dimarts, 31 de juliol del 2007

Existeix la vida “ideal”?

Existeix la feina ideal? La familia? Parella?amics perfectes?

Evidentment NO! Qui no s'ha sentit decebut a vegades? No crec que ningú es lliuri...

Referent a la feina... és un pal treballar! Envejo (sanament) a la gent que se sent motivada en el seu treball, que es realitza com a persona durant les hores de feina. Si no és així és com una tortura..., una mort lenta i qüasi agonitzant!és com prostituir la teva ànima per uns quants euros a final de mes (que en prou feina et donen per pagar una habitació compartida, un viatge de tan en quan i comprar roba a les 2es rebaixes ). Evidentment per sobreviure en aquesta societat que ens hem creat, els diners són importants..., però fins a quin punt? Per diners som capaços de trencar amb els nostres ideals i manera de pensar? M'he trobat amb persones que per uns quans euros més poden ser realment molt ruins...
Per qué els diners donen la felicitat? (no negarem que ajuden...)Són tan importants? Com diu l'Amma: “la buidor del cor és proporcional al tamany del teu televisor”. És a dir quan més tens i més et quedes per tu, més buit et sents per dins! Per qué tenir tants objectes materials? Tots estem atrapats en aquest sistema social! , i si no vols entrar ets un irresponsable i un “hippiós”. Jo no vull que la meva vida depengui de l'euribor, viure hipotecada i ser una desgraciada perque no em puc prendre un té en un bar... També tinc un contracte fixe... però em dona felicitat?si quan vulguin també em poden fer fora pagant-me 4 duros d'indemnització! (sobretot si comproven les hores que paso a internet, Sant internet! Patró dels avorrits laborals!)Bé, és una mala època per ser lliure d'esperit i trencar convencionalismes! (potser hauriem d'haver nascut als anys 70) A no sigui que et manifestis a favor del “botellón”!

Amb tot aixó..., vist el panorama laboral i econòmic força depriment! Menys mal que tenim gent que ens estima al voltant (encara que a vegades siguin pesats i facin xantatges emocionals, jejeje!). Aquests a vegades també ens deceben..., perque ningú és perfecte! Però millor ser ric en AMOR i experiències que no amb diners i estatus social!

diumenge, 29 de juliol del 2007

Podem ser realment imparcials?


Amb aquest últim trasllat i espero que darrer fins d'aquí mooolt temps, he fet neteja de la biblioteca i m'he retrobat amb un vell i estimat amic, en Pi Patel.

"La Història de Pi" ( de Yann Martel) és l'aventura d'un noi indi de 16 anys que es va passar 227 dies en una barca salvavides amb l'única companyia d'un tigre de Bengala.

Pi Patel- Així, no els ha agradat la meva història?
Sr.Okamoto - No: ens ha agradat molt. La recordarem molt, molt temps. Però per al propòsit de la nostra investigació ens agradaria saber què va ocórrer de debò.
Pi - Què va ocórrer de debò?
Okamoto - Sí
Pi- O sigui que volen una altra història?
Okamoto - Eeeh...,no. Voldriem saber què va passar exactament.
Pi- I la narració d'una cosa no esdevé sempre una història?
Okamoto- Eeeh.., potser en la seva llengua. En japonès una història tindria un element d'invenció. No volem invenció. Volem els "simples fets", com diuen vostès.
Pi- I no és la narració d'una cosa, l'ús de les paraules, en japonès o l'idioma que sigui, ja una mena d'invenció? És que contemplar aquest món no és ja una mena d'invenció?
Okamoto - Eeh..
Pi- El món no és tan sols de la manera que és. És com el comprenem, no? I en comprendre alguna cosa, hi aportem alguna cosa, no? I això no converteix la vida en una història?

divendres, 27 de juliol del 2007

Bleach - Opening

Bleach, de Tite Kubo, és una de les meves series anime preferides. Ens parla de shinigamis (són la personificació de la mort en la mitologia japonesa), que envien les ànimes bones a la societat de les ànimes i purifiquen les ànimes dolentes a través de les seves katanes. És una serie que promou valors com la superació personal, l'amistat i la constància. Encara em costa entendre aquells que critiquen el Manga.. crec que els valors que promouen molts d'ells (no tots és clar)superen de llarg les imatges de "violència".
La cançó de l'entrada és molt xula.

dilluns, 23 de juliol del 2007

Egoisme?

