divendres, 30 de novembre del 2007

Em recordes a algú famós....

Hola noies!

Si esteu molt avorrides podeu provar aquesta pàg web: http://www.myheritage.es

També és recomenable si esteu fartes d'aquells amics i amigues cregudes que es pensen que són com la Penelope Cruz o l'Angelina Jolie!

Aqui es descobreix la veritat! Només cal que introduiu una fotografia vostra i després de l'escaner... Sorpresa! el resultat! (no sé si us agradarà el que veieu...Je, je, je...)

Jo trobo que en el meu cas no l'han encertat gaire! A veure vosaltres!

dimecres, 28 de novembre del 2007

Viatjar sense cost d'allotjament


Fa poc vaig descobrir una variant del couchsurfing, l'Hospitality Club, que m'agrada molt més com a idea i té una estructura que sembla més sòlida.
La idea va sorgir d'un noi que va començar a viatjar pel món ( encara segueix viatjant) i va decidir extendre aquesta idea de l'hospitalitat, tant típica dels paisos d'orient.

El seu lema és "Si gaudeixes coneixent gent d'altres cultures, gaudeixes viatjant i gaudeixes ajudant als altres, aquest és el teu club".

Qué es el Club de la Hospitalidad?
Nuestro objetivo es acercar a la gente - anfitriones e invitados, viajeros y nativos. Los miembros del Club de Hospitalidad de todo el mundo se ayudan los unos a los otros cuando viajan, ya sea dando un techo bajo el que dormir por la noche o con una visita guiada por la ciudad. Unirse al Club es gratuito y todo el mundo es bienvenido. Los miembros pueden mirar las características de otros miembros en internet una vez que se han registrado y han sido aceptados.Este Club es realidad gracias a voluntarios que creemos que poniendo en contacto a los viajeros con personas del lugar que visitan y dándoles a estos últimos la oportunidad de conocer personas de otras culturas podemos hacer de este mundo un lugar mejor para vivir.

Ven a bordo - a la organización de intercambio hospitalario más grande en línea! Conoceràs gente amigable y encontraràs acomodación gratuita cuando viajes a cualquier esquina del mundo. No hay obligaciones (no estas obligado a hospedar a nadie en tu hogar!), la mebresía es gratis y nos gustaría tenerte en nuestra red mundial de gente amigable! "

Ademés té un sistema de puntuació semblant al d'E Bay, es pot anar puntuant a un membre segons el grau de confiança, etc.. que han anat veient altres membres que l'han visitat i conegut.
Com a sistema de seguretat té que quan un membre es vol allotjar a casa de l'altre els dos han de facilitar el seu núm de passaport , dates de la visita , etc.. que quedaran registrades a la base de dades del web.

Dard-E-Disco - Om Shanti Om

Aquesta és una cançó de la nova pel·lícula de SRK.

Que en penseu? (sobretot de l'escena de l'aigua!)

tchai ladoo

dilluns, 26 de novembre del 2007

La mirada femenina en el espejo

Aquest és un mail que corre per internet sobre com ens veiem les dones...



- A los 2 años se mira al espejo y se ve una reina.
- A los 7 años se mira y se ve como Cenicienta o como la Bella Durmiente.
- A los 14 años se mira cómo se está haciendo “señorita” se ve gorda, con puntitos negros y horrible “No puedo salir con esta facha”.
- A los 20 años se mira y se ve muy gorda, muy flaca, muy baja, muy alta, muy crespa, muy lacia... Pero decide salir de todas maneras.
- A los 30 años se mira y se ve muy gorda, muy flaca,muy baja,muy alta,muy crespa, muy lacia... Pero decide que no tiene tiempo para solucionarlo y sale de todas formas
- A los 40 años se mira y se ve muy gorda, muy flaca, muy baja, muy alta, muy crespa, muy lacia... Pero dice “estoy viva” ...y sale de todos modos.
- A los 50 años se mira y dice: “por fin soy yo”.Sale y va donde quiere y le parece mejor.
- A los 60 años se mira y se acuerda de todas las personas que ni siquiera se pueden ver más en el espejo...Sale y conquista el mundo.
- A los 70 años se mira y ve sabiduría, alegría y habilidad...Sale y aprovecha la vida lo mejor que puede.
- A los 80 ni se preocupa por mirarse al espejo.Simplemente se pone un sombrero rojo y sale al mundo a divertirse.

