Faithless - Mass destruction
Ja que últimament estem en plan reflexiu..Aquí us deixo una de les frases de la cançó que ens porta a reflexionar.. "La inacció és una arma de destrucció massiva". A veure si en trobeu d'altres ;)
Per cert.. acabo de veure la peli "REC" i no puc dormir!! quin mal rotllo!! l'heu vist?
5 comentaris:
Osti, Faithless!!! Fa poc que estic obsessionada amb una cançó seva: http://www.youtube.com/watch?v=uWcROLwv7VE
Rec, a veure si la puc veure avui!!!
Una abraçada.
Ostres! no conec ni el grup ni la peli!
Ei, ja he vist la pel·li. Us deixo el comentari que he penjat en un bloc de cinema que té un amic:
Acabo d'arribar de veure la pel·li i encara estic marejada... buf. No acostumo a deixar-me impressionar gaire per aquest tipus de pel·lícules, però aquesta -tal com tu deies- et genera un malestar físic (gairebé des del començament), que ja no se't passa en tota la pel·li.
Estic d'acord amb tu que, encara que pretengui ser innovadora en el gènere (cosa difícil, tot sigui dit), té reminiscències d'altres pel·lis massa evidents. A mi personalment em va recordar a "El proyecto de la Bruja de Blair", tant des del punt de vista de la manera en què està enregistrada com en el que fa al final com en la part "que no s'explica" de la història. D'altra banda, si donem la volta a això mateix, també és cert que, atès que queden molts fils penjant, podem trobar explicacions diverses al que passa a la història: hi pots trobar la versió "realista" i la versió "no realista", aquesta darrera menys realtizada que la primera, tens raó...
Té alguns tocs divertits, basats en els estereotips socials entre els quals vivim i en situacions gores molt còmiques i alguns moments que et fan pensar sobre la condició humana en situacions límit... Els moments d'ensurt bé s'ho valen, per això...
Jo hi donaria un 7, a la pel·li... malgrat que encara em dura el mareig mentre escric aquest post i és que n'hi ha que ens agrada passar-ho malament al cinema hahahaha...
Bones estupendes!
Com us va la setmana post pont? Molt cansades?
Una abraçada del vostre home "polivalent" o "polidisciplinar" o "poli... joquese"!
PEtons
Em fa vergonya ademetre-ho però.. no vaig veure el final!! tal y com tu dius, des del principi et genera un curiós malestar físic - terror psicològic?. Suposo que deu ser degut al realisme que aporta el suport en el que està grabada.. el fet que ens situi en un edifici de Barcelona i que alguns veïns em recordin als meus o als que tothom pot tenir a la seva escala..
Quina part no s'explica de l'història?
Jo tinc un dubte.. i el marit/ propietari del gos? ell tb està contaminat.. això vol dir que el virus s'extendrà més enllà de l'eifici?. Em va fer gràcia que el tiu que escampa el virus sigui de Madrid.. jejeje
Potser el que em va semblar poc realista és que els personatges es possen relativament poc nerviosos per la situació... penso en alguns veïns que tinc a l'edifici i possaria la mà al foc que més d'un hauria matat o agredit violentament a tot aquell que fos sospitós... ( ho dic després de veure algunes reunions de la comunitat...).
Tens raó que és curiosa la reacció de le gent en situacions límit.. però jo tb afegiria en situacions de cobdícia.. Has vist la peli de La Comunidad?
Publica un comentari a l'entrada