Feliç aniversari Amma i Té Blanco

Avui també és l'aniversari de l'AMMA.

Aquest any ens visitarà a principis de novembre, del 5 al 7!

Jo hi aniré, tot i que el dia 8 tinc l'exàmen de conduir...!

Happy birthday

FElIÇ ANIVERSARI!!!ET DESITGEM MOLTA FELICITAT I QUE FACIS REALITAT ELS TEUS SOMNIS!

MOLTS PETONS

Alegria

Desparrama en todas partes la alegría que hay dentro de ti.
Que tu alegría sea contagiosa y viva para expulsar la tristeza de todos los que te rodean.

La alegría es un rayo de luz que debe permanecer siempre encendido, iluminando todos nuestros actos y sirviendo de guía a todos los que se acercan a nosotros.

Si en tu interior hay luz y dejas abiertas las ventanas de tu alma, por medio de la alegría, todos los que pasan por la calle en tinieblas, serán iluminados por tu luz.

Girls at night having a drink (healthy)

Ei qui falta...on està?

Sanguit Ananda

Aquest matí de diumenge en motiu de la celebració de les festes de la mercè i també per cel·lebrar que ahir 22 de setembre va ser el dia internacional del creixement personal, l'associació Cultural Sahaja Yoga i Casa Asia han convidat al grup de música internacional Sanguit Ananda. Aquest grup de música tradicional india es va formar l'any 1995 amb la finalitat d'expressar i compartir les seves inquietuts espirituals. El repertori està composat per Raghas,Bhajans y Qawwalis en Sànscrit, Marathi i Hindi. Tb hem fet un mini exercici de Sahaja yoga que té com a gurú a Shri Mataji Nirmala Devi.

Així a primera vista m'ha semblat un yoga força proper al kundalini. Fan classes gratuïtes, si us interessa visiteu el web www.sahajayoga.es.

Luisa, Tchai Ladoo.. aquest cop no hi podia faltar, que al febrer em vau fer dentetes amb la seva primera actuació a la Casa Asia!! jeje A mi tb m'ha costat no aixecar-me a ballar!!

Sanguit Ananda - Concert Casa Asia

Versions curioses: Bollywood és únic!

Ja sabem que Bollywood sempre fa versions dels èxits d'occident! Aquest "toc indi" és especial i curiossísim!!! Si no mireu aquests videos...



Us imagineu que us vingui a "salvar" un Superman i Superwoman així?



Ja sabeu d'on han tret la idea original? Ho heu endevinat?



Conclusió: Bollywood és únic!!!

La nova normativa

A l'Ajuntament de Barcelona fa temps que li feien nosa les bicis, és clar, masses problemes i recaudació 0. I quina ha estat la seva sol·lució? Possar unes normes impossibles que desprotegeixen totalment al ciclista i l'enemisten amb el vianant.Sóm en realitat una de les millors ciutats del món per viure-hi? ho dubto molt, l'Ajuntament no es preocupa pels ciutadans i les seves necessitats. Primer van intentar treure als patinadors i skaters de la via pública i ara ho vol fer amb els ciclistes?? després que serà? els vianants? haurem de fer servir tots la deficient xarxa de transports públics? o comprar-nos una moto?. A mi em fa por anar per la calzada, els cotxes no et respecten. La meva sol·lució particular? prefereixo pagar una multa de 30€ de tan en tan que arriscar la meva integritat física. Per cert.. molt bonic això del bicing però ha quedat demostrat que és per quedar bé davant Europa: "Mireu que sostenibles són els de Barcelona!! els hi donen bicis per 6€l'any!!"
Voleu més videos? aneu al web d'amics de la bici que allà expliquen en què consisteix la nova normativa.

Ens hem de dir adéu?

Que lugar más dulce es aquel en el que nos encontramos en sueños. Mi vida es sueño o sueño en la vida. Sea lo que sea o fuere lo que fuere yo estoy allí y tu no estás aquí.
Corazón podrido, infecta de tristeza aquello bueno que queda de mi. Niña pequeña nadie te quiere, nada permanece todo se va , se desvanece.
No existes, bao de vida, aliento de desamor , mente inconsciente, sombra de aquello que ha de ser. Pq todo debe ser como tendría y lo que no es deja de ser. Desapareces sin dejar rastro. Nada puede seguirte pq nada quiere hacerlo. Dame una razón para querer.
Espíritu cansado no luches más. Llora sangre de tu corazón, bebe de las venas de tu brazo. Da bocanadas de aire y muere para renacer.
Sea lo que sea, trago amargo, no es lo que quieres. Puñal en mano apunta bien al centro del corazón. Cansada de jugar a la esperanza. No dos, ni tres sino cien veces quiero ver ahondar el hierro en mi. Matar al amor espero y besándote me despido.

Mangal Pandey - Main Vari Vari

Aquesta és una de les cançons de la película Mangal Pandey (basada en fets reals). Totes les coreografies i la fotografia estan molt bé!Rani interpreta a una prostituta i surt guapíssima, molt millor que quan vesteix occidentalitzada!

Tchai Ladoo

Paciència

Sé firme en tus actitudes y perseverante en tu ideal.
Pero sé paciente, no pretendiendo que todo te llegue de inmediato.
Haz tiempo para todo, y todo lo que es tuyo, vendrá a tus manos en el momento oportuno.

