Aquesta és, sens dubte, una de les millors escenes del cinema:
El monòleg de Nexus 6 és històric: "Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja."
A mi és una de les escenes que més m'ha impactat del cinema. I a vosaltres?
Hi ha una nova manera de fer graffitis als USA, i sembla molt agradable.. jejeje
No us perdeu aquest video!!!
Què us sembla?
Ho seguireu?
26/11/2008 Edición Impresa SET X SET
La conga del carret
JULI CAPELLA
Cada dia és el dia d'alguna cosa. Avui, per exemple, és el Dia Mundial Contra l'Ús Indiscriminat d'Agroquímics, ahir va ser el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Contra la Dona... Aquests són els dies oficials, però n'hi ha altres d'alternatius, com el dia mundial de no comprar res, que se celebra aquest dissabte. Es tracta de passar-se tot el dia sense caure en la temptació del shopping.
L'ocurrència la va tenir un artista canadenc de vint-i-pocs anys, Ted Dave, fart de veure que tot pujava, menys el seu sou. Va editar el cartell Buy nothing day que deia: "Necessitem res, participa-hi no participant-hi" i el va escampar just el Dia d'Acció de Gràcies, quan l'Amèrica del Nord arriba al paroxisme consumista. Les protestes s'han anat sofisticant, hi ha grups que es planten davant dels centres comercials i s'ofereixen a tallar amb estisores les targetes de crèdit. Altres es vesteixen de Satan Claus, dimonis temptadors del consum, o bé al contrari, de Zenta Claus, és a dir, meditabunds ascetes que prescindeixen dels béns materials. Alguns reparteixen certificats d'exempció de regal per poder oferir als teus éssers estimats. Altres més divertits planegen entrar en grups de 10 al súper, agafar carrets buits i fer una conga ben llarga, passejant fins a la caixa, comprant res. ¡I surt gratis! Ja sé que en temps de crisi s'hauria d'incentivar el consum, però un dia de reflexió sobre l'eslògan "compro, per tant existeixo" de Bárbara Kruger val la pena. "Vull tornar el poder al comprador --diu Dave--, la idea de votar amb els teus dòlars és una solució apolítica a un problema polític". Doncs això, votem amb els euros a la butxaca aquest dissabte.
AAAAAAAAARRRRGGGGGGGGGGGGGG!
sbfsjgbolwbhgwnkghlgnlwjglw!!!!!
piiiiiiiiiii....piiiiiiiiiiiiiii....!!!!
nmdlsnf fthweghw whighioghwoihn,xdnvighwhglwlklehgibvs,mvwrjthkwhtioghwohgohsfnslfn
sfdjhfuweggwhirghuerhgehoighoehgogohgoeh AAAAAAAAAARRRRRRRRRRRRGGGGG!
Estic estressada!
El dia que em vaig vestir de lila era un dia com qualsevol altre. Pels volts de maig, em sembla. Recordo, sí, que era un 10 de maig. El rellotge devia marcar dos quarts de sis i una tremolor de les mans volia aturar-lo. Ningú no em va veure plorar, ni tan sols ell. Les paraules van imprimir una bufetada sobre el meu clatell i ja no vaig tenir temps de contestar. Encara observo (com en un quadre) la seva esquena ampla i el pas ràpid, lleuger, de grans passes, que s’allunyava. “Ets dèbil, ets dèbil...”; me’n desfaré algun dia de la seva música, jo, que tinc obsessió pels objectes antics? Obro el calaix, llenço la cinta de casset i em poso una camisa lila. Mai més ningú em tornarà a abaixar el cap.
Aqui teniu un vídeo Bollywood a petició "popular", jejejeje!
és una cançó molt maca, i el paisatge impresionant..., no?
Tchai ladoo
Hola noies,
Mireu aquesta pàgina web tan curiosa! Us dirà on hi ha gent amb el mateix cognom que vosaltres! (potser trobeu a familiars llunyans)
http://www.publicprofiler.org/worldnames
El meu primer cognom és d'origen nòrdic!
