EUROGAMES
Hem vist com aquest estiu Barcelona s’omplia d’atletes procedents de tot Europa per participar als Eurogames. Aquests jocs són la competició esportiva més important del continent per a gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals. Després d’onze edicions, s'han celebrat per primer cop en una ciutat del sud gràcies a la Federació Europea de l’Esport Gai i Lèsbic.
Uns 5.000 esportistes han participat en aquest jocs que han tingut lloc del 24 al 27 de juliol.
Com ho veieu això? és un tema delicat però no acabo d'entendre el pq d'uns jocs especials per a gais... que no poden participar als jocs "normals"? Si hi vull participar i no sóc lesbiana, etc.. se'm discriminaria? Si tots som iguals pq fem aquestes diferenciacions? Alguns cops tinc la sensació que alguns col·lectius d'autodiscriminen al diferenciar-se...
12 comentaris:
Hola!
És veritat vaig veure el cartell penjat per Barcelona... Pensava que només era un Festival gai amb activitats diverses i ja està!
És una tonteria fer uns jocs per separat! No ho entenc! Amb quina finalitat?
S'autodiscriminen!
És com si fessis jocs Olimpics per races, per alçades, pes diferent, per vegetarians, pels nudistes, pels que els hi agrada el color vermell...!
Mare meva!Si tots som iguals! Tan se val les teves predileccions sexuals!
Hola!
A veure, jo tampoc no estic d'acord que determinats grups (en aquest cas persones que tenen una mateixa tendència sexual) s'autodiferenciïn de la resta i facin les seves activitats, tinguin els seus bars, etc. Però la veritat és que entenc que històricament tenen els seus motius. Són col·lectius que han patit una greu discriminació al llarg de la història i només pel fet de no seguir la tendència imposada la majoria de les vegades per societats catòliques i molt repressives... Ara la situació ha canviat, però realment creieu que encara està normalitzada del tot? Jo tinc els meus dubtes. Personalment, penso que la manera de lluitar no és aquesta, però sí que entenc per què ho fan. Crec que no és el mateix que si ho fessin les persones que diuen que els agrada el color vermell, sincerament.
Un altre debat també és el de la discriminació positiva (però aquest el deixem per un altre moment) segons el qual s'ofereixen llocs de treball i de responsabilitat a les dones per pal·liar la discriminació que han sofert al llarg dels temps (i que encara pateixen).
Una abraçada!
Hola de nou,
mmmm... no n'estic segura, però diria que també hi ha el tema dels transsexuals i els transvestits... si no poden tenir el canvi d'identitat (que em sembla que a Espanya això encara no es pot), només hi podrien participar amb la identitat que posa al seu DNI... i em sembla que una de les seves reivindicacions era aquesta. Hi participaven amb la seva identitat (amb la que senten identificats/es)...
Vist així més que uns Jocs serien com un acte reivindicatiu. Una eina més per aconseguir aquesta igualtat.
Molts cops no hi penso pq realment m'importa ben poc la condició sexual de cadascú, però tens raó que encara estan molt discriminats. Ara pensava en un amic gay valencià que quan va venir a BCN va al·lucinar amb la llibertat que hi havia aquí comparat amb València , imagina't!!
De totes maneres no crec que uns jocs siguin la millor manera de reivindicar..
Un dia hem d'encetar el debat de discriminació positiva.. tan sols diré que tinc una opinió poc clara sobre el tema.
La sexualitat és o hauria d´ésser una elecció personal i intransferible, que cadascú ha de prendre lliurement i guardar-se a la seva intimitat.Mostrar-ho com un signe de distinció és ostentació, a ja cadascú, jo prefereixo la discreció i la humilitat.N´hi d´haver de tot en aquest mon, millor no prestar-hi massa interès.
Quan deia lo del color vermell, em referia a tenir diferents gustos! Perque escollir una opció,tendència sexual o una altra no deixa de ser una qüestió de gustos! d'agafar allò que més t'agrada! És obvi que la gent que li agrada el color vermell no ha tingut problemes de discriminació!jejeje! ;)
No li donaria més voltes!No menjo carn perque m'agrada més el peix... i ja està! Escullo un vestit blau perque és el que més m'agrada, i no he de donar més explicacions! Per mi la sexualitat de cadascú és el mateix!és una qüestió d'opcions! Se li dona massa importància!
