Bona entrada d'any

Estimades amigues i amics. Us desitjo de tot cor que el 2008 entri estupendament i que us aporti moltes coses positives.

Espero que els qui s'han perdut trobin el camí. Espero que aquells que estan bé, continuïn conservant la bonança. Espero que aquells qui se senten sols, sàpiguen veure que hi ha molta llum que tot envolta. Espero que els qui viuen conflictes, trobin la pau. Espero que les humans fem més conservar la Natura, perquè ens l'estem carregant, malgrat que és la nostra Casa. Espero que tots els nens puguin gaudir de la seva infància...

Veig un estel fugaç i desitjo de tot cor que això passi. Pau i amor, que fan molta falta.

Voluntariat per la llengua

Com ja sabeu fa temps que em vaig apuntar a un programa de voluntariat per la llengua catalana.
No es tracta d'un intercanvi lingüístic sino de parlar en català amb algú que n'està aprenent (que ja té una base) i que necessita practicar i agafar confiança.
La meva primera parella lingüística ha estat una noia de Japó que fa un any que està visquent a Barcelona, la Fusako. M'encanta quedar amb ella per l'entusiasme que mostra en aprendre la nostra llengua, i sobretot pq alguns cops s'encarrega de corretgir-me jejeje ja sabem que els de Barcelona no parlem un català gaire correcte...

Si us voleu apuntar, l'única obligació que teniu és la de quedar un total de 10 hores amb la parella que us hagi tocat.

VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA - Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Telèfon 93 435 66 85,

email: voluntaris.bcn@cpnl.cat

Matí: dl, dj i dv de 9 a 15h

dt i dc de 10 a 15h

Tarda: dt. i dc. de 16 a 19.45 h

El blues de la TPM

Noies tinc la regla. Mecatxisenlamar. Les hormones boges, cansada, irritable, emocionalment inestable (bé això sense regla també ;)) heus aquí la nostra amiga del mes, malament si la tenim, malament si no la tenim. L'altra dia el meu amic Martin em va informar de l'existència d'una cançó dedicada a la Tensió Premenstrual (TPM o PMS en anglès) de la Dolly Parton, una famosa cantant country nord-americana, arreu coneguda per ser l'autora del megapunxat I WILL ALWAYS LOVE YOU que va cantar la Whitney Houston a El Guardaespaldas. A banda, també és coneguda per la seva megadavantera, digne de la Pamela Anderson...

En fi, sense més preàmbuls heus aquí la lletra del blues de la TPM...Mal de muchas, consuelo de pocas...

Eve you wicked woman, you done put your curse on me

Why didn't you just leave that apple hangin' in the tree

You make us hate our husbands, our lovers and our boss

Why I can't even count the good friends

I've already lost Cause of PMS blues, PMS blues

I don't even like myself, but it's something

I can't help I got those

God almighty, slap somebody PMS blues

Most times I'm easy going, some say I'm good as gold

But when I'm PMS I tell ya,

I turn mean and cold

Those not afflicted with it are affected just the same

You poor old men didn't have to grin and say

"I feel your pain" PMS blues, PMS blues

You know you must forgive us for we care not what we do

I got those can't stop crying, dishes flying PMS blues

But you know we can't help it

We don't even know the cause

But as soon as this part's over, then comes the menopause

Oh, Lord, Oh, Lord We're going to always be a heap of fun

Like the devil taking over my body, suffering, suffering, suffering

Everybody's suffering, huh?

But a woman had to write this song, a man would be scared to

Lest he be called a chauvenist or just fall victim to

Those PMS blues You know we'd kill for less than that PMS blues

You don't want to cross my path

Cause a pitbull ain't no match

For these teeth a clenchin', fluid retention

Head a swellin', can't stop yellin'

Got no patience, I'm so hateful PMS blues, premenstrual syndrome

Got those moods a swingin', tears a slingin'

Nothin' fits me when it hits me Rantin', ravin', misbehavin'

PMS blues It's the only time in my life

I ever think about wishing

I'd been a man But you know that only means one thing

If I'd have been a man,

I'd be somewhere right this very minute

With some old cranky, naggin', raggin' hateful woman

With those old PMS blues PMS blues

I don't want to talk about it, we both could do without it

Got those treat your kids bad, don't you talk back

Gone ballistic, unrealistic

Awful lowdown, bitch to be around PMS blues

Dolly Parton

Teteria La Fíbula

Després del "fracàs" de la mani de dissabte - Tal i com vam dir amb Flor de Te i Tchai Ladoo, si ens vam rendir tan facilment davant de la pluja que queia vol dir que tampoc tenim gaire clar que aquella lluita fos la nostra-, vam decidir anar a fer un tè per Poble Sec.

