Darshan

Darshan és una pel·lícula sobre Amma, de Jan Kounen.Si teniu curiositat per saber més sobre ella i el que l'envolta aquest documental intenta fer-ne un resum.
Darshan significa experimentar o veure a un sant o gurú.El darshan d'Amma consisteix en una audiència individual o en familia amb ella, en la que es rep una abraçada. Amma és coneguda en els mitjans de comunicació com la santa de les abraçades.

"La vida es como un jardín. Las hojas se mueren y las flores se marchitan naturalmente. Sólo si eliminamos los desechos nos beneficiaremos plenamente de la belleza de las hojas y las flores nuevas.

De la misma manera,debemos eliminar de nuestro espíritu las experiencias malas, oscuras del pasado.

Vivir es acordarse de olvidar. Perdona lo que debe perdonarse. Olvida lo que debe olvidarse. Abraza la vida con renovado vigor.

Deberíamos poder acoger cada instante de la vida con una mirada nueva, como una flor que acaba de abrirse".

Mata Amritanandamayi (Amma)

Frase per pensar...

«La vida no se ha hecho para comprenderla, sino para vivirla».

JORGE SANTAYANA, filósofo y escritor

Eri Nobuchika - Lights (NOBUCHIKAERI 2005)

It's okay to be alone one more time
Looking at the beautiful light
But I have to visit the night again
Descending into the darkness
In due time everything will be illuminated
I don't need anything
In order to keep myself from being burried in sorrow
I walk intently
I hope to become even stronger
Passing through the shadows that extinguish the light Many times my heart lost it's way
Being stabbed by this pain
Many times have I walked into this darkness
Stamping my feet, I bite off these restrains
And waited for the star
I lose the destination I had before my eyes
Everything vanished without a sound
Vividly drawing a scenery
So that it doesn't fade into monochrome colors
It's alright it it changes
I see the simple truth
On the day that it's faintly visible
Many times my struggles vanished
There is nobody I fear
Many times I stretched my hand out to that place
Grasping the things I prayed for and looked up to
Repeating the dreams of the night

Anàlisi dels gestos

Fent neteja dels apunts del màster he trobat això... Tchai Ladoo recordes quan el ponent va fer un anàlisi grafològic de les firmes del full d'assistència? crec que anava una mica errat el pobre..

Análisis de los gestos en su conjunto

Hay tres tipos básicos de personas: visuales, auditivas y cinésicas. Se distinguen porque una visual se aleja de su interlocutor para ver ( y estar más a gusto), mientras que una cinésica tenderá a aproximarse, a tocar. Las auditivas tieneden a no mirar a su interlocutor. Ello no significa que no esté atendiendo, sino que le está dando su oído, que para este tipo de personas es más importante que su vista.

Brazos:

- Las personas visuales suelen mover los brazos hacia arriba.

- Las auditivas los mueven en horizontal

- Las cinésicas por abajo.

Ojos:

- A través de los ojos se detectan muchos de los pensamientos de las personas.

- Si alguien mira hacia arriba es que su mente está trabajando con imágenes.

- Arriba y a la derecha, las crea

- Arriba y a la izquierda las recuerda, ya que activa la memoria visual.

- Es posible detectar que el interlocutor está mintiendo o inventando una excusa si mira arriba y a la derecha cuando se ha formulado una pregunta que ya debería saber.

- Si mueve horizontalmente los ojos, abre el canal auditivo: a la derecha para crear sonidos, hacia la izquierda para memorizarlos.

- Si mueve los ojos hacia abajo y a la izquierda es que activa el diálogo interior; abajo y a la derecha experimenta la emociones del cerebro, y si es abajo y al centro ( la punta de la nariz) es que activa las sensaciones olfativo-gustativas.

Tb analitza l'encreuament de cames, les mans, etc..

"El coneixement és poder" - si saps tot això sempre pots anar més enllà de les paraules...

ps, la primera de l'esquerra és la famosa Rosi!!

Trobada de noies del té

Feia molt temps que no feiem una trobada de "té + xerrada"... Ahir vam estar prenent té i clares i ens vam possar al dia. Ara ens tornarem a veure al setembre... Algunes marxeu de vacances (sou unes fastigosetes!!! jejejeje!);) i les altres ens quedem aqui a Bcn sota la llum del fluorescent!

La nostra trobada va deixar una frase escel·lent de Flor de té:

"Los hombres van de flor en flor y las mujeres de capullo en capullo"

Ben cert, no?

The Trouble with Love Is

Heus aquí una cançó que reflecteix prou bé la meva vida amorosa. És de la Kelly Clarkson, una noieta de veu potent que es va fer famosa a partir d'un concurs tipus Operación Triunfo, però dels EEUU. El tema va pertànyer a una pel-lícula britànica agradable per passar l'estona que tenia una BSO prou recomanable per romàtics: LOVE ACTUALLY.

Love can be a many splendored thing
Can't deny the joy it brings
A dozen roses, diamond rings
Dreams for sale and fairy tales
It'll make you hear a symphony
And you just want the world to see
But like a drug that makes you blind,
It'll fool ya every time
The trouble with love is
It can tear you up inside
Make your heart believe a lie
It's stronger than your pride
The trouble with love is
It doesn't care how fast you fall
And you can't refuse the call
See, you got no say at all
Now I was once a fool, it's true
I played the game by all the rules
But now my world's a deeper blue
I'm sadder, but I'm wiser too
I swore I'd never love again
I swore my heart would never mend
Said love wasn't worth the pain
But then I hear it call my name
(The trouble with) The trouble with love is
It can tear you up inside
Make your heart believe a lie
It's stronger than your pride
The trouble with love is
It doesn't care how fast you fall
And you can't refuse the call
See, you got no say at all
Every time I turn around
I think I've got it all figured out
My heart keeps callin' and
I keep on fallin'Over and over again
This sad story always ends the same
Me standin' in the pourin' rain
It seems no matter what I do
It tears my heart in two
(The trouble with love is)
The trouble with love,
yeah(It can tear you up inside)
It can tear you up inside
(Make your heart believe a lie)
Make your heart believe a lie
It's stronger than your pride
(The trouble with love is)
It's in your heartIt's in your soul
(doesn't care how fast you fall)
You won't get no control
(and you can't refuse the call)
See, you got no say at all
(The trouble with love is)
Oh, yeah (It can tear you up inside)
(Make your heart believe a lie)

"El éxito es aprender a ir de fracaso en fracaso sin desesperarse"

Winston Churchill

Dediquem un somriure al dolor

Avui després d'una de les meves habituals visites a la meravellosa i fresqueta biblioteca Sagrada Familia - ja era hora que tinguessim una biblio al barri!!- he descobert al poeta, filòsof, pintor, etc Yibrán Jalil Yibrán ( o Khalil Gibran), potser és molt conegut però jo no l'havia sentit anomenar mai, i m'ha encantat.
Us passo un fragment del seu llibre El Profeta.

