Societat de consum. Ciutadans o consumidors?

En primer lloc, anuncio que faré servir el genèric masculí per evitar que el meu text sigui massa carregós; però això no vol dir que pretengui esborrar d’aquesta visió les dones, res més lluny de la meva intenció. És una tria estilística que faig.
En aquestes alçades, em penso que a ningú se li escapa que en el nostre món globalitzat estem cridats a consumir gairebé sense pensar. I sembla que el món s’aturi si no contribuïm a la roda materialista que consisteix a comprar, consumir, pagar, endeutar-se i una altra vegada comprar. Ens renovem l’armari cada any sense que hi hagi cap necessitat aparent; ens comprem un cotxe sense que necessàriament el vell s’hagi espatllat... I ara, que som en crisi, el govern dóna ajudes per a què la indústria no s’aturi.
Passegem per places, carrers, al costat d’autobusos, tramvia, etc. les parets dels quals parlen, ens envien missatges descarats destinats a fer-nos consumir, a no pensar. Que lluny que ha quedat el vell concepte de ciutat grega! No ens adonem de com pot ser de poderosa, per exemple, l’eina de la publicitat, que no només llença discursos per consumir, sinó molt sovint polítics, socials, culturals.
Existeixen, però, algunes iniciatives “contraoficials” (paraula que m’acabo d’inventar) que s’engloben dins el que s’ha vingut a anomenar subvertising. Per entendre’ns, la paraula és una fusió de subversió i advertising (publicitat). És contrapublicitat: pintades, enganxines, frases modificades en una paret publicitària, samarreta-paròdia... Es pretén conquerir espai a les grans empreses. L’objectiu és cercar la complicitat del ciutadà davant del consumidor, fer-nos reaccionar, provocar un petit “click” al nostre cervell per qüestionar la societat de consum. La idea és fer-nos adonar que el que és considerat com a més “cool”, el que mola, el que es porta, el que se’ns ven com una lliure elecció en realitat no és tal cosa, sinó que es una burda imitació de Matrix.

Es tracta de resistència social davant la nocultura imposada i de cercar mecanismes per fer-nos pensar fins a quin punt ens manipulen i ens converteixen en consumidors i deixem de ser ciutadans.

Jo us recomano que us passeu per aquest web: http://www.consumehastamorir.org/

I vosaltres, coneixeu alguna altra iniciativa en aquest sentit?