Aprende a esperar el momento exacto para recibir los beneficios que reclamas.
Espera con paciencia a que maduren los frutos para poder apreciar debidamente su dulzura.

Feliç Ganesha chaturthi !!

Ahir dissabte va començar el Ganesh Chaturthi (Festival de Ganesha) és el dia en el que es creu que Lord Ganesha, el fill de Shiva i Parvati, visita la terra per fer feliços als seus seguidors.

• El festival figura en el calendari hindú en el mes de Bhaadrapada, començant en el quart dia del periode de lluna creixent. Així doncs varia cada any, encara que normalment sol ser entre el 20 d'agost i el 15 de setembre. El festival dura 10 dies, acabant en Ananta Chaturdashi.


• En aquest festival popular es dibuixen mandales, es fan figures acolorides de Ganesha (semblants a les figures de les falles) que es possen a l'entrada de les cases i temples i l'últim dia es sumergeixen en rius, llacs i mar, es fan pujes especials ( dues cada dia, una al llevar-se el sol i l'altre al pondres) i es realitzen festivals musicals, drames, etc..


• El plat dolç per excel·lència d'aquestes festes és el Modak, que és una bola de farina d'arròs bullida amb un relleno de coco fresc o desecat amb altres condiments. Es pot fer tant vapor com fregit. Un altre dolç típic és el Karanji, de gust similar al Modak però amb la forma del quart dia lunar.

COME ON COME ON-BAABUL

Boníssima!!!! Baabol ha passat a ser una de les meves pel·lis Bollywood preferides. No us la podeu perdre!!
Amb un repertori fantàstic!!Rani Mukherjee, John Abraham, Salman Khan, Hema Malini i.. Amitabh Bachan ( que per a mi és com en Sean Connery indi). Vull un xurri com el prota!!

Ningú és perfecte

Seguint en allò de que ningú és perfecte... Mireu la panxeta de la diva Aishwarya!

Fora complexes

L'actor i fotograf Leonard Nimoy (Spook a Star trek) reivindica amb aquesta sèrie d' imatges la bellessa dels cossos despullats i de l'excés de pes.





Afeccionat a la fotografia des de l' adolescència, Nimoy ha publicat varis llibres de fotografies.L' últim, 'The full body project', sortirà a la venda al novembre.Dones blanques, negres, altes, baixes... Nimoy només busca dues caracteristiques en les seves models: l'escés de pes i la bellessa. 'Bellessa Màxima' és el nom de la mostra que obrirà les seves portes del 25 de octubre fins el 15 de desembre a la gal·leria R. Michelson de Northampton (Massachusetts).

Un clar exemple de que la bellessa és subjectiva!
Fora complexes!

Records passats

No seas esclavo del pasado y los recuerdos tristes.
No revuelvas una herida que está cicatrizada.
No rememores dolores y sufrimientos antiguos.
¡Lo que pasó, pasó!

De ahora en adelante procura construir una vida nueva, dirigida hacia lo alto y camina hacia delante, sin mirar hacia atrás.
Haz como el sol que nace cada día, sin acordarse de la noche que pasó.

Sólo contempla la meta y no veas que tan difícil es alcanzarla.
No te detengas en lo malo que has hecho; camina en lo bueno que puedes hacer.
No te culpes por lo que hiciste, más bien decídete a cambiar.
No trates que otros cambien; sé tú el responsable de tu propia vida y trata de cambiar tú.

Vive cada día, aprovecha el pasado para bien y deja que el futuro llegue a su tiempo.

No sufras por lo que viene, recuerda que "cada día tiene su propio afán".

Oblidar...

Tinc el cap plè d'arxius polsegossos i trencats. Em costa decidir quins toca llençar i quins altres hauria d'intentar restaurar per a poder recuperar-los algun dia. És un exercici feixuc que faig un cop cada dos anys més o menys, encara que.. potser aquest cop decideixo llençar tot allò que està una mica fet malvé.

És difícil oblidar el passat, i aquest record no et deixa viure el present amb els 5 sentits.

mp3 Gipsy Kings - Hotel California

Hrithik Roshan

Noies aquí teniu la foto d'un dels actors de Bollywood, el Hrithik Roshan que a part de ser guapo (buf està com un tren), catxes, famós, etc té una peculiaritat: a la mà dreta té dos pulgars que li neixen del mateix os. Bé aquí publico una foto perquè intuiu aquesta curiositat i si no ho veieu bé podeu buscar més fotos per internet i ampliar, ampliar fins que veieu els 6 dits de Hrithik bé.

Notícies de SRK

La propera pel.lícula de SRK (Om Shnati Om) ens depararà sorpreses...

Està guapo amb el cabell llarg, no?

T.ladoo

Receptes de cuina india

AMANIDA DE COGOMBRE (raita)

Ingredients
1 Cogombre gran; 2 Tasses de Iogurt
1/2 Cullaradeta de "comino" en pols (com és diu en català?)
1/2 Cullaradeta de sal
Una mica de pebre en pols.

Procediment:

Pelar i ratllar el cogombre.
Afegir el Ioghurt i les espècies.
Barregar suament.
Refredar a la nevera.