I vam anar a parar a La Fíbula, una teteria àrab que em va agradar molt, tant per la varietat de tès, l'amabilitat dels cambrers i l'ambientació exòtica.

Ens vam decidir per una de les especialitats de la casa Tè a la menta amb "azahar", mooolt bò ( 2,50€ , però una tetera dóna per passar-te una bona estona prenent gots de tè).

Està al Carrer de Blai, 46

Defensa personal

Chicas del té... aquí teniu la primera classe de defensa personal jejeje. Cal dir que totes estem contra la violència però tampoc està de més conèixer quatre tècniques bàsiques, sobretot tal i com s'estan possant les coses a BCN ( no sóc alarmista però totes vam coincidir que la "sensació" d'inseguretat és una mica més alta que quan erem petites..).

Després de llegir una mica sobre el tema m'agradaria destacar les conseqüències legals que es poden tenir en cas d'agredir i ferir greument a algú, encara que sigui per defensa personal..ja que en algunes ocasions pot ser difícil demostrar que actuavem per legítima defensa.
Per exemple pots tenir alguns problemilles si algú força la porta de casa teva i entra, i tu sense que ell et provoqui ni porti cap arma ( o sigui un expert en arts marcials) li claves un ganivet de cuina o li causes lesions cerebrals degut a un bon cop de paella.

Alguns punts "vitals" on podeu fer força mal amb poca força:

1-Ulls: Són molt sensibles, podem golpejar-los amb els punys o amb la punta dels dits ( recomanable amb gent de poca força muscular)

2-Orelles: Son molt sensibles sobretot amb l'impacte de la mà oberta per provocar un aument de pressió que lesionarà el pabelló auditiu.

3- Boca:no s'hauria d'atacar la boca amb la mà sino amb algún objecte o amb el colçe. En el cas d'intent d'abús sexual es pot atacar "enganchant" una o dues de les comisures amb els dits grossos i obrint inmediatament en direcció a les orelles (vigilant de no doblegar els dits dins la boca per evitar que ens mosseguin).

Hi ha infinitat de punts vitals... podeu fer un cop d'ull al web http://www.mailxmail.com/curso/vida/defensapersonal/capitulo9.htm

Veureu que al dibuix hi ha un punt on diu NO, es tracta d'un sector on els osos són dels més durs del cos i que s'anomena "escut" en la lluita al carrer, ja que pot provocar que el que ens ataca es trenqui els osos de la mà.

Teteria Te Quiero

Crec que va ser a partir del descobriment de la teteria Te Quiero que vaig començar a agafar afició a les teteries, i tot gràcies a Tchai Ladoo.

Potser és pq va ser la primera però és la meva preferida. O potser pq les propietaries són super maques o pels tès taaaan bons que tenen.
La meva recomanació és el batut de tè de la casa, fred o calent.

Al carrer Sardenya nº 242 ( Metro: L2 Monumental). Em sembla que els caps de setmana no obren.

Todo es de color

Heus aquí una cançó amb missatge de l'Alejandro Sanz, que entre cançons comercials, ens deixa alguna poesia digne de Machado (l'Antonio eh) que trobareu al MTV Unplugged de l'artista madrileny.

