Felicitat

-La recerca de la felicitat forma part de totes les cultures, és el més universal que existeix. És la màxima aspiració dels éssers humans.

- Hi ha qui opina que educar els nens perquè siguin feliços és com formar-los perquè siguin tontos, perquè si són feliços significa que viuen en un món que no és real, aïllats del patiment.

- El sistema educatiu avalua la intel.ligència logicomatemàtica i la verbal. Fragmenta les persones: separa l'intel.lecte de les qualitats que s'associen amb el cor i les emocions. Tot el que està relacionat amb la intel.ligència interpersonal i amb la capacitat de veure l'interior d'un mateix no existeix. No s'està ensenyant a escollir les actituds davant la vida que ajuden a ser feliç. Aprendre a ser feliç implica tenir saviesa.

- Què és saviesa? La capacitat de coneixe's un mateix. A saber com reacciono davant les situacions que m'envolten, sense filtres ni prejudicis. I a ser capaç de canviar les actituds que m'impedeixen ser feliç. Això es pot fer pensant en un mateix i en els altres.

- Actituds que ajuden a ser feliç: generositat, honestedat, bondat, respecte, gratitud, paciència, responsabilitat, humilitat... Si un no és humil no és capaç d'aprendre dels altres; el respecte és imprescindible per conviure de forma harmoniosa, agradable i feliç. La paciència és necessària per acceptar les coses com són. No parlo de resignació, sinó de la capacitat d'acceptar que unes coses són possibles i altres demanen paciència. Ara vivim en la cultura del "ho vull: ¡ja!".

- És fonamental tenir principis, aspiracions i valentia. Cadascú ha d'aprendre a buscar els principis amb què s'identifica, que sigui capaç de prendre'ls com a propis i que segueixi aquest camí. I amb les aspiracions igual. Això exigeix molta valentia, perquè implica adonar-se de per a què val un mateix, quin és el seu talent natural, el seu do, i atrevir-se a defensar-lo. Realitzar-lo. Per ser feliç s'ha de ser valent.

- Si no busques els teus propis principis, acabes adoptant, per defecte, els que t'està donant la societat, que es resumeixen en: aconsegueix més coses materials i seràs més feliç (i en realitat no et fa feliç)

Si voleu saber més llegiu l'entrevista d'el Periódico a Mariana Orozco.

De que depèn la nostra felicitat?

He trobat aquest text tan interessant en un bloc que acostumo a mirar. Crec que s'adapta molt bé als temes que hem estat parlant aquests dies.




En cierta ocasión durante un
seminario para matrimonios, le
preguntaron a una mujer:
-'¿Te hace feliz tu esposo?,
¿Verdaderamente te hace feliz?'

En ese momento el esposo levantó
ligeramente el cuello en señal de
seguridad, sabía que su esposa diría
que sí, pues ella jamás se había
quejado durante su matrimonio.

Sin embargo la esposa respondió con
un rotundo

- 'No ...... no me hace feliz'

Y ante el asombro del marido...
continuó:

- 'No me hace feliz ......... ¡Yo soy
feliz! ...

El que yo sea feliz o no,
eso no depende de él,
sino de mí.

Yo soy la única persona de quien
depende mi felicidad.
Yo determino ser feliz en cada
situación y en cada momento de mi
vida,
pues si mi felicidad dependiera... de
alguna persona, cosa... o
circunstancia. ... sobre la faz de esta
tierra,

yo estaría en serios problemas.

Todo lo que existe en esta vida,
cambia continuamente. ......

el ser humano,
las riquezas,
mi cuerpo,
el clima,
los placeres,
etc.

Y así podría decir una lista
interminable.

A través de toda mi vida he
aprendido algo;

decido ser feliz
y lo demás lo llamo...
'experiencias' ,
amar,
perdonar,
ayudar,
comprender,
aceptar,
escuchar,
consolar.

Hay gente que dice:

- No puedo ser feliz...
porque estoy enfermo,
porque no tengo dinero,
porque hace mucho calor,
porque alguien me insultó,
porque alguien ha dejado de
amarme,
porque alguien no me valoró...

Pero... lo que no sabes es que...
PUEDES SER FELIZ......

aunque... estés enfermo,
aunque... haga calor,
aunque... no tengas dinero,
aunque ...alguien te haya insultado,
aunque ...alguien no te amó ,
o no te haya valorado .

SER FELIZ ES....
UNA ACTITUD ANTE LA VIDA
QUE CADA UNO DECIDE...!!! !!

La felicidad es interior, no
exterior; por lo tanto, no
depende de lo que tenemos,
sino de lo que somos.

Henry Van Dyke (1852-1933) Escritor estadounidense.

Un somriure a totes! ;)

Les pautes de la Felicitat

Fa uns dies va aparèixer un article al diari Metro sobre la felicitat, i he pensat que seria un tema perfecte pel nostre bloc.
Quina puntuació donarieu a la vostra vida? Què és allò que us fa somriure? Familia?Amics? Treball?...

Segons el psiquiatra Luis Rojas Marcos la majoria de la població és declara notablement feliç. Un 85% de la població és optimista i al menys un 30% de la capacitat per ser feliç depen dels nostres gens. Curiós, no?

Però veure el got mig ple o mig buit depèn sobretot dels ingredients que se li afegeixin al dia a dia: millorar l'autoestima, la feina, no sentir-se sol, l'esperança...(sense esperança és molt difícil viure) Tot això ens ajuda a ser optimistes. El psiquiatra afegeix que no hi ha una vareta màgica que ens doni felicitat, sino que s'aconsegueix amb l'esforç del dia a dia. Tots podem canviar si de veritat ens ho proposem!.

Ingredients per afegir a la recepta de la Felicitat:


* Coneixe't bé. Em de saber com és un mateix. (qui millor que nosaltres per saber com som!)
* Ser natural. No hi ha que ser artificial ni adoptar actituds forçades.
* Cor i cap. Saber mantenir l'equilibri.
* Humor. Utilitzar el sentit de l'humor en les situacions crítiques, i per que no saber riure's d'un mateix?
* Vida social. És important formar part d'un grup.
* Parlar. La gent extrovertida és més feliç.
* Ajudar. Sentir-se útil i ser solidari ens ajuda.
* Valors. Tenir una jerarquia de valors i ser coherent a la vida.


i així doncs... Quina puntuació doneu a la vostra vida? Us falten molts ingredients a afegir?