PATATES, COLIFLOR I IOGURT

Ingredients
1 Coliflor petita
4 Patates
Ghee suficient per fregir (manteca típica del'India, es pot trobar els supers dels Pakis!)
1 Tasa de iogurt natural
1 Cullarada de cúrcuma
1-1/2 Cullarada de sal
1-1/2 Cullaradetes de jengibre

Procediment:

Partir les coliflors a trocets i les patates a rodatxes. Ho netegem.
Fregim tot amb Ghee fins que tinguin un color daurat.
Ho apartem del foc i ho escurrim.
Barregem el iogurt amb els condiments i després ho afegim a sobre les patates i la coliflor.
Barregem suament fins que tots els ingredients estiguen ben barrejats!


Quines receptes més fàcils, no?

Ara només queda reunir-nos i provar-ho tot!

Vida

"Al final, lo que importa no son los años de vida, sino la vida de los años"

Abraham Lincoln

"Las personas parecen separadas, pero todos somos uno. Ser uno no significa que todos seamos el mismo, cada ser es único, no hay dos que ocupen el mismo lugar.
Toda la vida es una, sólo hay un juego, sólo hay una raza y muchos tonos diferentes."

Marlo Morgan, Las voces del desierto.

Tempus fugit

El temps passa i fuig massa ràpid. Tanta pressa té que no es pot quedar a prendre alguna cosa amb mi? :)

Per sort gràcies a un reportatge de TV2 se que encara que fuig i en la fugida s'emporta a qui pot, també és indulgent i ens deixa gaudir de la vida i del sexe més enllà del 65 anys. Ara que.. en aquests casos l'imaginació deu anar que vola no? ;P

La justicia és cega?

Parlant amb un amic sobre l'etern lema "això és injust" que apliquem a totes les coses dolentes que ens passen, vaig descobrir que malgrat ser jurista i una de les persones més bones que he conegut ell no hi creu gaire en la justicia.

• Segons K.Marx la justicia "Es exigir de cada uno según sus capacidades y dar a cada uno según sus necesidades". Però resulta que aquest concepte ha anat variant molt al llarg de la historia i ens podem preguntar, pq? si una cosa és justa no ho hauria de ser sempre? pq el que ara és just en un futur pot no ser-ho?


• Doncs molt senzill, la justicia no és un discurs científic, ni objectiu, ja que es basa en un judicis de valor que emetem, i aquests es basen en uns criteris propis de justicia basats a la vegada en principis morals, valors culturals, etc..


• Per tant ja no tan sols cada país/ cultura tindrà el seu propi concepte de justicia, sino tb cada classe social ja que generem un escala de valors en funció d'uns interessos de classe.


• Podem generalitzar doncs quan definim si una cosa és justa o no? potser hauriem d'especificar i dir "segons els meus propis judicis de valor i principis morals crec que això no és just".


• H.Kelsen per exemple afirma que "El llamado sentimiento de la justicia no es más que un autoengaño, pura ideologia".


• De petita sempre li deia al meu pare "això és injust!!" i ell responia "nena, no diguis paraulotes" jejeje amb el temps he vist que potser tenia raó..

Sissi Emperatriz

Aquests dies he estat amb la Whisper a Vienna o Wien, capítal d'Àustria. A part de caminar com bèsties, menjar pa vienés ple de fibra ;), fer fotos i anar de museus, em tingut la oportunitat de desmitificar un mite: el de la Sissí, la famosa emperadriu del segle XIX de la peli protagonitzada per la bellíssima Romy Schneider.

Doncs bé, com tota la Història, des de que existeixen les cròniques fetes per vencedors i ara els mass media, està ben deformada. Es veu que lluny de la imatge amable, dolça i enamoradíssima del Francisco José, està la veritable Elisabetha, que era, atenció:

-Anorèctica i Bulímica: es pesava constantment, en el museu imperial es pot veure la bàscula que emprava. Realitzava dietes d'allò més insòlites i poc equilibrades: en el museu es pot veure la premsa que utilitzava per exprèmer la carn i veure's el suc, com una Dràcula femenina. A més, sovint menjava compulsivament dolços i per compensar no menjava durant temps o feia molt d'excercici per cremar-ho tot i no engreixar (tenia un gimnàs que es pot visitar d'allò més complert, caminava, feia equitació). Pesava uns 45 kilos quan media 1.71 metres. Segons ella no podia pesar més de 50kg. La cintura media 51 cm.

-Era cocainomana. En aquella època no es coneixien l'addicció de la cocaïna, atès que es feia servir per combatre la melangia i la tristessa (la Sissi era molt depressiva).

-Fugia sempre de palau i del seu marit viatjant per tota Europa amb un tren especialment dissenyat per a ella i les seves excentricitats.

-Estava enamorada d'altres homes (no se sap si només va ser platònic o carnal aquesta infidelitat al marit). Es diu que va estar enamorada del seu professior d'equitació d'origen britànic.

-Això sí, per l'època era molt neta (llavors ningú es banyava cada dia ni molt menys, ni l'emperadador). Però la Sissi tenia una banyera (cosa rara) i la feia servir cada dia.

-Escrivia poesia, on delatava la seva tendència a la depressió i a la tristessa més absoluta.

En fi, que la Elisabetha era una persona amb greus transtorns de personalitat, una malalta que es va avançar més d'un segle a aquests desordres que avui estan tant de moda i que semblen producte de la societat actual. Era acàs Sissí una desequilibrada, una excèntrica o una víctima d'ella mateixa i del lloc on estava constantment jutjada en el punt de mira?