Todo el mundo cuenta sus penas

pidiendo la comprensión

quien cuenta sus alegrías

no comprende al que sufrió

Señor de los espacios infinitos

tú que tienes la paz entre las manos

derrámala Señor te lo suplico

y enséñales a amar a mis hermanos

De lo que pasa en el mundo

por Dios que no entiendo "na"

el cardo siempre gritando

y la flor siempre "callá"

Que grite la flor y que se calle el cardo

y todo aquel que sea mi enemigo

que sea mi hermano

Vayamos por esa senda

a ver qué luz encontramos

esa luz que esta en la tierra

y que los hombres apagamos

Señor de los espacios infinitos

tú que tienes la paz entre las manos

derrámala Señor te lo suplico

y enséñales a amar a mis hermanos

Y enséñales lo bello de la vida

y a ser consuelo en todas las heridas

y amar con blanco amor toda la tierra

y buscar siempre la paz, Señor y odiar la guerra

Y en aquel jardín han "entrao"cuatro hombres ha porfía

y sin compasión se han "llevao"la rosa que yo quería

y luego la han "despreciao"

Y quién me puede demostrar

que Cristo no fue gitano

ni que sabía cantar

Las flores de tu balcón

lloran por verte

que lo sé yo

PANIC, Plataforma Anti Nadal Inundat pel Consumisme

Per què no ens manifestem en contra del Nadal consumista?

SETEM proposa el següent:

La Plataforma Anti-Nadal-Inundat-pel-Consumisme, PANICnecessita recolzament per la seva manifestació del 22 de desembre!

El 22 de desembre hi haurà vida més enllà de la loteria de Nadal!

Els Reis Mags, el Tió i el Para Noel han convocat els seus patges i ajudants a una manifestació ludico-festiva per donar a conèixer les seves demandes al Portal de l'Àngel de Barcelona a les 18.00h.

El PÀNIC necessita el vostre suport en un dia tan assenyalat i us convoca a la preparació de l'acció i a la manifestació.

El dissabte 22 de desembre ens trobarem a les 17.30h al local de SETEM (Bisbe Laguarda, 4).

Si voleu participar envieu un correu-e a info@robaneta.org.

MÉS INFO: http://www.setem.cat/delegaciones/catalunya/not.php?arg=200

Els boscos del Tibidabo en perill

L'Ajuntament de Barcelona pretén fer una altra tala de 200 alzines centenàries!
ELS FETS Malgrat la reiterada oposició ciutadana, l'Ajuntament ha aprovat el Projecte d'una nova Muntanya Russa, de proporcions desorbitades i del tot antiestètiques, al Parc d'Atraccions del Tibidabo. Si es construís el monstre, suposaria explanar més d'una hectàrea de bosc, fonamentar amb 3 tones de formigó cada una de les 109 pilastres de suport, de 35 metres d'alçada, (10 pisos), i talar 200 alzines centenàries. SIGNA! http://www.collserolaparcnatural.org Si vols aturar aquest desafortunada iniciativa, signa el manifest. PASSA-HO!
i passa'l als teus amics/amigues i familiars. Moltes Gràcies.

I que en sabeu del caganer?

El caganer tradicionalment està representat com un pagès català, amb barretina, sovint fumant pipa, llegint el diari o acompanyat d’un porquet que l’ensuma mentre defeca, el caganer canvia de personalitat constantment segons les modes o esdeveniments importants de l'any. Així doncs el caganer es pot considerar una crònica sociològica, un reflex de l’actualitat política, econòmica i social del nostre país.

L'origen de la tradició del Caganer sembla que se situa cap als segles XVII-XVIII, en ple Barroc, quan hi havia un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Al principi la figura del Caganer no era exclusiva del pessebre. De fet, s'han trobat rajoletes ben antigues que el representen.

Hi ha gent que el situa en un lloc visible com aprop de la Cova del Naixement,d'altres amagat entre els matolls, sota el pont, darrera les cases, el paller...

És una figura que no deixa indiferent a la gent.Humanitza i posa un toc d’humor ja que representa l’emblema del saber riure’s d’un mateix, és un símbol de la nostra relació amb la Terra ja que simbolitza la necessitat d'abonar la terra perquè doni fruit abundant l'any següent ,també és un referent del caràcter català i de la llibertat d’expressió. També hi ha qui hi veu una exemplificació del caràcter irònic dels catalans, perque el Caganer trenca el to idíl·lic de les escenes del pessebre. I no són pocs els qui creuen que és una representació de la gent corrent, amb virtuts i defectes... Les opinions negatives diuent que no és de bon gust la seva presència, que és irrespectuosa amb el cristianisme i amb la representació del Naixement de Jesús.

