Relacions...
Aquests dies estic llegint Las relaciones humanas , de Krishnamurti.
No se a vosaltres però a mi la "pèrdua d'una amistat" normalment em crea confusió. Tinc un procés d'asimilació lent :P
Segurament tinc l'idea errònea que hem d'intentar no exigir als altres, posar-nos a la seva pell i pensar que l'ésser humà és complex i que no tot són flors i violes, s'ha de lluitar per les relacions, pq si aquestes no superen la més mínima complicació aleshores..
Us deixo un tast de la teoria sobre les relacions, que el filòsof desenvolupa en tot el llibre:
" (...) Si examinamos nuestra vida, nuestra relación con el otro, veremos que es un proceso de aislamiento. De hecho, no nos interesa el otro; aunque hablemos muchísimo al respecto, no estamos realmente interesados en el otro. Permanecemos relacionados con alguien sólo mientras esa relación nos gratifica, nos brinda un refugio, nos satisface. Pero en el momento que esta relación se ve perturbada por algo que nos incomoda, la descartamos. (...)"
No se a vosaltres però a mi la "pèrdua d'una amistat" normalment em crea confusió. Tinc un procés d'asimilació lent :P
Segurament tinc l'idea errònea que hem d'intentar no exigir als altres, posar-nos a la seva pell i pensar que l'ésser humà és complex i que no tot són flors i violes, s'ha de lluitar per les relacions, pq si aquestes no superen la més mínima complicació aleshores..
Us deixo un tast de la teoria sobre les relacions, que el filòsof desenvolupa en tot el llibre:
" (...) Si examinamos nuestra vida, nuestra relación con el otro, veremos que es un proceso de aislamiento. De hecho, no nos interesa el otro; aunque hablemos muchísimo al respecto, no estamos realmente interesados en el otro. Permanecemos relacionados con alguien sólo mientras esa relación nos gratifica, nos brinda un refugio, nos satisface. Pero en el momento que esta relación se ve perturbada por algo que nos incomoda, la descartamos. (...)"
Què en penseu del que diu?
Entrades
8 comentaris:
Hola Te Blanc,
M'agrada que hagis tret aquest tema, perquè últimament m'estic rumiant molt algunes amistats i estic a punt de prendre decisions dràstiques... Una es pregunta per què allò que al principi ens omplia tant, de cop i volta deixa de fer-ho? No deixa de ser dolorós, però és que al final veus que allò no t'interessa perquè no et dóna el feedback que tenia al principi... Potser sí que té raó la frase que has posat.
Sobre l'amistat en general... he passat per diverses fases, la majoria de les vegades m'acabo decebent, d'altres tinc molta paciència i penso que tothom passa per moments difícils... Suposo que la clau està a donar i no esperar res i saber que hi ha pocs amics de veritat, però que aquests existeixen. És complicat perquè en aquest món individualista en què vivim, per sobreviure et toca pensar en tu mateix moltes vegades i això és fotut! Som a l'era de la comunicació, Internet ha destruït les fronteres, però sovint estem més sols que mai.
Entenc el que vols dir. Però tb crec que hem de tenir en compte que les situacions i les persones estem en un canvi constant i per tant aquest feedback difícilment serà sempre el mateix. La meva pregunta és doncs: hem de deixar estar les relacions simplement pq ja no ens aporten el mateix? pq no hi obtenim el mateix grau de satisfacció? o podem mantenir-les però a un nivell diferent d'on les teniem? Relació=gratificació? o tot hauria d'anar més enllà?
Mmm... no tinc temps d'enrotllar-me, però crec que depèn del cas.... si dónes i no obtens res, al final et canses.
Jo crec que les relacions superficials o que no t'omplen acaben morint per elles mateixes, no cal fer res dràstic! Perque el temps possa a les persones al seu lloc!
Tens tota la raó, tchai ladoo, però de vegades, quan t'adones que has passat anys pensant que algú era amic teu o amiga teva, i veus que el temps ha dit que no, no deixa de ser dolorós.
Una abraçada!
sí, és veritat!
és com l'amor... , que a vegades no és recíproc! Però, ja se sap, et busques a algú altre i ja està!
:)
Però no deixa de ser dur i trist...
:P sí..
Publica un comentari a l'entrada