Recepta Amanecer

Ingredients per a la beguda:
1 caqui
1 platan madur
200ml de yogur natural baix en calories
1 cullerada de suc de taronja

Passos a seguir:
1.Treu el segment de tall que queda al caqui i enretira la polpa de l'interior de la pell amb l'ajut d'una cullera.
2. Col·loca tots els ingredients en una batedora i barreja'ls fins que la barreja conformi una polpa molt lleugera.
3. Servir

Segons l'Ayurveda, (segons cada Dosha és recomanable menjar uns aliments o uns altres per estar equilibrat) si es vol reduïr:
1. Aire, s'ha de prendre força
2. Foc, se n'ha de prendre poc.
3. Terra, tb se n'ha de prendre molt poc.

Darshan

Darshan és una pel·lícula sobre Amma, de Jan Kounen.Si teniu curiositat per saber més sobre ella i el que l'envolta aquest documental intenta fer-ne un resum.
Darshan significa experimentar o veure a un sant o gurú.El darshan d'Amma consisteix en una audiència individual o en familia amb ella, en la que es rep una abraçada. Amma és coneguda en els mitjans de comunicació com la santa de les abraçades.

"La vida es como un jardín. Las hojas se mueren y las flores se marchitan naturalmente. Sólo si eliminamos los desechos nos beneficiaremos plenamente de la belleza de las hojas y las flores nuevas.

De la misma manera,debemos eliminar de nuestro espíritu las experiencias malas, oscuras del pasado.

Vivir es acordarse de olvidar. Perdona lo que debe perdonarse. Olvida lo que debe olvidarse. Abraza la vida con renovado vigor.

Deberíamos poder acoger cada instante de la vida con una mirada nueva, como una flor que acaba de abrirse".

Mata Amritanandamayi (Amma)

Frase per pensar...

«La vida no se ha hecho para comprenderla, sino para vivirla».

JORGE SANTAYANA, filósofo y escritor

Eri Nobuchika - Lights (NOBUCHIKAERI 2005)

It's okay to be alone one more time
Looking at the beautiful light
But I have to visit the night again
Descending into the darkness
In due time everything will be illuminated
I don't need anything
In order to keep myself from being burried in sorrow
I walk intently
I hope to become even stronger
Passing through the shadows that extinguish the light Many times my heart lost it's way
Being stabbed by this pain
Many times have I walked into this darkness
Stamping my feet, I bite off these restrains
And waited for the star
I lose the destination I had before my eyes
Everything vanished without a sound
Vividly drawing a scenery
So that it doesn't fade into monochrome colors
It's alright it it changes
I see the simple truth
On the day that it's faintly visible
Many times my struggles vanished
There is nobody I fear
Many times I stretched my hand out to that place
Grasping the things I prayed for and looked up to
Repeating the dreams of the night

Anàlisi dels gestos

Fent neteja dels apunts del màster he trobat això... Tchai Ladoo recordes quan el ponent va fer un anàlisi grafològic de les firmes del full d'assistència? crec que anava una mica errat el pobre..

Análisis de los gestos en su conjunto

Hay tres tipos básicos de personas: visuales, auditivas y cinésicas. Se distinguen porque una visual se aleja de su interlocutor para ver ( y estar más a gusto), mientras que una cinésica tenderá a aproximarse, a tocar. Las auditivas tieneden a no mirar a su interlocutor. Ello no significa que no esté atendiendo, sino que le está dando su oído, que para este tipo de personas es más importante que su vista.

Brazos:

- Las personas visuales suelen mover los brazos hacia arriba.

- Las auditivas los mueven en horizontal

- Las cinésicas por abajo.

Ojos:

- A través de los ojos se detectan muchos de los pensamientos de las personas.

- Si alguien mira hacia arriba es que su mente está trabajando con imágenes.

- Arriba y a la derecha, las crea

- Arriba y a la izquierda las recuerda, ya que activa la memoria visual.

- Es posible detectar que el interlocutor está mintiendo o inventando una excusa si mira arriba y a la derecha cuando se ha formulado una pregunta que ya debería saber.

- Si mueve horizontalmente los ojos, abre el canal auditivo: a la derecha para crear sonidos, hacia la izquierda para memorizarlos.

- Si mueve los ojos hacia abajo y a la izquierda es que activa el diálogo interior; abajo y a la derecha experimenta la emociones del cerebro, y si es abajo y al centro ( la punta de la nariz) es que activa las sensaciones olfativo-gustativas.

Tb analitza l'encreuament de cames, les mans, etc..

"El coneixement és poder" - si saps tot això sempre pots anar més enllà de les paraules...

ps, la primera de l'esquerra és la famosa Rosi!!

Trobada de noies del té

Feia molt temps que no feiem una trobada de "té + xerrada"... Ahir vam estar prenent té i clares i ens vam possar al dia. Ara ens tornarem a veure al setembre... Algunes marxeu de vacances (sou unes fastigosetes!!! jejejeje!);) i les altres ens quedem aqui a Bcn sota la llum del fluorescent!

La nostra trobada va deixar una frase escel·lent de Flor de té:

"Los hombres van de flor en flor y las mujeres de capullo en capullo"

Ben cert, no?