And a woman spoke, saying, "Tell us of Pain." And he said: Your pain is the breaking of the shell that encloses your understanding. Even as the stone of the fruit must break, that its heart may stand in the sun, so must you know pain. And could you keep your heart in wonder at the daily miracles of your life, your pain would not seem less wondrous than your joy; And you would accept the seasons of your heart, even as you have always accepted the seasons that pass over your fields. And you would watch with serenity through the winters of your grief. Much of your pain is self-chosen. It is the bitter potion by which the physician within you heals your sick self. Therefore trust the physician, and drink his remedy in silence and tranquillity: For his hand, though heavy and hard, is guided by the tender hand of the Unseen, And the cup he brings, though it burn your lips, has been fashioned of the clay which the Potter has moistened with His own sacred tears.

Una quotation que tb m'ha ha agradat molt: "Para entender el corazón y la mente de una persona no te fijes en lo que ha hecho sino en lo que aspira a hacer".

Existeix la vida “ideal”?

Existeix la feina ideal? La familia? Parella?amics perfectes?

Evidentment NO! Qui no s'ha sentit decebut a vegades? No crec que ningú es lliuri...

Referent a la feina... és un pal treballar! Envejo (sanament) a la gent que se sent motivada en el seu treball, que es realitza com a persona durant les hores de feina. Si no és així és com una tortura..., una mort lenta i qüasi agonitzant!és com prostituir la teva ànima per uns quants euros a final de mes (que en prou feina et donen per pagar una habitació compartida, un viatge de tan en quan i comprar roba a les 2es rebaixes ). Evidentment per sobreviure en aquesta societat que ens hem creat, els diners són importants..., però fins a quin punt? Per diners som capaços de trencar amb els nostres ideals i manera de pensar? M'he trobat amb persones que per uns quans euros més poden ser realment molt ruins...
Per qué els diners donen la felicitat? (no negarem que ajuden...)Són tan importants? Com diu l'Amma: “la buidor del cor és proporcional al tamany del teu televisor”. És a dir quan més tens i més et quedes per tu, més buit et sents per dins! Per qué tenir tants objectes materials? Tots estem atrapats en aquest sistema social! , i si no vols entrar ets un irresponsable i un “hippiós”. Jo no vull que la meva vida depengui de l'euribor, viure hipotecada i ser una desgraciada perque no em puc prendre un té en un bar... També tinc un contracte fixe... però em dona felicitat?si quan vulguin també em poden fer fora pagant-me 4 duros d'indemnització! (sobretot si comproven les hores que paso a internet, Sant internet! Patró dels avorrits laborals!)Bé, és una mala època per ser lliure d'esperit i trencar convencionalismes! (potser hauriem d'haver nascut als anys 70) A no sigui que et manifestis a favor del “botellón”!

Amb tot aixó..., vist el panorama laboral i econòmic força depriment! Menys mal que tenim gent que ens estima al voltant (encara que a vegades siguin pesats i facin xantatges emocionals, jejeje!). Aquests a vegades també ens deceben..., perque ningú és perfecte! Però millor ser ric en AMOR i experiències que no amb diners i estatus social!

Podem ser realment imparcials?

Amb aquest últim trasllat i espero que darrer fins d'aquí mooolt temps, he fet neteja de la biblioteca i m'he retrobat amb un vell i estimat amic, en Pi Patel.

"La Història de Pi" ( de Yann Martel) és l'aventura d'un noi indi de 16 anys que es va passar 227 dies en una barca salvavides amb l'única companyia d'un tigre de Bengala.

Pi Patel- Així, no els ha agradat la meva història?

Sr.Okamoto - No: ens ha agradat molt. La recordarem molt, molt temps. Però per al propòsit de la nostra investigació ens agradaria saber què va ocórrer de debò.

Pi - Què va ocórrer de debò?

Okamoto - Sí

Pi- O sigui que volen una altra història?

Okamoto - Eeeh...,no. Voldriem saber què va passar exactament.

Pi- I la narració d'una cosa no esdevé sempre una història?

Okamoto- Eeeh.., potser en la seva llengua. En japonès una història tindria un element d'invenció. No volem invenció. Volem els "simples fets", com diuen vostès.

Pi- I no és la narració d'una cosa, l'ús de les paraules, en japonès o l'idioma que sigui, ja una mena d'invenció? És que contemplar aquest món no és ja una mena d'invenció?

Okamoto - Eeh..

Pi- El món no és tan sols de la manera que és. És com el comprenem, no? I en comprendre alguna cosa, hi aportem alguna cosa, no? I això no converteix la vida en una història?

Bleach - Opening

Bleach, de Tite Kubo, és una de les meves series anime preferides. Ens parla de shinigamis (són la personificació de la mort en la mitologia japonesa), que envien les ànimes bones a la societat de les ànimes i purifiquen les ànimes dolentes a través de les seves katanes. És una serie que promou valors com la superació personal, l'amistat i la constància. Encara em costa entendre aquells que critiquen el Manga.. crec que els valors que promouen molts d'ells (no tots és clar)superen de llarg les imatges de "violència".
La cançó de l'entrada és molt xula.

Egoisme?

Fa uns dies vam estar parlant de somnis..., i m'han sorgit preguntes:

És egoista perseguir els teus somnis encara que la gent que t'envolta no els entengui?és a dir familia i amics?
És egoista fer realment el que vols? O és intel·ligent?
Sempre em d'estar pendent dels sentiments i opinions dels altres?

