Trenca-closques
Un cop em van dir que som com una barreja de com ens veuen els demés, com ens veiem nosaltres i com creiem que ens veuen els demés. Jo matitzo aquest mecanisme de la personalitat. Jo sóc una barreja, un trenca-closques de les petites lliçons que m'han donat i em donen la gent que m'he trobat pel camí.
Sóc una mica de tot i de tots. Per les meves reaccions i allò que he aspirat de les demés persones que he estimat sóc com sóc. Una melange. Una barreja. Una mescolanza. Un poti-poti de sensacions que sovint em fan parar boja però que en definitiva són caracterítics del meu jo.
Així ara estic aquí, acceptada amb les meves virtuts i defectes...gràcies a tots i la meva manera diferent d'interpretar la meva realitat. Vive la diference. Visca les barreges.
Entrades
2 comentaris:
Wilson
oygan gachupinas no me esplicaron todaiva lo del "atemorit"
Gràcies a tu floreta :) Sí que duem una petita part de les persones que ens hem anat trobant a la vida per això mai podem "kabhi alvida naa kehna" a aquells que ja no son entre nosaltres pq ja formen part de la nostra persona.
Wilson, atemorit=atemorizado
Publica un comentari a l'entrada