Una revista libanesa que incorpora cossos nus i continguts sexuals irromp al món àrab

Us copio un article de Carine Mansour publicat a El Periódico.

«Esmuny-te darrere de la fulla de parra». La frase es refereix a aquella fulla amb què Adam va cobrir el seu sexe quan va tenir consciència del pecat original (Gènesis). «A les dones, també el seu fal·lus», «Salvem Eros de les urpes de la religió»… Amb aquestes paraules, a més escrites en àrab, la revista libanesa Jasad (Cos), s’atreveix a trencar tabús sexuals, a alliberar les llengües i a obrir les mentalitats. Ho diu amb el seu logo, del qual pengen uns grillons oberts enganxats a la J de Jasad. També amb imatges, com la d’una dona despullada d’un quadro de Klimt, observada a través del forat d’un pany.

Jasad surt cada trimestre des del desembre del 2008. Ja se n’han publicat tres números. Es presenta com una revista «cultural especialitzada en la literatura, les ciències i les arts del cos». La revista «vol dir les coses tal com són», subratlla la seva fundadora, la poeta Iumana Haddad, de 38 anys.Sense pseudònim.

En cada número, una cinquantena d’escriptors i artistes, la majoria àrabs, parlen de temes relacionats amb el cos entre reproduccions artístiques de cossos despullats. Els autors també es despullen, ja que la publicació no permet firmar amb pseudònim.

Al Líban, on el francès i l’anglès són reconegudes com a llengües secundàries, es publiquen una multitud de revistes en aquests idiomes, dirigides a un públic específic. Economia i negocis en anglès, culturals en francès. En canvi, l’àrab és l’idioma del gran públic i no només es llegeix a tot el Líban, sinó també als altres països de la regió. Per això, publicar la revista en àrab va ser el gran repte de Haddad, que és també cap de la secció cultural d’Annahar, el diari libanès més important. A diferència del francès i l’anglès, en àrab, algunes paraules que designen certes parts íntimes del cos o relacionades amb el sexe «estan carregades de tabús», indica. Si el món àrab està vivint avui un període d’obscurantisme, contra la llibertat d’expressió, no va ser així al llarg de la història. Haddad recorda que el cos ha estat sempre un tema central de la poesia oriental i afirma: «La llengua àrab va ser castrada. Va perdre una gran part del seu vocabulari. És injust. S’ha de llegir el que descrivíem fa 1000 anys, en obres com Els contes de les 1001 nits, en la versió no censurada, o El jardí perfumat». Aquest últim manual de literatura eròtica, escrit a Tunísia al segle XV pel xeic Nefzawi, a petició d’un visir que no aconseguia practicar sexe amb les dones del seu harem, està reconegut per ser infinitament més divers i estar més ben escrit que el Kama-sutra.

La repressió idiomàtica va començar durant la dominació otomana. «És una reacció d’autodefensa del món àrab davant la temptació de ser envaït pels valors occidentals, a més del pes de la religió», opina Haddad. El Líban, el país més liberal del món àrab, ha estat el bressol de Jasad. «No hauria pogut néixer en cap altre país àrab», reconeix la poeta.

No obstant, la llibertat sexual al país dels cedres sovint és només una aparença. «Vivim en una esquizofrènia», denuncia Haddad, que afegeix: «Molts joves pretenen ser lliures. Però en realitat són tan tradicionals com els seus pares. Les noies surten i s’ho passen molt bé, però a l’hora de casar-se, es fan cosir l’himen per tornar a ser verges. A més, els nois només es volen casar amb verges. És absurd».Jasad ha suscitat la ira de les autoritats religioses i d’associacions femenines. El Consell Libanès de la Dona va amenaçar de portar l’assumpte als tribunals. Però Jasad se segueix publicant. «No m’interessa que hi hagi unanimitat», afirma Haddad. En el projecte hi va invertir els seus diners.Des de la seva aparició, Jasad ha tingut un èxit que sobrepassa les fronteres libaneses. A més, per esquivar la censura en altres països, Haddad va trobar una solució: enviaments per correu. Curiosament, més de la meitat de les subscripcions es venen al país més rígid i tancat del món àrab: l’Aràbia Saudita