Felicitat
-La recerca de la felicitat forma part de totes les cultures, és el més universal que existeix. És la màxima aspiració dels éssers humans.
- Hi ha qui opina que educar els nens perquè siguin feliços és com formar-los perquè siguin tontos, perquè si són feliços significa que viuen en un món que no és real, aïllats del patiment.
- El sistema educatiu avalua la intel.ligència logicomatemàtica i la verbal. Fragmenta les persones: separa l'intel.lecte de les qualitats que s'associen amb el cor i les emocions. Tot el que està relacionat amb la intel.ligència interpersonal i amb la capacitat de veure l'interior d'un mateix no existeix. No s'està ensenyant a escollir les actituds davant la vida que ajuden a ser feliç. Aprendre a ser feliç implica tenir saviesa.
- Què és saviesa? La capacitat de coneixe's un mateix. A saber com reacciono davant les situacions que m'envolten, sense filtres ni prejudicis. I a ser capaç de canviar les actituds que m'impedeixen ser feliç. Això es pot fer pensant en un mateix i en els altres.
- Actituds que ajuden a ser feliç: generositat, honestedat, bondat, respecte, gratitud, paciència, responsabilitat, humilitat... Si un no és humil no és capaç d'aprendre dels altres; el respecte és imprescindible per conviure de forma harmoniosa, agradable i feliç. La paciència és necessària per acceptar les coses com són. No parlo de resignació, sinó de la capacitat d'acceptar que unes coses són possibles i altres demanen paciència. Ara vivim en la cultura del "ho vull: ¡ja!".
- És fonamental tenir principis, aspiracions i valentia. Cadascú ha d'aprendre a buscar els principis amb què s'identifica, que sigui capaç de prendre'ls com a propis i que segueixi aquest camí. I amb les aspiracions igual. Això exigeix molta valentia, perquè implica adonar-se de per a què val un mateix, quin és el seu talent natural, el seu do, i atrevir-se a defensar-lo. Realitzar-lo. Per ser feliç s'ha de ser valent.
- Si no busques els teus propis principis, acabes adoptant, per defecte, els que t'està donant la societat, que es resumeixen en: aconsegueix més coses materials i seràs més feliç (i en realitat no et fa feliç)
Si voleu saber més llegiu l'entrevista d'el Periódico a Mariana Orozco.
Entrades
3 comentaris:
Molts es perden les petites alegries de la vida esperant inútilment la GRAN felicitat
Hola, Tchai ladoo,
Interessant post. Em quedo amb un parell de coses de les que diu:
-Humilitat (la humilitat ens ajuda a ser feliços). És una qualitat que valoro cada vegada més en les persones. Quan ets humil, sabràs veure el que et poden aportar els altres, sí senyora.
-És fonamental tenir principis, aspiracions i valentia. Jo crec que, si no tens una base sòlida en al qual sostenir totes les teves accions, estàs més que perdut. I més en aquest món de bojos.
Ara bé, és difícil assolir una felicitat plena, com diu la flor de te. Em conformo amb poder anar vivint moments de felicitat.
Petons.
A mi m'encanta la frase "Per ser feliç s'ha de ser valent". Molts cops tenim por a viure i a lluitar pels nostres objectius, i per tant, tenim por a ser feliços.
Personalment sóc feliç quan no tinc en ment el concepte de felicitat, que total és una idea abstracta que hem inventat els humans.
Publica un comentari a l'entrada