Fa uns dies vam estar parlant de somnis..., i m'han sorgit preguntes:

És egoista perseguir els teus somnis encara que la gent que t'envolta no els entengui?és a dir familia i amics?
És egoista fer realment el que vols? O és intel·ligent?
Sempre em d'estar pendent dels sentiments i opinions dels altres?

Personalment penso que hauriem de ser egoistes (dins d'un límit clar), fer el que realment ens interessi i amb la gent que ens importa. No crec que ningú s'hagi de sentir ofés perque en un moment no l'escullis per compartir una tarda..., o unes vacances. Sovint ens agrada estar sols, dedicar-nos temps a nosaltres mateixos. Sentir-nos lliures i no dependents de relacions absorbents (l'excés d'amor pot ser agoviant).

També és veritat que a vegades deixem de fer coses per culpa nostra, per por... i acabem donant les culpes als altres! Hem de ser responsables de la nostra propia vida!

diumenge, 22 de juliol del 2007

Reencarnació


El cotó de sucre em fa pensar en la vida, la felicitat i l' "immortalitat" ... :) . Triga una estona llarga en fer-se tota una muntanya de cotó de sucre, tothom es queda mirant la màquina i esperant, pensant en quan arribi el moment de ternir-lo entre les mans i asaborir tota aquella dolçor esponjosa , sembla la nostra recerca de la felicitat durant tota la vida.
I pq em recorda a la immortalitat? això ho haureu d'esbrinar vosaltres, jejeje

"Yo creo en la inmortalidad del alma. Les daría el ejemplo del océano. El océano está compuesto por gotas de agua. Cada gota es una entidad pero a la vez es una parte de la totalidad".

Aquestes paraules de Mahatma Gandhi són una síntesis de la filosofia india sobre l'absoluta realitat de l'home. Segons l'hinduisme, l'ànima individual és part de l'ànima universal, per tant, és immortal, no coneix ni naixement ni mort.

Aquesta idea és expresada per Krishna al Gita, el text filosòfic més important de l'hinduisme.

" Como una persona se pone ropa nueva, quitándose la vieja, de la misma manera el alma se deshace de cuerpos gastados y adquiere otros nuevos... El que ha nacido seguramente morirá y el que muere seguramente nacerá otra vez".

dimecres, 18 de juliol del 2007

Viure la realitat

No visc ara en un somni, doncs encara em manquen coses que voldria fer i no puc, perquè la vida em posa un mur, no m'ho puc permetre o les conjuncions astrals són capritxoses i no quadren les òrbites.

Però ara no visc tampoc en un malson, atès que estic tranquil.la, amb PAU, moolta pau, que em mancava i trobava a faltar. Visc rodejada de comoditats, tinc salut, família dolça, amigues tendres, intel.ligència i una capacitat il.limitada per estimar...i hi ha tanta gent en el món que pateix fam, sed, soletat...al seu costat sóc immesament afortunada.

Ara visc doncs, en la realitat, desperta, amb els ulls ben oberts. Sentint el sol com m'escalfa i em crema, respirant les olors de la natura i les pudors de la ciutat, veient bellesa i desgràcia, sentint música i plors, tastant coses dolces i amargants...de tot una mica, perquè així és la vida, com un mosaic. Hi ha moment que les coses positives guanyen i n'hi ha d'altres que la foscor et posa un parany.

Buscar l'equilibri, el punt mitjà, és un estat abastament buscat pels homes, però malauradament resulta difícil d'obtenir, perquè la raça humana es decanta pels extrems, pels pols, per la radicalitat i l'excès o el defecte.