The Trouble with Love Is

Heus aquí una cançó que reflecteix prou bé la meva vida amorosa. És de la Kelly Clarkson, una noieta de veu potent que es va fer famosa a partir d'un concurs tipus Operación Triunfo, però dels EEUU. El tema va pertànyer a una pel-lícula britànica agradable per passar l'estona que tenia una BSO prou recomanable per romàtics: LOVE ACTUALLY.

Love can be a many splendored thing
Can't deny the joy it brings
A dozen roses, diamond rings
Dreams for sale and fairy tales
It'll make you hear a symphony
And you just want the world to see
But like a drug that makes you blind,
It'll fool ya every time
The trouble with love is
It can tear you up inside
Make your heart believe a lie
It's stronger than your pride
The trouble with love is
It doesn't care how fast you fall
And you can't refuse the call
See, you got no say at all
Now I was once a fool, it's true
I played the game by all the rules
But now my world's a deeper blue
I'm sadder, but I'm wiser too
I swore I'd never love again
I swore my heart would never mend
Said love wasn't worth the pain
But then I hear it call my name
(The trouble with) The trouble with love is
It can tear you up inside
Make your heart believe a lie
It's stronger than your pride
The trouble with love is
It doesn't care how fast you fall
And you can't refuse the call
See, you got no say at all
Every time I turn around
I think I've got it all figured out
My heart keeps callin' and
I keep on fallin'Over and over again
This sad story always ends the same
Me standin' in the pourin' rain
It seems no matter what I do
It tears my heart in two
(The trouble with love is)
The trouble with love,
yeah(It can tear you up inside)
It can tear you up inside
(Make your heart believe a lie)
Make your heart believe a lie
It's stronger than your pride
(The trouble with love is)
It's in your heartIt's in your soul
(doesn't care how fast you fall)
You won't get no control
(and you can't refuse the call)
See, you got no say at all
(The trouble with love is)
Oh, yeah (It can tear you up inside)
(Make your heart believe a lie)

"El éxito es aprender a ir de fracaso en fracaso sin desesperarse"

Winston Churchill

Dediquem un somriure al dolor

Avui després d'una de les meves habituals visites a la meravellosa i fresqueta biblioteca Sagrada Familia - ja era hora que tinguessim una biblio al barri!!- he descobert al poeta, filòsof, pintor, etc Yibrán Jalil Yibrán ( o Khalil Gibran), potser és molt conegut però jo no l'havia sentit anomenar mai, i m'ha encantat.
Us passo un fragment del seu llibre El Profeta.

And a woman spoke, saying, "Tell us of Pain." And he said: Your pain is the breaking of the shell that encloses your understanding. Even as the stone of the fruit must break, that its heart may stand in the sun, so must you know pain. And could you keep your heart in wonder at the daily miracles of your life, your pain would not seem less wondrous than your joy; And you would accept the seasons of your heart, even as you have always accepted the seasons that pass over your fields. And you would watch with serenity through the winters of your grief. Much of your pain is self-chosen. It is the bitter potion by which the physician within you heals your sick self. Therefore trust the physician, and drink his remedy in silence and tranquillity: For his hand, though heavy and hard, is guided by the tender hand of the Unseen, And the cup he brings, though it burn your lips, has been fashioned of the clay which the Potter has moistened with His own sacred tears.

Una quotation que tb m'ha ha agradat molt: "Para entender el corazón y la mente de una persona no te fijes en lo que ha hecho sino en lo que aspira a hacer".

Existeix la vida “ideal”?

Existeix la feina ideal? La familia? Parella?amics perfectes?

Evidentment NO! Qui no s'ha sentit decebut a vegades? No crec que ningú es lliuri...

Referent a la feina... és un pal treballar! Envejo (sanament) a la gent que se sent motivada en el seu treball, que es realitza com a persona durant les hores de feina. Si no és així és com una tortura..., una mort lenta i qüasi agonitzant!és com prostituir la teva ànima per uns quants euros a final de mes (que en prou feina et donen per pagar una habitació compartida, un viatge de tan en quan i comprar roba a les 2es rebaixes ). Evidentment per sobreviure en aquesta societat que ens hem creat, els diners són importants..., però fins a quin punt? Per diners som capaços de trencar amb els nostres ideals i manera de pensar? M'he trobat amb persones que per uns quans euros més poden ser realment molt ruins...
Per qué els diners donen la felicitat? (no negarem que ajuden...)Són tan importants? Com diu l'Amma: “la buidor del cor és proporcional al tamany del teu televisor”. És a dir quan més tens i més et quedes per tu, més buit et sents per dins! Per qué tenir tants objectes materials? Tots estem atrapats en aquest sistema social! , i si no vols entrar ets un irresponsable i un “hippiós”. Jo no vull que la meva vida depengui de l'euribor, viure hipotecada i ser una desgraciada perque no em puc prendre un té en un bar... També tinc un contracte fixe... però em dona felicitat?si quan vulguin també em poden fer fora pagant-me 4 duros d'indemnització! (sobretot si comproven les hores que paso a internet, Sant internet! Patró dels avorrits laborals!)Bé, és una mala època per ser lliure d'esperit i trencar convencionalismes! (potser hauriem d'haver nascut als anys 70) A no sigui que et manifestis a favor del “botellón”!