Sigui com sigui, aquest personatge ha perdurat fins als nostres dies, qui sap si per la creença que posar-lo al pessebre portava bona sort i alegria, i no posar-l'hi portava malastruga.

Caga tió.... o et donaré un cop de bastó!!!

Aqui teniu una mica d'història del Tió català...
El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons
A partir d'aquesta forma el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema(a casa meva no es crema, aquest torna al bosc on viu tot l'any..., i per Nadal ve a casa nostra a visitar-nos)
Aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem ara a ciutat: un personatge que sembla una bèstia, que cada any arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal donar aliments - els tradicionals eren garrofes, pa sec ara li posen més coses - i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. A ciutat ens trobem així amb tradicions familiars, en les quals el mateix tió ha servit per tots els fills d'una casa, i encara ha passat d'una generació a l'altra

D'una forma o altra el tió té un mateix objectiu: oferir regals als de la casa. Regals que han variat amb el temps: primer eren bàsicament dolços, neules, torrons allò que es necessitava per a celebrar la festa; avui hi ha una tendència a fer servir el tió per a fer presents de més envergadura. Amb tot, cal diferenciar la tradició del tió d'altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal - Tradicionalment, després de la Missa del Gall - o el mateix dia de Nadal. I encara, per allò que els més petits van a visitar altres cases de la família - n'hi ha que continuen treballant el dia de Sant Esteve

A diferència d'altres costums i personatges, procedents de cultures d'altres països, dels quals només en coneixem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noël, etc), el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.

Part d'aquesta info ha estat extreta de http://www.etnocat.org/festa/nadal/tio/tio.html

La cançó:

CAGA TIÓ, CAGA TORRÓ,
D’AVELLANA O DE PINYÓ.
NO CAGUIS ARENGADES
QUE SÓN MASSA SALADES,
CAGA TORRONS
QUE SÓN MÉS BONS.
I SI NO VOLS CAGAR...
ET DONARÉ UN COP DE BASTÓ,
CAGA TIÓ!

Ajuda per pagar el lloguer

Per anar escalfant motors de cara a la manifestació de diumenge... Aqui teniu un extracte d'un article publicat avui a El Periódico sobre el "dret bàsic" d'una vivenda.


L'ajuda al lloguer podrà beneficiar 65.000 catalans
Les ajudes al pagament del lloguer que han posat en marxa el Ministeri de Vivenda i la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge podran beneficiar uns 65.000 joves catalans l'any que ve, segons les estimacions de la ministra Carme Chacón durant la firma del conveni entre les dues administracions per a la gestió de la renda bàsica d'emancipació.
A partir del 2 de gener del 2008, els catalans d'entre 22 i 30 anys que cobrin un sou de menys de 22.000 euros anuals (nou de cada 10, segons la ministra) podran sol.licitar la concessió d'una ajuda al lloguer durant un màxim de quatre anys.
La Generalitat gestionarà les subvencions i el Govern central n'autoritzarà el pagament al compte corrent del beneficiari. Els imports se sumen als que ja concedia el Govern de la Generalitat fins ara per a situacions econòmiques més precàries. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va explicar que l'atribució de les ajudes dependrà del cost del lloguer i també dels ingressos econòmics de la unitat familiar. D'aquesta manera el conseller va estimar que l'ajuda mitjana rondarà els 170 euros al mes.
Els joves catalans tindran a la seva disposició 90 oficines on rebran informació sobre la manera de sol.licitar les ajudes, que es resoldran en dos mesos. El 2006, la Generalitat va gastar 17 milions d'euros en ajudes al lloguer que van beneficiar 8.300 famílies, mentre que el 2007 han estat de 30 milions i han beneficiat un total de 20.000 persones (el 30%, joves). Baltasar va augurar que l'any que ve 35.000 famílies es beneficiaran del conveni, fet que suposarà una despesa de 60 milions d'euros.
Chacón va destacar que més d'1,5 milions de joves ja han consultat la web www.alquilerjoven.es, on s'informa del procediment.

Per cert, jo vaig consultar la pàgina web..., però desgraciadament em queden 3 messos per ser "jove" i poder accedir a aquests "magnífics ajuts"!

