Viure per res o morir per alguna cosa

Últimament estic molt reflexiva. Tot és degut a que arriben a les meves mans escrits, opinions que m'agrada compartir. Aqui us deixo un que m'ha arribat per e-mail (no cal que ho reenvieu a 15 persones! hahahahaha!)

He après que ningú no és perfecte...fins que t'enamores.


He après que la vida es dura...però jo ho sóc més!


He après que les oportunitats no es perden mai...les que tu deixes escapar les aprofita un altre.


He après que quan sembres rancúnia i amargura...la felicitat se'n va a un altre lloc.


He après que hauria d'utilitzar sempre bones paraules...perquè demà potser me les hauré d'empassar.


He après que un somriure és un mètode econòmic...per millorar el teu aspecte.


He après que no puc escollir com em sento...però sempre hi puc fer alguna cosa.


He après que quan el teu nadó t'agafa el dit amb la seva maneta...et té enganxat a la vida.


He après que tots volen viure al cim de la muntanya...però tota la felicitat esdevé mentre hi puges.


He après que cal gaudir del viatge...i no pensar només en la meta.


He après que és millor donar consells només en dues circumstàncies...quan són demanats i quan en depèn la vida.


He après que com menys temps malgasto...més coses faig.

Felicitat

-La recerca de la felicitat forma part de totes les cultures, és el més universal que existeix. És la màxima aspiració dels éssers humans.

- Hi ha qui opina que educar els nens perquè siguin feliços és com formar-los perquè siguin tontos, perquè si són feliços significa que viuen en un món que no és real, aïllats del patiment.

- El sistema educatiu avalua la intel.ligència logicomatemàtica i la verbal. Fragmenta les persones: separa l'intel.lecte de les qualitats que s'associen amb el cor i les emocions. Tot el que està relacionat amb la intel.ligència interpersonal i amb la capacitat de veure l'interior d'un mateix no existeix. No s'està ensenyant a escollir les actituds davant la vida que ajuden a ser feliç. Aprendre a ser feliç implica tenir saviesa.

- Què és saviesa? La capacitat de coneixe's un mateix. A saber com reacciono davant les situacions que m'envolten, sense filtres ni prejudicis. I a ser capaç de canviar les actituds que m'impedeixen ser feliç. Això es pot fer pensant en un mateix i en els altres.

- Actituds que ajuden a ser feliç: generositat, honestedat, bondat, respecte, gratitud, paciència, responsabilitat, humilitat... Si un no és humil no és capaç d'aprendre dels altres; el respecte és imprescindible per conviure de forma harmoniosa, agradable i feliç. La paciència és necessària per acceptar les coses com són. No parlo de resignació, sinó de la capacitat d'acceptar que unes coses són possibles i altres demanen paciència. Ara vivim en la cultura del "ho vull: ¡ja!".

- És fonamental tenir principis, aspiracions i valentia. Cadascú ha d'aprendre a buscar els principis amb què s'identifica, que sigui capaç de prendre'ls com a propis i que segueixi aquest camí. I amb les aspiracions igual. Això exigeix molta valentia, perquè implica adonar-se de per a què val un mateix, quin és el seu talent natural, el seu do, i atrevir-se a defensar-lo. Realitzar-lo. Per ser feliç s'ha de ser valent.

- Si no busques els teus propis principis, acabes adoptant, per defecte, els que t'està donant la societat, que es resumeixen en: aconsegueix més coses materials i seràs més feliç (i en realitat no et fa feliç)

Si voleu saber més llegiu l'entrevista d'el Periódico a Mariana Orozco.

Ioga i la vida

- Si ets cavall, no siguis tortuga. I si ets tortuga, no siguis cavall. El 90% de la gent és cavall i vol ser tortuga, i viceversa. Hem d'aprendre quin és el nostre ritme. A una persona dinàmica no li podem demanar que vagi a poc a poc, perquè això li crearà un estrès enorme. I al contrari.

- La meditació Vipasana, que ensenya a mantenir l'equilibri entre l'observador i el que està passant. Si aconsegueixes aquest equilibri, no acumules tensions. Si em dic: "Ara estic en aquest estat o en aquest problema i m'hi entregaré totalment", llavors acumularé tensions. Després hi ha mètodes per eliminar-les però, de moment, s'acumulen. Crear una distància entre jo, que sóc l'observador, i el que passa.

- No val la pena preocupar-se per les opinions dels altres, perquè no canviaran. Ho deia Buda: la discussió no serveix de res, perquè cadascú es manté en els seus principis.

Extret d'una entrevista a Jordi Colomer, professor de Ioga

El món està boig?

«Plorem al néixer perquè venim a
aquest immens escenari de dements»

WILLIAM SHAKESPEARE, dramaturg anglès

M'encanta...

M'encanta riure, ballar i dormir..., i si fa sol genial!

