L'estigma de la moral sobre les dones. Un apunt històric

Últimament he llegit que les dones no tenim iniciativa, que som massa passives, que no donem mai el primer pas en les relacions sexuals o amoroses. La pena és que em penso que això té part de raó, que encara tenim una mica interioritzat el paper de princeseta que espera el seu cavaller. En un intent d'explicar per què passa això, he trobat aquest fragment. Està extret de El mundo de ayer, d'Stefan Zweig (1881-1941), i és la seva biografia. És un dels meus escriptors favorits. Si voleu saber com pot arribar un home a entendre el nostre esperit i la nostra ànima us recomano que en llegiu Carta d'una desconeguda. Us preguntareu com pot ser que algú que visqués la seva època ens entengués tan bé. Sempre penso que tot el que passa avui: el nostre comportament, els hàbits, costums, tenen un claríssim referent històric. Deixo parlar l'escriptor:

“Ahora bien, puesto que el ambiente, sobre todo en Viena, también en aquella época de moralidad estaba cargado de peligrosos gérmenes de infección erótica, una muchacha de buena familia tenía que vivir en una atmósfera totalmente esterilizada desde su nacimiento hasta el día en que bajaba del altar nupcial con su marido. Para proteger a las muchachas, no se las perdía de vista ni por un instante. Se les asignaba una institutriz que tenía que velar para que, Dios nos libre, no dieran un solo paso fuera de casa sin protección; las acompañaban a la escuela, a las clases de baile y de música, y también iban a recogerlas.
(…)
Pero así es como la sociedad de entonces quería a las muchachas: necias y desinformadas, bien educadas e ignorantes, curiosas y vergonzosas, inseguras en inútiles, marcadas desde el principio por una educación ajena a la vida, para que después se dejaran llevar abúlicamente al matrimonio y se dejaran moldear por el hombre.”

I parlem d'Àustria, un país més avançat que el nostre. Hem avançat moltíssim, però històricament hem hagut de ser passives en les relacions. Em sembla molt injust que se'ns tracti d'indecises, que no sabem el que volem quan portem segles sotmeses als designis de la societat. Hem de canviar les coses, sí, però hi hem de caminar junts.