al president dels EUA George Bush , ha estat condemnat a 3 anys de presó pel Tribunal iraquià de l'Iraq.

Al Zaidi, es va declarar no culpable durant el judici ja que diu que la seva reacció va ser "natural, com la de qualsevol iraquià". Que ho va fer en nom de tot un poble, de tots els orfes, vidues i gent que ha patit durant el conflicte.

Jo crec que mig món se sent representat amb aquest gest i que més d'un li haguessim llençat una sabata a Bush. Així que deixo constància al nostre "humil bloc" del meu recolzament cap a aquest home i la seva acció. Ja se sap que la violència no resolt res, però em puc imaginar la ràbia tant gran que deuen sentir els iraquians vers G. Bush, tan gran que es difícil de controlar.