Personalment penso que hauriem de ser egoistes (dins d'un límit clar), fer el que realment ens interessi i amb la gent que ens importa. No crec que ningú s'hagi de sentir ofés perque en un moment no l'escullis per compartir una tarda..., o unes vacances. Sovint ens agrada estar sols, dedicar-nos temps a nosaltres mateixos. Sentir-nos lliures i no dependents de relacions absorbents (l'excés d'amor pot ser agoviant).

També és veritat que a vegades deixem de fer coses per culpa nostra, per por... i acabem donant les culpes als altres! Hem de ser responsables de la nostra propia vida!

Reencarnació

El cotó de sucre em fa pensar en la vida, la felicitat i l' "immortalitat" ... :) . Triga una estona llarga en fer-se tota una muntanya de cotó de sucre, tothom es queda mirant la màquina i esperant, pensant en quan arribi el moment de ternir-lo entre les mans i asaborir tota aquella dolçor esponjosa , sembla la nostra recerca de la felicitat durant tota la vida.

I pq em recorda a la immortalitat? això ho haureu d'esbrinar vosaltres, jejeje

"Yo creo en la inmortalidad del alma. Les daría el ejemplo del océano. El océano está compuesto por gotas de agua. Cada gota es una entidad pero a la vez es una parte de la totalidad".

Aquestes paraules de Mahatma Gandhi són una síntesis de la filosofia india sobre l'absoluta realitat de l'home. Segons l'hinduisme, l'ànima individual és part de l'ànima universal, per tant, és immortal, no coneix ni naixement ni mort.

Aquesta idea és expresada per Krishna al Gita, el text filosòfic més important de l'hinduisme.

" Como una persona se pone ropa nueva, quitándose la vieja, de la misma manera el alma se deshace de cuerpos gastados y adquiere otros nuevos... El que ha nacido seguramente morirá y el que muere seguramente nacerá otra vez".

Viure la realitat

No visc ara en un somni, doncs encara em manquen coses que voldria fer i no puc, perquè la vida em posa un mur, no m'ho puc permetre o les conjuncions astrals són capritxoses i no quadren les òrbites.

Però ara no visc tampoc en un malson, atès que estic tranquil.la, amb PAU, moolta pau, que em mancava i trobava a faltar. Visc rodejada de comoditats, tinc salut, família dolça, amigues tendres, intel.ligència i una capacitat il.limitada per estimar...i hi ha tanta gent en el món que pateix fam, sed, soletat...al seu costat sóc immesament afortunada.

Ara visc doncs, en la realitat, desperta, amb els ulls ben oberts. Sentint el sol com m'escalfa i em crema, respirant les olors de la natura i les pudors de la ciutat, veient bellesa i desgràcia, sentint música i plors, tastant coses dolces i amargants...de tot una mica, perquè així és la vida, com un mosaic. Hi ha moment que les coses positives guanyen i n'hi ha d'altres que la foscor et posa un parany.

Buscar l'equilibri, el punt mitjà, és un estat abastament buscat pels homes, però malauradament resulta difícil d'obtenir, perquè la raça humana es decanta pels extrems, pels pols, per la radicalitat i l'excès o el defecte.

Tractem, de ser plens en aquesta justícia vital i trobar-nos acompanyats en el mals moments i trobarem el secret, el secret de la felicitat en la realitat. De totes maneres, és tan bonic sommiar...

Nino Galissa-Mancadi Kanté

Ahir al concert benèfic d'Amnistia Internacional (aniveu-vos, només són 10€ i l'ambient és genial) va actuar Nino Galissa (de Guineu Bissau). Instruït per tradició familiar en les arts musicals de la Kora i explorant totes les possibilitats sonores actuals, Nino interpreta amb una original i dinàmica posada en escena son càlids i lluminosos. El concert va estar bé però la veritat és que Nino Galissa va fer lo just. Es podria haver estirat una mica més com van fer els Nómhadas...

Swades

Aquesta és l'última pel·lícula Bollywood que he vist. Swades, we the people.

Una peli bastant "seria" sobre un NRI (non resident indian) i el xoc cultutal que té quan torna a l'India després de 12 anys fora. Jo vaig pensar que això és el que més o menys ens passa als turistes. Veiem la riquesa cultural, de tradicions però també les injusticies i miseries d'aquest país.

Tchai Ladoo

Nómhadas – En la búsqueda

Aquesta és la lletra de la cançó del grup Nómhadas.



En la Búsqueda

( C. Rodríguez )

Voy con las raíces desnudas
y el alma vertical como el aire que viaja
en mi distancia
navegante en la búsqueda
y el sentimiento de volver a casa .

Voy en la búsqueda …
como nómada con sed
Voy en la búsqueda …
norte, sur , este o aquel
Voy en la búsqueda …
me enamoro cada vez

Voy en la búsqueda …
ábreme con tu llave
Voy en la búsqueda …
como el agua como el pez

Voy en la búsqueda …
y medito con los pies
Voy en la búsqueda …
quizá es una estupidez

Voy en la búsqueda …
pero se respetar y querer.
Llevo luz en el vientre
y ahora va ha renacer
lo que sale por mi boca
serpentina de sangre
que busca entre mi cuerpo
acercándome
al sentimiento de volver a casa .
Me lleva la marea
me lleva el hambre de saber
qué hay entre ahora, ayer y después ,
quizá el fuego no quema
y lo que parece no es .

Tu cuerpo
el sentimiento de volver a casa.
Voy en la búsqueda …
como nómada con sed
Voy en la búsqueda …
norte, sur , este o aquel
Voy en la búsqueda …
me enamoro cada vez
Voy en la búsqueda …
ábreme con tu llave.
Voy en la búsqueda …
como el agua como el pez
Voy en la búsqueda …
y medito con los pies
Voy en la búsqueda …
quizá es una estupidez
Voy en la búsqueda …
pero se respetar y querer.

Yo no bebo de tu palabra fría
yo no bebo por mucho que eso se estila
yo no bebo del puñal que se me brinda
yo no bebo del dolor de alguien que grita.

