Harry Manx - Can't be satisfied
Harry Manx fa molts anys que m'acompanya en les passejades que faig en solitari, gaudint de la llibertat, l'anonimat i la ciutat.
De moment el millor CD que ha tret és Dog my Cat ( almenys per a mi).
Harry Manx fa molts anys que m'acompanya en les passejades que faig en solitari, gaudint de la llibertat, l'anonimat i la ciutat.
De moment el millor CD que ha tret és Dog my Cat ( almenys per a mi).
Publicat per
Astrid
a las
19.6.08
Etiquetes de comentaris: Harry Manx, Musica
2 comentaris:
Que peculiar, no? no havia vist mai ningú tocar la guitarra com ho fa aquest home... és bluseru... Sé de quina sensació parles, la de passejar en solitari... m'encanta!
Una abraçada, Te blanc (ara ja deus ser volant cap a la Xina... quina enveja!)
¡Qué Grande!
Larga vida al blues. Te recomiendo las Jam Sessions de Blues del Harlem Jazz Club todos los martes ( C/ Comtessa Sobradiel - Barri Gòtic). Tengo puesto uno en mi blog.. fantástico de Hot tuna...
Escucha un irlandés, Davey Graham, seguro que te gusta.
Besotes,
Ana
Publica un comentari a l'entrada