dimarts, 28 d’octubre del 2008

Un poema.

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

R. M. Rilke.

Oi que és sublim?

2 comentaris:

tchai ladoo ha dit...

Aiiiii! si! que bonic!

Astrid ha dit...

El compro!!
i si al meu cervell tu cales foc.. ( al meu cervell ja hi han calat foc i encara m'en surt fum!!)