Oda a l'amistat

Ja fa gairebé 20 anys que aquests ulls verds em miren amb tendresa. Ja fa gairebé 20 anys que celebrem els nostres aniversaris un darrere l'altre amb la il.lusió de seguir compartint-ne molts més. I és que des dels 12 anyets aquesta xicota i una servidora es van trobar en una àula de les Salesianes, un matí de setembre, el primer dia de 8è d'EGB. Tímidament, em vaig presentar i ella, més tímidament encara em va dir el seu nom, un nom que mai havia sentit abans però que ara pertany a la meva vida: Betsabé.

Mica en mica el temps ha passat, tempus fugit, i hem anat teixint una vella i bella amistat que ha fet que aquesta noieta estigui al meu cor des de temps ençà com ho està la meva família. Haig d'agrair-li moltes coses a la meva Betsa. Que hagi estat allà sempre en els mals moments, que m'hagi escoltat les meves menjades de coco, que m'hagi fet veure les coses d'una manera objetiva, que m'hagi fet costat quan un tanoca m'ha trencat el cor, que es rigui dels meus acudits i que s'emocioni amb les meves paraules sentides dins l'ànima....

Des d'aquí, des d'aquesta finestra al món vull declarar el meu amor per la meva millor amiga. Un amor pur i fraternal que espero que no ens abandoni ni després del nostre últim adéu. Un petó Betsy. T'estimo de veritat.