Fotografia premiada per UNICEF

Aquesta és la fotografia premiada per Unicef.
Es tracta de la fotografia d'una nena d'onze anys, la Ghulam,asseguda amb el seu marit de 40 anys.
Aquesta fotografia forma part d'una sèrie de retrats de matrimonis forçats que la fotografa Stephanie Sinclair va realizar durante dos anys a l'Afganistan, Etiòpia i Nepal, païssos on aquests matrimonis són habituals.
Unicef calcula que prop de 60 millons de dones van ser obligades a casar-se abans de la majoria d'edat. A Afganistán, aproximadament la meitat de les dones contrau matrimoni abans dels 18 anys. Normalment les nenes són venudes per la seva pròpia família... Us podeu imaginar quina por deu estar passant aquesta nena? Moltes d'aquestes dones acaben suicidant-se i d'altres acaben sent viudes molt joves. Com ja sabeu ser viuda en aquest país significa directament que deixen de tenir els pocs "drets" que abans tenien... (si és que en tenien)Al no poder treballar moltes acaben al carrer...

Aquesta és una ONG que ajuda a les dones a l'Afganistan: ASDHA (associació pels Drets Humana a l'Afganistan. www.afgancat.org

Per cert, no deixeu de veure les altres fotografies d'UNICEF!

Classes d'anglès diaries

The Daily English Show és el primer show diari online per aprendre la llengua anglesa. Al youtube trobareu classes diaries (crec que ja fa un any que va començar amb aquest projecte) que tracten sobre temes molt variats i crec que força interessants.
Està realitzat i presentat per una noia Nova Zelandesa que viu a Japó , encara que alguns programes els va rodar a Canadà, on va estar treballant en una granja (un dia us parlaré del WWOOF).

Freegan

Suposo que aquestes alçades tots ens hem fixat que a certes hores de la nit davant dels supers, fleques i mercats s'amuntega força gent buscant entre les escombraries. Alguns d'ells són gent gran, d'altres inmigrants i els més afortunats són els que pertanyen o s'acosten més a "un nou" grup social, els Freegans.

Dic que són afortunats pq aquests han triat aquest modus vivendi, no els ha estat impossat per una necessitat real sino per una manera de pensar, fer i sentir diferents.

Utilitzen estrategies alternatives per a viure d'una manera contraria a la que ens ha impossat el capitalisme i per a reduïr el consum de recursos.

" Somos excavadores del mundo desarrollado, viviendo de lo que descarta el consumo, en un esfuerzo por minimizar su apoyo a las corporaciones y a su impacto en el planeta, y por distanciarse de lo que ven como un consumismo fuera de control."

És un moviment social que va començar cap a mitjans dels anys 90 entre els grups d'antiglobalització i els ecologistes. Malgrat que actualement està força extès , es troba sobretot als USA.

Com ho aconsegueixen?

- Recuperant materials a través de la recolecció urbana: es tracta de buscar allò que els majoristes, empreses, oficines, supers, mercats etc.. llençen a les escombraries ( menjar, roba, tot tipus de materials).

- Minimitzant les despeses exercint el reciclatge escrupulós.
- Utilitzant el màxim el transport ecològic.

- Participant en moviments Okupes, ja que l'allotjament és un Dret, una necessitat bàsica i no un privilegi o un objecte per a l'especulació.

- A través de la desocupació voluntaria, els freegans creuen que és essencial tenir un control sobre el propi treball. S'ha de treballar tan sols per cobrir les necessitats bàsiques.

Així doncs... suposo que és una idea evolucionada de l'antiga idea del trueque. Per cert.. fa un parell d'anys que formo part d'una llista de correu que es basa en la idea del truque i que fa un parell de mercats a l'any a BCN ( al barri de Gràcia) basats en intercanviar coses i habilitats (temps). Es tracta de XAINGRA http://www.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/xaingra

Mani per una vivenda digna - 23 desembre

La mani per a una vivenda digna al final es fa el diumenge 23 de desembre a les 17h a Pl.Catalunya. A veure si aquest any veiem més gent manifestant-se per aconseguir la realització d'un dret constitucional que no pas exercint de consumistes capitalistes ;) jejeje Ens veiem allà?

Bon nadal

www.superpimper.com

Les "Chicas del Té" us desitgem molt Bon Nadal, ple de felicitat i somriures!

