Perseguir les estrelles / A la peixera dels peixos / Vermells acabar
Diu la Renée a L'elegància de l'eriçó, el llibre que estic llegint:
"De les persones que la meva família freqüenta, totes han seguit el mateix camí: una joventut intentant rendibilitzar la seva intel·ligència, esprement com una llimona el filó dels estudis i assegurant-se una posició d'elit i després tota una vida preguntant-se amb esbalaïment per què tals esperances han desembocat en una existència tan vana. La gent creu que persegueix les estrelles i acaben com peixos vermells en una peixera. Em pregunto si no fóra més senzill ensenyar des de l'inici als nens que la vida és absurda. Això trauria alguns bons moments a la infantesa però faria guanyar un temps considerable a l'adult -sense comptar que ens estalviaríem si més no un trauma, el de la peixera."
Què en penseu? Hi esteu d'acord? Posem massa aspiracions a la vida? La intel·ligència està sobrevalorada? És més, i afegeixo de collita pròpia, ser intel·ligent és garantia de poder, d'una posició còmoda en el món? O, pel contrari, és una virtut que ens fa patir més que no pas gaudir? Qui triomfa actualment en la nostra societat? Els intel·ligents? Els espavilats? Els llestos?
Jo ho tinc molt clar: intel·ligència no és sinònim d'èxit, ans al contrari, intel·ligència + bona predisposició i valors humans és garantia de fracàs moltes vegades...
I pensar massa és patiment assegurat.
Entrades
6 comentaris:
hola lemontea. Jo tb m'acabo de llegir el llibre :P
Doncs crec que malauradament en aquest món el que val és saber-se vendre tot i que no es sigui intel.ligent. Mira La Renée és superinterl.ligent però prefereix callar-s'ho. I com bé dius, de vegades com més penses sobre les coses més et deprimeixes. La intel.ligència és una arma de doble fil, doncs.
Fa poc veia a la televisió un "expert" que assegurava que la crisis havia reduït el nombre de depressions als països rics.
Supòs que quan es guanya la lluita per la supervivència i s'assoleix una posició segura a la vida, arriba el moment de mirar més enllà. Aquí és quan la intel·ligència ens pot jugar una mala passada. Jo era molt més feliç quan no sabia com funcionava el món!!! Es una p..... això de tenir un debat intern cada vegada que vas al supermercat o a comprar roba.
Respecte a la formula d'èxit. Tot depèn de que considerem triomfar a la vida. "Intel·ligència + bona predisposició..." no sol aportar èxit econòmic o laboral i, fins i tot, et pot convertir en un pària a la societat on vivim, però te altres avantatges.
Quins? no ho se. Li hauràs de demanar a algú que sigui feliç, intel·ligent i bona persona ;).
Flor de te,
La Renée també s'ho calla perquè sap que, al cap i a la fi, explotar la seva intel·ligència per coses com fer de psicòloga, fer de periodista o d'escriptor de cuina (igual que el veí) no li aportarà més sentit a la vida i prefereix mantenir aquesta parcel·la única i que li omple tantes estones... Per cert, ja ha aparegut el sr. Japonès hehehe. M'encanta!
Jaume,
Sobre la primera part del que dius, tens tota la raó: els qui tenen les necessitats bàsiques cobertes són els qui es plantegen més dilemes d'aquest tipus...
D'altra banda, has fet la pregunta clau sobre què cal considerar èxit en aquesta vida: jo em referia a posició social, èxit a la feina, els típics tòpics, però segurament per a mi això no seria sinònim a felicitat... Gran paraula que no sé si amaga un concepte equívoc i irreal.
Abraçades a tots dos!
Molt be, ara ja se quin llibre m'agradaria llegir... fa dies que no en trobo cap que m'acabi de fer el pes. Be heu tret alguns temes molt inetressant.. que ser felic (perdo pero es que al meu computer la c trencada no extiteix ni accents), que es ser intel.ligent o llest o espavilat. Pero partint de la base que tots debem tenir una idea mes o menys semblant sobre aixo, no se si realment la inetel.ligencia ens fa ser mes o menys felisos, crec que hi ha de tot. Jo al llarg dels anys he conegut gent molt intel.lient i fins hi tot superdotats i no crec per un moent que siguin mes felisos que d'altra gent amb un intel.ligencia normal i que conegut gent que a la nostra societat serien considerats com uns burros totals pero que la veritat es que son super felisos. Aixo doncs que tot depen molt de l'escala de valors, de l'educacio i sobre tot de la pau interior que un aconseguixi tenir. Jo haig de dir que mlagrat moltes cose no son com jo voldria, en aquets moments de la meva vida soc felis, ho podria ser mes? si pero de ser.ho ho soc i no soc que diguem moooolt intel.ligent.
Paquesepais, aquest llibre està molt bé! T'ensenya que conservar un interior profund i nostre pot arribar a ser la clau per salvar-se d'aquest món i dels clixés... I tens raó, intel·ligència i felicitat no sempre van de la mà.
Gràcies pel comentari!
Crec que intel·ligència no té pq associar-se a valors humans. Es pot ser intel·ligent i tenir poca consciència social alhora. Aquests són els que realment fan diners ;)
Publica un comentari a l'entrada