No les parece que debemos ponernos el sombrero un poco antes?
Quizás debamos estar menos pendientes de la apariencia y abrir más el corazón
Quizás debemos disfrutar más de cada instante y compartir el tiempo con los que amamos


Que us ha semblat? us sentiu identificades?

dimecres, 21 de novembre del 2007


dilluns, 19 de novembre del 2007

Dublín o la Old Grey City




Com ja sabreu moltes de vosaltres, aquest capde hem anat a Irlanda la Mixeta, l'Eva, la Luisa i l'Antònia. Ens ho hem passat pipa. Em rigut com gallines, caminat com cavalls i ens hem mullat com pollastres. Heus aquí una mostra fotogràfica del viatget (el metge hauria de receptar viatges llampec per desconnectar)


Algunes nenes a la porta de l'hostal (per cert, mooolt cutre)



Les nenes a la porta de la biblioteca del Trinity College, on tenen el book of Kells, datat al segle IX.




El castell de Dublín

L'ajuntament

divendres, 16 de novembre del 2007

Festivals de cinema

Josh Keyes
Preparades per la setmana del cinema i la teologia? I pel 14è Festival de cinema independent de Barcelona?

La meva proposta pel festival de cinema i teologia és la peli que fan demà dissabte a la filmo de Barcelona: Centochiodi- Cien clavos d'Ermanno Olmi (2007). Un professor de filosofia cansat de les teories sobre la felicitat, la mort etc.. decideix "fugir" per descobrir per a si mateix el veritable sentit de la vida ( breu sinopsis de la peli, si en voleu saber més.. ja sabeu.. veure una peli de la filmo és barat, i encara més amb el descompte de la biblio)


I les pelis que em criden l'atenció del festival de cinema "l'Alternativa":
  • Batalla en el cielo, de Carlos Reygadas - aquesta la vaig veure fa un parell d'anys al Verdi Park.. i encara no se si em va agradar molt o gens jejeje però va valer la pena. La recomano.

  • A la Soledad, de José Maria Nunes - Es diu que la solitud és contagiosa...

  • Adán y Eva (todavía), d'Iván Ávila Dueñas - Ens ofereix la seva particular visió de les relacions de parella mitjançant un llenguatge que s'apropa a l'experimentació..

Aquest són els llargmetratges.. encara que tb hi haurà curts , documentals i altres activitats. Del 16 al 24 de novembre al Maldà i al CCCB.

dimarts, 13 de novembre del 2007

Per pensar

No crec en el que dius, però defensaré fins la mort el teu dret a dir-ho.

Voltaire.

Què cuqui!!!!!!!!


dilluns, 12 de novembre del 2007

La Setmana de la Ciència


Esteu preparades per celebrar la dotzena setmana de la ciència ( del 9 al 18 de novembre) ??!! Aquesta edició està dedicada al tema del canvi climàtic - que si.. encara que el Rajoy i el seu cosí no s'ho creguin el canvi climàtic no és una fantasia, ja el tenim aquí-.
Així que ja ho sabeu jornades de portes obertes, tallers, conferències...
I jo ho vaig aprofitar per anar gratis - la meva paraula màgica- al Cosmocaixa amb el meu avi meravellós, si.. aquell que té un bloc, que xateja i que gràcies a l'Emule té una mega videoteca jejeje
Per cert, aquest any es commemora el 50è aniversari de l’enlairament de l’Sputnik, el primer satèl·lit artificial del nostre planeta.


Si us voleu reencarnar d'aquí 250 milions d'anys (si encara existeix la terra, of course), no ho feu a Espanya!! que farà un fred que pela. El puntet vermell és Espanya, ja veieu que estarem al pol nord.

Aaja Nachle

Aquesta és l'última peli de la Madhuri Dixit! Mireu com balla! és impressionant! i les cançons són molt xules!

Tchai Ladoo

diumenge, 11 de novembre del 2007

Algunas chicas del té van de cena

Aquest dissabte algunes noies del te van ajuntar-se per anar de sopar. Algunes de les altres integrants no van poder venir per diversos motius, malauradament. Aquí trobareu també una nova integrant que li agrada el tema pitapita. Benvinguda a la secta, ai vull dir al grup. ;)



divendres, 9 de novembre del 2007

Qui som?Endevina-ho!

