Una vida de consum no porta a la felicitat. No impact project.
Avui he llegit al Periódico una entrevista a Colin Beavan, un escriptor i blocaire americà que va passar un any amb la seva família sense provocar la més mínima contaminació. Ni escombraries, ni emissions nocives, sense electrodoméstics, sense cotxe, sense plàstics..., durant tot un any.
Segons ell "una vida de consum no porta a la felicitat". Trobar una manera de viure que sigui més feliç i millor per a l'individu i utilitzar menys els recursos ambientals hauran de ser part de la solució. Una forma de vida basada en el consum, en què a nosaltres se'ns diu que hem de treballar moltes hores per comprar més coses que realment no necessitem, no és el camí cap a la felicitat. Tampoc és el camí per a la sostenibilitat. Canviem perquè poguem tenir dues coses: persones més felices i un planeta també més feliç.
El seu projecte "No impact project" ajuda a la gent a aprendre a viure d'una manera sostenible. La seva experiència demostra a la societat que tothom pot ajudar a petita escala, i això provoca que estigui més predisposada a discutir el problema del medi ambient.
Si en voleu saber més mireu la pàgina web i el bloc:
http://noimpactproject.org/
http://noimpactman.typepad.com/
Entrades
3 comentaris:
Això és molt interessant! Llàstima que moltíssima gent no s'ho plantegi i els qui intenten sortir del sistema acostumen a ser uns pocs a qui la resta mira com a estranys o marginats...
De tota manera, si estiguéssim conscienciats, segur que el nostre planeta tindria un altre futur. De moment, la cosa pinta negra. Si no, mirem Copenhaguen!
Efectivament la cosa pinta negra. La desesperació de l´ ésser humà a la recerca de la felicitat, creu que les propies mancances es poden omplir amb productes que no arribem a consumir mai; inclús quan un es conscient d´ aquest fet costa desvincular-se i prendre posició, endinsats com estem en una societat consumista, quantes coses guardem a l´ armari que no em utilitzat ni utilitzarem mai.
Ja a l´ antiga Grècia Epicur ja va haver de marxar d´ Atenes perquè estava clarament en contra del consumisme, fet que li va port profundes enemistats amb els seus contemporanis, (us recomano la lectura de Alain de Botton “the consolations of philosophi”, crec que varen fer una emissió pel 33.
Personalment crec el camí a la felicitat consisteix a buscar dins nostre i oferir el millor de nosaltres mateixos, a meditar amb serenitat les nostres decisions, una bona conversa amb una amistat sincera aporta conclusions més properes a la veritat i la felicitat que la compra compulsiva. Es per això que últimament faig més regals en “espècie”.
Noies a pensar, a meditar i a xerrar de coses més interessants; omplint l´ ànima omplirem també el pou de la nostra felicitat…..no sento avui s´ em en ha anat l´ Olla amb les meves divagacions…
Salut
Caram sí que estàs filosòfica, Talladet! Però tens força raó... el que passa és que no sabia jo això de l'antiga Grècia. Jo que pensava que ells eren els reis de la dialèctica i que es centraven més en temps menys mundans!
Publica un comentari a l'entrada