Amb tot aixó..., vist el panorama laboral i econòmic força depriment! Menys mal que tenim gent que ens estima al voltant (encara que a vegades siguin pesats i facin xantatges emocionals, jejeje!). Aquests a vegades també ens deceben..., perque ningú és perfecte! Però millor ser ric en AMOR i experiències que no amb diners i estatus social!

Podem ser realment imparcials?

Amb aquest últim trasllat i espero que darrer fins d'aquí mooolt temps, he fet neteja de la biblioteca i m'he retrobat amb un vell i estimat amic, en Pi Patel.

"La Història de Pi" ( de Yann Martel) és l'aventura d'un noi indi de 16 anys que es va passar 227 dies en una barca salvavides amb l'única companyia d'un tigre de Bengala.

Pi Patel- Així, no els ha agradat la meva història?

Sr.Okamoto - No: ens ha agradat molt. La recordarem molt, molt temps. Però per al propòsit de la nostra investigació ens agradaria saber què va ocórrer de debò.

Pi - Què va ocórrer de debò?

Okamoto - Sí

Pi- O sigui que volen una altra història?

Okamoto - Eeeh...,no. Voldriem saber què va passar exactament.

Pi- I la narració d'una cosa no esdevé sempre una història?

Okamoto- Eeeh.., potser en la seva llengua. En japonès una història tindria un element d'invenció. No volem invenció. Volem els "simples fets", com diuen vostès.

Pi- I no és la narració d'una cosa, l'ús de les paraules, en japonès o l'idioma que sigui, ja una mena d'invenció? És que contemplar aquest món no és ja una mena d'invenció?

Okamoto - Eeh..

Pi- El món no és tan sols de la manera que és. És com el comprenem, no? I en comprendre alguna cosa, hi aportem alguna cosa, no? I això no converteix la vida en una història?

Bleach - Opening

Bleach, de Tite Kubo, és una de les meves series anime preferides. Ens parla de shinigamis (són la personificació de la mort en la mitologia japonesa), que envien les ànimes bones a la societat de les ànimes i purifiquen les ànimes dolentes a través de les seves katanes. És una serie que promou valors com la superació personal, l'amistat i la constància. Encara em costa entendre aquells que critiquen el Manga.. crec que els valors que promouen molts d'ells (no tots és clar)superen de llarg les imatges de "violència".
La cançó de l'entrada és molt xula.

Egoisme?

Fa uns dies vam estar parlant de somnis..., i m'han sorgit preguntes:

És egoista perseguir els teus somnis encara que la gent que t'envolta no els entengui?és a dir familia i amics?
És egoista fer realment el que vols? O és intel·ligent?
Sempre em d'estar pendent dels sentiments i opinions dels altres?

Personalment penso que hauriem de ser egoistes (dins d'un límit clar), fer el que realment ens interessi i amb la gent que ens importa. No crec que ningú s'hagi de sentir ofés perque en un moment no l'escullis per compartir una tarda..., o unes vacances. Sovint ens agrada estar sols, dedicar-nos temps a nosaltres mateixos. Sentir-nos lliures i no dependents de relacions absorbents (l'excés d'amor pot ser agoviant).

També és veritat que a vegades deixem de fer coses per culpa nostra, per por... i acabem donant les culpes als altres! Hem de ser responsables de la nostra propia vida!

Reencarnació

El cotó de sucre em fa pensar en la vida, la felicitat i l' "immortalitat" ... :) . Triga una estona llarga en fer-se tota una muntanya de cotó de sucre, tothom es queda mirant la màquina i esperant, pensant en quan arribi el moment de ternir-lo entre les mans i asaborir tota aquella dolçor esponjosa , sembla la nostra recerca de la felicitat durant tota la vida.

I pq em recorda a la immortalitat? això ho haureu d'esbrinar vosaltres, jejeje

"Yo creo en la inmortalidad del alma. Les daría el ejemplo del océano. El océano está compuesto por gotas de agua. Cada gota es una entidad pero a la vez es una parte de la totalidad".

Aquestes paraules de Mahatma Gandhi són una síntesis de la filosofia india sobre l'absoluta realitat de l'home. Segons l'hinduisme, l'ànima individual és part de l'ànima universal, per tant, és immortal, no coneix ni naixement ni mort.

Aquesta idea és expresada per Krishna al Gita, el text filosòfic més important de l'hinduisme.

" Como una persona se pone ropa nueva, quitándose la vieja, de la misma manera el alma se deshace de cuerpos gastados y adquiere otros nuevos... El que ha nacido seguramente morirá y el que muere seguramente nacerá otra vez".

Viure la realitat

No visc ara en un somni, doncs encara em manquen coses que voldria fer i no puc, perquè la vida em posa un mur, no m'ho puc permetre o les conjuncions astrals són capritxoses i no quadren les òrbites.

Però ara no visc tampoc en un malson, atès que estic tranquil.la, amb PAU, moolta pau, que em mancava i trobava a faltar. Visc rodejada de comoditats, tinc salut, família dolça, amigues tendres, intel.ligència i una capacitat il.limitada per estimar...i hi ha tanta gent en el món que pateix fam, sed, soletat...al seu costat sóc immesament afortunada.

