"En la vida de un hombre", escribió Marco Aurelio, "su época sólo es un momento; su ser, un fluir incesante; su juicio, el débil resplandor de una vela de sebo; su cuerpo, presa de los gusanos; su alma, un remolino inquieto; su fortuna, oscura; su fama, dudosa. En síntesis, todo lo que es cuerpo es agua en tránsito, todo lo que es alma, sueños y nubes."
El mundo según Garp, de John Irving
* Tb m'han recomanat d'aquest autor Una mujer difícil.
"Tinc la cara d'un vampir, però el cor d'una feminista."
Theda Bara.
Fa uns dies vaig deixar escrit en un comentari que m’agradaria explicar els meus motius per defensar les polítiques de discriminació positiva envers les dones. Pensant-ho bé, he cregut que estaria bé, per extensió, explicar els motius pels quals em considero feminista i, d’aquesta manera, desmentir alguns tòpics que s’han vingut atribuint a aquest moviment des de gairebé els seus inicis. Quins són aquests tòpics? Doncs: que som dones andrògines, que volem imposar els nostres criteris per sobre dels homes, dominar-los i, de retruc, governar el món. Tan sols cal fer una ullada a la definició del diccionari per a feminisme per desmentir aquest tòpic. El DIEC2 diu, a l’entrada de feminisme: 1 1 m. [LC] [SO] [PO] Moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres.
1 2 m. [LC] [SO] Conjunt de teories que al llarg del temps fonamenten la lluita de les dones a favor de l’emancipació.
Seguint aquesta definició, explico per què sóc feminista: doncs perquè encara penso que en bona part no tenim els mateixos drets reals que els homes: a nivell social encara cobrem menys per desenvolupar les mateixes tasques que un home, encara ocupem una misèrrima part dels llocs de responsabilitat que ocupen els homes i encara hi ha feines que es consideren exclusivament per a dones... Això no són teories que jo hagi llegit enlloc, sinó que les he experimentat, per desgràcia, en carns pròpies. No fa gaire vaig treballar en una oficina i, una servidora (amb el seu títol universitari, idiomes i postgrau a les esquenes) havia de veure com persones menys preparades imposaven el seu criteri i donaven ordres a la “nena” només pel fet de tenir una cosa que penja entre les cames. Que no se’m malinterpreti, m’agraden els homes (i com!), però no puc dir que encara siguem iguals a nivell social ni personal. En l’àmbit domèstic, veig com moltes de les meves amigues han d’acabar sotmetent-se a la dictadura de les tasques de la llar quan treballen les mateixes hores que les seves parelles. Per què? No, noies, no, és una lluita constant! No ens la podem deixar perdre, aquesta batalla... nosaltres no hem nascut per fer de criades de ningú... ells tenen dues cames, dos braços i un cap, igual que nosaltres. Per què ens hem de sobrecarregar les tasques de la llar? És per tot això que penso que és necessari que siguem feministes, que lluitem per la igualtat, noies si no ho fem nosaltres ningú ens traurà les castanyes del foc. És per això que dic que em sembla una bona mesura la discriminació positiva, que consisteix que, per exemple, en l’àmbit laboral es doni prioritat a les dones davant dels homes (amb idèntiques qualitats) per contrarrestar una situació d’abús de poder històrica. Aquesta mesura tan sols pretén equiparar les dones a l’estàtus dels homes en l’àmbit públic. D’aquesta manera, també, hi ha pluralitat de representació en llocs de poder. D’altra manera, ens asseguraríem que el règim de sempre perdurés pels segles dels segles... Al tantu! Tot això que estic dient no vol dir que jo cregui que homes i dones som iguals. No, no! Jo em sento diferent i m’agrada sentir-me diferent que un home. Però m’agrada també, tenir les mateixes oportunitats que ell...
PS: La frase que he posat al començament és d’una actriu de principis del segle XX (la de la foto), no us sembla absolutament sublim?
Imatges d'un viatge al passat...
La cel·lebració de l'aniversari de la Talladet no va tenir té, però si salsa Galum, postres dolços i vi amb mel...
Hola noies!
Sabieu que a Barcelona hi ha un bar de gel?
Clickeu al títol i veureu la seva web!
(Talladet sense sucre aqui no passaràs calor!!!)jejejeje!
Hem vist com aquest estiu Barcelona s’omplia d’atletes procedents de tot Europa per participar als Eurogames. Aquests jocs són la competició esportiva més important del continent per a gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals. Després d’onze edicions, s'han celebrat per primer cop en una ciutat del sud gràcies a la Federació Europea de l’Esport Gai i Lèsbic.
