Amor de madre
Ma mare ara s'ha fet poetessa. L'altra dia em va trucat tota il.lusionada perquè havia creat un poema inspirat en mi, sobre l'època més fosca de la meva vida, aquella en la que vaig apagar la meva llum i no hi veia.
Es la flor de mi jardín
Es la vida de mi vida
y bebió de una ilusión
que no era ilusión ni vida.
Su sufrir es mi sufrir
su agonía la mía
por culpa de una quimera
casi su vida se quedó sin vida.
Irene Rivera.
Mama, ets l'amor de la meva vida.
Entrades
6 comentaris:
Escolta'm floreta, això no es fa!!!! Que acabo d'arribar a la feina i per poc me n'haig d'anar al lavabo a plorar!!!! Per cert, aquesta foto és maquíssima! Tant la teva mare com tu feu molt de goig.
Aiiiiiiiiiii! les nostres "mames estimades"! Que fariem sense elles (tot i que a vegades poden ser pesades, tot ho fan per nosaltres)
Flor de té, de que vas disfressada?
Algun dia hauríem de fer un homenatge a les nostres mares. Sobretot les que han estat mares de la nostra generació, que ho han donat tot...
I tant!
Les mares són vida. La meva és la meva vida.
Floreta la teva mare és un angelet i molt forta, sobretot amb el que està passant i amb tot el que li ha tocat patir.
Per cert, digues-li a la teva mare que el poema està molt ben escrit... que té ritme i que és senzill, però que transmet moltes coses ;-) Digues-li, es posarà contenta... hehe
Publica un comentari a l'entrada