diumenge, 10 d’agost del 2008

Campanyes d'estiu: pell de taronja, arrugues o cabells blancs? Quin és el teu mal?


Bon dia,

Avui em venia de gust parlar sobre l'allau de publicitat destructiva envers les dones a què ja estem més que acostumades. Mireu qualsevol pel·lícula, programa, telenotícies, etc. a la televisió i pareu atenció als anuncis publicitaris. Per bé que intentem sempre anar al lavabo, a la cuina o aprofitar per fer petar la xerrada amb qui tenim al voltant, de ben segur que alguna cosa se'ns queda d'aquesta subtil i flagrant campanya contra les dones: elimina aquestes marques d'expressió, fes dieta en dos dies i converteix-te en Meg Ryan o en Andie Mc Dowell, fora aquesta pell de taronja tan molesta a les cames, tapa't les canes, fes de tu una dona actual, moderna, lliure! hahaha... Llibertat? La llibertat de sotmetre't a les normes imperants: has d'estar guapa, perfecta, depilada, prima, primíssima, sense identitat. No, senyors, no es tracta d'això. Deixo sobre la pantalla una pregunta: quants anuncis d'aquest tipus estan destinats als homes? Segur que menys de la meitat... i sempre són per la qüestió de la vellesa... no fos cas que es notés que ens fem grans en aquesta societat centrada en valors hedonistes i frívola a més no poder.
És molt difícil sortir d'aquest cercle d'hipervaloració d'un determinat model de bellesa, ja que qui més qui menys pretén agradar els altres (és un patró social més que reconegut, des que des de temps immemorials vivim en societat)... Qui no ha deixat de menjar aquell croissant de xocolata que tant ens agrada només perquè sabem que podem engreixar? qui no s'ha posat una crema antiarrugues? Qui no s'ha depilat mai?... i després d'uns resultats frustrants no s'ha sentit una fracassada? Fins i tot la més intel·ligent i forta... n'estic segura que ho té en compte. Aleshores: què és el que ens fa diferents i alliberades? No és això també una forma d'opressió i de sotmetiment? Les formes, les corbes, les "marques d'expressió" (hahaha) no ens fan úniques, especials i diferents? Hem de pensar que ens estimaran per això? Ja ho va dir la Chanel: l'arruga és bella... segur que totes hi estem d'acord. Però ens ho creiem? No ens han venut un model del que ha de ser maco?
A partir d'avui em declaro combatent contra la campanya "Converteix-te en Kate Moss" i recolzo qualsevol iniciativa que reclami la diversitat de cossos, estils i imatges per a unes dones que han sabut conquerir terreny en alguns àmbits, però que encara tenen moltes batalles per guanyar.

Per cert, m'ha donat la gana de posar una foto d'una dona famosa i maca, però que no acompleix els cànons de bellesa imposats per aquesta societat masclista. (evidentment a la sèrie en què surt ella no triomfa ni res)

10 comentaris:

Astrid ha dit...

Realment mai he cregut que les dones estiguem "alliberades", sempre he pensat que és una il·lusió ideada per a que deixem estar la lluita. I els homes que diuen que existeix la igualtat... no saben del que parlen.
M'agrada la frase de Chanel, era una dona avançada a tots els temps.
Te de llimona que tal les vacances? mua!!

Anònim ha dit...

Ei, hola, maca,

Simulacre de vacances, perquè torno a treballar i ja ni me'n recordo, d'Amsterdam! El viatge gran encara ha d'arribar. A Amsterdam va ser curt i intens: no he parat de caminar com una boja i visitar coses...

tchai ladoo ha dit...

De totes maneres no crec que sigui un problema només del sexe femení, els homes també comencen ara a notar la pressió dels "metrosexuals"! No saben el que els hi espera... Pobres!

Nosaltres ja vam caure fa temps en aquesta esclavitut i ara ho fan ells!

Aiii! noies! quina enveja les vostres vacances! jejejeje! Jo estic aqui treballant sota la llum del fluorescent tot el dia! Uffffff!

Anònim ha dit...

Sí, és cert que els homes també tenen aquesta cosa de l'estètica, però no tant com les dones, penso. Ells han d'estar forts i cada vegada es porta més el model metrosexual, però sembla que un home amb panxa i canes pugui ser més interessant que una dona amb el mateix problema, no creieu?

Abraçades, jo encara estic treballant també.

tchai ladoo ha dit...

Si, és veritat!Els homes de moment no tenen tanta "pressió", però ja els hi arribarà!

Fa poc vaig llegir un article a El Periódico que deia que s'havien incrementat el nº d'operacions d'estètica masculines. Sabeu quines zones són les més retocades pels homes? (a part dels implants de cabell)

- Els pectorals (molts es posen silicona)
- Abdominals (Per marcar "tableta de xocolata" jejejeje!)
- Els bessons (així sembla que han fet el Tour de France)
- i el cul!

Qui ho havia de dir, no?

Anònim ha dit...

En paraula de Lipovetsky: «Si bé el culte a la bellesa ja no aconsegueix sufocar les aspiracions de les dones a l’autonomia, a la vida professional, als estudis superiors, ens assisteixen motius suficients per pensar que continua sent un fre per al seu compromís en la conquesta en les esferes més altes del poder» (Lipovetsky, 1999, p. 141).

Anònim ha dit...

Ei, em sembla que hem escrit totes dues alhora! hehehe... Mira, sí que és cert que vivim en una societat hedonista, que exerceix el culte al cos... però si només compares els anuncis que hi ha destinats a dones en aquest sentit amb els que hi ha destinats a homes... la veritat és que no hi ha punt de comparació: són molts més els destinats a dones!

tchai ladoo ha dit...

Sí, tenim telepatia!jejejeje!

Sí, sí tens raó! A la dona de sempre i en moltes cultures se l'ha educat com que ha d'estar "bonica" pel " seu home" (ara això de l'home es pot substituir per "triomfar a la vida").

Si mirem les botigues amb productes adreçats a dones, aquestes superen de bon troç als masculins!i com tu dius els anuncis també!

Anònim ha dit...

Estic d'acord en que el culte a la bellesa és en general un problema de tota la societat. Però crec que és tan sols una conseqüència d'un món on cada cop es dóna més importància a tot allò que és superficial i efímer.

Anònim ha dit...

Sí, crec que sí, hi té molta relació: el culte a la diversió sense més, sense rerefons... tot està relacionat.