Ara visc doncs, en la realitat, desperta, amb els ulls ben oberts. Sentint el sol com m'escalfa i em crema, respirant les olors de la natura i les pudors de la ciutat, veient bellesa i desgràcia, sentint música i plors, tastant coses dolces i amargants...de tot una mica, perquè així és la vida, com un mosaic. Hi ha moment que les coses positives guanyen i n'hi ha d'altres que la foscor et posa un parany.

Buscar l'equilibri, el punt mitjà, és un estat abastament buscat pels homes, però malauradament resulta difícil d'obtenir, perquè la raça humana es decanta pels extrems, pels pols, per la radicalitat i l'excès o el defecte.

Tractem, de ser plens en aquesta justícia vital i trobar-nos acompanyats en el mals moments i trobarem el secret, el secret de la felicitat en la realitat. De totes maneres, és tan bonic sommiar...

Nino Galissa-Mancadi Kanté

Ahir al concert benèfic d'Amnistia Internacional (aniveu-vos, només són 10€ i l'ambient és genial) va actuar Nino Galissa (de Guineu Bissau). Instruït per tradició familiar en les arts musicals de la Kora i explorant totes les possibilitats sonores actuals, Nino interpreta amb una original i dinàmica posada en escena son càlids i lluminosos. El concert va estar bé però la veritat és que Nino Galissa va fer lo just. Es podria haver estirat una mica més com van fer els Nómhadas...

Swades

Aquesta és l'última pel·lícula Bollywood que he vist. Swades, we the people.

Una peli bastant "seria" sobre un NRI (non resident indian) i el xoc cultutal que té quan torna a l'India després de 12 anys fora. Jo vaig pensar que això és el que més o menys ens passa als turistes. Veiem la riquesa cultural, de tradicions però també les injusticies i miseries d'aquest país.

Tchai Ladoo

Nómhadas – En la búsqueda

Aquesta és la lletra de la cançó del grup Nómhadas.



En la Búsqueda

( C. Rodríguez )

Voy con las raíces desnudas
y el alma vertical como el aire que viaja
en mi distancia
navegante en la búsqueda
y el sentimiento de volver a casa .

Voy en la búsqueda …
como nómada con sed
Voy en la búsqueda …
norte, sur , este o aquel
Voy en la búsqueda …
me enamoro cada vez

Voy en la búsqueda …
ábreme con tu llave
Voy en la búsqueda …
como el agua como el pez

Voy en la búsqueda …
y medito con los pies
Voy en la búsqueda …
quizá es una estupidez

Voy en la búsqueda …
pero se respetar y querer.
Llevo luz en el vientre
y ahora va ha renacer
lo que sale por mi boca
serpentina de sangre
que busca entre mi cuerpo
acercándome
al sentimiento de volver a casa .
Me lleva la marea
me lleva el hambre de saber
qué hay entre ahora, ayer y después ,
quizá el fuego no quema
y lo que parece no es .

Tu cuerpo
el sentimiento de volver a casa.
Voy en la búsqueda …
como nómada con sed
Voy en la búsqueda …
norte, sur , este o aquel
Voy en la búsqueda …
me enamoro cada vez
Voy en la búsqueda …
ábreme con tu llave.
Voy en la búsqueda …
como el agua como el pez
Voy en la búsqueda …
y medito con los pies
Voy en la búsqueda …
quizá es una estupidez
Voy en la búsqueda …
pero se respetar y querer.

Yo no bebo de tu palabra fría
yo no bebo por mucho que eso se estila
yo no bebo del puñal que se me brinda
yo no bebo del dolor de alguien que grita.

Yo no bebo, solo sin hielo y sin mentiras
yo no bebo de la cuerda de avaricia
yo no bebo de las bocas vacías
yo no bebo, solo música y tequila.
Voy en la búsqueda .

www.nomhadas.com

NOMHADAS

Ahir vam anar a l'Ateneu Barcelonès on vam gaudir de la programació solidària de concerts, "músiques solidàries sota la Palmera pels Drets Humans" a benefici de l'ONG Amnistia Internacional. Vam estar escoltant el grup Nómhadas. Ens va agradar molt el concert, unes cançons molt maques, alegres i amb una fussió d'estils especial. Música sense fronteres (els components són de diferents llocs de procedència)i les lletres de les cançons en diferentes llengües. Aquesta cançó és titula "la búsqueda"!. Com ells diuen... tots ens passem la vida buscant alguna cosa...

Tchai Ladoo

Aniversari S. S XIV Dalai Lama del tibet

Avui és l'aniversari de S. S el XIV Dalai Lama! Felicitats!!!

Us explico una mica sobre Ell!

El XIV Dalai Lama, Tenzin Gyatzo, va nèixer el 6 de juliol de 1935 en una familia de camperols en el petit poble de Takster (nordest del Tíbet). Als dos anys fou reconegut com la reencarnació del Seu predecessor.

Els Dalai Lames són la manifestació del Buda de la Compasió qui va escollir renèixer per servir a l' humanitat. Dalai Lama significa, Oceà de Saviessa; els tibetans en general es refereixen a S.S com Yeshe Norbu, la Gema que Concedeix Tots els Desitjos, o simplemente Kundun, la Presència.