Yo no bebo, solo sin hielo y sin mentiras
yo no bebo de la cuerda de avaricia
yo no bebo de las bocas vacías
yo no bebo, solo música y tequila.
Voy en la búsqueda .

www.nomhadas.com

NOMHADAS

Ahir vam anar a l'Ateneu Barcelonès on vam gaudir de la programació solidària de concerts, "músiques solidàries sota la Palmera pels Drets Humans" a benefici de l'ONG Amnistia Internacional. Vam estar escoltant el grup Nómhadas. Ens va agradar molt el concert, unes cançons molt maques, alegres i amb una fussió d'estils especial. Música sense fronteres (els components són de diferents llocs de procedència)i les lletres de les cançons en diferentes llengües. Aquesta cançó és titula "la búsqueda"!. Com ells diuen... tots ens passem la vida buscant alguna cosa...

Tchai Ladoo

Aniversari S. S XIV Dalai Lama del tibet

Avui és l'aniversari de S. S el XIV Dalai Lama! Felicitats!!!

Us explico una mica sobre Ell!

El XIV Dalai Lama, Tenzin Gyatzo, va nèixer el 6 de juliol de 1935 en una familia de camperols en el petit poble de Takster (nordest del Tíbet). Als dos anys fou reconegut com la reencarnació del Seu predecessor.

Els Dalai Lames són la manifestació del Buda de la Compasió qui va escollir renèixer per servir a l' humanitat. Dalai Lama significa, Oceà de Saviessa; els tibetans en general es refereixen a S.S com Yeshe Norbu, la Gema que Concedeix Tots els Desitjos, o simplemente Kundun, la Presència.

Quan el XIII Dalai Lama va morir el 1935, el Govern Tibetà no simplement havia d'anomenar un successor, sino que havia de trobar el nen en qui el Buda de la Compasió s'havia reencarnat. No calia que hagués nascut just en el moment de la mort del seu predecesor ni tampoc en les dates properes.

Com d'altres vegades, es presentarien signes a on buscar. Per exemple, quan el cos del Dècim Tercer Dalai Lama fou col·locat a l'altar amb el rostre cap al sud, la seva cara va girar cap a l' est dues vegades.

El regent del Tíbet viatjà al llac sagrat de Lhamoe Lhatso, on alguns tibetans havien tingut visions del futur. Allà, entre altres coses, van veure un monastir amb la teulada de jade verda i or, i una casa amb baldoses turquessa. Aquesta visió va ser descrita detalladament i mantinguda en estricte secret.

L'any 1938 Lames i dignataris foren enviats per tot el Tibet per buscar el lloc de la visió. Els que es van dirigir cap a l'est (dirigits pel Lama Kewtsang Rinpoché del Monasteri Sera) van trobar el lloc a Takster. Van entrar a la casa amb Kewtsang Rinpoché disfraçat de servent i el monjo de menor rang vestit de lider. El Rinpoché portava un rosari del XIII Dalai Lama i el nen al veure'l el va reconèixer i els hi va demanar. Li van prometre que li donarien el rosari sempre i quan els hi digués qui era ell.El nen va respondre, "Sera aga" , és a dir, "un monjo de Sera." El nen va ser capaç de dir-lis qui era el veritable lider i qui el servent. Després de moltes altres proves el Dalai Lama fou entronitzat l'any 1940.

Al 1950, als 16 anys, quan encara li quedaven 9 anys més d'estudis religiosos, S.S Dalai Lama va haver d'asumir el poder polític quan Xina va invadir el Tibet. Al març de 1959, durant l'aixecament nacional del poble tibetà en contra de l'ocupació militar xinesa, Ell va marxar a l'exil·li.

Des de llavors ha viscut als peus dels Himalaies a Dharamsala, India. Dharamsala, és coneguda com “ La Petita Lhasa ” i consta d' institucions culturals i educatives i també serveix de "Capital a l' Exil·li" de 130,000 refugiats tibetans que viuen principalment a l' India. D'altres viuen a Nepal, Europa o els Estats Units i resta de païssos del món.

Cap el 1987 – 1988 el Dalai lama tractà d'obrir el diàleg amb els xinesos propusant un Pla de Pau que estabilitzaria tota la regió asiàtica. Tot i que ha rebut molts elogis, els xinesos encara no han començat a negociar.

Mentrestant el XIV Dalai Lama a diferència del seu predecessor, que mai va visitar Occident, continua amb els seus viatges arreu del món, parlant de la pau, compasió, el respecte al medi ambient... Si tenim sort, està previst que S. S Dalai Lama visiti Barcelona el 10 de setembre!!!

Romeo & Juliet

L'altre dia vaig veure una pel·lícula maquíssima, amb una interpretació brillant, vestuari i escenografia fantàstica. Es tracte de la versió del clàssic Romeo i Julieta de Shakespeare del director Franco Zefirelli! Es va rodar l'any 1968 però com totes les bones pel·lícules no passen de moda!

Romeo i Julieta.... Quin amor més pur i intemporal!!! un amor que trenca barreres..., contra totes les adversitats! Llàstima que tingui un final tan tràgic!

A la pel·lícula la escena on es coneixen ens mostra un clar exemple del que és l'amor a primera vista!Molt romàntic!

Potala

Potala, a més a més de ser un palau i l'antiga residència del Dalai Lama al Tibet també és un restaurant de Barcelona. Està situat al carrer Aragó amb Napols. Ahir vaig tenir una visita sorpresa al sortir de la feina i com qui no vol la cosa vam acabar en aquest restaurant tan acollidor!!! El menjar està molt bó i l'ambient tibetà molt autèntic. Us el recomano!Vam tenir la sort d'anar molt aviat i tenir tot el restaurant per a nosaltres!
És ben cert que a vegades les improvisacions sorten d'allò més bé!

Benvingut estiu

El passat cap de setmana, va ser St Joan. Una festa molt especial plena de màgia. Aquest any no ho vaig poder celebrar a la platja de l'Estartit com normalment faig, ja que tornava de viatge. Això sí! Va ser molt maco veure els focs artificials des de l'aire!

St Joan és una festa especial tan pel sentit esotèric com per que es cel·lebra l'entrada de l'estiu!!! Ja ens podem preparar per veure els camps verds plens de girasols, les platjes (i els seus venedors...), els aperitius a les terrases... i els que ens quedem a la ciutat... a suportar la xafogor barcelonina!

