Podem ser realment imparcials?
Amb aquest últim trasllat i espero que darrer fins d'aquí mooolt temps, he fet neteja de la biblioteca i m'he retrobat amb un vell i estimat amic, en Pi Patel.
"La Història de Pi" ( de Yann Martel) és l'aventura d'un noi indi de 16 anys que es va passar 227 dies en una barca salvavides amb l'única companyia d'un tigre de Bengala.
Pi Patel- Així, no els ha agradat la meva història?
Sr.Okamoto - No: ens ha agradat molt. La recordarem molt, molt temps. Però per al propòsit de la nostra investigació ens agradaria saber què va ocórrer de debò.
Pi - Què va ocórrer de debò?
Okamoto - Sí
Pi- O sigui que volen una altra història?
Okamoto - Eeeh...,no. Voldriem saber què va passar exactament.
Pi- I la narració d'una cosa no esdevé sempre una història?
Okamoto- Eeeh.., potser en la seva llengua. En japonès una història tindria un element d'invenció. No volem invenció. Volem els "simples fets", com diuen vostès.
Pi- I no és la narració d'una cosa, l'ús de les paraules, en japonès o l'idioma que sigui, ja una mena d'invenció? És que contemplar aquest món no és ja una mena d'invenció?
Okamoto - Eeh..
Pi- El món no és tan sols de la manera que és. És com el comprenem, no? I en comprendre alguna cosa, hi aportem alguna cosa, no? I això no converteix la vida en una història?
Entrades
2 comentaris:
Nosaltres escrivim la nostra pròpia història...
Encara que d'altres l'intentin escriure per nosaltres :)
Dóna la sensació que passa com amb les biografies, n'hi ha que les escriu un mateix, d'altres algú que ens coneix molt bé, o un periodista al qui li hem explicat la nostra vida, i fins i tot les que escriuen persones que no ens coneixen i a qui no hem donat permís pq ho faci. I si llegissim totes aquestes biografies d'una mateixa persona semblaria que estiguessim llegint la vida de persones totalment diferents, no?
Cadascú escriu la seva història però potser tb la dels altres.
Publica un comentari a l'entrada