El meu home ideal II

Com que la Flor de Té l'altre dia ens va "deleitar" la vista amb el seu home ideal...Em permeto continuar amb la secció "l'home ideal".
Ahir el vaig conèixer(amb tots els respectes pel meu estimadíssim i idealitzat Ibon,)és en Jaume Sanllorente. Aquest home tan emprenador és el fundador de "Sonrisas de Bombay". Ahir vaig anar a la presentació del seu llibre a Casa Àsia i vaig poder gaudir dels seus comentaris tan interessants!!! Fins i tot vaig comprar el llibre i vaig fer una cua llarguíssima perque em signés el llibre! (jo qué sóc anti- firmes i demostracions típiques de fans!!!)Vaig acabar sortint de Casa Àsia a les 22.40!!!
La veritat és que em volia apropar a ell i sentir les seves vibracions! El que vaig veure va ser un home extremadament feliç (no para de somriure amb els ulls!!!), segur de sí mateix, generós i sobretot molt humil!!!Espero que el seu projecte segueixi endavant!



També va aparèixer al programa Dutifri!


Article:

Més info a la seva pàg web: www.sonrisasdebombay.com

Frase per pensar

«Quien desea morir,la vida teme»

FÉLIX LOPE DE VEGA, escritor español

(frase publicada avui a El Periódico)

Bon Nadal

Ja s'acosten les dates...no m'agraden especialment perquè tot és posar-se com el kiko, comprar a gogó i trobar a faltar als què ja no estan...però si hem de ser positius (i ho hem de ser per sobreviure) són èpoques en les que dius als teus éssers estimats I LOVE YOU amb més freqüència (hauríem d'apendre a dir-ho més tot l'any).

Bé, des d'aquest portal al món, vull desitjar a tots els meus sers estimats i aquells que ho seran algun dia UN PEASO DE BON NADAL i UN 2008 QUE T'HI CAGUES DE BO!!! (espero que sigui millor que el 2007, sincerament).

Best wishes, peace and love.

Faithless - Mass destruction

Ja que últimament estem en plan reflexiu..Aquí us deixo una de les frases de la cançó que ens porta a reflexionar.. "La inacció és una arma de destrucció massiva". A veure si en trobeu d'altres ;)

Per cert.. acabo de veure la peli "REC" i no puc dormir!! quin mal rotllo!! l'heu vist?

Manifestació per una vivenda digna

Faig servir el nostre bloc per donar a conèixer la propera convocatòria de la "Manifestació per una vivenda digna"!

Serà el proper dissabte 22 a les 17 h.

Barcelona: Plaça Catalunya
Girona: Plaça de correus DEVESA

(les altres capitals catalanes no ho sé, però segur que també hi haurà un lloc de convocàtoria!)

Espero que sigui un èxit i que ens reunim molta gent per reivindicar els nostres "drets"!

Catalanisme?

El Periodico, 07/12/07

Frase per pensar

"No siento el menor deseo de jugar en un mundo en el que todos hacen trampa"

François Mauriac, escriptor francés

El meu home ideal

No és ni el George Clooney, ni el Brad Pitt. Es diu Gerard Butler i és un actor escocès que té com a peli principal 300. Heus aquí una mostra de ho rabiosament sexy que pot ser aquest home, 100% macho man.

Tarta de pastanaga

Un pastís ideal per acompanyar amb el te. És super fàcil de fer i boníssim.

4/6 persones
Preparació: 10 minuts
Cocció: 40 minuts

Ingredients:

250gr de pastanagues
2 ous
50gr de farina
25cl d'oli
100gr de sucre
10gr llevat en pols
125gr avellanes moltes
Un polsim de sal

- Renta, pela i ratlla les pastanagues
- Pre-escalfa el forn a 180ºC
- Bat els ous amb el sucre
- "tamiza" juntes la farina, el llevat i les avellanes moltes.
- Afegeix-li després, poc a poc, els ous batuts removent sense parar amb una cullera de fusta
- Afegeix-li a continuació l'oli, la sal i les pastanagues ratllades.
- Remena bé fins que la masa estigui homogenia
- Unta amb mantega el motlle i cou 40 minuts al forn.