Pluja de petons

Aviat serà la nit de Sant Joan, una nit ancestralment màgica. I també màgic és l'amor, malgrat que fa anys que va perdre potència, eclipsat pel materialisme. Per a tots aquells que encara creieu en el poder de l'amor, que sou una raça en perill d'extinció, us envio UN PLUJA DE PETONS!! per a la Mama, la Tieta, la Judith, els cuquis, el tete, el Papa al cel, l'Astrid, la Mireia, la Bea, la Diana, la Betsabé, la Vane, la Raquel, la Maribel, l'Axi, la Cris, la Montse, la Muntsa, l'Eli i als cors que encara queden per conquerir.

Deva Premal and Miten - Gayatri Mantra

La música de Deva y Miten es la expresión de la devoción espiritual.
Esta pareja está viviendo y tocando junta desde el año 1991. Deva vivia el Alemania y Miten en Inglaterra, has ta que se encontraron en el ashram de Osho (en la India).
"Nuestra música nace de la meditación y de la celebración de la vida. No se trata de entretener a la gente." Dice Miten.
www.devapremalmiten.com

Palau Dalmases

Divendres a la nit vam anar a prendre un suc natural (que sanes som!) a un lloc molt especial. El Palau Dalmases, un antic palau del S. XVII del barri del Born de Barcelona.

És un luxe tenir accés en aquests palaus tan plens d'història...

La decoració era molt barroca i la música d'ambient era ópera, celta i clàssica... En resum un lloc agradable i amb "glamour" jejejeje!

Foto: Pati del Palau Dalmases

El princep - gripau i el desamor

El desamor arriba de sobte! No te l'esperes...És com l'amor! Quan menys el busques el trobes!Estar enamorat és sensacional!!! Aquest formigueix a la panxa, els ulls brillants i aquesta espera interminable a trobar-te amb el teu amant!...i quan el trobes, l'explosió! Romandre en silenci i dir-t'ho tot!

No obstant no pots dependre d'aquest estat per ser feliç! T'has d'enamorar de tu mateix..., i procurar no dependre dels sentiments dels altres per estar bé (reconec qué és força difícil!).

Aquesta necessitat de sentir-nos estimades no ens fa llençar-nos a la piscina a cegues a vegades?

Realment ens enamorem de la persona o del que aquesta representa?és a dir de la sensació d'amor?

Tot és molt complicat...No us sembla?Serà per això que l'amor és font d'inspiració de molts artistes i pensadors?

Bé, ànim noies que el nostre “princep – gripau” ens espera algun lloc!

Castells de sorra i felicitat

Avui tinc “ressaca” d'aquest pont de tres dies ...

Aquest cap de setmana he tornat a l'infància i m'he dedicat a disfrutar de les petites coses de la vida... Dissabte vaig anar a Port Aventura i m'ho vaig passar d'allò més bé pujant a les atraccions. Diumenge vam cel·lebrar en familia la festa d'aniversari del Joel i després vam anar a l'Estartit. A la tarda vam estar a la platja estrenant un dels regals d'aniversari (motllos per fer castells!)i va ser molt divertit! Vam fer una fortalesa gegant!!!Dilluns tot i que estava núvol vam tornar a la platja...i vam fer un castell que despertava admiració!jejejeje! (és veritat! La gent que passejava per la platja es parava a mira'l, jejejeje!) i avui ja estic a la feina amb els records del cap de setmana i amb un mal d'esquena de fer castells impressionant...!

Realment la felicitat està en les petites coses! No cal complicar-se gaire per gaudir d'uns moments de pau i al·legria!

Kuch Naa kaho-Tumhe Aaj Maine

Kuch Naa Kaho - "No diguis res"(2003), amb artistes tan coneguts com Abhishek Bachchan i Aishwarya Rai.
Una història romàntica sobre l'amor inesperat , que sol ser el millor ;)

Entrevista al Dalai Lama - Elpais.com

El Dalai Lama, de 71 años, jefe espiritual del budismo tibetano y líder político de Tíbet hasta que tuvo que escapar en 1959 de la ocupación china, es la encarnación de una causa aparentemente perdida: lograr para Tíbet un genuino régimen de autogobierno democrático dentro de las fronteras de la República Popular China.

Pregunta. ¿Está Tíbet al borde de la extinción?
Respuesta. En Lhasa vivían 300.000 personas, y hoy, las dos terceras partes de la población son chinas. Con el ferrocarril [a partir de julio de 2006] llegan diariamente unas 4.000 personas, muchas de las cuales se quedan en Tíbet. Está bien que vengan turistas, pero también llegan trabajadores no cualificados que se quedan. Crece la nueva población, y los tibetanos ya son minoría en su propia tierra. En educación se insiste en enseñar el idioma chino, y a los padres se les dice que sus hijos estudien chino. La lengua tibetana se está dejando de usar. Tíbet sufre un genocidio cultural. Tíbet está en peligro de extinción.

P. Se dice que China espera a su muerte para dar carpetazo al conflicto. ¿Podrá hacerlo?
R. Con mi muerte se dará un paso atrás. Será un choque mental y emocional para muchos tibetanos. Pero el espíritu seguirá: la cuestión tibetana es tibetana, no del Dalai Lama. Por eso introduje la democracia y hay elecciones cada cinco años. Yo digo a los tibetanos que deben actuar como si no hubiera Dalai Lama. Deben asumir su responsabilidad. Nuestra lucha es justa y al final ganaremos.

P. ¿No hay demasiados monjes jóvenes que serían más útiles a Tíbet fuera de los templos?
R. En los monasterios pueden trabajar con tecnología. Estamos preocupados por la población, que no crece. Los monjes y las monjas deben asumir la responsabilidad de tener más hijos y dejar los votos para más tarde. Se puede ser budista laico, con mujer e hijos. Y volver al monasterio más tarde.

P. ¿Cómo se acomoda la ciencia por la que usted tanto se interesa con la reencarnación?
R. El concepto de la reencarnación viene del karma, de la ley de la causalidad, que es algo científico. Los científicos dicen que no saben. Yo les digo que eso no es cosa suya, que es una cuestión de los budistas. Los budistas tenemos algunas explicaciones, incluidas algunas experiencias. Es difícil de probar.