Uns 5.000 esportistes han participat en aquest jocs que han tingut lloc del 24 al 27 de juliol.
Com ho veieu això? és un tema delicat però no acabo d'entendre el pq d'uns jocs especials per a gais... que no poden participar als jocs "normals"? Si hi vull participar i no sóc lesbiana, etc.. se'm discriminaria? Si tots som iguals pq fem aquestes diferenciacions? Alguns cops tinc la sensació que alguns col·lectius d'autodiscriminen al diferenciar-se...
Un dia en petit comité vam parlar de penjar les fotos de quan erem baby i jugar al Qui és qui. Us animeu?
Hola noies,
Avui vull compartir amb vosaltres un grup que vaig descobrir gràcies a una recomanació que recordava d'una persona, de feia temps... es tracta del grup català Fang... ja no fan música, però el que van fer hauria de ser recordat com una de les millors mostres musicals de la nostra història. Escolteu aquesta cançó, maquíssima:
http://www.youtube.com/watch?v=7eDWDRgHI1Y
Tenen una nota fosca i única...
Bon dia,
Avui em venia de gust parlar sobre l'allau de publicitat destructiva envers les dones a què ja estem més que acostumades. Mireu qualsevol pel·lícula, programa, telenotícies, etc. a la televisió i pareu atenció als anuncis publicitaris. Per bé que intentem sempre anar al lavabo, a la cuina o aprofitar per fer petar la xerrada amb qui tenim al voltant, de ben segur que alguna cosa se'ns queda d'aquesta subtil i flagrant campanya contra les dones: elimina aquestes marques d'expressió, fes dieta en dos dies i converteix-te en Meg Ryan o en Andie Mc Dowell, fora aquesta pell de taronja tan molesta a les cames, tapa't les canes, fes de tu una dona actual, moderna, lliure! hahaha... Llibertat? La llibertat de sotmetre't a les normes imperants: has d'estar guapa, perfecta, depilada, prima, primíssima, sense identitat. No, senyors, no es tracta d'això. Deixo sobre la pantalla una pregunta: quants anuncis d'aquest tipus estan destinats als homes? Segur que menys de la meitat... i sempre són per la qüestió de la vellesa... no fos cas que es notés que ens fem grans en aquesta societat centrada en valors hedonistes i frívola a més no poder.
És molt difícil sortir d'aquest cercle d'hipervaloració d'un determinat model de bellesa, ja que qui més qui menys pretén agradar els altres (és un patró social més que reconegut, des que des de temps immemorials vivim en societat)... Qui no ha deixat de menjar aquell croissant de xocolata que tant ens agrada només perquè sabem que podem engreixar? qui no s'ha posat una crema antiarrugues? Qui no s'ha depilat mai?... i després d'uns resultats frustrants no s'ha sentit una fracassada? Fins i tot la més intel·ligent i forta... n'estic segura que ho té en compte. Aleshores: què és el que ens fa diferents i alliberades? No és això també una forma d'opressió i de sotmetiment? Les formes, les corbes, les "marques d'expressió" (hahaha) no ens fan úniques, especials i diferents? Hem de pensar que ens estimaran per això? Ja ho va dir la Chanel: l'arruga és bella... segur que totes hi estem d'acord. Però ens ho creiem? No ens han venut un model del que ha de ser maco?
A partir d'avui em declaro combatent contra la campanya "Converteix-te en Kate Moss" i recolzo qualsevol iniciativa que reclami la diversitat de cossos, estils i imatges per a unes dones que han sabut conquerir terreny en alguns àmbits, però que encara tenen moltes batalles per guanyar.
Per cert, m'ha donat la gana de posar una foto d'una dona famosa i maca, però que no acompleix els cànons de bellesa imposats per aquesta societat masclista. (evidentment a la sèrie en què surt ella no triomfa ni res)
Aqui teniu un poema de Rumi pel cap de setmana.
Toma a uno que no lleva sus cuentas
Que no quiere ser rico, ni tiene miedo a perder
Que no tiene interés alguno en su personalidad: es libre
Us presento a algunes de les integrants de Bollywood Connection. (Yuraima, Ester, Eva, Gemma, Mireia S, Estefania, Núria i Mireia B)
Dissabte passat vam actuar a la Discoteca La Terrrazza del Poble Espanyol. Ens ho passem tant bé! Només dir-vos que va ser tot un èxit!
Entrades