Hola Pita Pita! Aqui estic amb la meva gateta Shakti! és mona, no?
Create doll makers and dress up dolls with dollmakerscript.com
Uiiii!!! Arribo una miqueta tard perque he tingut un accident amb el mòbil!
Create doll makers and dress up dolls with dollmakerscript.com
Hola Cuquis!Maduixeta! Mixeta!Sóc com una sirena!M'encanta l'aigua!
Create doll makers and dress up dolls with dollmakerscript.com

Les dones a l'Àsia

L'altre dia la Whisper ens va passar per e-mail aquest article (La Vanguardia,dijous 08 de novembre de 2007)sobre les dones a l'Àsia, i he pensat que és interessant compartir-ho amb la resta de gent que visita el nostre blog.

És una entrevista a Bénédicte Manier, autora d'un estudi sobre l' eliminació de les nenes a Àsia

"Millones de asiáticos no tendrán mujeres para casarse"

47 años. Nací y vivo en París. Soltera y sin hijos. Licenciada en Lingüística y Periodismo. Trabajo en la agencia France-Presse, me ocupo de temas de niños, mujeres, pobreza, desarrollo y transformaciones sociales. Publico Cuando las mujeres hayan desaparecido (Cátedra)

Estamos ante un hecho único en la historia: en Asia hay 100 millones menos de mujeres que de hombres - entre 45 y 40 millones en India y entre 36 y 60 en China-.

¿Qué ha sido de ellas?

Son niñas que no han nacido, a las que se ha dejado morir al nacer o que han muerto por falta de cuidados; es decir, abortos, infanticidio activo e infanticidio pasivo.

¿Alguna causa en particular?

Tener una hija es un deshonor. Si no se tienen hijos varones no se puede perpetuar el apellido. Y, en todos esos países donde no hay asistencia social, es el varón el que se encarga de cuidar a los padres. En cuanto al coste de la dote de las niñas en India es cada vez más elevada, directamente es una extorsión.

Creía que la dote era algo tradicional.

Antes, con un poco de dinero, joyas y un ajuar se solucionaba con esfuerzo. Pero desde hace unos diez años India ha entrado en un espiral consumista y la familia del novio exige todo eso que ésta no podido conseguir por sus propios medios: coche, moto, móviles, ordenadores, aire acondicionado, frigorífico, vestidos para toda la familia, casa... Fenómeno que se da especialmente en la clase media emergente, 300 millones de personas.

¿Qué ocurre en China?

Ante la presión del Estado para que las parejas tengan un solo hijo, escogen a los varones, que en el futuro podrán sustentar a los padres. En India hay 6 millones de abortos frente a 27 millones de nacimientos, pero en China hay 14 millones de abortos.

Pero el aborto selectivo es ilegal en ambos países.

El fenómeno comenzó en los años 80 con las ecografías. Hay tal cantidad de clínicas privadas, que el Gobierno no puede controlarlas. En ellas se determinan el sexo e inmediatamente se ofrece el servicio de aborto. Es un negocio muy lucrativo. En India hay entre 26.000 y 37.000 clínicas privadas declaradas, pero se estima que el total asciende a 100.000.

Si pueden abortar, ¿por qué se siguen cometiendo infanticidios?

La gente de campo lo tiene más difícil para acudir a estas clínicas, así que es habitual encontrar a niñas recién nacidas en bolsas de plástico que han sido estranguladas, ahogadas o envenenadas. Y es habitual el infanticidio pasivo, es decir, que si se ponen enfermas no se las trata o se las deja morir de hambre.

En la región de Punjab, la muerte de bebés menores de un año es cuatro veces superior si se trata de niñas, y los abandonos son, en el 90% de los casos, de niñas.

En China no hay clínicas privadas.

En los centros de salud pública basta pagar un poco de dinero para conocer el sexo del feto y practicar el aborto. El sistema es muy corrupto.

¿En qué otros países desciende la población femenina?

En menor medida que en India y China ocurre en Pakistán (los hombres superan a las mujeres en 4,5 millones), Bangladesh (3 millones), Afganistán (1 millón), Taiwán y Corea del Sur.

¿Qué ocurre cuando los chicos llegan a edad casadera?

No encuentran mujeres disponibles. Los traficantes han visto la posibilidad de ganar dinero, así que van a las regiones más pobres, compran niñas y las venden. El precio oscila entre las 10.000 y 50.000 rupias. Hay zonas en India, concretamente en el Punjab, donde ya hay pueblos de solteros, familias con tres y cuatro hijos varones.

Pues a éstos les sale cara la broma.

Una misma mujer es vendida para que la compartan los hermanos. No es un fenómeno completamente nuevo porque la poliandria ya existía en India, pero ahora, debido a la falta de mujeres, está aumentando.

