Egoisme?
Fa uns dies vam estar parlant de somnis..., i m'han sorgit preguntes:
És egoista perseguir els teus somnis encara que la gent que t'envolta no els entengui?és a dir familia i amics?
És egoista fer realment el que vols? O és intel·ligent?
Sempre em d'estar pendent dels sentiments i opinions dels altres?
Personalment penso que hauriem de ser egoistes (dins d'un límit clar), fer el que realment ens interessi i amb la gent que ens importa. No crec que ningú s'hagi de sentir ofés perque en un moment no l'escullis per compartir una tarda..., o unes vacances. Sovint ens agrada estar sols, dedicar-nos temps a nosaltres mateixos. Sentir-nos lliures i no dependents de relacions absorbents (l'excés d'amor pot ser agoviant).
També és veritat que a vegades deixem de fer coses per culpa nostra, per por... i acabem donant les culpes als altres! Hem de ser responsables de la nostra propia vida!
Entrades
7 comentaris:
Estic totalment d'acord amb tu Tchai Ladoo. Alguns cops tinc la sensació que la gent anomena egoistes a aquells que fan el que volen sense tenir en compte l'opinió dels altres simplement pq tenen enveja. Potser ells tb ho voldrien fer però com dius tenen por de controlar les seves vides. S'amparen en unes normes socials, en una rutina etc.. per sentir-se segurs, per fer responsables als altres de la seva infelicitat.
Llàstima que una no pugui ser tan "egoista" com per dir a la seva mare que es deixi estar de xantatges emocionals..
Je, je, je...! és veritat!!!sobretot lo dels xantatges emocionals!!!
gran dilema aquest!
crec que té més d'un capítol, jeje
Et fan xantatge emocional o te'l generes? algú et posa una pistola al cap o ets tu qui sents una responsabilitat i penses que tindries grans remordiments de conciència si optes per mirar només per tú????
Jo crec que en molt casos, només depèn de tú.
Personalment considero que la societat cada vegada s'està tornant més egoista i a mi particularment no m'agrada. Cadascú és lliure de fer el que vulgui i de tenir el seu espai, però... que hi ha dels compromisos? Afectivament, cada cop són menors (almenys per casos que conec i la meva anterior relació). Per no parlar dels compromisos socials!!!
Si tothom mira de portes cap endins el món es convertirà en una gran merda!
Mira pels teus interessos, però, vigila també amb les conseqüències que li generes a l'altre...
Opino que quan les coses es coverteixen en compromís les deixem de fer amb el cor. Ja que compromís sol dur implícita la paraula obligació.
I quan alguna cosa es deixa de fer amb el cor vols dir que val la pena?
Pel que fa a les conseqüències... tot acte té la seva conseqüència, i aquesta mai és al gust de tothom.
La meva pregunta és: hem de deixar de cercar la nostra felicitat per por de les conseqüències que pugui generar als altres?
Si és així.. quan sigui infeliç aquests altres es preocuparan per mi i deixaran el camí de la seva felicitat per ajudar-me?
La cosa és més complicada del que sembla oi?
Rerda que el món no és ni blanc ni negre, sino que està plè de tonalitats grises.
Sí, el tema dona per moltes converses...
és un gran dilema... Suposo que el truc està trobar l'equilibri entre fer les coses per tu egoistament, i no fer mal a la gent que t'envolta. També és bònic "no ser egoista" i donar-ho tot pels altres!!!
Però és tan difícil! sobretot quan ja has tingut males experiències per ser "bona persona" i cedir als desitjos dels altres! Quan passa el temps i veus les experiències des de la distància i se't queda la cara de "tonta"! Je, je, je...!
Qui no s'ha trobat gent molt llesta que acaba treient de tu tot el que vol!!!??
Tinc una altra pregunta...
A vegades fem les coses pels altres de tot cor? o són per por? o per que esperem que ens donin la palmadeta a l'esquena i ens diguin que som molt bones persones!
Qui posa els compromisos? personalment penso que se´ls posa un mateix doncs es cadasku que es crea un sentiment de responsabilitat.
Si un decideix les coses per ell mateix i esta dácaord amb un mateix i es consequebtn amb les consequencies doncs llavors quin problema hi ha en ser agoista? son els altres que tene nun problmea si no enteen que un es vulgui passar la tarda sol llegint un llibre i fracament jo prefereixo que algu em digui, be a mi akesta trada preferiria no quedar perque vull estra sol que no que em diguin, no esm va be, ja que kedat.. es eu haig de fer... or que simplemnt em diguin que si pq es sentne obligats iquna kedem se que de fet láltre persona esta pero no esta pq de fet no vila estar!!!!
Si un es agoista (i no cal ser.ho sempre) pero no fa mal als altres? quien problmea hi ha i a veces.. well pensem que hem fet mal als altres pero es que els altres a vegades simplemnt es fan mal a si mateixos per no volguer acceptar la realitat.
pd: tan sola la meva opinio
Benvinguda Paquesepais!!! quina il·lu trobar el teu comentari!
Tens raó! Potser hauriem de ser una mica més comprensius i no fer-nos tantes històries...! i deixar de veure la realitat des del punt de vista que ens interessa!
A vegades pensem que fem mal als altres..., però potser no! és simplement una "rabieta" del moment.. Mentre els altres ja se'ls hi ha passat el "disgust" nosaltres encara seguim donant voltes a l'assumpte! Ni que siguessim tan importants!!! A vegades ens fem una "bola " per no res..., per inseguretat!
També crec que si tens un projecte, per exemple marxar casa pares, viatjar, canviar feina, novios...etc, etc que no acaben d'agradar al teu entorn... Si et mostres convençut i segur del que fas! Acabes convençent als altres!i així no hi ha xantatges emocionals!
També això que comentes de les "mentires piadoses" per no quedar... Estic d'acord amb tu! Prefereixo que em diguin que no tenen ganes de quedar amb mi en un determinat moment que no s'inventin una excusa... (Pq després s'acaba sabent tot, i llavors si que és un disgust...)
Com m'enrotllat... És que el tema dona per molt!!!
Publica un comentari a l'entrada