Quan el XIII Dalai Lama va morir el 1935, el Govern Tibetà no simplement havia d'anomenar un successor, sino que havia de trobar el nen en qui el Buda de la Compasió s'havia reencarnat. No calia que hagués nascut just en el moment de la mort del seu predecesor ni tampoc en les dates properes.

Com d'altres vegades, es presentarien signes a on buscar. Per exemple, quan el cos del Dècim Tercer Dalai Lama fou col·locat a l'altar amb el rostre cap al sud, la seva cara va girar cap a l' est dues vegades.

El regent del Tíbet viatjà al llac sagrat de Lhamoe Lhatso, on alguns tibetans havien tingut visions del futur. Allà, entre altres coses, van veure un monastir amb la teulada de jade verda i or, i una casa amb baldoses turquessa. Aquesta visió va ser descrita detalladament i mantinguda en estricte secret.

L'any 1938 Lames i dignataris foren enviats per tot el Tibet per buscar el lloc de la visió. Els que es van dirigir cap a l'est (dirigits pel Lama Kewtsang Rinpoché del Monasteri Sera) van trobar el lloc a Takster. Van entrar a la casa amb Kewtsang Rinpoché disfraçat de servent i el monjo de menor rang vestit de lider. El Rinpoché portava un rosari del XIII Dalai Lama i el nen al veure'l el va reconèixer i els hi va demanar. Li van prometre que li donarien el rosari sempre i quan els hi digués qui era ell.El nen va respondre, "Sera aga" , és a dir, "un monjo de Sera." El nen va ser capaç de dir-lis qui era el veritable lider i qui el servent. Després de moltes altres proves el Dalai Lama fou entronitzat l'any 1940.

Al 1950, als 16 anys, quan encara li quedaven 9 anys més d'estudis religiosos, S.S Dalai Lama va haver d'asumir el poder polític quan Xina va invadir el Tibet. Al març de 1959, durant l'aixecament nacional del poble tibetà en contra de l'ocupació militar xinesa, Ell va marxar a l'exil·li.

Des de llavors ha viscut als peus dels Himalaies a Dharamsala, India. Dharamsala, és coneguda com “ La Petita Lhasa ” i consta d' institucions culturals i educatives i també serveix de "Capital a l' Exil·li" de 130,000 refugiats tibetans que viuen principalment a l' India. D'altres viuen a Nepal, Europa o els Estats Units i resta de païssos del món.

Cap el 1987 – 1988 el Dalai lama tractà d'obrir el diàleg amb els xinesos propusant un Pla de Pau que estabilitzaria tota la regió asiàtica. Tot i que ha rebut molts elogis, els xinesos encara no han començat a negociar.

Mentrestant el XIV Dalai Lama a diferència del seu predecessor, que mai va visitar Occident, continua amb els seus viatges arreu del món, parlant de la pau, compasió, el respecte al medi ambient... Si tenim sort, està previst que S. S Dalai Lama visiti Barcelona el 10 de setembre!!!

Romeo & Juliet

L'altre dia vaig veure una pel·lícula maquíssima, amb una interpretació brillant, vestuari i escenografia fantàstica. Es tracte de la versió del clàssic Romeo i Julieta de Shakespeare del director Franco Zefirelli! Es va rodar l'any 1968 però com totes les bones pel·lícules no passen de moda!

Romeo i Julieta.... Quin amor més pur i intemporal!!! un amor que trenca barreres..., contra totes les adversitats! Llàstima que tingui un final tan tràgic!

A la pel·lícula la escena on es coneixen ens mostra un clar exemple del que és l'amor a primera vista!Molt romàntic!

Potala

Potala, a més a més de ser un palau i l'antiga residència del Dalai Lama al Tibet també és un restaurant de Barcelona. Està situat al carrer Aragó amb Napols. Ahir vaig tenir una visita sorpresa al sortir de la feina i com qui no vol la cosa vam acabar en aquest restaurant tan acollidor!!! El menjar està molt bó i l'ambient tibetà molt autèntic. Us el recomano!Vam tenir la sort d'anar molt aviat i tenir tot el restaurant per a nosaltres!
És ben cert que a vegades les improvisacions sorten d'allò més bé!

Benvingut estiu

El passat cap de setmana, va ser St Joan. Una festa molt especial plena de màgia. Aquest any no ho vaig poder celebrar a la platja de l'Estartit com normalment faig, ja que tornava de viatge. Això sí! Va ser molt maco veure els focs artificials des de l'aire!

St Joan és una festa especial tan pel sentit esotèric com per que es cel·lebra l'entrada de l'estiu!!! Ja ens podem preparar per veure els camps verds plens de girasols, les platjes (i els seus venedors...), els aperitius a les terrases... i els que ens quedem a la ciutat... a suportar la xafogor barcelonina!

Pluja de petons

Aviat serà la nit de Sant Joan, una nit ancestralment màgica. I també màgic és l'amor, malgrat que fa anys que va perdre potència, eclipsat pel materialisme. Per a tots aquells que encara creieu en el poder de l'amor, que sou una raça en perill d'extinció, us envio UN PLUJA DE PETONS!! per a la Mama, la Tieta, la Judith, els cuquis, el tete, el Papa al cel, l'Astrid, la Mireia, la Bea, la Diana, la Betsabé, la Vane, la Raquel, la Maribel, l'Axi, la Cris, la Montse, la Muntsa, l'Eli i als cors que encara queden per conquerir.