Apadrinar a Haribala

Ja fa uns mesos que estava buscant una ONG on destinar la petita, petitíssima part que dono del meu sou. I la meva amiga Vane em va parlar d'Haribala, els nens de Déu, una petita ONG amb seu a Mataró que dirigeix el Prakash, un simpàtic cura indi que parla estupendament el català.

Haribala, a més de oferir la possibilitat de donar diners per diferents projectes, et dóna l'opció d'apadrinar nens indis. Per un mínim de 15 euros mensuals (per nosaltres res) ajudes a la seva educació i a la seva família. Haribala t'envia una foto del nen/a apadrinat amb les seves dades i regularment t'envia notícies, notes de l'escola, etc.. També et dóna la possibilitat d'enviar al teu nen regals i cartes que es poden escriure en anglès que ells l'estudien a l'escola. Fins i tot pots visitar al nen a la seva població, com va fer la Vane amb la seva nena...Surten supercontentes a les fotos les dues i a ella la van rebre amb honors de reina...

Si voleu més info, visiteu la seva web www.haribala.org o truqueu al telèfon 93 7903873. El seu mail és haribala@haribala.org.

Fundació Vicenç Ferrer

Aquesta entrevista a Ana Ferrer (directora de programes a la Fundació Vicent Ferrer) va ser publicada el 19 de novembre per la Vanguardia (Salvador Enguix).



Ana Ferrer es una de las mujeres que mejor conocen el trabajo de las ONG en el Tercer Mundo y, a pesar de los recientes escándalos de algunas de estas organizaciones,considera que sin ellas millones de pobres estarían desasistidos.
Principalmente las mujeres, que,apunta,"son las que más sufren en estas
sociedades junto a sus hijos".

Antes de ser entrevistada advierte: "Nací en Gran Bretaña, pero ya soy india".
Ana Ferrer (Essex, 1947) es,además de la mujer del ex jesuita Vicente Ferrer,la persona que gestiona desde hace décadas los programas de la fundación de su marido.Entre ellos, el Rural Development Trust (RDT)Anantapur.Ha venido a España para dar a conocer el éxito que para decenas de miles de mujeres tienen las actividades de una fundación que ya es un ejemplo para todo el mundo.

-Algunos casos recientes han dañado la credibilidad de las ONG. ¿Cree que se deberían endurecer los controles?

Sé que ha habido casos lamentables.Pero, por ejemplo, en India hay muchos controles del Gobierno a las ONG. Piense usted que hay malos en cualquier parte del mundo; en los gobiernos,en las empresas y, naturalmente,también en las ONG.

-Pero esa no es una justificación en organizaciones que deben ser un ejemplo para todo el mundo.

Me gustaría transmitirle que en la mayoría de los casos su trabajo es fantástico.
En India, por ejemplo, acuden a los pueblos más del interior, donde nadie quiere ir, y trabajan con los más necesitados. Es lógico que haya malos gestores, pero sería un tremendoerror perder la confianza en las ONG.Hoy, son estas organizaciones las que
están realmente al lado de los pobres.

-Decía Ryszard Kapuscinski en su obra Ebano que si Africa se sostiene es gracias alas mujeres. ¿Es así también en India?

Las mujeres son la esperanza del Tercer Mundo. No quiero decir que los hombres no valgan, pero el Gobierno de India decidió hace diez o quince años confiar en ellas en los proyectos de microcréditos porque saben que son las mujeres las que van a hacer un buen uso de ellos en beneficio de las familias. Ellas, con su inteligencia y
enorme tenacidad, logran mejorar la calidad de vida de todos.

-La Fundación Vicente Ferrer ha apostado siempre por que el trabajo sea el método de autoayuda frente a lo que podriamos decir la limosna de Occidente.

El trabajo se ha convertido en la mejor solución en una sociedad en la que las mujeres no poseen cosas: ni la casa,ni la fierra, ni cuenta en el banco,porque todo pertenece al hombre. Por eso es el trabajo el mejor sistema de desarrollo para el Tercer Mundo, porque se implican en el desarrollo de su sociedad, ahorran dinero y alcanzan poder y representatividad.

- ¿Cree usted que Occidente ha perdido sensibilidad hacia los paises del Tercer Mundo?