P. ¿De qué habla en sus entrevistas con otros líderes religiosos?
R. Siempre hablo de valores humanos de armonía religiosa. Una vez, un primer ministro de Suecia me dijo que el problema de Tíbet era asunto de su ministro de Exteriores, que él quería hablar de espiritualidad. Con Juan Pablo II, desde la primera reunión estuvimos de acuerdo en la necesidad de que hubiera plena armonía entre las religiones, que había que introducir más espiritualidad en la sociedad. También hablé alguna vez con él de Tíbet. Yo siempre digo que hay que estudiar mucho, ampliar la mente, que no es suficiente con rezar y cerrar los ojos. La religión racional sin conocimiento se convierte en religión irracional. Es una lástima.

ps, Si voleu llegir l'entrevista complerta: Elpais.com

Homenatge a Jordi Pope

Jo ruc de mi

em sento ferotge

d’una guspira selènica,

com navili de fang

rebutjo els corrents i

Transpiro per la gargamella

raons profètiques

d’alé màgic.

Asoka - San sanana

(2001) amb Kareena Kapur i Sharukh Khan.
Aśoka(273 d.C-232 a.C) va ser el tercer emperador Maurya(l'Imperi Maurya va ser el primer gran imperi unificat de l'India.)
Després d'un inici de reinat molt autoritari, horroritzat després de la sagnant conquesta de Kalinga (en la costa est de l'India),Aśoka va contribuir a la difusió del budisme, així com el gran difusor del vegetariarisme al país.
Si voleu saber més de la trama: http://www.telefonica.net/web2/beti/peliculas/ask.htm
ps, oi que enganxa el san sanana?
Te Blanc

Recepta Ayran

L'Ayran és una beguda que es pren molt a l'India (crec recordar que a Turquia tb, i suposo que a d'altres països..).

Ingredients:

200 ml de yogur natural baix en calories

2 cullerades de menta fresca ben picada

Sal

250 ml d'aigua mineral amb gas ( tb es pot fer servir aigua sense gas però si és efervescent és més agradable).

Passos a seguir:

- Col·loca el yogur, la menta i la sal a la batedora i barreja'ls fins que la barreja adquireixi un tò verdós.
- Afegeix l'aigua i barreja durant 1-2 segons.

- S'ha de servir inmediatament.

Aquesta beguda ajuda a mantenir el sistema digestiu en bon estat. Nosaltres el preniem de postres com a digestiu pq el nostre estómac suportés millor el menjar picant que li haviem donat...

Segons l'Ayurveda, ( segons cada Dosha és recomanable menjar uns aliments o uns altres per estar equilibrat) si es vol reduïr:

- Aire, s'ha de prendre força ayran

- Foc , se n'ha de prendre poc.

- Terra, tb se n'ha de prendre poc

Un musical sobre Bollywood a Barcelona

Ahir va sortir publicat al Periódico de Catalunya el següent article de Marta Parreño:

Un musical sobre Bollywood s'instal.larà un mes al Tívoli

Després de 10 mesos de gira per Suïssa, Anglaterra i Alemanya, els 50 actors, ballarins i músics de Bollywood, the show han fet una pausa i tornaran a recórrer Europa a partir del setembre. Aquest pelegrinatge, que van iniciar a Austràlia el 2005, els portarà al Teatre Tívoli el febrer de l'any que ve i durant un mes mostraran, a través d'una paròdia del cine indi, la confrontació entre el vell i el nou Bollywood. "L'actuació és dolenta, la dansa és complicada i els vestits excessius. ¡Això és Bollywood"", va avisar el seu director, Toby Gough, poc abans de la funció de divendres a Berlín.Aquest anglès excèntric va viatjar a l'Índia buscant una història real relacionada amb la factoria de cine més popular del món i la va trobar parlant amb la coreògrafa Vaibhavi Merchant, ja que el seu avi va ser una figura destacada durant el període daurat del cine del país. La confrontació entre les seves dues maneres de veure el cine va ser l'origen d'un conflicte familiar que a Gought li va semblar ideal per parlar de Bollywood. I d'aquí va néixer l'espectacle, una barreja kitsch de música tradicional, dance i fins i tot hip hop en què el tatuat i fornit primer ballarí, Deepak Rawat, s'assembla més a un gogó de discoteca que a un actor de cine indi.

Mil set-centes persones van omplir la Catedral del Temps berlinesa --el Tempodrom--, una antiga carpa de circ reconvertida en teatre que va acollir l'adéu temporal d'aquest musical. "En llocs del tercer món, Bollywood és com un opi per escapar-se i al primer món està de moda", va afirmar Gought. "En zones àrabs i a l'Àfrica les pel.lícules arrasen perquè no fa falta entendre-les. Són positives, tenen color i et fan sentir bé", va afegir.Però malgrat el seu èxit a Europa, l'obra no s'ha presentat a l'Índia. "Allà no ens podem permetre aquest espectacle. A l'Índia el teatre és molt car i poc popular. ¿I per què hauria d'anar la gent a veure una obra sobre la seva pròpia tradició?", va dir Carol Furtado, la primera ballarina. Ella, Rawat i Chandar Khanna protagonitzen un musical que, segons Furtado, té tots els ingredients de qualsevol pel.lícula de Bollywood: "Música, ball, rialles i vestits bonics". I Gough va afegir: "Hi ha gent que veu els films de Bollywood per riure-se'n, però aquestes pel.lícules s'han de mirar a través de 5.000 anys d'història".

Cap de setmana de festa en festa

Aquest cap de setmana hem pogut participar en moltes festes a la nostra ciutat.

Diumenge era la Festa de la Bicicleta i els patins, la Tamborinada, la Festa de l'Unitat i la Festa Bollywood al Sweet Café.

De la festa de la bicicleta no vaig participar gaire... ja que em va agafar desprevinguda i no portava la bici... Això sí! em vaig passar per l'stand de Fanta a recollir 4 llaunes de begudes exòtiques!jejejeje!