Y esos maridos no deben de llevarle precisamente flores a su mujer compartida…

Es la sirvienta y la esclava sexual de todos ellos, y es tratada con violencia.

Oiga, esto no tiene sentido: no sólo ya no reciben dote, sino que tienen que pagar para tener esposa.

Cierto, pero de momento los hombres prefieren pagar para comprarse una mujer que cambiar el sistema de dote. Se calcula que en el 2020 habrá 30 millones de hombres sin mujer ni hijos. En Bombay y Chandigarh una cuarta parte de la población femenina ya ha desaparecido.

¿Cómo lo solucionan en China?

También se ha impuesto el tráfico de mujeres. Las autoridades chinas están muy preocupadas porque según los cálculos en el 2020 habrá un excedente de entre 30 y 40 millones de hombres solteros y sin hijos, lo cual puede producir desórdenes sociales fuertes.

En India, un hombre de 30 años soltero es una rareza.

Porque socialmente no casarse es una vergüenza, así que estos hombres son marginados, con todo lo que ello implica: aumento del consumo de drogas, bandas... Los expertos pronostican grandes olas de suicidio en India y en China entre esos jóvenes varones.

¿Qué dicen los demógrafos?

Para ellos es un enigma absoluto cómo puede funcionar una sociedad con tan pocas mujeres. Especulan con la idea de barrios y guetos de hombres solos. De momento, la tendencia es mayor violencia contra las mujeres y una importante demanda de prostitución.

dijous, 8 de novembre del 2007

Trenca la Galeta de la sort



Create your custom cookie at blinkyou.com

Metallica- Nothing else Matters



La cançó de la meva adolescència :) Anem un dia a un karaoke? voleu dir que la tindrien aquesta?

So close, no matter how far
Couldn't be much more from the heart
Forever trusting who we are
and nothing else matters

Never opened myself this way
Life is ours, we live it our way
All these words I don't just say
and nothing else matters

Trust I seek and I find in you
Every day for us something new
Open mind for a different view
and nothing else matters

never cared for what they do
never cared for what they know
but I know

So close, no matter how far
Couldn't be much more from the heart
Forever trusting who we are
and nothing else matters

never cared for what they do
never cared for what they know
but I know

Never opened myself this way
Life is ours, we live it our way
All these words I don't just say

Trust I seek and I find in you
Every day for us, something new
Open mind for a different view
and nothing else matters

never cared for what they say
never cared for games they play
never cared for what they do
never cared for what they know
and I know

So close, no matter how far
Couldn't be much more from the heart
Forever trusting who we are
No, nothing else matters

Estic fins els piiiiiiiiii.... de l'autoescola!

Bé, com us podeu imaginar per la foto (que representa el meu estat d'ànim)no m'ha anat gaire bé l'exàmen de l'autoescola!
Començo a pensar que això no és lo meu! Per què m'he apuntat? Arrrrrrrrrrrrrggggggg!!!




MySpace Hump Day Graphics

Meeting point! Per a qui?

Aquests dies s'està celebrant a BCN el "meeting point" de l'especulació! Em resulta força frustrant aquesta fira! Veure com les inmobiliaries i constructores es reuneixen per fer negoci! perque d'això es tracte! De captar clients! com més millor! encara que sigui mig enganyant amb ofertes que a la llarga et sentencien a una mort lenta cada final de mes!!!
Quin desastre!
També he llegit al diari que a la fira fan ofertes per comprar pisos a " 4 duros" a Brasil. Que pretenen que ara els "espanyolitos" de torn vagin a especular a païssos en vies de desenvolupament?
Com que ja s'ha explotat força el sòl espanyol... Ara ens toca fer de "colonitzadors del s.XXI", creant "ciutats ficticies" plenes de turistes torrant-se al sol!i important un model econòmic poc sostenible! (Per que segur que les constructores i inmobiliaries no són brasileres!)




MySpace Brazil Comments Graphics

dimecres, 7 de novembre del 2007

Té Blanco en color

myspace

myspace

Oda a l'amistat


Ja fa gairebé 20 anys que aquests ulls verds em miren amb tendresa. Ja fa gairebé 20 anys que celebrem els nostres aniversaris un darrere l'altre amb la il.lusió de seguir compartint-ne molts més. I és que des dels 12 anyets aquesta xicota i una servidora es van trobar en una àula de les Salesianes, un matí de setembre, el primer dia de 8è d'EGB. Tímidament, em vaig presentar i ella, més tímidament encara em va dir el seu nom, un nom que mai havia sentit abans però que ara pertany a la meva vida: Betsabé.