A veces creo que Occidente, en especial Europa, están un poco cansados de ayudar. Pero con muy poco dinero,con poca ayuda, los pobres tienen una gran oportunidad.

http://www.fundacionvicenteferrer.org

Praga, la ciutat màgica

Avui he aterrat de Praga, la capital de la República Txeca. Puc dic moltes coses. Meravelloses, de somni, encantadores, màgiques...però prefereixo que jutgeu vosaltres mateixos....

Les dones a l' Àfrica, desprotegides

Volia compartir amb vosaltres aquesta carta que em va enviar Amnistia Internacional sobre les dones a Àfrica:


"En Burundi, las mujeres, sólo por el hecho de ser mujeres, están desprotegidas. Tanto en la guerra como la paz, las mujeres sufren de forma generalizada diferentes formas de violencia sexual, entre ellas, la violación.

Mujeres y niñas han sido y son violadas por parte de militares, funcionarios encargados de hacer cumplir la ley, personas de la comunidad e incluso por familiares. La impunidad de la que disfrutan las fuerzas gubernamentales y grupos armados desalienta a las mujeres y niñas a la hora de denunciar ante las autoridades.
El caso de N.E., una niña de 6 años, de Cibitoke, en Bujumbura ilustra esta impunidad. N.E. fue violada por un joven de 18 años. Su madre denunció el asunto a la policía; sin embargo, su esposo echó la culpa de la violación a niña. El presunto violador fue detenido pero como la madre de éste no podía llevarle comida a la cárcel, la policía lo dejó en libertad"

Aquesta és una de tantes injusticies que reben les dones a l'Àfrica..., les ablacions sexuals, la falta de drets, fam, l'oblit...

2666 + nadal

Ens enamorem de les ànimes. Tan important és el sexe? No es tracta de ser indulgents sino de veure més enllà de l'evolució humana.

S'apropen les festes nadalenques, m'agradaria que es poguessin anomenar les festes de l'amor, pq la tradició ha canviat, pocs conserven l'arrel d'aquesta celebració, podem no celebrar que Jesús va néixer ( em sap greu però el seu missatge d'amor es va perdre quan es va fundar tot l'entramat eclesiàstic), o podem celebrar la seva vida i la vida de tots aquells que han lluitat per la pau i l'amor.

Possaran un altre cop la peli del fantasma del pasat, present i futur? Potser és de les poques pelis nadalenques que m'agraden, pq conviden a reflexionar sobre la vida. Ens ensenya que sempre podem aprendre de nosaltres mateixos, i canviar ... els canvis sempre solen ser positius.. sobretot si amb ells aprenem a créixer, això si.. conservant el nen del nostre interior.

El meu regal nadalenc:

2666, de Roberto Bolaño ( Anagrama 2004)

Comentari extret de http://www.comentariosdelibros.com/. "2666" es un collage de vidas humanas y acontecimientos, descripciones y narraciones entrelazadas con sutiles reflexiones o metáforas acerca de las propias obsesiones del autor: la prefiguración de destinos según la geografía del nacimiento; las situaciones abusivas de un género contra otro, de un estrato social contra el -o los- de más abajo, el abuso en sí mismo como forma de vida; la capacidad de sufrimiento y la cuasi imposibilidad de distinguir el umbral de rotura de éste; la búsqueda, y por consiguiente la peregrinación, incesante; la infrarrealidad y los sueños, lo que subyace debajo de lo aparente, de lo que se ve y oye y toca y huele, lo indiscernible, la clarividencia, la mano que guía y el detalle que alumbra; la sombra que tapa y tranquiliza, la tranquilidad misma que todo lo envuelve y todo lo silencia o al menos lo intenta; el afán de esclarecimiento y desagravio, el fogonazo sobre el estupro y la desviación; la denuncia de la injusticia e incluso de la indiferencia y el velo; y tantas otras -también la literatura y su bueno o malo destino, cómo no- que, puestas de manifiesto en el escenario de una historia de crímenes reales en el norte de México, constituyen una lúcida y profunda reflexión acerca del deterioro social e individual, de su nefasta incidencia y causalidad en el contemporáneo desmoronamiento del colectivo humano.