La Tamborinada es feia al Parc de la Ciutadella.És una festa anual d'entitats dedicades al lleure. Aquest any els educadors i els monitors van mostrar la feina educativa que fan amb els infants i els joves als esplais, als casals i a les associacions de veïns dels seus barris. Ho ensenyen en una gran festa, amb prop d’un centenar de tallers, jocs i espectacles dedicats a tota la família, que se celebra des de l’any 1977. Aquest any era la 30a edició! Això de tenir un nen a la familia sempre va bé per fer activitats d'aquest tipus!!!jejejeje!!!

La Festa de l'Unitat no vaig tenir temps d'anar-hi! Quina pena perque potser era la que m'interessava més.És una festa molt petita que fa tres anys es va cel·lebrant al Parc de l'estació del nord. Està dedicada a terapies alternatives, meditacions, ioga,associacions...etc, etc

I per fi... la Festa Bollywood al Sweet Café! Després de molts messos vaig trobar algú amb qui anar-hi!!!Que bé! Em vaig divertir molt, ballant i fent "teatre" alhora!!! A veure si el proper mes alguna "chica del Té "s'apunta, eh?!

També aquest cap de setmana havia també una fira modernista, una fira medieval...! i com no! la Festa d'aniversari de la Whisper!

FE

Hi ha moments en què em debilito.
Que la meva ment és el meu propi infern
I tot que crido, el guardià estreny mon pes
I no puc, no avanço, no em moc.
I em sento forània a la meva Terra,
em sento fora de joc i de lloc
I no entenc la justícia de la vida
I em fereix la injustícia de la mort.
però tinc la extranya esperança
que en aquest món sense ànima
algú encara creu en l'AMOR.

Feliç aniversari

FELICITATS WHISPER!!!

Et desitgem que passis molt bon dia i que compleixis tots els teus somnis!

i aqui tens unes espelmes per demanar el desig que vulguis!

Molts petons de les "Chicas del Té"

Reiki

Fa un parell d'anys el Reiki es va possar molt de moda, encara que ara no se'n sent tant a parlar.

Rei vol dir Univers, salutació, tot, Tao o la intel·ligència universal que ordena el funcionament del Cosmos. És l'ordre absolut, anomenat per alguns Déu o Origen Diví.

Ki és energia, força vital, essència o força de la natura que pot ser transmesa, enmagatzemada i percebuda.

El Reiki ens ajuda a contactar amb l'essència del nostre ésser, d'aquesta manera ens permet estar en sintonia amb la part més autèntica de nosaltres mateixos , per tornar al camí del nostre origen, donant-nos un sentiment d'intuició amb tot allò que ens fa trobar plenitud, sentint amor per a tot allò que existeix.

D'aquesta manera serem lliures de les culpes, la por, l'angoixa .. i alguna enfermetat provocada per aquestes emocions.

Aquesta visió considera doncs l'enfermetat com una desarmonia entre la nostra vibració i la font d'energia universal.

El Ki (energia) és una força que té un caracter sanador i armonitzador i s'utilitza com un camí de tornada cap a la recuperació de las salut, de l'alegria i de l'amor.

Això es du a terme mitjançant la imposició de les mans damunt del cos (et pots fer autoreiki, fer-ne als altres o rebre'l en forma de tractament) transmetent la nostra energia.

Va ser el Sensei Mikau Usui qui, motivat per ajudar a la humanitat i essent un estudiós dels sutres budistes, va descobrir i difondre el Reiki.

El sistema Reiki es divideix en tres nivells. Cadascun d'ells té el seu procediment a través del que s'obren, s'alinean i sintonitzen els chakres i els canals d'energia a través dels símbols que s'utilitzen en el Reiki (com el Dai Ko Myo, el Hon Sha Ze Sho Nen, el Sei Hei Ki...).

Parineeta (2005) - Hui Main Parineeta

Parineeta és una adaptació bollywood de la novel·la bengalí de 1914 Parineeta escrita per Sarat Chandra Chattopadhyay. Dirigida per un novell Pradeep Sarkar,està plena d'actors boníssims: Saif Ali Khan , Sanjay Dutt, Vidya Balan i com no Amitabh Bachchan (com a narrador.)Després d'aquesta peli l'actriu Vidya Balan es va convertir en una de les actrius més cotitzades del món bollywood.
La peli encara no l'he pogut veure... els de Casa Asia no es decideixen treure-la a préstec!! encara que ja fa un mes que la tenen.. snif.
Només per la passió i amor que transmet aquesta escena crec que ja val la pena l'espera.
La banda sonora tb és boníssima.
Te Blanc

"No importa lo que la vida nos haya marcado, siempre tenemos una posibilidad de modificar nuestro destino y poder ser felices.
La felicidad es una conquista permanente "

De què depèn?

Ashram

Últimament m'he trobat amb amics que no saben què és un ashram. Crec que seria una bona idea explicar què és.

La paraula "ashrama" vol dir "un lloc per esforzar-se", ve de la paraula "shram"- " exercir energia". És un santuari que és el centre d'ensenyament i residència d'un gurú.

La vida d'un ashram troba les seves arrels en una tradició india molt antiga, el Gurukul. Fa 2500 anys, els rishis ( els "adivins", els sants i savis) eren educadors que vivien al bosc amb la seva familia i amb aquells que volien aprendre sobre l'espiritualitat. En els ashrams de fa molts anys, els rishis entrenaven a la gent jove en els principis de la cultura vèdica i en el camí correcte.

El professor i l'estudiant ( "el guru" i "chela" o disciplina) vivien i treballaven junts durant anys. En aquests ashrams aprendre volia dir que una persona adquiria els coneixement per manifestar els seu potencial interior. L'educació era principalment una manera de viure. Els rishis eren homes amb "saviesa espiritual" que coneixien les veritats de l'espiritualitat, en aquest sentit eren anomenats gurus o professors. Els estudiants vivien en el Gurukul durant 12 anys, i un com acabats els estudis tornaven amb la seva familia i es casaven o triaven el camí del celibat i una vida de renúncia.

Actualment es tracta doncs d'un lloc obert a tot el món, on es practica la meditació, investigació espiritual, ensenyament i en alguns casos devoció, regit per un gurú determinat. Molt d'ells solen fer també cursos i tallers de terapies orientals, yoga, música o escriptura sànscrita.
L'activitat diaria es regeix per horaris fixes que marquen les activitats del dia, no totes estan dedicades a la meditació sino també en tasques més mundanes, anomenades seva (és totalment voluntari) com el mantemiment de l'ashram (cuina, neteja, etc..).

