Existeix la vida “ideal”?
Existeix la feina ideal? La familia? Parella?amics perfectes?
Evidentment NO! Qui no s'ha sentit decebut a vegades? No crec que ningú es lliuri...
Referent a la feina... és un pal treballar! Envejo (sanament) a la gent que se sent motivada en el seu treball, que es realitza com a persona durant les hores de feina. Si no és així és com una tortura..., una mort lenta i qüasi agonitzant!és com prostituir la teva ànima per uns quants euros a final de mes (que en prou feina et donen per pagar una habitació compartida, un viatge de tan en quan i comprar roba a les 2es rebaixes ). Evidentment per sobreviure en aquesta societat que ens hem creat, els diners són importants..., però fins a quin punt? Per diners som capaços de trencar amb els nostres ideals i manera de pensar? M'he trobat amb persones que per uns quans euros més poden ser realment molt ruins...
Per qué els diners donen la felicitat? (no negarem que ajuden...)Són tan importants? Com diu l'Amma: “la buidor del cor és proporcional al tamany del teu televisor”. És a dir quan més tens i més et quedes per tu, més buit et sents per dins! Per qué tenir tants objectes materials? Tots estem atrapats en aquest sistema social! , i si no vols entrar ets un irresponsable i un “hippiós”. Jo no vull que la meva vida depengui de l'euribor, viure hipotecada i ser una desgraciada perque no em puc prendre un té en un bar... També tinc un contracte fixe... però em dona felicitat?si quan vulguin també em poden fer fora pagant-me 4 duros d'indemnització! (sobretot si comproven les hores que paso a internet, Sant internet! Patró dels avorrits laborals!)Bé, és una mala època per ser lliure d'esperit i trencar convencionalismes! (potser hauriem d'haver nascut als anys 70) A no sigui que et manifestis a favor del “botellón”!
Amb tot aixó..., vist el panorama laboral i econòmic força depriment! Menys mal que tenim gent que ens estima al voltant (encara que a vegades siguin pesats i facin xantatges emocionals, jejeje!). Aquests a vegades també ens deceben..., perque ningú és perfecte! Però millor ser ric en AMOR i experiències que no amb diners i estatus social!
3 comentaris:
Mixeta,
aix vida els diners, aquest material sorgit del no-res per tenir-ho tot. Són necessaris però per mi el primer, la salud i L'AMOR. Quina pena que gairebñe tot el món no pensi igual, no?
Aixxx sí! Porta unes complicacions i unes frustracions... Si no depenguessim dels diners pràcticament ningú treballaria!!!i la vida en general seria més fàcil!
Fa poc una persona que estimo mooolt em va dir: pq marxes a la India?, al que vaig respondre, per trobar la felicitat. Em va mirar, va somriure i va dir: pq marxes tan lluny si la felicitat �s dins del teu cor? quedat.
Creia que anant a un lloc on aparentment hi ha menys pressi� social pel que fa a l'status econ�mic, a la professi� materialisme,etc em seria m�s f�cil trobar l'equilibri, la felicitat..�s dif�cil lluitar contra aquest cam� que ens ha marcat l'occident. �s una lluita constant amb nosaltres mateixos i la resta. Volem ser perfectes, volem que tot i tothom ho sigui, i ens costa acceptar els seus i els nostres errors. Potser per aix� tan sols toquem alguns cops la felicitat amb la punta dels dits? pq ens han ensenyat que no ho podem ser si no seguim uns c�nons establerts?
Pel que fa als esperits lliures..Tchai Ladoo.. crec que est� dif�cil la cosa, als 70 no es promovia tant l'individualisme com ara..�s m�s f�cil lluitar contra el sistema si ens unim. I.. �s una ll�stima per� molts dels que es proclamaben hippies als 70 van acabar convertint-se en yuppies..va ser una moda? o aquests esperits van acabar sucumbint al sistema?
Publica un comentari a l'entrada