La feina
foto: visita dels nostre especialista a les vaquetes lleteresQuè seria de la nostra vida sense els nostres companys de feina? alguns podem agrair l’existència dels nostres compis i d’altres.. d’altres s’estiren els cabells pensant com han pogut tenir tanta mala sort per anar a parar al mateix departament que aquells “energúmens” o marujes desesperants...
Sabeu que ara mateix treballo amb estadístiques ( qui ho hauria dit!! Jo que vaig substituir les mates pel llatí!), i com que al meu departament som tan caxondos tenim penjats a la paret lemes com aquests:
- "Las estadísticas debidamente torturadas acaban por confesar"
- “ The best way to predict the future is to invent it”
Alguna anècdota del vostre lloc de treball?
Entrades
12 comentaris:
Jo vaig canviar les mates pel llatí + grec.. així que ni t´ explico!
Nosaltres, en el treball actual, del passat ja ni m´ en recordo, vam penjar uns pares noels petitons personalitzats, amb fotografies de cadascú, d´ això ja fa gairebé un any i cadascuna el te al seu escriptori........els dels jefes van desaparèixer ràpidament!!
Doncs a la meva feina com que hi ha molta gent hi ha de tot. Però per no valorar ho dolent per sobre de ho bo, diré que m'he trobat gent molt maca i que em fa riure molt com la Pumu i el Tusun que són naturals i autèntics com els iogurts danone quan anaven amb envàs de vidre ;)))))))))))))))) He fet molt bons amics a les feines que encara conservo (com la Mix, el Rich o la Lemontea) i tot i que he tingut algunes desil.lusions no canviaria per res del món els tresors que m'he anat trobant i espero trobar..mua
Tusun??? Seeegaaaa!
Doncs jo no sé que dir, tots són bona gent! Amb uns em porto millor que amb d'altres!(amb tots bé) De totes maneres amb cap quedaria fora de la feina, són companys, no amics!
L'única curiositat és que a la feina també sóc la "noia del Té"! A les 11h sempre quedo amb la Merche per fer una aturada i beure un té! És un "clàssic" de la feina, tothom sap que és la nostra hora. També em coneixen com la "fotografa"!. A les celebracions de Nadal sempre soc la que fa les fotos (el que no saben és que em posso a fer fotos per distreurem i no haver de parlar d'assumptes de "marujes" o de lo bones que són les croquetes!)
Com la FLor de Té, jo també he fet grans amics a les feines.
A la feina pots fer grans amics, perquè se't donen situacions que et posen al límit de tu mateix... però també tot sovint són llocs on surten les misèries de cadascú i on t'adones de fins a quin punt existeix això que es diu companyerisme.
Tinc una anècdota de quan treballava a NT, una empresa on vaig estar-me 4 anys (que es diu aviat, però que és moooooolt)... Jo era jove i il·lusa i pensava que hi podia fer entrar una mica de poesia. Per això cada dia imprimia un poema i el penjava a l'armari que hi havia tot just entrar a l'oficina... de vegades, quan no hi eren els jefes, els en llegia... Tothom estava flipat amb aquesta noia nova hahaha... fins que un dia, per art de màgia, van desaparèixer tots els poemes de l'armari...
Oh! Té de llimona!Quina pena això dels poemes desaparescuts!
ostres :(
Quin poca vergonya... qué va ser d tots el poemes perduts??
Doncs els havia tret el jefe, que era un cràpula pobre d'esperit... Ara, això sí, ho va fer quan no hi érem: miserable!!!
Això és que se sentia insegur.. :) o era un amargat..
O totes dues coses i més! hahaha
Publica un comentari a l'entrada