Mica en mica el temps ha passat, tempus fugit, i hem anat teixint una vella i bella amistat que ha fet que aquesta noieta estigui al meu cor des de temps ençà com ho està la meva família. Haig d'agrair-li moltes coses a la meva Betsa. Que hagi estat allà sempre en els mals moments, que m'hagi escoltat les meves menjades de coco, que m'hagi fet veure les coses d'una manera objetiva, que m'hagi fet costat quan un tanoca m'ha trencat el cor, que es rigui dels meus acudits i que s'emocioni amb les meves paraules sentides dins l'ànima....


Des d'aquí, des d'aquesta finestra al món vull declarar el meu amor per la meva millor amiga. Un amor pur i fraternal que espero que no ens abandoni ni després del nostre últim adéu. Un petó Betsy. T'estimo de veritat.

Saló del Manga

Diuen que els autèntics freaks del manga i l'anime són antisocials i que viuen en una realitat paral·lela... pel que fa a la primera afirmació no és totalment certa, d'antisocials res de res, sino dubto que un saló del manga tingués tant d'èxit, pel que fa a la segona.. :) segurament serà certa, però a mi m'encanta que no tothom s'entesti a entendre el món de la mateixa manera.
El proper any em curro una disfressa ben xula!!





Unes quantes fotos... :)

dilluns, 5 de novembre del 2007

A vegades sóc com una nina!

picture hosting

picture hosting

dissabte, 3 de novembre del 2007

chicasdelte

myspace

myspace

divendres, 2 de novembre del 2007

dijous, 1 de novembre del 2007

Murallaaaaaaas murallaaaaas de Tarragonaaaaaaaaa

Avui ha fet un dia meravellós. Tot i que el servei metereològic de la Gene deia que estaria ennovulat tot el litoral català (és que no donen ni una en res). Aquí podeu veure unes imatges d'aquesta bonica ciutat, imperial quan era la capital de la Hispalis romana. La veritat és que està superneta i hi ha un fotimer de serveis...a més, els pisos estan més assequibles i l'urbanisme és una monada. El casc antic no fa olor a pixat i és net com una patena i arreglat i la part nova em recorda molt a l'eixample de Barcelona.

Però si pensem en Tarragona...automàticament pensem en les restes romanes. Heus aquí una foto de les restes de l'amfiteatre romà, que està ubicat en un lloc impressionant banyat per la mare nostrum. En l'època romana, aquest tipus de recinte públic era sempre present en una ciutat romana amb una mica de solera. Els anfiteatres tenien forma arrodonida, com les places de toros.

Aquests eren el centre d'oci més important de l'urbe, amb perdó de les termes. Allà, a l'arena, se succeïen tota sèrie d'espectacles, que avui en dia serien prohibits per anar contra els drets humans, però que en aquell temps feien les delícies dels romans, que eren una mica morbosos i sense pietat. En això es diferenciaven dels teatres, que a banda de ser en forma de mitja lluna, acollien obres dramàtiques i còmiques incruentes. Però als anfiteatres hi havia visions horroroses: batalles de gladiadors fins la mort, presos lluitant contra lleons que no havien menjat en 24 hores i que acabaven devorant als reus, que a potser només ho eren per ser cristians...

Però millor que jo, l'espectacle el descriu Bulwer Litton a la seva obra més coneguda: Los últimos días de Pompeya (1934). Aquí transcric un paràgraf de la novel.la:

Las mujeres, separadas de los hombres, sentadas en las gradas más altas, se desgañitaban como cigarras. Sus trajes joyantes y abigarrados, en los que dominaba el púrpura, les hacía parecer a un parterre de flores rojas, de adormideras y amapolas.

Las gradas inferiores, alrededor de la area, estaban ocupadas por los magistrados, los senadores, los individuos del orden ecuestre y todos los patricios. Detrás de ellos, y en todo el torno, de arriba abajo, se agitaban racimos de cabezas humanas: la plebe.

(...)

Espectáculo horrible e imponente, de todas suertes, era el que se desarrollaba ante los ojos de aquellos seres vivientes, apriscados en sus asientos, que se elevaban, grada por grada, en número de 15 a 18 mil, y que boquiabiertos, regocijados y rugientes, asistían a la victoria y a la derrota, se refocilaban con las heridas, olfateaban con embriaguez la sangre hirviente, aclamaban al vencedor y condenaban a muerte al vencido.

Vaja perles no???