Feliç St Jordi

Feliç Sant Jordi

Un drac, un enorme i ferotge drac, es presenta a les portes de la vila amurallada de Montblanc. El drac de fètid i emmetzinat alè, mata i s'engoleix tot el que té al seu abast. Ramats d'ovelles, bous i cavalls han de ser tancats dintre del clos murallat de la vila. Davant del terror que el drac imposa a la vila i a tota la comarca, el rei convoca a tot el poble per prendre una determinació, i acorden lliurar a la voracitat de la bèstia, la més bella donzella de la vila: que és la filla del rei.

Ella s'acomiada sense vacil.lacions del pare, de la gent de la cort i del poble, i se'n va cap al bosc.
De cop i volta es troba un jove caballer, armat de cap a peus, portant una llança punxaguda i cavalcant un cavall blanc com una tofa de neu.Ella va témer per ell, que si el drac sortia, l'esmicolaria, i així li advertí, però el cavaller no tenia por del drac.En aquell punt, un esbufec del drac entemordí la princesa mentre el jove cavaller envestia la fera ferint-la per tots costats amb la seva llança, podent a la fi, ferir-la sota l'ala esquerra, on tenia el cor. Amb un altre cop de llança, rematà el drac, que en morir es va fer fonedís dins la terra davant dels ulls admirats de la princesa. On el drac va desaparèixer va néixer un roser de roses roges com la sang.

(conclusió: no hi ha res com tenir contactes, si sigués una camperola ja estaria a la panxa del drac)

... i Feliç Dia del llibre

* M'obro i tanco i guardo a dins històries, consells i lliçons hi ha qui em guarda amb molts bons fins i qui em deixa pels racons.

* Tinc títol i no sóc noble tinc marges i no sóc riu,sóc molt blanc i sóc molt negre,amb mi es plora i amb mi es riu

* Què és el que ensenya sense parlar ??

Properes activitats

La setmana vinent comença el BAFF!!!!

Ja podem mirar la programació...

I aquest divendres concert solidari pel Tibet!

Fun is better on deadline

Trenca-closques

Un cop em van dir que som com una barreja de com ens veuen els demés, com ens veiem nosaltres i com creiem que ens veuen els demés. Jo matitzo aquest mecanisme de la personalitat. Jo sóc una barreja, un trenca-closques de les petites lliçons que m'han donat i em donen la gent que m'he trobat pel camí.


Sóc una mica de tot i de tots. Per les meves reaccions i allò que he aspirat de les demés persones que he estimat sóc com sóc. Una melange. Una barreja. Una mescolanza. Un poti-poti de sensacions que sovint em fan parar boja però que en definitiva són caracterítics del meu jo.


Així ara estic aquí, acceptada amb les meves virtuts i defectes...gràcies a tots i la meva manera diferent d'interpretar la meva realitat. Vive la diference. Visca les barreges.

Bollywood amb Deepak Rawat

Aquest diumenge vaig fer un taller de Bollywood amb el Deepak (portagonista de Bollywood The Show). Va estar molt bé! Va ser molt divertit i vaig aprendre molt.

Si algú es vol apuntar als propers cursos que organitza Bollywood Sitare per més informació mireu la seva pàgina web:

* 13 de abril: Sala la salamandra 19h - 21h (places limitades)

* 18 de abril: Taxonera, 12h -14h

* 20 de abril: Centre Asana (sabadell)

Preu: 25€ per classe

Per confirmar l'assistència envieu un e-mail a djbadal@gmail.com

I la propera festa Bollywood es el 19 d'abril!

Tot resta igual

Des del racó pot veure un bocí de finestra. Les parets intactes de les cases del davant. I un rajolí de sol que entra a l’habitació la fa més càlida que no la de qualsevol altre dia. Però ella resta immòbil, veient passar la vida al seu voltant. El temps col•loca fils de llana blanca sobre la melena negra, abans llarga i forta. I els ulls de teranyines descansen sobre el llibre obert sempre a la mateixa pàgina. El raig de sol s’esmuny fins que desapareix rere les cortines. La mateixa cançó sona al portàtil, una i altra vegada. Als prestatges, plens de pols i de llibres, hi ha la foto que ha mirat tantes vegades, perenne, impassible. Mira al seu voltant: els objectes li són fidels, talment gossos immortals que romanen a l’espera de la seva mestressa. Ella els amanyaga amb els ulls pàl•lids. Obre la finestra, enllà de l’horitzó hi ha els amants que fan l’amor salvatgement en l’atreviment de la felicitat conquerida. Gira els ulls cap a la fotografia que fuig del temps i fa clic de nou a la cançó que ha escoltat tantes vegades. Mira cap a la finestra; s’adona que, en obrir-la, ha entrat una ploma de colom a l’habitació. L’escombra i torna al seu lloc. Sent com cauen gotes d’aigua de l’aixeta, sempre mal tancada. Leonard Cohen i el degoteig constant i l’ànima morta. I res no és diferent i res no és igual.