Transexualitat
Aquest mes ( fins el dia 9 de juliol) es celebra a Barcelona la 14ª mostra internacional de cinema gai i lesbià: Fire!
Aquest dijous vaig assistir a una taula rodona sobre la transexualitat+ peli a Casa Asia. Com sempre una conferència molt interessant. Una de les transexuals es va posar a parlar de la Ley republicana de vagos y maleantes, i del mal que ha fet als homosexuals/ transexuals.
En aquell moment vaig pensar.. s'ha equivocat, estava convençuda que aquesta llei l'havia creada Franco!!! doncs no.. de sobte em va entrar un fort malestar en veure la meva ignorància i una gran desilusió cap a la República.
Franco tan sols es va dedicar a conservar la llei i afegir-li unes quantes coses. Però la cosa no acaba aquí.. creia que amb l'entrada de la democracia s'hauria acabat la història.. però tan sols va passar a tenir un altre nom Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social.
Fins que la van derrogar completament el 1995. Fa quan doncs que som una democràcia?! jo diria que encara no hem arribat a aquest punt.
Tb em va impressionar la intervenció d'una escriptora iraní que ens va recordar que en temps del sah la transexualitat era permesa, ja que el que importa no és el cos, sino l'ànima, pots canviar el teu cos però el que conta és que la teva ànima i la teva fe en Déu segueixin intactes.
Ara bé.. està més ben vist canviar de dona a home.
Entrades
2 comentaris:
Hola, Te Blanc,
Malauradament la gent considerada progre o d'esquerres no sempre ha estat molt tolerant amb aquests temes... Has de tenir en compte que som un país en què el catolicisme ha pesat molt i de costums molt arrelats, a part d'endarrerit. Jo no vull justificar-ho, però em poso en una altra època, en què el desconeixement i la por feia que aquestes persones no entenguessin que algú no se senti del sexe en què ha nascut.
M'ha agradat el que has dit de l'Iran. Penso en tots els prejudicis que tenim aquí (i tot és fruit del desconeixement). A més d'un li diré el que tu em comentes sobre el temps del sah, però segurament em dirà que són monsergues.
Una abraçada.
A mi també m'agrada el comentari de l'escriptora iraní.
Publica un comentari a l'entrada