Com diu la talladet la sexualitat s'ha de viure en l'intimitat. A la majoria de la gent no ens importa el que fan els altres amb les seves parelles! Destacar les diferències no crec que afavoreixi la situació!
Jo crec que la millor lluita és portar una "vida normal", pq són persones com una altra. Anar pel carrer agafat de la mà amb la parella, donar-li un petó en un restaurant, demanar un llit de matrimoni en un hotel, etc, etc. Fer el mateix que fan les parelles heterosexuals! Accions qüotidianes! Aquesta és la millor lluita!, no voler destacar que ets diferent, i fer activitats exclusives pel teu col·lectiu com uns Jocs olimpics!
Bé noies, visca la llibertat sexual! i que cadascú faci el que vulgui!
Tan de bo que d'aqui uns anys ja no calgui aquest debat!pq significarà que no hi ha discriminacions!
Desgraciadament encara hi ha molta gent amb idees repressives i tancats de ment!(crec que independentment de les seves idees religioses. Jo he rebut una educació catòlica de la qual estic molt orgullosa i no em considero "tancada". Una cosa són les persones i l'altra el que diu l'institució de l'esglèsia. També hi ha molta gent atea o laica tancada de ment)
Té de llimona, m'agrada molt la foto que has escollit!
Lo de la discriminació positiva, és un tema conflictiu i molt interessant! Tampoc tinc gaire clares les meves idees! Són bastant contradictories!jejejeje!
Ja en parlarem! ;)
L'altre dia a casa també vam estar comentant que si un transexual podria participar als Jocs Olimpics... Que en penseu? és un gran dilema, no?
Eiiii! Només deixar clar, per si el meu comentari d'abans pot donar peu a interpretacions errònies, que a mi em sembla molt bé que es facin activitats gays!, eh?
Petons
mmm... la sexualitat és una cosa íntima, jo no vaig dient a tothom que sóc heterosexual perquè puc viure la meva sexualitat amb llibertat sense que ningú em discrimini per aquest motiu, però des del moment en què es considera important la teva tendència sexual, deixa de convertir-se en una cosa íntima i normal i passa a ser una qüestió social. Sí, la millor lluita és que facin una vida normal, però i si això els suposa problemes? Si no poden participar als jocs olímpics ("normals") com a transsexuals és lògic que es reivindiquin d'una manera o altra... tant de bo no hagués d'existir això i tothom respectés les opcions de tothom, però només cal sentir les declaracions de certs sectors reaccionaris (i no tant) com per veure que no és així. Això no vol dir, però, que no pensi que ells de vegades també cauen en els mateixos errors... per exemple, recordo que una vegada un profe a l'ADAMS ens va explicar que no van deixar instal·lar-se en un hotel a València a una parella pel fet de ser hetero, perquè es tractava d'un hotel exclusiu per a gays... és portar a l'altre extrem la discriminació positiva.
PD.: Tchai ladoo, la foto que m'he posat és una nina diabòlica que representa la meva part fosca hahaha
Realment, encara s'ha d'avançar molt en tolerància!i segur que moltes d'aquestes parelles fent accions "normals" han hagut de sentir tot tipus d'insults i barbaritats... Però de mica en mica segur que aquesta gent que els critica anirà obrint els ulls! (esperem!)Com més es faci, més normal es veurà! Hi haurà un dia que no cridarà l'atenció!
Segur que hi ha molts gays i lesbianes participan als Jocs Olimpics "normals"! però clar els transexuals si que és un "problema"! Perque físicament són una cosa però psicologicament són una altra!
Per exemple, el cos d'un home en principi és més ràpid que el d'una dona! per tant si una dona amb cos d'home participa en la competició femenina, pot tenir avantatges? Quin dilema!
Suposo que si els dos sexes tinguessim les mateixes condicions físiques no es farien competicions per separat, però clar un transexual té tot el dret a participar!ummmmm
Té de llimona, la nina diabòlica és moníssima! jejeje!Aquestes nines tenen un nom, no?
Hola!
Sobre la discriminació positiva... jo crec que sí que en tinc una opinió clara i ja avanço que és més a favor que en contra, amb els meus peròs... a veure si un dia d'aquests m'animo i tinc temps i puc penjar un post sobre el tema.
Sobre la petita Ellis, sí que tenen un nom aquestes nines, però ara no me'n recordo hahaha... fa temps que la tinc guardada com el meu "alter ego"...
Publica un comentari a l'entrada