Tractem, de ser plens en aquesta justícia vital i trobar-nos acompanyats en el mals moments i trobarem el secret, el secret de la felicitat en la realitat. De totes maneres, és tan bonic sommiar...

dissabte, 14 de juliol del 2007

Nino Galissa-Mancadi Kanté

Ahir al concert benèfic d'Amnistia Internacional (aniveu-vos, només són 10€ i l'ambient és genial) va actuar Nino Galissa (de Guineu Bissau). Instruït per tradició familiar en les arts musicals de la Kora i explorant totes les possibilitats sonores actuals, Nino interpreta amb una original i dinàmica posada en escena son càlids i lluminosos. El concert va estar bé però la veritat és que Nino Galissa va fer lo just. Es podria haver estirat una mica més com van fer els Nómhadas...

dijous, 12 de juliol del 2007

Swades

Aquesta és l'última pel·lícula Bollywood que he vist. Swades, we the people.

Una peli bastant "seria" sobre un NRI (non resident indian) i el xoc cultutal que té quan torna a l'India després de 12 anys fora. Jo vaig pensar que això és el que més o menys ens passa als turistes. Veiem la riquesa cultural, de tradicions però també les injusticies i miseries d'aquest país.

Tchai Ladoo

dissabte, 7 de juliol del 2007

Nómhadas – En la búsqueda

Aquesta és la lletra de la cançó del grup Nómhadas.



En la Búsqueda

( C. Rodríguez )

Voy con las raíces desnudas
y el alma vertical como el aire que viaja
en mi distancia
navegante en la búsqueda
y el sentimiento de volver a casa .

Voy en la búsqueda …
como nómada con sed
Voy en la búsqueda …
norte, sur , este o aquel
Voy en la búsqueda …
me enamoro cada vez

Voy en la búsqueda …
ábreme con tu llave
Voy en la búsqueda …
como el agua como el pez

Voy en la búsqueda …
y medito con los pies
Voy en la búsqueda …
quizá es una estupidez

Voy en la búsqueda …
pero se respetar y querer.
Llevo luz en el vientre
y ahora va ha renacer
lo que sale por mi boca
serpentina de sangre
que busca entre mi cuerpo
acercándome
al sentimiento de volver a casa .
Me lleva la marea
me lleva el hambre de saber
qué hay entre ahora, ayer y después ,
quizá el fuego no quema
y lo que parece no es .

Tu cuerpo
el sentimiento de volver a casa.
Voy en la búsqueda …
como nómada con sed
Voy en la búsqueda …
norte, sur , este o aquel
Voy en la búsqueda …
me enamoro cada vez
Voy en la búsqueda …
ábreme con tu llave.
Voy en la búsqueda …
como el agua como el pez
Voy en la búsqueda …
y medito con los pies
Voy en la búsqueda …
quizá es una estupidez
Voy en la búsqueda …
pero se respetar y querer.

Yo no bebo de tu palabra fría
yo no bebo por mucho que eso se estila
yo no bebo del puñal que se me brinda
yo no bebo del dolor de alguien que grita.

Yo no bebo, solo sin hielo y sin mentiras
yo no bebo de la cuerda de avaricia
yo no bebo de las bocas vacías
yo no bebo, solo música y tequila.
Voy en la búsqueda .

www.nomhadas.com

NOMHADAS

Ahir vam anar a l'Ateneu Barcelonès on vam gaudir de la programació solidària de concerts, "músiques solidàries sota la Palmera pels Drets Humans" a benefici de l'ONG Amnistia Internacional. Vam estar escoltant el grup Nómhadas. Ens va agradar molt el concert, unes cançons molt maques, alegres i amb una fussió d'estils especial. Música sense fronteres (els components són de diferents llocs de procedència)i les lletres de les cançons en diferentes llengües. Aquesta cançó és titula "la búsqueda"!. Com ells diuen... tots ens passem la vida buscant alguna cosa...

Tchai Ladoo

divendres, 6 de juliol del 2007

Aniversari S. S XIV Dalai Lama del tibet


Avui és l'aniversari de S. S el XIV Dalai Lama! Felicitats!!!

Us explico una mica sobre Ell!

El XIV Dalai Lama, Tenzin Gyatzo, va nèixer el 6 de juliol de 1935 en una familia de camperols en el petit poble de Takster (nordest del Tíbet). Als dos anys fou reconegut com la reencarnació del Seu predecessor.

