Doctor en Alaska com a medicina natural contra la buidor

Hola, noies!

Segueixo seguint-vos i ja feia temps que volia posar un post sobre aquesta sèrie que he redescobert darrerament. Encara no he acabat les 6 temporades que té (vaig per la sisena, per això), però crec que estic en disposició d'analitzar per què aquesta sèrie és més que una simple sèrie de televisió. I per què calma la meva ànima en moments d'abandonament d'aquest món. I són moltes raons:

1. Perquè cada personatge és genuí i autèntic en si mateix: la innocència de Shelly, el racionalisme autoqüestionat del doctor Fleischmann, la força i el feminisme de la Maggie O'Connell, la bondat de Holling, la independència d'una dona com la Ruth Anne, amb 75 anys i mestressa d'una botiga, la curiositat intel·lectual i cinèfila de l'Ed i la capacitat d'anàlisi del món juntament amb l'art d'en Chris Stevens (personatge que mereix un altre post i que tinc pendent d'escriure).

2. Perquè la vida senzilla i sense luxes aconsegueix que un poble perdut en la salvatge Alaska sigui un mirall dels somnis d'un món ideal.

3. Perquè la natura salvatge, els arbres que parlen, els animals que lluiten, les muntanyes agrestes conviuen amb els éssers humans en l'ecosistema total de què formem part. I això es fa evident capítol rere capítol.

4. Perquè les grans preguntes vitals tenen cabuda en aquest petit univers, i tot allò que t'has plantejat mereix un capítol o més dins l'univers de Cicely.

5. Perquè fa que la màgia torni a formar part de la creença d'algú com jo, que any rere any ha abandonat el seu romanticisme per una epistemiologia excessivament racional i de tocar de peus a terra.

6. Perquè voldries que Cicely fos un lloc que existís, ja que es tracta d'una comunitat en què tothom ajuda a tothom, com si d'una gran família es tractés.

I per moltes altres raons...

Us faig arribar aquest vídeo que tracta del valor de la concepció màgica de la vida, en un capítol en què una companyia de circ arriba al poble i s'hi està una temporada. No us perdeu el poema d'amor de Richard Burns que recita en Chris cap al final. Simplement sublim!