Top Countries / Country FPM (frequency per million)
DENMARK 165.21
NORWAY 80.59
GERMANY 4.08
NETHERLANDS 3.85
SWEDEN 2.53
CANADA 1.6
UNITED STATES 0.93
SPAIN 0.84 (jo sóc part d'aquest porcentatge)
BELGIUM 0.57
ARGENTINA 0.32
El segon cognom és català i no gaire comú!:
Top Countries / Country FPM
SPAIN 2.62
UNITED STATES 0.03
El mapa també em marca algú a l'India (yupiii!), Australia i Argentina...
Conclusió, amb aquesta combinació no sé si hi haurà algú al món a part de mi!Sóc única! ja,ja, ja!!! ;)
(aquesta frase encara que soni "creguda" no té aquesta intenció!)
Penúltim dia de participació en el projecte de treball amb els nens i nenes a Casa Alianza. Aquesta vegada visitem el psiquiàtric infantil de Ciudad de Guatemala, l'únic que existeix al país amb fons públics. Gaudium Paidós, l'ONG que es va fundar a Barcelona i que col·labora amb Casa Alianza, ofereix els seus mitjans i la persona de l'Eustaqui, psquiatre, per tal de millorar les condicions en què es trobava i es troba el psiquiàtric. Són nenes i nens que han estat abandonats al carrer i que tenen greus deficiències mentals. El problema és que tots els casos (des d'esquizofrènies fins a malalties lleus) es troben barrejats en un mateix indret i reben un tractament similar, cosa gravíssima, ja que els casos lleus acostumen a empitjorar-se si estan en contacte amb nens que tenen malalties més greus. A més, no reben la subvenció ni els mitjans suficients, la qual cosa es tradueix en: pèssimes condicions higièniques (el dia que hi vam anar el vam veure bé, però segons l'informe del psiquiatre, anteriorment la cuina no passaria un control de sanitat i les instal·lacions s'omplien d'excrements i vòmits dels nens). A més, només hi ha una infermera per a tots els nens i no tenen cap especialista en neurologia. No tenen la medicació adequada i moltes vegades se'ls acaba, amb la qual cosa interrompen el tractament molt sovint i això té conseqüències nefastes, com és obvi, per als nens. D'igual manera, els nens i nenes no tenen roba adequada per assumir el fet que s'han de canviar de vegades més d'una vegada al dia, que se l'embruten i se l'arrenquen... Tampoc no tenen bolquers suficients. Quan nosaltres hi vam anar, les coses havien millorat després de l'informe de l'Eustaqui: tenien bolquers (arran de la visita de la primera Dama: la dona del president, que gestiona temes socials), la cuina més o menys estava neta, malgrat l'olor, i no hi havia tants nens cridant com altres vegades. Ara Gaudium Paidós els oferirà un neuròleg i alguns nens amb malalties lleus ja havien sigut traslladats a altres centres.
Quan hi vam anar, alguns d'aquests nens venien a saludar-nos i intentaven comunicar-se amb nosaltres. Una d'aquestes nenes no deixava de dir-nos "Elsa". Després vam saber que l'Elsa és una infermera que hi havia treballat, que havia marxat feia temps. Aquesta nena encara la buscava.
Quan érem en una de les sales de joc, una altra nena em va agafar de la mà i em va arrossegar cap a on eren dos nens que patien la malaltia dels ossos de vidre: jeien en uns cotxets, amb la mirada perduda, sense poder expressar-se, indefensos. Aquella nena, en la seva inconsciència i irracionalitat, crec que em volia transmetre alguna cosa: aquests nens existeixen, ja és hora que algú els vegi.
Una abraçada.
Seguint la tradició aquest any tb us he portat unes fotos del saló del Manga que van fer el finde passat a la Farga. A veure si a les properes edicions escullen un lloc més gran ( léase Palau Sant Jordi) pq cada cop hi ha més gent i no hi ha qui es mogui per allà dins.
Amb la Gisela ens hem promès que l’any que ve no passa sense que ens disfressem.
Entrades