Els Dalai Lames són la manifestació del Buda de la Compasió qui va escollir renèixer per servir a l' humanitat. Dalai Lama significa, Oceà de Saviessa; els tibetans en general es refereixen a S.S com Yeshe Norbu, la Gema que Concedeix Tots els Desitjos, o simplemente Kundun, la Presència.

Quan el XIII Dalai Lama va morir el 1935, el Govern Tibetà no simplement havia d'anomenar un successor, sino que havia de trobar el nen en qui el Buda de la Compasió s'havia reencarnat. No calia que hagués nascut just en el moment de la mort del seu predecesor ni tampoc en les dates properes.

Com d'altres vegades, es presentarien signes a on buscar. Per exemple, quan el cos del Dècim Tercer Dalai Lama fou col·locat a l'altar amb el rostre cap al sud, la seva cara va girar cap a l' est dues vegades.

El regent del Tíbet viatjà al llac sagrat de Lhamoe Lhatso, on alguns tibetans havien tingut visions del futur. Allà, entre altres coses, van veure un monastir amb la teulada de jade verda i or, i una casa amb baldoses turquessa. Aquesta visió va ser descrita detalladament i mantinguda en estricte secret.

L'any 1938 Lames i dignataris foren enviats per tot el Tibet per buscar el lloc de la visió. Els que es van dirigir cap a l'est (dirigits pel Lama Kewtsang Rinpoché del Monasteri Sera) van trobar el lloc a Takster. Van entrar a la casa amb Kewtsang Rinpoché disfraçat de servent i el monjo de menor rang vestit de lider. El Rinpoché portava un rosari del XIII Dalai Lama i el nen al veure'l el va reconèixer i els hi va demanar. Li van prometre que li donarien el rosari sempre i quan els hi digués qui era ell.El nen va respondre, "Sera aga" , és a dir, "un monjo de Sera." El nen va ser capaç de dir-lis qui era el veritable lider i qui el servent. Després de moltes altres proves el Dalai Lama fou entronitzat l'any 1940.

Al 1950, als 16 anys, quan encara li quedaven 9 anys més d'estudis religiosos, S.S Dalai Lama va haver d'asumir el poder polític quan Xina va invadir el Tibet. Al març de 1959, durant l'aixecament nacional del poble tibetà en contra de l'ocupació militar xinesa, Ell va marxar a l'exil·li.

Des de llavors ha viscut als peus dels Himalaies a Dharamsala, India. Dharamsala, és coneguda com “ La Petita Lhasa ” i consta d' institucions culturals i educatives i també serveix de "Capital a l' Exil·li" de 130,000 refugiats tibetans que viuen principalment a l' India. D'altres viuen a Nepal, Europa o els Estats Units i resta de païssos del món.

Cap el 1987 – 1988 el Dalai lama tractà d'obrir el diàleg amb els xinesos propusant un Pla de Pau que estabilitzaria tota la regió asiàtica. Tot i que ha rebut molts elogis, els xinesos encara no han començat a negociar.

Mentrestant el XIV Dalai Lama a diferència del seu predecessor, que mai va visitar Occident, continua amb els seus viatges arreu del món, parlant de la pau, compasió, el respecte al medi ambient... Si tenim sort, està previst que S. S Dalai Lama visiti Barcelona el 10 de setembre!!!

dijous, 5 de juliol del 2007

Romeo & Juliet


L'altre dia vaig veure una pel·lícula maquíssima, amb una interpretació brillant, vestuari i escenografia fantàstica. Es tracte de la versió del clàssic Romeo i Julieta de Shakespeare del director Franco Zefirelli! Es va rodar l'any 1968 però com totes les bones pel·lícules no passen de moda!

Romeo i Julieta.... Quin amor més pur i intemporal!!! un amor que trenca barreres..., contra totes les adversitats! Llàstima que tingui un final tan tràgic!

A la pel·lícula la escena on es coneixen ens mostra un clar exemple del que és l'amor a primera vista!Molt romàntic!