A part de ser un refugi espiritual també tenen escoles, albergs per nens orfes, menjadors gratuïts i dispensaris mèdics per ajudar als més necessitats.

Al s.XX es van construir molts ashrams a l'India, entre ells el Sri Premananda Ashram , el Sabarmati Ashram( on s'hi va estar Mahatma Gandhi), Amritapuri Ashram (el d'Amma), Sai Baba Ashram...

Els somnis es fan realitat

Que agradable és ser valent i complir els teus somnis...Que ni els comentaris ni les pors dels altres et tirin enrere per aconseguir allò que vols a la vida.

Sovint deixem de fer coses per por..., i tard o d'hora ens podem empenedir. No diu la dita que més val empenedirse d'allò que fas i no del que no has fet?

No hi ha res a la vida com tenir projectes motivadors i sentir-se lliure per fer el que es vol, i quan un desitja!!! La societat ens fa esclaus d'uns mateixos. Visca els que trenquen les seves pròpies cadenes!!!

Khaaike Paan Banaaras Wala - (Don - 1978)

I aquí tenim la versió de 1978. A mi m'encanten les dues!!

Khaike Paan Banaraswala - Don

Aquesta és la pel·lícula que es va projectar a la festa de clausura d'aquest any del Festival BAFF.

Vam a anar les dues "adictes"al Bollywood a disfrutar d'aquesta pel·lícula tan entretinguda, on SRK fa un personatge sorprenent!
La peli està molt bé, i aquesta cançó és molt divertida. SRK s'acaba de beure una beguda que conté marihuana i en aquesta cançó es veuen els efectes...jejejeje!!! Aqui declara el seu amor a la noia!

El final de la peli és boníssim!!!

Tchai Ladoo i Té Blanco

DON 2006 - Cloenda del BAFF

Aquest any els amants de Bollywood tan sols hem pogut veure una peli d'aquest gènere al BAFF, snif. Encara que l'han escollida molt bé!!!

Don (2006). Interpretada per Shahrukh Khan és un remake de Don (1978) interpretada en el seu temps per Amitabh Bachchan (sabíeu que va ser elegit al parlament Indi de 1984 a 1987?!!).

Pel·lícula d'acció tipus Missió Impossible encara que molt millor!!! i amb un final inesperat. Les cançons com sempre són molt bones!!

La que més ens va agradar a Tchai Ladoo i a mi és la Khaike Paan Baranaswala, que parla sobre la bellesa d'una de les coprotagonistes, Priyanka Chopra ( que va ser Miss món 2000).

ps, l'any que ve el "país" convidat del BAFF - 10è aniversari- és Hong Kong.

Axé

Ahir a la tarda, després de passar un pont intensiu a Lisboa, vaig començar les classes de dansa afrobrasilera. Us les recomano em va ENCANTAR!!! és molt, molt divertit! i la profe molt simpàtica...! Vam ballar molt i vaig riure encara més!!! Ens fa cridar, cantar... Et desfogues i et deixes anar moltíssim! Us haurieu d'apuntar amb mi el proper trimestre! Us agradaria molt!!!
Axé, aquest estil de música, és un moviment molt popular que té origen a la ciutat de Salvador de Bahia a Brasil. Axé significa "energia positiva" i "força vital". Es una barreja de diferents estils: samba, reggae, ritmes afro... és molt popular al Carnaval de Bahía!

Nimbooda - Hum Dil De Chuke Sanam

Nimbooda o soda de llimona, és de les primeres cançons que vaig sentir el primer cop que vaig anar a l'India. És una cançó molt popular.
Pel·lícula de 1999 dirigida pel director de Devdas (Sanjay Leela Bhansali)i protagonitzada per Salman Khan, Aishwarya Rai i Vikram Gokhale. En aquesta peli un mig hindi i italià decideix anar a l'India per aprendre música clàssica del gran mestre Darbar i s'enamora de la seva filla.
" L'amor és la flama que encén els cors i fa reviure les ànimes".
El final... no se si m'agrada o no.. què difícil que és l'amor!!!

La patrona de Catalunya

El passat dia 27 d'Abril va ser el dia de la patrona de Catalunya, la verge de Montserrat. El monestir de "la moreneta" es troba en una muntanya formada per conglomerats. Antigues lleguendes diuen que fa milers d'anys a la muntanya de Montserrat i arribava el mar!!! Tan la muntanya com la verge de Montserrat són molt originals per la seva aparença. No tinc massa temps per buscar informació, però crec que històricament la muntanya de Montserrat té molt de valor perquè va ser molt important durant la Guerra Civil espanyola i el franquisme.

Desert Dream (Hyzgar) - BAFF

Producció Mogola-coreana- francesa, 2006, 35 mm, 123 min.

Pel·lícula subtil i minimalista, amb escàs diàleg, encara que com en moltes d'aquestes pel·lícules els silencis diuen molt més que les paraules, de fet les paraules en si no tenen cap significat, són buides i poden no ser certes. Un silenci és la pura expressió de l'essència present.

És una obra que es situa -crec- a l'estepa de Mongolia, a prop de la frontera amb Xina, protagonitzada per una dona i un nen norcoreans que fugen del seu país i un home que s'ha impossat la missió d'aturar la desertització de l'estepa plantant arbres.

Mostra l'intent de comunicació entre persones de diferents cultures que viuen forts drames personals.

Zhang Lu, director xinès d'origen coreà i guanyador del Durió d'Or del BAFF 2006 amb "Grain in Ear", tracta amb una increible senzillesa temes com els problemes de Corea del Nord, la migració, el canvi climàtic, el contrast del món rural i urbà, el sexe, els somnis, l'esperança, la desesperança i l'acceptació dels fets tal com venen donats per la vida.

Està tan plena de simbologia que hi ha moltes coses que no he entès, per exemple.. al final es veu un pont nu, quan la càmera dóna una volta de 360º es torna a veure el pont plè de cintes blaves onejant al vent.. O quan es veu una escena on la protagonista surt de nit nua per passejar...

ps, a veure si l'any que ve em tornen a tocar entrades ;)